3. Alguns elements de l’arquitectura del Renaixement del Cinc Cents . Cúpula amb cassetons i tipus de frontons.
4. BRAMANTE (1444-1514) . Va nèixer aprop d’Urbino però es va formar a Llombardia La primera gran obra és encara de finals del Quattrocento. Santa Maria de les Gràcies de Milà. Planta i secció longitudinal .
5. Bramante . Capçalera de Santa Maria de les Gràcies (Milà). Un gran cub amb cúpula.
6. Bramante. A Milà també va construir el claustre de Sta Mª de les Gràcies i l’altar de Santa Maria de l’església de Sant Sàtir.
7. BRAMANTE. OBRA A ROMA TEMPLET DE SAN PIETRO IN MONTORIO Canon de bellesa arquitectònica, inspirat en els temples de Vesta romans, en el tholos grec i en els Martyria paleocristians.
8. San Pietro in Montorio. Edificat on conta la tradició que va ser crucificat Sant Pere, aquí Bramante renuncia als ornaments i accentua la simple estructura i els valors formals: 16 columnes toscanes de granit i una cel.la petita per l’oficiant i els seus acòlits. El cercle, símbol de perfecció còsmica troba en aquest edifici un protagonisme total.
9.
10.
11. Bramante a Roma . Santa Maria de la Pau (Façana i claustre) i Pati de Sant Dàmas del Vaticà.
14. MICHELANGELO BUONARROTTI. Nascut a Caprese i mort a Roma als 89 anys, domina totes les formes d’expressió artística, però es considerava sobre tot escultor. El seu ideal artístic serà realitzar una sìntesi total de totes les arts a partir del pensament neoplatònic. A la foto Biblioteca Laurenciana de Florència.
15.
16. Miquel Àngel. Sagristia Nova (Capella dels Medicis) de l’Església de Sant Llorenç de Florència. Exterior i interior de la Cúpula . D’estil romà amb cassetons.
17. Miquel Àngel . Capelles Medicis (Sagristia Nova) . Model d’equilibri entre escultura i arquitectura. Oposició entre la tensió de la part inferior i la cúpula semiesfèrica: símbol de l’alliberament de l’home, retengut per les passions i caminant cap al regne de l’esperit després de la mort.
18.
19.
20.
21. Michelangelo . Cúpula de Sant Pere. Exterior i interior . Doble closca. A l’interior decorada a base de mosaics.
22. Michelangelo a Roma . PALAU FARNESIO . Ell el va acabar, després de la mort de Sangallo, realitzant la tercera planta, el gran balcó, i el pis superior del pati.
23.
24.
25.
26. Vignola . Vil.la Caprarola . És la seva segona gran obra. És una vil.la fortalesa feta per als Farnese (Farnesi o Farnesio). Gravat i planta
27. Vignola. Vil.la Caprarola . L’edifici és un símbol del poder enmig del món rural circundant . La planta baixa concorda amb el caràcter defensiu i militar de l’edifici. Sols el primer pis (la planta noble) i les escales tenen elegància i donen gràcia al conjunt.
34. Palladio. Vil.la Almerico (La Rotonda) de Vicenza. Era un lloc d’oci i no un centre productiu. Construida amb quatre pòrtics amb frontó que actuen com a plataformes-miradors.
35.
36. Pal.ladio. Palau Chiericati i Loggia del Capitanaio. Vicenza
37. Palladio. Esglésies de Venècia. Sant Giorgio i El Redemptor. Conjugació de frontons clàssics a les façanes.
38. Un exemple de disseny urbanístic: PALMA NOVA a Udine. Una ciutat fortalesa en forma de polígon de nou costats.
![L’arquitectura del Cinquecento ,[object Object],[object Object],[object Object]]()