Arquitectura gòtica castellana

1,837 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,837
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
29
Actions
Shares
0
Downloads
44
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Arquitectura gòtica castellana

  1. 1. Gòtic Arquitectura Castella-Lleó
  2. 2. Arquitectura Gòtica als Regnes Hispànics <ul><li>Penetració del Gòtic: </li></ul><ul><ul><li>Edificacions cistercenques. </li></ul></ul><ul><ul><li>Influències culturals entre França i Espanya. </li></ul></ul><ul><li>L’austeritat impedeix l´ornamentació, per ò afavoreix els avenços tècnics. </li></ul>
  3. 4. Edificacions cistercenques <ul><li>La irradiació de l’orde del Císter en els territoris hispànics va començar el 1140. </li></ul>
  4. 5. Espanya Corona d’Aragó : Destaquen edificis civils: Llotja de la Seda i de Palma. Catalunya, València, Aragó, Balears : Imperi comercial del Mediterrani. Barcelona, Palma, Girona Castella recupera la seva vitalitat costructora. Salamanca, Sevilla. S. XV FLAMÍGER I ARQUITECTURA CIVIL <ul><li>Aturada de l’afany reconqueridor. </li></ul><ul><li>Castella perd la seva vitalitat constructiva. </li></ul><ul><li>El centre del gòtic es trasllada al Llevant. Gòtic Mediterrani. </li></ul>S. XIV MANIERISTA I MEDITERRANI Castella i Lleó. Relacions amb França. Catedrals de Burgos, Toledo, Lleó. S. XIII CLÀSSIC
  5. 6. Castella. Fase clàssica (s XIII) <ul><li>S’ introdueixen al regne de Castella les formes del gòtic francès clàssic, en virtut de les estretes relacions del rei Ferran III amb la cultura francesa. </li></ul><ul><li>Burgos, Toledo i Lleó. </li></ul>
  6. 7. CATEDRAL D’ÀVILA (1172) Primera catedral gòtica d’Espanya, començada cap el 1157 sota la direcció del mestre Fruchel, i finalitzada en el segle XIV. És al mateix temps església i fortalesa.
  7. 8. <ul><li>La VOLTA DE CREUER : un esquelet de nervis canalitza les forces cap a un punt concret: </li></ul><ul><li>la clau . </li></ul>Catedral d’Àvila Clau de volta
  8. 9. SEGLE XIII : PERÍODE CLÀSSIC <ul><li>Alçat tripartit. </li></ul><ul><li>Tribunas tendència a desaparèixer. </li></ul><ul><li>Capçaleres un gran desenvolupament. </li></ul><ul><li>Nau central s’eleva considerablement. </li></ul><ul><li>Volta de tercelets i les sexpartides. </li></ul><ul><li>Arcbotants gran desenvolupament. </li></ul><ul><li>CARACTERÍSTIQUES </li></ul>
  9. 10. GÒTIC CLÀSSIC EN ESPANYA TOLEDO LLEÓ BURGOS
  10. 11. CATEDRAL BURGOS <ul><li>La primera d’estil gòtic francès construïda en Espanya. </li></ul><ul><li>La façana principal està emmarcada por dues torres rematades per agulles calades, aquestes agulles són obra de Juan de Colonia. </li></ul>
  11. 12. Planta de creu llatina, 3 naus, transsepte sobresurt molt, i girola amb trams trapezoidals i triangulars i amb capilles radials. Sobre el creur s’aixeca un cimbori octogonal.
  12. 13. <ul><li>Tres naus, absis poligonal, i girola amb capelles radials. </li></ul><ul><li>Transsepte </li></ul><ul><li>sobresurt. </li></ul>
  13. 14. Catedral de Burgos <ul><li>Es construeix sobre una església romànica. </li></ul><ul><li>Façana típica gòtic clàssic. </li></ul>
  14. 15. Evolució gòtic clàssic (s. XIII) Catedral de Burgos Els nombrosos afegits dificulten la lectura formal, tot i que alguns són magnífics exemples del gòtic flamíger.
