Presentació de la primera unitat de Geografia i Història del curs de tercer d'ESO.

1. 1. L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS.1. L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS.

2. Índex
1.-L’ESTAT COM A ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT.1.-L’ESTAT COM A ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT.
2. – ELS ESTATS DEL MÓN I LES RELACIONS INTERNACIONALS.2. – ELS ESTATS DEL MÓN I LES RELACIONS INTERNACIONALS.
3. – L’ESTAT I LA GLOBALITZACIÓ.3. – L’ESTAT I LA GLOBALITZACIÓ.
4. – L’ESTAT DE LES AUTONOMIES.4. – L’ESTAT DE LES AUTONOMIES.
5. – L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL A CATALUNYA.5. – L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL A CATALUNYA.
0.-INTRODUCCIÓ.0.-INTRODUCCIÓ.
6. – L’ESTATUT D’AUTONOMIA.6. – L’ESTATUT D’AUTONOMIA.
7. – LA UNIÓ EUROPEA.7. – LA UNIÓ EUROPEA.
8. – LES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS.8. – LES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS.

3. 0. INTRODUCCIÓ.0. INTRODUCCIÓ.
LA GEOGRAFIA
POLÍTICA
o GEOPOLÍTICA
Estudia com s'organitza la
societat a l'espai.
La forma bàsica és
ESTAT
La POLÍTICA és la Ciència de
governar l'Estat, d'organitzar i
administrar les societats.
La POLÍTICA és la Ciència de
governar l'Estat, d'organitzar i
administrar les societats.
La paraula prové del grec POLIS,
que significa ciutat.
La paraula prové del grec POLIS,
que significa ciutat.
TRADICIONALMENT
els estats són sobirans
en l' àmbit econòmic,
militar, polític...
TRADICIONALMENT
els estats són sobirans
en l' àmbit econòmic,
militar, polític...
ACTUALMENT
Els estats cedeixen part de la seva sobirania
a entitats supranacionals, com l'ONU o la
Unió Europea i també subestatals com les
comunitats autònomes i els municipis.
ACTUALMENT
Els estats cedeixen part de la seva sobirania
a entitats supranacionals, com l'ONU o la
Unió Europea i també subestatals com les
comunitats autònomes i els municipis.
resultat de la

4. 1.L’ESTAT COM A ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT.1.L’ESTAT COM A ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT.
L’ESTAT
Definició: conjunt d’institucions creades per regular
la vida i l'activitat de les persones, que viuen en un
territori i que estan governades per unes mateixes
lleis sota un mateix poder .
ELEMENTS
CONSTITUTIUS
El TERRITORI. Espai ben delimitat per unes fronteres
que permeten distingir-lo d'uns altres estats.
El TERRITORI. Espai ben delimitat per unes fronteres
que permeten distingir-lo d'uns altres estats.
LA POBLACIÓ, sotmesa al poder de l’Estat i a les
seves lleis. Gaudeix de drets i té obligacions que
afecten per igual tots els ciutadans.
LA POBLACIÓ, sotmesa al poder de l’Estat i a les
seves lleis. Gaudeix de drets i té obligacions que
afecten per igual tots els ciutadans.
EL PODER. L' Estat estableix les lleis, vetlla pel seu
compliment, és responsable de l' ordre i la seguretat,
les relacions internacionals, dirigeix l' economia...
EL PODER. L' Estat estableix les lleis, vetlla pel seu
compliment, és responsable de l' ordre i la seguretat,
les relacions internacionals, dirigeix l' economia...

5. 1.L’ESTAT COM A ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT.1.L’ESTAT COM A ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT.

6. PODERS DE L’ESTAT
PODER
LEGISLATIU
PODER
LEGISLATIU
PODER
EXECUTIU
PODER
EXECUTIU
PODER
JUDICIAL
PODER
JUDICIAL
Capacitat de
fer les lleis.
PARLAMENT.
Capacitat de
fer les lleis.
PARLAMENT.
Capacitat d’aplicar les
lleis i fer propostes.
President del govern i
els seus ministres
(GOVERN).
Capacitat d’aplicar les
lleis i fer propostes.
President del govern i
els seus ministres
(GOVERN).
Capacitat de
jutjar qui no
compleix les
lleis.
Jutjes/Tribunals
Capacitat de
jutjar qui no
compleix les
lleis.
Jutjes/Tribunals
MITJANS DE
L’ESTAT
ELS IMPOSTOS, que han de pagar els ciutadans per
finançar l' estructura de l’Estat i tots el serveis que
dóna (carreteres, ports, aeroports, sanitat, educació,
etc.), administrar ajudes, subsidis d' atur, pensions...
ELS IMPOSTOS, que han de pagar els ciutadans per
finançar l' estructura de l’Estat i tots el serveis que
dóna (carreteres, ports, aeroports, sanitat, educació,
etc.), administrar ajudes, subsidis d' atur, pensions...
L’ADMINISTRACIÓ DE L’ESTAT. És el conjunt
d’organismes necessaris per a que l’Estat compleixi les
seves funcions (govern, policia, exèrcit, etc)
L’ADMINISTRACIÓ DE L’ESTAT. És el conjunt
d’organismes necessaris per a que l’Estat compleixi les
seves funcions (govern, policia, exèrcit, etc)

