35. Relleu de sarcòfag romà. Infantesa de Bacus (Dionís)
entre nimfes i sàtirs. Museu de Munich.
36. Sepulcre de les estacions (Empúries). Sant Pere de
Galligans (Girona)
37. Relleu de l’Arc de Tito. Els romans vencedors
després de la campanya contra els jueus duen el botí
del canelobre dels set braços.
38. Relleu històric de l’Arc de Tito. Després de la conquesta de
Jerusalem els romans duen com a botí el Canelobre dels Set
Braços, les Trompetes de Plata i la Taula dels Pans, els
objectes més sagrats dels jueus.
39. Relleu històric de l’Arc de Tito. L’emperador , coronat per una Victòria
es dirigeix en carro cap el Capitoli, precedit per Dea Roma. Al costat del
carro, les personificacions del poble (tors nu) i del senat (amb toga) romà.
40. Ara Pacis. Relleu històric construit entre el 13 i el 9
a. C. Altar de la Pau erigit sobre pedestal.
43. Relleu històric de l’Ara Pacis. Fris dels
senadors i magistrats. Marbre de Carrara. 55
cm d’alçada.
44. Relleu històric de l’Ara Pacis. D’esquerra a dreta i en
primer terme Agripa (amb el cap tapat), la dona d’August,
Livia, el seu fill gran i futur emperador Tiberi, Druso, els nins
Germànic, Calígula, Claudi,…
55. Fresc de la Casa dels Vetti. Detall dels Amorets
orfebres. Pintura pompeiana.
56. Pintura pompeiana. Casa dels Vetti. Detall:
amorets que preparen i venen olis i essències
perfumades.
57. Frescos pompeians de la Vil.la dels Misteris. 4rt Estil
escenogràfic o d’il.lusionisme arquitectònic. Les figures
ocupen grans extensions i augmenten d’importància.
58. Vil.la dels Misteris. Temes bàquics: dues jovenetes amb
cèrvols, la inicianda, Silenus amb dos sàtirs i les noces de
Bacus (Dionís i Ariadna).
59. Vil.la dels Misteris. Cerimònia iniciàtica del culte
bàquic. L’administradora i dues donzelles preparant
el sacrifici. A la dreta Silenus tocant la lira.
60. La inicianda a
la dreta i a la
esquerra una
jove penisca
toca la siringa
i una satirisca
dóna de mamar
a un cèrvol.
61. Dues iniciandes a punt de desvetllar la Mistica
vannus (Falus). Divinitat amb ales negres amb el
flagel.lum.
62. Una cambrera du l’Agape sacra; Bacus nin
llegeix el ritual amb l’iniciadora que observa.
També hi ha una dama oferent.
63. La flagelada
i la bacant
amb un
“Thyrsus”
(gaiato
sagrat) abans
i després.
Pintura
pompeiana
de la Vl.la
dels Misteris.