  15. 16. CATEDRAL DE TOLEDO <ul><li>Es va construir de 1227 a 1493 en el emplaçament de l’antiga mesquita. És coetània a la de Burgos. </li></ul><ul><li>Els arquitectes foren Martín i Petrus Petri, Juan Guas i Enrique Egas </li></ul><ul><li>És la de menor imitació francesa </li></ul>
  16. 17. <ul><li>Té planta de saló (transsepte que no sobresurt en planta) amb 5 naus, d’altura desigual (escalonada exteriorment), i amb capilles laterals, i doble deambulatori. </li></ul>
  17. 18. Evolució gòtic clàssic (s. XIII) Catedral de Toledo
  18. 19. <ul><li>Catedral </li></ul><ul><li>de Toledo </li></ul><ul><li>L’alçat interior presenta només dos nivells (arcades I finestrals), excepte a la capçalera, on hi ha un trifori cec. </li></ul>
  19. 20. Toledo <ul><li>S’inspira en la de París. </li></ul><ul><li>La seva doble girola és molt característica. </li></ul><ul><li>Té major nombre de capelles radials al deambulatori. </li></ul>
  20. 21. <ul><li>Una torre a la façana. </li></ul><ul><li>5 naus (fet particular). </li></ul>Toledo
  21. 22. <ul><li>Interior de la catedral de Toledo. </li></ul><ul><li>Nau principal i cor. </li></ul>Toledo
  22. 23. Catedral de Lleó començada 1255-1302 <ul><li>Té la tipologia gòtica francesa més pura en: planta, alçat, esperit de l’edifici, desmaterialització i vitralls. </li></ul><ul><li>Gran unitat estilística a tot el conjunt. </li></ul><ul><li>La més lluminosa i esvelta de les catedrals espanyoles. </li></ul>
  23. 24. ART GÒTIC: LLEÓ <ul><li>La façana occidental i principal té dues grans torres acabades en xapitells, rosassa central, i triple pòrtic. </li></ul>
  24. 25. <ul><li>Les dues torres, rematades amb agulles, donen més verticalitat i ascensionalitat a l’edifici. </li></ul>Catedral de Lleó
  25. 26. Planta de la Catedral de Lleó <ul><li>PLANTA: </li></ul><ul><li>Basada en la de Reims, la llargada més reduïda (9 trams a Reims, 5 a Lleó). </li></ul><ul><li>Cos longitudinal de 3 naus. </li></ul><ul><li>Ampli transsepte de 3 naus. </li></ul><ul><li>Capçalera (2 trams rectes). </li></ul><ul><li>Girola i sis capelles radials poligonals. </li></ul>
  26. 27. Claristori (més desenvolupat) Trifori Arcades Alçat de la Catedral de Lleó <ul><li>ALÇAT INTERIOR: </li></ul><ul><li>Mostra els tres nivells típics del gòtic clàssic: arcades, trifori o tribuna, finestrals o claristori. </li></ul><ul><li>Les finestres claristori són molt grans, i el mur s’hi redueix a les traceries que actuen com a suport dels vitralls. </li></ul>
  27. 28. Evolució gòtic clàssic (s. XIII) Catedral de Lleó <ul><li>La lluminositat queda reforçada per grans obertures al mur occidental: la rosassa i una línia de finestrals. </li></ul>
  28. 29. Catedral de Lleó <ul><li>Volta de creueria simple, els seus nervis es continuen en fines columnetes adossades als pilars, que baixen fins el terra, remarcant, així, la divisió vertical en trams. </li></ul><ul><li>Les torres sobresurten del cos general de l’edifici, i deixen aïllat el cos de la nau central amb la rossasa. </li></ul>
  29. 30. CATEDRAL DE LLEÓ <ul><li>Segueix el model de les catedrals franceses de Reims, Amiens i Chartres. És el model més perfecte d’arquitectura gòtica a Castella. </li></ul><ul><li>Les tres portalades, molt atrompetades, i separades per estrets arcs apuntats, contenen un dels millors conjunts escultòrics del gòtic castellà. </li></ul>
  30. 31. <ul><li>Les tres naus molt altes. </li></ul><ul><li>Importants vitralls decorats (127 finestres i 57 òculs). </li></ul><ul><li>Esplèndida lluminositat. </li></ul>
  31. 32. <ul><li>De minsa influència posterior per la complexitat de la tècnica constructiva. </li></ul><ul><li>La qualitat de la pedra l’ha deteriorada bastant, i algunes peces escultòriques s’han hagut de retirar de la intempèrie per preservar la conservació. </li></ul>L LEÓ
