Arquitectura Romana

4,922 views

Published on

Art

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
4,922
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
37
Actions
Shares
0
Downloads
35
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Arquitectura Romana

  1. 1. Arquitectura i urbanisme romà Els romans es van distingir no tant per les innovacions que van fer en el camp de l’art com per la caoacitat de recollir, assimilar i adaptar tots els progressos de l’antiguitat. El seu esperit pràctic, la seva capacitat d’organització i la necessitat de cohesionar el vast imperi que anaven creant va fer que destaquèssin, sobretot, en l’urbanisme i en la construcció d’obres públiques i d’enginyeria.
  2. 2. Aparells de murs romans
  3. 3. Campament romà
  4. 4. Murades romanes de Lucus (Lugo)
  5. 5. Síquia romana de la ciutat de Tharros (Sardenya)
  6. 6. Calçada i síquia romana de la ciutat de Tharros (Sardenya)
  7. 7. L’arc i les seves parts.
  8. 8. Arc romà de Gerasa (JORDÀNIA)
  9. 9. Voltes utilitzades pels romans: semiesfèrica, de canó, de quart d’esfera (o de forn), anular i d’aresta.
  10. 10. Planta del Fòrum principal de Roma
  11. 11. Maqueta del Fòrum de Roma.
  12. 12. Vista actual del Fòrum romà.
  13. 13. Via Decumana (Decumanus) de Gerasa.
  14. 14. Cardo de Timgad (Algèria).
  15. 15. Cardo de Sbeitla (Sufetula). Tunisia.
  16. 16. ORDRES DE COLUMNES ROMANES Columna toscana sense estries, columna toscana amb estries, columna jònica, columna coríntia i columna composta.
  17. 17. Temple etrusc (precursor dels romans)
  18. 18. Ordre toscà dels romans.
  19. 19. Capitell d’ordre compost.
  20. 20. Temple de Venus i Roma (Maqueta).
  21. 21. Maison Carrée de Nimes (França).
  22. 22. Temple de la “Maison Carrée” de Nimes.
  23. 23. Temple de la Fortuna Viril (o de Fortuno, déu fluvial del port de Roma)
  24. 24. Temple circular de Vesta (Roma).
  25. 25. Planta del Panteó de Roma.
  26. 26. Secció, alçat i planta del Panteó.
  27. 27. Maqueta del Panteó de Roma
  28. 28. Panteó d’Agripa. Edifici arquitravat i adovellat alhora.
  29. 29. Interior del Panteó. Cúpula de cassetons.
  30. 30. Interior del Panteó. Representació figurada de l’època del Renaixement.
  31. 31. Cassetons i òcul del Panteó de Roma.
  32. 32. Monument funerari de Fabara (Saragossa).
  33. 33. Monument funerari de la Torre dels Escipions (Tarragona)
  34. 34. Piràmide de Caius Cestius, al costat de la Porta d’Òstia (Roma). Monument funerari.
  35. 35. Mausoleu de l’emperador Adrià. (Reproducció en maqueta).
  36. 36. Mausoleu d’Adrià.Actualment castell de Sant’Angelo
  37. 37. Tomba de Celia Metel.la.
  38. 38. Arc de Medinaceli (Sòria)
  39. 39. Arc de triomf de Tito. Roma
  40. 40. Arc de Constantí. Recreació.
  41. 41. Arc de Constantí actualment.
  42. 42. Arc de Septimi Sever. Roma.
  43. 43. Columna trajana
  44. 44. Basílica de Majenci (maqueta)
  45. 45. Planta i restes actuals de la Basílica de Majenci. Roma.
  46. 46. Planta i reconstrucció de la Basílica de Majenci.
  47. 47. Tall axonòmetric de la Basìlica de Majenci. Museu d’Amsterdam.
  48. 48. Interior idealitzat de la Basílica de Majenci.
  49. 49. Reproducció aproximada de les Termes de Dioclecià.
  50. 50. Estat actual de les termes de Dioclecià.