7. 1.L’ESTAT COM A ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT.1.L’ESTAT COM A ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT.

8. Relacions de tipus polític i
econòmic entre els estats.
Pes dels Estats Units.
Potència militar que
tendeix a dirigir la
política internacional.
Interès de
Rússia per
recuperar
l’espai perdut
(Ucraïna).
Forta presència
de l’ islamisme en
alguns estats.
Trencament
violent amb tot
allò que és propi
del món
occidental.
Protagonisme
creixent de la
Xina. Augment
del seu poder
econòmic i
militar.
observem
2. ELS ESTATS DEL MÓN I LES RELACIONS INTERNACIONALS.2. ELS ESTATS DEL MÓN I LES RELACIONS INTERNACIONALS.
NIVELL
POLÍTIC
Multilateralisme.
Acords entre
països sobre
qüestions
determinades.

9. A nivell
econòmic
Països rics i
desenvolupats
(Canadà, Estats
Units, Japó i la Unió
Europea).
Països en desenvolupament:
atractius per les empreses
estrangeres, amb mà d’ obra
barata i preparada, amb
escasses normatives
ambientals i governs estables
(Brasil, Índia, Xina, Mèxic,
Sud-àfrica...).
Països pobres (Àfrica
subsahariana). Els seus
recursos són explotats per
empreses estrangeres. Els
seus habitants viuen en la
pobresa i molts emigren
buscant una vida millor.
Països oblidats: sense recursos i
immersos en conflictes armats.

10. 3. L’ESTAT I LA GLOBALITZACIÓ.3. L’ESTAT I LA GLOBALITZACIÓ.
l’ESTAT ha cedit part del seu poder a:
ACTUALMENT
ORGANITZACIONS
SUPRANACIONALS
ORGANITZACIONS
SUPRANACIONALS
ENTITATS
LOCALS I
REGIONALS
ENTITATS
LOCALS I
REGIONALS
ONU
Unió Europea
etc.
ONU
Unió Europea
etc.
Ajuntaments
Comunitats Autònomes
etc.
Ajuntaments
Comunitats Autònomes
etc.

11. L’ESTAT I LA GLOBALITZACIÓ
CAUSES DE LA
GLOBALITZACIÓ
DELS ESTATS
GLOBALITZACIÓ
ECONÒMICA
GLOBALITZACIÓ
ECONÒMICA
GLOBALITZACIÓ
POLÍTICA
GLOBALITZACIÓ
POLÍTICA
L’economia funciona a nivell mundial i
els estats han de coordinar-se per
fer front als nous desafiaments
(OPEP, MERCOSUR, etc.)
L’economia funciona a nivell mundial i
els estats han de coordinar-se per
fer front als nous desafiaments
(OPEP, MERCOSUR, etc.)
Aparició de problemàtiques
mundials que s’han de solucionar
de forma coordinada
(contaminació, urgències
humanitàries,terrorisme, fam,
etc.)
Aparició de problemàtiques
mundials que s’han de solucionar
de forma coordinada
(contaminació, urgències
humanitàries,terrorisme, fam,
etc.)
MULTILATERALISMEMULTILATERALISME
Cap ESTAT té prou força per
imposar el seu poder sobre els
altres, per la qual cosa es formen
aliances polítiques, econòmiques i
militars (OTAN, ONU, etc.)
Cap ESTAT té prou força per
imposar el seu poder sobre els
altres, per la qual cosa es formen
aliances polítiques, econòmiques i
militars (OTAN, ONU, etc.)

12. TRACTATS I CONVENIS
INTERNACIONALS
TRACTATS I CONVENIS
INTERNACIONALS
Restringits a determinats païsosRestringits a determinats països
Oberts a tots els païsosOberts a tots els països
Poden ser
Tipus de Tractats
ARMAMENT: Tractat de prohibició de proves nuclearsARMAMENT: Tractat de prohibició de proves nuclears
PAU : Tractat de Versalles (1919-1920)PAU : Tractat de Versalles (1919-1920)
MEDI AMBIENT: Protocol de Kioto (1997)MEDI AMBIENT: Protocol de Kioto (1997)
POLÍTIC: Tractat de Roma (1957)POLÍTIC: Tractat de Roma (1957)
ECONÒMIC: Tractats de Lliure Comerç (TLC)ECONÒMIC: Tractats de Lliure Comerç (TLC)
etc.etc.

