3. EL RENAIXEMENT
Nom: Cúpula de Santa Maria dei
Fioe
Autor: F. Brunelleschi
Cronologia i localització: 1418-
1446. Florència
Context immediat: La catedral
de Florència estava gairebé
acabada però calia cobrir el
cimbori. Era un gran espai que no
es podia tancar amb la tecnologia
tradicional. Es va convocar un
concurs que va guanyar
Brunelleschi.
Aspectes clau: és la primera
obra arquitectònica del
Renaixement. Combina la tradició
gòtica i noves solucions
inspirades en la tradició clàssica
4. EL RENAIXEMENT
Nom: Església de Sant Llorenç
Autor: F. Brunelleschi
Cronologia i localització: 1421-
1470. Florència
Context immediat: Florència era
una ciutat rica que valorava la
cultura i l’art. Els burgesos i nobles
n’eren protectors ( mecenes). Sant
Llorenç va ser finançat per un
membre de la família Médici,
banquers que van governar la ciutat
durant moltes generacions
Aspectes clau: Resumeix les
característiques principals del
renaixement del segle XV:
recuperació del llenguatge clàssic;
bellesa basada en l’harmonia i les
proporcions; espai integrat i
abastable.
5. EL RENAIXEMENT
Nom: Porxo de l’Hospital dels
Innocents
Autor: F. Brunelleschi
Cronologia i localització: 1421.
Florència
Context immediat: La valoració
que la ciutat de Florència fa per l’art
es fa palesa també en l’arquitectura
civil.
Aspectes clau: recuperació del
llenguatge clàssic. La repetició
d’arcs i de voltes de mocador dona
esveltesa i ritme a la façana de
l’hospital, que és molt allargada.
6. EL RENAIXEMENT
Nom: palau Medici-Ricardi
Autor: Michelozzo Michelozzi
Cronologia i localització: 1460.
Florència
Context immediat: Els burgesos
florentins van voler viure en
comoditat i aplicar a l’arquitectura
civil les característiques formals
pròpies del nou llenguatge artístic.
Tots els grans mecenes es van
construir grans palaus seguint el
model del palau Pitti traçat per
Brunelleschi
Aspectes clau: Distribució al voltant
d’un pati central gran. Façana de
dos cossos superposats de carreus
encoixinats. Distribució simètrica
dels arcs del porxo i de les
obertures.
8. EL RENAIXEMENT
Autor: autors diversos Data i localització: 1503-1629. Vaticà (Roma)
Context immediat: Al segle XVI els papes esdevenen principals mecenes amb
l’objectiu de refermar el paper de Roma com a capital del cristianisme. La
capitalitat artística es trasllada a aquesta ciutat. Els millors arquitectes, entre
ells Miquel Àngel, treballen al Vaticà.
Aspectes clau: Monumentalisme i robustesa. Maduresa de les formes
clàssiques. Canvis de projecte per la successió d’arquitectes ( pas de creu
grega a creu llatina). Evolució de la cúpula renaixentista.
Nom :
basílica de
sant Pere
Projecte definitiu i autors
9. EL RENAIXEMENT
Sagristia Nova a
Sant Llorenç de
Florència
Exemple de construcció cúbica. El mur inferior
s’articula mitjançant pilastres que emmarquen
fornícules i sostenen un arquitrau. Aquest marca el
pas al nivell superior, al qual s’obren les finestres.
10. EL RENAIXEMENT
Sagristia Nova a Sant
Llorenç de Florència
Tant el cos principal com l’absis
es cobreixen amb cúpula
semies`fèrica sobre petxines.
12. EL RENAIXEMENT
Nom i situació: Templet a San Pietro in
Montorio. Roma
Autor: Donato Bramante
Cronologia i localització: c. 1502
Materials: carreus de pedra
Estructures: llindada i voltada
Planta circular formada per un cos
central rodejat d’un peristil de columnes
dòriques. Pla central
Alçat organitzat en tres nivells
superposats: cripta, cos de la capella i
cúpula. Capella interior austera. Poca
llum. Zenital.
Coberta superior: cúpula
Exterior força valorat. Cos principal
sobre un estilobat. Al damunt, el peristil
amb columnes toscanes i entaulament
del mateix ordre amb tríglifs i mètopes
decorades.
13. EL RENAIXEMENT
Al damunt de l’entaulament
hi ha una balustrada de
pedra, envoltant la base
del tambor. El mur
d’aquest i el del cos inferior
s’articulen amb fornícules i
finestres separades per
pilastres.
