Curs 2016 17 - pràctica 05 hmc

1. IPM / Curs 2016-17 / Primer de Batxillerat
HMC / Pràctica 06 – Abril 2017
Nom i cognoms:
Text 1 [1 punt].
Un dels objectius fonamentals de la política exterior dels Estats Units és la
creació de condicions en les quals nosaltres i altres nacions puguem forjar
una manera de viure lliure de coacció (...). La nostra victòria es va aconseguir
sobre països que pretenien imposar la seva voluntat i la seva manera de
viure a altres nacions. (...) no aconseguirem els nostres objectius a menys
que estiguem disposats a ajudar els pobles lliures a preservar les seves
institucions lliures i la seva integritat nacional enfront dels moviments
agressius que tracten d'imposar règims totalitaris (...) els règims totalitaris
impostos als pobles lliures, per agressions directes o indirectes, soscaven els
fonaments de la pau internacional i, per tant, la seguretat dels Estats Units.
(...). En diversos països del món, recentment, s'han implantat per la força
règims totalitaris, contra la voluntat popular (...).
Un d'aquests modes de vida es basa en la voluntat de la majoria i es
distingeix per l'existència d'institucions lliures, un govern representatiu,
eleccions netes, garanties a la llibertat individual, llibertat de paraula i religió i
el dret a viure sense opressió política.
L'altre es basa en la voluntat d'una minoria imposada mitjançant la força a la
majoria. Descansa al terror i l'opressió, en una premsa i ràdio controlades, en
eleccions fraudulentes i en la supressió de les llibertats individuals. Crec que
la política dels Estats Units ha d'ajudar els pobles que lluiten contra les
minories armades o contra les pressions exteriors (...).
Discurs del president Truman davant el Congrés dels EUA
Washington, 12 març 1947
1.1. A qui critica Truman? Amb quins arguments? [0,5 punts].
1.3. Situa aquest text en el seu context històric [0,5 punts].

2. Text 2 [1,5 punts].
La derrota del Japó imperialista, l'entrada de l'Exèrcit Soviètic en el Nord-oest
de la Xina i la seva arribada a les fronteres de Corea van facilitar l'heroica
lluita del poble coreà per la independència nacional, que venia lliurant des de
feia diversos decennis. Es van obrir perspectives per a dur a terme
transformacions socials urgents en aquest país. No obstant això, els cercles
governants dels EUA van a ocupar el lloc del militarisme nipó derrotat, (...) a
Corea del Sud.
El 25 de juny de 1950, les tropes de Corea del Sud, en compliment dels
designis nord-americans van agredir la República Democràtica Popular de
Corea, desencadenant una guerra civil, i van aconseguir penetrar en diversos
llocs al seu territori. Per rebutjar l'agressió i garantir la seguretat de la
República, el Govern de la RDPC va ordenar a les seves tropes passar a la
contraofensiva, repel·lir l'enemic i perseguir al territori de Corea del Sud. (...)
El 4 de juliol de 1950, el Govern de la URSS va publicar una declaració a
propòsit de la intervenció armada dels EUA a Corea, en què adduïen fets
irrefutables que les autoritats nord-americanes havien preparat per endavant
l'atac a la RDPC, i es demandava el caràcter il·legal de la resolució del
Consell de Seguretat de l'ONU (...)
Història de la Política Exterior de l'URSS, 1974
2.1. A quina crisi es refereix el text? Situa-la cronològicament [0,5 punts].
2.2. A qui critica el text? Amb quins arguments? [0,5 punts].
2.3. Per què el document critica l'ONU? [0,5 punts].

