Models d'exercicis de la Selectivitat d'Història d'anys anteriors sobre el FRANQUISME i la TRANSICIÓ

1. REPÀS SELECTIVITAT JUNY 2016
HISTÒRIA EXERCICI 1
Exercici 1 jul10
Llei per a la reforma política
Remitido a consulta de la nación y ratificado por mayoría de votos en el referéndum
celebrado el día 15 de diciembre de 1976 el proyecto de Ley para la reforma política,
de rango fundamental, que había sido aprobado por las Cortes en sesión plenaria del
18 de noviembre de 1976.
Dispongo […]:
Artículo primero
Uno. La democracia, en el Estado español, se basa en la supremacía de la ley,
expresión de la voluntad soberana del pueblo.
Los derechos fundamentales de la persona son inviolables y vinculan a todos los
órganos del Estado.
Dos. La potestad de elaborar y aprobar las leyes reside en las Cortes. El Rey sanciona
y promulga las leyes.
[…]
Disposiciones Transitorias
Primera
El Gobierno regulará las primeras elecciones a Cortes para constituir un Congreso de
350 diputados y elegir 207 senadores a razón de cuatro por provincia y uno más por
cada provincia insular, dos por Ceuta y dos por Melilla. Los senadores serán elegidos
por sufragio universal, directo y secreto de los españoles mayores de edad que
residan en el respectivo territorio. […]
La presente Ley tendrá rango de Ley fundamental.
Dada en Madrid a 4 de enero de 1977.
Juan Carlos, Rey
El Presidente de las Cortes Españolas, Torcuato Fernández-Miranda.
FONT: Llei 1/1977, de 4 de gener, per a la reforma política. Boletín Oficial del Estado.
Pregunta 1
a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. [0,75 punts]
b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. [0,75 punts]
c) Expliqueu tres de les disposicions incloses en la font. [1 punt]
Pregunta 2
a) Expliqueu l’evolució política d’Espanya des de la mort de Franco fins a la celebració
de les primeres eleccions democràtiques. [2,5 punts]
b) Expliqueu l’evolució política d’Espanya des de la celebració de les primeres
eleccions democràtiques fins al triomf electoral del PSOE. [2,5 punts]

2. Exercici 2 jul10
Resultats de les eleccions generals del 1977 i del 1982 expressats en
nombre d’escons al Congrés dels Diputats
Pregunta 1
a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. [0,75 punts]
b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. [0,75
punts]
c) Deduïu tres característiques diferencials entre els resultats del 1977 i el
1982. [1 punt]
Pregunta 2
a) Expliqueu l’evolució política d’Espanya entre el 1977 i el 1982. [2,5 punts]
b) Expliqueu l’evolució política d’Espanya entre el 1979 i el 1986. [2,5 punts]

3. Exercici 1 sl03
Llegiu el text següent i responeu a les qüestions.
ESCRIT QUE 90 SACERDOTS VAN LLIURAR A LA PREFECTURA DE POLICIA DE
BARCELONA
Sr. D. Antonio Juan Creix
Cap de la Brigada d’Investigació Social
Sr. Inspector:
En gran manera angoixats per les situacions de violència que es van succeint a la nostra ciutat,
i havent-nos assabentat del tracte infligit a l’estudiant de l’Escola Especial d’Enginyers
Industrials, Joaquim Boix Lluch, volem palesar públicament el nostre ànim contrari a aquest fet i
a aquesta situació, i el nostre desig que tots els homes animats de bona voluntat arribin a
acceptar com a norma vàlida de conducta la que prové d’aquelles ensenyances sobre la
dignitat de la persona humana, que amb tanta claredat ha afirmat l’Església, i que també van
ser promulgades per la «Declaració Universal dels Drets de l’Home».
«Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants»
(Declaració Universal dels Drets de l’Home, art. 5).
«Tot ésser humà té dret al respecte de la seva persona» (Encíclica «Pacem in Terris», n. 10).
«Tot ésser humà té dret a la integritat física» (id. n. 9).
«Anant a conseqüències pràctiques de màxima urgència, el Concili inculca el respecte a
l’home... tot allò que viola la integritat de la persona humana, com per exemple... les tortures
morals o físiques... i altres pràctiques semblants són en si mateixes infamants, degraden la
civilització humana, deshonren més els seus autors que les seves víctimes i són totalment
contràries a l’honor degut al Creador» (Concili Vaticà II. Constitució Pastoral sobre Església en
el món actual. Cap. II, n. 27).
«Els qui senten o obren de manera diferent de la nostra en matèria social, política, i fins i tot
religiosa, també han de ser objecte del nostre respecte i amor. Com més humana i caritativa
sigui la nostra comprensió íntima de la seva manera de sentir, més gran serà la facilitat per
establir amb ells el diàleg» (id. n. 28).
Aquestes són les ensenyances que a nosaltres, sacerdots de la diòcesi de Barcelona, han
mogut a exterioritzar el desig que també vostè promogui un tracte amb els ciutadans que s’hi
adigui.
Barcelona, 11 de maig de 1966
Font: Josep M. PIÑOL, El nacionalcatolicisme a Catalunya i la resistència, 1926-1966,
Barcelona
Pregunta 1
a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. [0,75 punts]
b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. [0,75 punts]
c) Identifiqueu a grans trets què era la Brigada de Investigación Social i quins fets van
provocar la redacció d’aquesta carta. Indiqueu les línies generals de l’evolució de les
relacions entre l’Església catòlica i el règim franquista. [1 punt]
Pregunta 2
d) Exposeu breument quins van ser els principals grups i moviments d’oposició
catalana al règim franquista durant el període 1959-1975. [2 punts]

4. Exercici 2 sl04
Llegiu el text següent i responeu a les qüestions.
1. La política reformista del govern s’adreça a l’establiment d’unes lleis i
institucions que volen amagar la supervivència dels interessos dels sectors
públics de quaranta anys ençà. El poble, malgrat els intents de marginació,
eixampla la seva lluita, conscient que solament el rebuig del continuisme i la
derogació de les lleis i institucions del franquisme que intenten perpetuar-lo, és
a dir, solament la ruptura implica el retorn de la sobirania popular i exigeix
l’amnistia i el restabliment de les llibertats polítiques i nacionals.
2. El reformisme […] intenta dividir les forces de l’oposició. Davant d’això cal
reforçar la unitat de totes les forces a l’entorn de l’objectiu fonamental de la
ruptura democràtica.
3. […] Per a Catalunya, aquestes exigències es concreten en el restabliment
provisional de les institucions i dels principis configurats en l’Estatut de 1932
com a via per arribar al ple exercici del dret d’autodeterminació.
Manifest de l’Assemblea de Catalunya, 13 de juny de 1976
Pregunta 1
a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. [0,75 punts]
b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. [0,75
punts]
c) Expliqueu el contingut dels conceptes següents, que apareixen en el text:
política reformista, continuisme i ruptura democràtica. Identifiqueu què va ser
l’Assemblea de Catalunya. [1 punt]
Pregunta 2
a) Expliqueu breument l’evolució política a Catalunya durant l’etapa de transició
de la dictadura a la democràcia (1975-1982). [2,5 punts]