15. EL RENAIXEMENT
Cúpula semiesfèrica rematada per
una llanterna cega. Reforçada amb
nervis que visualment son
continuació de les pilastres del
tambor i les columnes del peristil.
Aquests elements donen una
sensació de verticalitat que els
nervis frenen en convergir a la
llanterna.
Decoració centrada en els
elements estructurals, que donen
ritme i plasticitat. Mètopes
decorades amb calzes.
Relació amb l’entorn: dins d’un
pati quadrat que no correspon al
projecte original.
16. EL RENAIXEMENT
Context immediat: encàrrec dels
reis Catòlics per recordar el lloc on
va ser martiritzat Sant Pere (erroni)
Bramante: etapa romana. Obra de
maduresa, immediatament anterior
a la de sant Pere del Vaticà. Molt
bon coneixedor de Vitrubi i de les
ruïnes romanes. Base del
llenguatge sobri i monumental del
segon Renaixement.
Funció i relació forma-funció:
monument commemoratiu del
martiri de sant Pere. Per això copia
l’estructura dels antics “martiria”
paleocristians”. Destinat a capella-
oratori per a poques persones.
Força referents simbòlics.
17. EL RENAIXEMENT
Simbolisme: la çúpula simbolitza el
cel on van els justos. Recull també
la idea clàssica que l’associa amb el
món i l’evocació del Cosmos i la
divinitat. En aquest sentit fa
referència a la ciutat ideal de Plató.
Sant Pere és el primer pontífex de
tot el cristianisme i converteix a
Roma en ciutat universal (nova
Jerusalem). Les mètopes fan
al·lusió a la litúrgia cristiana, en
representar el calze i la patena
(primer cop que es fa aquesta
combinació).
Valoració: nombrosos precedents
de l’estructura (Panteó de Roma).
Recull la tradició de cúpula clàssica
que Brunelleschi havia exaltat a
santa Maria de Florència.
19. EL RENAIXEMENT
Miquel Àngel recull aquest
exemple com a inspiració per fer
la cúpula de sant Pere del Vaticà
Brunelleschi fa la primera gran
cúpula renaixentista a la catedral
de Florència.
20. EL RENAIXEMENT
El Vaticà a la vegada servirà com a referent per als edificis
cupulats del barroc i el neoclassicisme
Cúpula del Vaticà Panteó de París
21. EL RENAIXEMENT
Autor: Andrea palladio Data i localització: inici 1566. Rodalies de Vicenza ( Itàlia)
Context immediat: Els membres de l’aristocràcia tenien grans propietats al camp. La
vil·la, junt amb el papau urbà, era sinònim de poder. A la funció pràctica, de control de
l’activitat agrícola, s’hi afegia la de plaer.
Aspectes clau: planta centralitzada, cúpula central i quatre façanes d’igual
plantejament orientades als quatre punts cardinals. Model d’ordre i proporció.
Nom: Villa
Capra o
La
Rotonda
22. EL RENAIXEMENT
Cada una de les quatre façanes la centra un porxo que recorda un temple grec
d’estil jònic, hexàstil, coronat per un frontó amb acroteris. L’espai central fa
funcions de saló principal i organitza tot l’edifici; és ressaltat a l’exterior per una
cúpula
Nom: Villa
Capra o La
Rotonda
23. EL RENAIXEMENT
La vil·la es situa damunt d’una petita elevació de terreny de suaus pendents. A
més, l’edifici s’aixeca sobre un elevat podi quadrat que serveix per a
sobreaixecar l’edifici i per a disposar de cambres per al servei i la intendència.
Nom: Villa
Capra o La
Rotonda
24. EL RENAIXEMENT
L’arquitecte volia aconseguir la fusió del paisatge i l’arquitectura. La vila era el
punt des d’on partia la urbanització del territori. Les escales estan flanquejades
lateralment per jardí. L’escalinata monumental de cada façana està formada
per vint graons.
Nom: Villa
Capra o La
Rotonda
L
25. EL RENAIXEMENT A ESPANYA
Autor: Juan de Herrera Data i localització: segona meitat s. XVI
Context immediat: Les influències del renaixement a Espanya van arribar al segle XVI.
Felip II va voler dedicar un convent sant Llorenç i aixecar, al mateix temps, un conjunt
que es convertís en símbol del poder i de l’autoritarisme reial.
Aspectes clau: la planta recorda la graella on van martiritzar el sant. És mostra de la
sobrietat i monumentalitat del renaixement hispànic. Es va convertir en mostra principal
de l’estil herrerià, que va perdurar fins el segle XVIII.
Nom: El
Escorial