  51. 51. Plànol de les Termes de Caracal.la.
  52. 52. Reproducció en maqueta de les Termes de Caracal.la.
  53. 53. Tepidarium de les Termes d’Herculà (Itàlia).
  54. 54. Caldarium de les Termes d’Herculà (Itàlia).
  55. 55. Esquema d’unes termes romanes
  56. 56. Hipocaust. Sistema per tenir aigua calenta a les termes.
  57. 57. Termes dels Ciclops. Laterines públiques per a dotze persones.
  58. 58. Casa de pisos a Roma (Insulae)
  59. 59. Domus. Casa romana
  60. 60. Impluvium/Compluvium
  61. 61. Atri de domus romana. Compluvi i impluvi. Al fons el peristil. Pompeia.
  62. 62. Interior de domus romana
  63. 63. Tablinum de domus romana d’Herculà (Casa n. 17)
  64. 64. Triclini de domus romana d’Herculà (Casa dels Cèrvols).
  65. 65. Peristil de casa pompeiana.
  66. 66. Vil.la Adriana a Tívoli (Itàlia).
  67. 67. Vil.la Adriana a Tívoli. Natatio.
  68. 68. Macel.lum (Mercat) de Gerasa (Jordània)
  69. 69. Macel.lum d’Empúries.
  70. 70. Mercat romà
  71. 71. Biblioteca Celsius (Èfes).
  72. 72. Pont romà sobre el Guadalquivir (Còrdova).
  73. 73. Pont romà a Mèrida sobre el riu Guadiana (Seixanta arcs de mig punt.)
  74. 74. Pont romà sobre el Guadiana (Mèrida).792 mts de longitud.
  75. 75. Pont romà d’Alcàntara sobre el riu Tajo.
  76. 76. Pont romà de Pollença
  77. 77. Aqüeducte del Pont du Gard (França)
  78. 78. Aqüeducte de les Ferreres (Pont del Diable) de Tarragona
  79. 79. Canaleta de l’aqüeducte de Tarragona
  80. 80. Aqüeducte de Los Milagros de Mèrida. Formigó i pilars de granit i maons. Arqueries reforçades per arcs de sustentacle a diferent altària
  81. 81. Vista aèria de l’aquëducte de Segovia.
  82. 82. Aqüeducte de Segovia.
  83. 83. Aqüeducte de Segovia
  84. 84. Pretori romà de Tarragona
  85. 85. Espigó del port romà d’Empúries.
  86. 86. Esquema de planta de teatre romà segons Vitruvi.
  87. 87. Maqueta del Taatre Marcel.lo de Roma
  88. 88. Teatre de Mèrida. Graderia i escena.
  89. 89. Teatre de Mèrida. Càvea, escena i prosceni.
  90. 90. Escena del Teatre de Mèrida.
  91. 91. Odeó d’Herodes Àtic. Atenes. 161 d.C. Teatre romà per a 5.000 espectadors. Una escena de tres plantes, una càvea de 76 mts de diàmetre i una orchestra de 18x12 mts.
  92. 92. Maqueta de l’Amfiteatre Flavi (Colosseu)
  93. 93. Colosseu de Roma (Com era antigament).
  94. 94. Exterior del Colosseu (Amfiteatre Flavi) de Roma actualment.
  95. 95. COLOSSEU. Superposició d’ordres arquitectònics. De dalt a baix, pilastres compostes, columnes corinties, columnes jòniques i columnes toscanes.
  96. 96. Interior del Colosseu (Reproducció). Es poden veure els vomitoris.
  97. 97. El Colosseu: notes informatives
  98. 98. Vista aèria del Colosseu abans de les darreres restauracions interiors.
  99. 99. Recreació amb molta imaginació del que podia esser l’espectacle de la lluita dels gladiadores amb les ferotges feres.
  100. 100. Les Arenes de Nimes (França)
  101. 101. Amfiteatre de Verona
  102. 102. Pista de l’amfiteatre de Verona
  103. 103. Pista de l’amfiteatre de Tarragona
  104. 104. Amfiteatre d’Itàlica (Sevilla). Safareig inundable per a fer les naumàquies.
  105. 105. Amfiteatre de Mèrida.
  106. 106. Circ romà (per fer carreres de carros)
  107. 107. Maqueta del circ de Roma
  108. 108. A l’actual Plaça Navona de Roma es trobava el Circ Agonal.

×