3. Text 3 [1,5 punts].
Benvolgut senyor president:
(...)
Ja he sostingut en alguna ocasió que el nostre poble, el nostre Govern i jo
personalment, com a president el Consell de Ministres, estem preocupats
únicament en què els nostres països puguin desenvolupar-se i ocupar un lloc
digne entre tots els pobles del món en la competència econòmica, al progrés
de la cultura i de les arts, en l'increment el benestar de la Humanitat.
En la seva declaració vostè ha sustentat que el principal objectiu és arribar a
un acord i adoptar les mesures necessàries per impedir un xoc entre el
nostre vaixells, amb la consegüent accentuació de la crisi que podria
desembocar en un conflicte militar, després de l'esclat totes les converses
serien superflus ja que llavors entrarien en joc altres forces i altres lleis, les
lleis de guerra.
Em faig càrrec perfectament de la seva preocupació, senyor president, per la
seguretat dels Estats Units, perquè aquest és el primer deure d'un president.
Però nosaltres, els russos, estem també preocupats per la mateixa qüestió
(...).
Vostè ha mostrat la seva preocupació pel fet que nosaltres hem ajudat amb
armes a (...) per tal d'enfortir la seva capacitat defensiva -sí, precisament la
seva «capacitat defensiva» -, perquè, prescindint de les armes que posseeixi,
(...) no pot comparés amb els Estats Units. Són molt diferents les quantitats,
el potencial militar de què disposen Estats Units i (...).
Jo estimo que és possible posar fi ràpidament al conflicte i normalitzar la
situació de manera que els pobles puguin respirar més fàcilment considerant
que els homes d'estat responsables tenen bon sentit, plena consciència de
les seves responsabilitats, capacitat suficient per resoldre qüestions
complicades i no hauran de deixar que els esdeveniments desemboquin en
la catàstrofe d'una guerra.
(...).
3.1. A quina crisi es refereix el text? Situa-la cronològicament [0,5 punts].
3.2. Qui és l'autor del text? [0,25 punts].
3.3. A qui va dirigit? [0,25 punts].
3.4. Quines conseqüències tindrà aquest conflicte? [0,5 punts].

4. Text 4 [1,5 punts].
El reconeixement dels diversos interessos dels grups socials i dels individus i
la seva unificació, exigeixen l'elaboració i l'aplicació d'un nou sistema polític,
d'un nou model de democràcia socialista.
(...)
Si ens esforcem avui a eliminar les tendències igualitaristes, i en valorar els
principis del rendiment, no creiem crear així una noves capes privilegiades.
Volem que, en tots els sectors de la nostra vida social, la remuneració de les
persones depengui de la importància social i de l'eficiència del seu treball, del
ostentació de la iniciativa personal, del grau de responsabilitat i dels riscos.
Això està d'acord amb l'interès del desenvolupament de tota la nostra
societat (...).
El Partit Comunista (...) no pot imposar la seva autoritat, sinó servint amb
més abnegació al seu desenvolupament socialista. No pot imposar la seva
línia mitjançant ordres (...) La seva missió és, sobretot, despertar la iniciativa
socialista, mostrar el camí i les possibilitats reals de les perspectives
comunistes (...) el partit ha insistit en més d'una ocasió sobre la necessitat
del desenvolupament de la democràcia socialista. Les mesures adoptades
pel partit tendien a incrementar el paper dels òrgans representatius elegits
per l'Estat, subratllant amb això la importància de les organitzacions de
masses voluntàries i de totes formes d'activitat del poble (...).
Programa de «Renovació del socialisme»
Comitè Central del Partit Comunista de Txecoslovàquia
5 abril 1968.
4.1. Què propugna el text? [0,5 punts].
4.2. Quina serà la reacció de l'URSS? Per què? [0,5 punts].
4.3. Quina serà la reacció dels EUA? Per què? [0,5 punts].

5. Text 5 [1 punt].
He escrit aquest llibre amb el desig de dirigir-me als pobles; als de la URSS,
dels Estats Units i, de qualsevol país (...)
No hi ha dubte que la Unió Soviètica està vivint un període crucial. El Partit
Comunista va realitzar una anàlisi crítica de la situació a la que s'havia arribat
a mitjans dels anys vuitanta i va formular la política de la perestroika o
reestructuració, una política tendent a accelerar el desenvolupament
econòmic i social del país i a renovar totes les esferes de la vida. El poble
soviètic comprèn i accepta aquesta política: la perestroika ha vivificat el
conjunt de la societat (...).
(...).
No tenim cap mala intenció cap al poble nord-americà. Volem i estem
disposats a col·laborar en tots els àmbits. Però la col·laboració s'ha de basar
en la igualtat, la compressió i en l'avanç mutus.
Gorbachov
La Perestroika y la Nueva Mentalidad
1988
5.1. Què volia aconseguir la Perestroika a nivell intern? [0,5 punts].
5.2. Quin va ser el resultat? [0,5 punts].