  32. 33. Segle XIV: PERÍODE MANIERISTA (A GÒTIC MEDITERRANI) <ul><li>Austeritat. </li></ul><ul><li>Major amplada de la nau central. </li></ul><ul><li>No es sol marcar el creur en planta. </li></ul><ul><li>El trifori és pràcticament inexistent. </li></ul><ul><li>Façanes simples. </li></ul><ul><li>Predomini del mur sobre el van, cosa per la qual tenen menys il·luminació i, generalment, menys arcbotants. </li></ul><ul><li>Torres poligonals que solen acabar en pla. </li></ul><ul><li>Absis poligonals. </li></ul><ul><li>Rosasses d’influència cistercenca. </li></ul><ul><li>Mediterrani. </li></ul>
  33. 34. Segles XV - XVI :GÒTICO FLAMÍGER <ul><li>Edificis grans, senzills i molt ornamentats. </li></ul><ul><li>Es fusionen el fust i el capitell. </li></ul><ul><li>Voltes s’omplen de nervis secundaris. </li></ul><ul><li>Tot tipus d’arcs. </li></ul><ul><li>Típica decoració vegetal entre la que destaquen “la cardina ” i les magranes , que es combinen amb figures animals. </li></ul><ul><li>Abunda el treball amb el trepà. </li></ul>
  34. 35. Segle XV: <ul><li>El gòtic final es anomenat gòtic flamíger o florit (de tendència ornamental barroca). Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excesivament les diferències d’altura entre les naus. </li></ul><ul><li>En aquest segle l’art gòtic alcança la seva plenitud , tant en les construccions religioses com en les civils, en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones d’afirmar el seu domini territorial, i sobretot a partir del darrer terç del segle, quan els Reis Catòlics pretenen crear un estat modern unificat. </li></ul>
  35. 36. SEGLE XV (a Castella): <ul><li>Avanços decoratius, no estilístics ni tècnics. </li></ul><ul><li>A Castella i Andalusia les voltes seran molt complicades en la seva traceria. </li></ul><ul><li>Molt adornat. </li></ul><ul><li>Voltes estrellades, amb tercelets i arcs conopials en abundància. </li></ul><ul><li>Sevilla, Salamanca i Segòvia. </li></ul>
  36. 37. Volta estrellada <ul><li>Volta de creueria que posseeix altres nervis secundaris a més dels arcs que es creuen. </li></ul>
  37. 38. CATEDRALS <ul><li>CATEDRAL DE SEVILLA </li></ul><ul><li>CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontañón </li></ul><ul><li>CATEDRAL DE SEGÒVIA (1525) Juan Gil Hontañón </li></ul><ul><li>CATEDRAL DE CÒRDOVA </li></ul><ul><ul><li>Hernán Ruiz El Viejo </li></ul></ul><ul><ul><li>A l’interior de la Mesquita de Còrdova </li></ul></ul><ul><li>CATEDRAL DE SARAGOSSA (1490) </li></ul><ul><li>CATEDRAL DE MÚRCIA </li></ul>
  38. 39. CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 ) Juan Gil Hontañón
  39. 40. CATEDRAL DE SEGÒVIA (1525) <ul><li>Juan Gil Hontañón </li></ul>
  40. 41. Sevilla <ul><li>Iniciada el 1402. </li></ul><ul><li>Conserva part de les estructures musulmanas. </li></ul><ul><li>Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanas. </li></ul>
  41. 42. <ul><li>La planta és de 5 naus de 9 trams, amb capillas laterals entre els contraforts. S’obrin amb voltes de nervadura senzilla, excepte en el creuer. </li></ul>
  42. 43. Catedral de Sevilla Segle XV
  43. 44. <ul><li>A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gòtic molt recarregat - el flamíger - que és la darrera etapa, i que dura fins als inicis del segle XVI, quan es comença a imposar el nou art procedent d’Itàlia : el Renaixement. </li></ul>Catedral gòtica flamígera de Sevilla
  44. 47. CATEDRAL DE SEVILLA La darrera de les grans catedrales gòtiques i la tercera de la cristiandat per les seves mides, després de Sant Pere del Vaticà i de Sant Pau de Londres.
  45. 48. ESCOLES ARQUITECTÒNIQUES <ul><li>ESCOLA DE TOLEDO </li></ul><ul><li>ESCOLA DE BURGOS </li></ul><ul><li>Les obres realitzades per aquestes escoles són conegudes com estil “ REIS CATÒLICS ” o “ estil Isabelí ”. </li></ul><ul><li>Hi destaquen mestres d’obres flamencs, francesos i alemanys, entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors Juan Guas , Simón de Colonia , i Gil de Siloé , que practicaren amb preferència aquest estil. </li></ul>
  46. 49. ESTIL “REIS CATÒLICS” o “ESTIL ISABELÍ” <ul><li>És una variant del gótic flamenc - borgonyó , amb influències de l’art mudèjar . </li></ul><ul><li>En arquitectura, les esglésies tenen tendència a la unificació de l’espai, eliminant la distinció entre les naus i el transsepte; també es caracteritzen per la ubicació del cor en alt, als peus de l’església. </li></ul><ul><li>Les cobertes es compliquen, i abunden les de nervis que es decoren també amb escuts o altres motius, i les estrellades que, fins i tot, presenten una traceria calada. </li></ul>
  47. 50. <ul><li>En la decoració escultòrica és on aquest estil s’expressà amb major personalitat i fastuositat. L’ ornamentació , que sol ser exuberant i plena de detallisme , s’exten per totes les parts de l’edifici, però mostra preferència, encara, per les portades i les portes; oculta l’estructura arquitectònica (influència mudèjar). </li></ul><ul><li>Los temes són heràldics , apareix l’escut dels Reis Catòlics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I), que es barreja amb la decoració, el tema del “ salvatge ”, cobert tot de pèl o vestit completament amb fulles o molsa (musgo), cordons franciscans , cadenes , conxes , mitges boles , rosetes , escriptura …, (influència de l’Alhambra). </li></ul>
  48. 51. ESCOLA DE TOLEDO <ul><li>HANNEQUIN DE BRUSSEL·LES </li></ul><ul><li>JUAN GUAS </li></ul><ul><li>ENRIQUE EGAS </li></ul>
  49. 52. HANNEQUIN DE BRUSSEL·LES <ul><li>Acaba la torre de la catedral de Toledo (graciós artifici de pinacles) i realitza la porta dels lleons i els monuments funeraris de “ Don Álvaro de Luna ” i “ San Ildefonso ”. </li></ul>Iniciador en Espanya de l’estil flamíger.
  50. 53. JUAN GUAS <ul><li>“ PALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADO” </li></ul><ul><li>“ SAN JUAN DE LOS REYES” </li></ul>Arquitecte i escultor espanyol, mort en Toledo en 1496. És considerat el màxim representant de l’estil gòtic isabelí o estil Reis Catòlics.
  51. 54. “ PALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADO” <ul><li>Petit palau senyorial que té una façana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant, i rematada per una galeria oberta. </li></ul><ul><li>Guadalajara </li></ul>
  52. 55. “ SAN JUAN DE LOS REYES” Toledo <ul><li>Toledo. </li></ul><ul><li>Planta de saló amb una nau molt ampla i capelles entre contraforts, no sobresurt el transsepte en planta. </li></ul><ul><li>Destaca la llanterna i, especialment, l’abundant ornamentació del creuer. </li></ul><ul><li>Encarregat per la reina Isabel, commerorar batalla Toro (1476) </li></ul>
  53. 56. ENRIQUE EGAS <ul><li>Arquitecte i escultor </li></ul><ul><li>(cap el 1455-1534). </li></ul><ul><li>Representant de la darrere etapa del gòtic castellà, al mateix temps que altres arquitectes treballaven ja en l’estil renaixentista. </li></ul><ul><li>Mestre major de la catedral de Toledo . </li></ul><ul><li>HOSPITALS . </li></ul><ul><li>Catedral de Plasència (1498). </li></ul><ul><li>Projecte per a una nova catedral de Granada. </li></ul>
  54. 57. HOSPITALS <ul><li>Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb l’antiga planta basilical), amb l’església en el centre i dos patis o claustres als costats. </li></ul><ul><li>“ Santiago de Compostela” (1501-1511). </li></ul><ul><li>“ Santa Cruz de Toledo” (1504-1515). </li></ul><ul><li>“ Granada” (1511- finals del segle XVI). </li></ul>