6. Text 6 [1 punts].
L'Assemblea General,
Tenint present que els pobles del món han proclamat a la Carta de les
Nacions Unides (...)
Declara que:
1. La subjecció de pobles a una subjugació, dominació i explotació
estrangeres constitueix una denegació dels drets humans fonamentals, és
contrària a la Carta de les Nacions Unides i compromet la causa de la pau i
de la cooperació mundials.
2. Tots els pobles tenen el dret de lliure determinació; en virtut d'aquest dret,
determinen lliurement la seva condició política i persegueixen lliurement el
seu desenvolupament econòmic, social i cultural.
3. La manca de preparació en l'ordre polític, econòmic, social o educatiu no
haurà de servir mai de pretext per retardar la independència.
4. Per tal que els pobles dependents puguen exercir pacífica i lliurement el
seu dret a la independència completa, haurà de cessar tota acció armada o
tota mesura repressiva de qualsevol índole dirigida contra ells, i s'ha de
respectar la integritat del seu territori nacional.
(...)
6. Tot intent encaminat a trencar totalment o parcialment la unitat nacional i la
integritat territorial d'un país és incompatible amb els propòsits i principis de
la Carta de les Nacions Unides.
7. Tots els Estats hauran d'observar fidel i estrictament les disposicions de la
Carta de les Nacions Unides, de la Declaració Universal de Drets Humans i
de la present Declaració sobre la base de la igualtat, de la no intervenció en
els assumptes interns dels altres Estats i del respecte dels drets sobirans de
tots els pobles i de la seva integritat territorial.
14 desembre 1960
6.1. Resumeix el text en una única idea [0,5 punts].
6.2. Per què l'ONU defensa aquest posicionament? [0,5 punts].

7. Text 7 [1,5 punts].
Quan un home pretén ser no violent no ha irritar contra aquell que l'ha
ultratjat. No li desitjarà cap mal; li desitgés bé; no li maleirà i no li infligirà cap
sofriment físic ... No hem de desitjar mal algun als anglesos ni als nostres
compatriotes que amb ells cooperen, en tant fem professió de ser no
violent ... el nostre vot de no-violència exclou tota possibilitat de represàlia
futura ... si l'Índia obté la independència per la no-violència, necessita
igualment conservar per mitjans no violents. En la qual cosa Mr. Churchill no
creu just, llevat que l'Índia d'una prova del que és capaç ... Aquesta
demostració és impossible en tant que la societat està impregnada de
l'esperit de la no-violència de tal manera que el poble, en la seva vida
política, es conformi amb la no-violència o, en altres termes: Que estimi
l'autoritat civil sobre la autoritat militar.
Gandhi, La Jove Índia. 1920
7.1. Resumeix el text en una única idea [0,5 punts].
7.2. Quan i com es produí la descolonització de l'Índia? [0,5 punts].
7.3. Relaciona aquest procés de descolonització amb el conflicte del Caixmir
[0,5 punts].

8. Text 8 [1 punt].
Jo tinc un somni que un dia aquesta nació s'elevarà i viurà el veritable
significat del seu credo: "Creiem que aquestes veritats són evidents: que tots
els homes són creats iguals».
Jo tinc el somni que un dia a les colorides turons de Geòrgia dels fills dels ex
esclaus i els fills dels ex propietaris d'esclaus seran capaços d'asseure junts
a la taula de la germanor.
Jo tinc el somni que un dia fins i tot l'estat de Mississippi, un estat desert,
sufocat per la calor de la injustícia i l'opressió, serà transformat en un oasi de
llibertat i justícia.
Jo tinc el somni que els meus quatre fills petits viuran un dia en una nació on
no seran jutjats pel color de la seva pell sinó pel contingut del seu caràcter.
Jo tinc un somni avui!
Jo tinc el somni que un dia, allà a Alabama, amb els seus racistes despietats,
amb un governador els llavis degoten amb les paraules de la interposició i
l'anul·lació; un dia allà mateix a Alabama, petits nens negres i petites nenes
negres seran capaços d'unir les seves mans amb petits nens blancs i nenes
blanques com a germans i germanes. Jo tinc un somni avui!
«Tinc un somni», per Martin Luther King, 1963
8.1. Resumeix el text en una única idea [0,5 punts].
8.2. Quina era la situació de la minoria negra afro-americana en els anys 50 i
60? [0,5 punts].