  55. 58. “ CAPILLA DE LOS VÉLEZ” <ul><li>És una fundació privada ordenada construir en aquest període, per Don Juan de Chacón , majordom de la reina, i es va acabar de construir en temps del seu fill que és el primer marquès dels “Vélez” . </li></ul><ul><li>Ocupa l’espai de dues capelles en la girola, a més d’una sèrie de cases que n’hi havia adossadas a la catedral, la qual cosa fa que sobresurti bastant de l’estructura del temple. </li></ul><ul><li>L’obra és atribuïda a Pérez López , encara que el mestre major de la catedral era Juan León . </li></ul>CAPELLA
  56. 59. CATEDRAL DE MÚRCIA
  57. 60. “ CAPILLA DE LOS VÉLEZ” <ul><li>Es distribueix en tres pisos, separada per níxols, entre els que destaca aquell on apareix un crucificat (darreres), sota un arc trilobulat, decorat amb un fons de conxes marines. </li></ul><ul><li>El darrer cos o pis té finestrals. </li></ul>
  58. 61. <ul><li>La decoració desfigura les línies arquitectòniques: </li></ul><ul><li>- Motius vegetales: soques d’arbre, cardines, motius florals, magranes, etc. </li></ul><ul><ul><li>Elements heràldics, arcs llombards, conxes marines. </li></ul></ul><ul><ul><li>Animals fantàstics: dragons, sirenes, etc. </li></ul></ul><ul><ul><li>Mèsules amb els seus respectius dosselests per a col·locar figures que avui no hi són. </li></ul></ul><ul><ul><li>“ Putti” o Amorets ( figures de nins entremaliats (traviesos), grassonets, ambi amb ales, barrejats amb tota la decoració. </li></ul></ul><ul><ul><li>Inscripcions amb lletra de caràcters gòtics. </li></ul></ul>
  59. 62. EXTERIOR CAPILLA DE LOS VÉLEZ <ul><li>Dividida en tres cossos que s’aixequen sobre un sòcol llis. </li></ul><ul><li>El primer té tres arcs de mig punt amb l’ escut dels Vélez i dos “sustentants” coberts de vestimenta vegetal l’aguanten (“salvatges”). </li></ul><ul><li>El segon està separat del primer per una cadena que ressalta del parament, hi apareixen aquí escuts i elms (yelmos) de la família. </li></ul><ul><li>El tercer pis és un cos de llums on s’obrin finestres bessones. </li></ul>
  60. 63. ESCOLA DE BURGOS <ul><li>JUAN DE COLONIA (padrí) </li></ul><ul><li>SIMÓN DE COLONIA (pare) </li></ul><ul><li>FRANCISCO DE COLONIA (fill) </li></ul>
  61. 64. JUAN DE COLONIA <ul><li>Va construir el primitiu CIMBORI (volta estrellada calada). </li></ul><ul><li>Xapitells de la catedral. </li></ul>Mestre de la catedral de Burgos
  62. 65. SIMÓN DE COLONIA Mestre de la catedral de Burgos CAPELLA DEL CONDESTABLE
  63. 66. SIMÓN DE COLONIA <ul><ul><li>ESGLÉSIA DE </li></ul></ul><ul><ul><li>“ SAN PABLO DE </li></ul></ul><ul><ul><li>VALLADOLID” </li></ul></ul>COL·LEGI DE “SAN GREGORIO” VALLADOLID És una façana retaule, amb arcs escarsers i conopials, i l’escut de Castellà i Lleó emmarcat per dues pilastres. Hermós pati amb columnes helicoïdal i decoració de magranes.
  64. 67. FRANCISCO DE COLONIA <ul><li>Fill de Simón i nét de Juan. </li></ul><ul><li>Encara que va desenvolupar la seva activitat en el s. XVI, va seguir treballant en l’estil gòtic, i no és va decantar per el nou corrent renaixentista. </li></ul><ul><li>” PORTADA DE LA PELLEJERÍA” </li></ul>
  65. 68. <ul><ul><li>Podem dir, per acabar el gòtic peninsular, que una catedral gòtica </li></ul></ul><ul><li>és una meravella d’esveltesa, </li></ul><ul><li>de matemàtica constructiva (calcular totes </li></ul><ul><li>les forces, per poder contrarestar-les, </li></ul><ul><li>era fonamental) i de llum hàbilment matisada </li></ul><ul><li>pels colors de les vidrieres. </li></ul>
  66. 69. ARQUITECTURA ACABADA…!!! Punt i final
  67. 70. Fi de l’edat mitjana <ul><li>Caiguda de Constantinoble , 1453 . </li></ul><ul><li>Renaixement italià . </li></ul>

×