13. Les organitzacions supranacionals realitzen tasques de:
 coordinació política,
 desenvolupament econòmic i tecnològic,
 promoció de la salut, l’ educació i la pau.
Poden ser d’ àmbit mundial o regional.
Organitzacions de les Nacions
Unides
Organització
Mundial del Comerç
Unió Europea

14. TIPUS DE
REGIONS
NACIONS SENSE ESTAT (Quebec, Canadà)NACIONS SENSE ESTAT (Quebec, Canadà)
REGIONS CONSOLIDADES (Baviera, Alemanya)REGIONS CONSOLIDADES (Baviera, Alemanya)
GRANS ÀREES URBANES (Londres, Nova York,Tokio)GRANS ÀREES URBANES (Londres, Nova York,Tokio)
L’ESTAT I LA REGIONALITZACIÓ
Com a conseqüència de la globalització, les regions i les grans ciutats
reivindiquen la seva importància econòmica, històrica i cultural i
reclamen més poder a l’ Estat.

15. ORGANITZACIÓ DE
LES NACIONS
UNIDES
Creada el 1945 i formada per gairebé tots
els ESTATS reconeguts del món.
Creada el 1945 i formada per gairebé tots
els ESTATS reconeguts del món.
Mantenir la PauMantenir la Pau
OBJECTIUS Defensar els Drets HumansDefensar els Drets Humans
Fomentar les bones relacions entre estatsFomentar les bones relacions entre estats
ORGANITZACIÓ

17. 4. L’estat de les autonomies.4. L’estat de les autonomies.
Model descentralitzat recollit a la Constitució espanyola i ratificat al
desembre del 1978. Al 1995 els municipis de Ceuta i Melilla es van
constituir en ciutats autònomes.

18. Cada comunitat disposa del seu estatut d’autonomia on es recullen les
institucions, les normes i les competències per les quals es regeix cada
comunitat autònoma.
Les competències que
assumeixen poden ser
plenes/exclusives (urbanisme,
habitatge, sanitat, educació..)
o compartides amb el govern
central (carreteres, legislació
laboral...)
INSTITUCIONS D’AUTOGOVERN
Assemblea o Parlament. Es debaten i aproven les
lleis, es controla el govern, s’ escull el president i
s’ aproven els pressupostos.
President. Representa la comunitat, forma i dirigeix
el govern.
Govern o Consell. Executa i fa complir les lleis
aprovades al Parlament.

19. LA SOCIETAT ESPANYOLA ACTUAL
Societat terciaritzada, urbana i amb un bon nivell de benestar social.
A nivell internacional existeix l’IDH (Índex de Desenvolupament Humà), que
mesura el nivell de benestar per països.
Anualment l’INE (Institut Nacional d’Estadística) publica l’enquesta de
condicions de vida (ingressos per llar, pobresa, situació laboral i exclusió social)
o els indicadors de qualitat de vida (consum, nivell educatiu, sanitat).

23. A la vegada, el territori de Catalunya s’organitza en
municipis i comarques.
MUNICIPIS
Són unitats territorials i
administratives més elementals.
L’ alcalde i els regidors són els
responsables de l’ ajuntament.
Per mitjà dels impostos i els
diners que reben de l’ Estat i la
Generalitat fan les seves
funcions.
COMARQUES
Són agrupacions de municipis.
Poden fer política pròpia per
mitjà dels Consells Comarcals.
PROVÍNCIES
Són l’ agrupació de molts
municipis. Les seves funcions
bàsiques són: àmbit electoral,
divisió territorial, cooperar amb
els municipis i coordinar les seves
actuacions. Es governen
mitjançant les diputacions
provincials.
5. L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL A CATALUNYA.5. L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL A CATALUNYA.
Segons la Constitució, l’estat espanyol s’organitza en
municipis, províncies i comunitats autònomes.

24. Amb la creació
del Moianès,
actualment el
nombre de
comarques a
Catalunya és de
42.

25. Llei 30/2010 de 3 d’agost de 2010

26. INSTITUCIONS DE CATALUNYA.
PARLAMENT
S’encarrega de legislar,
aprovar els pressupostos i
controlar l’acció del govern.
PRESIDÈNCIA
Màxim representant de l’Estat a
Catalunya i cap del govern.
GENERALITAT
Conjunt d’institucions en què
s’organitza l’autogovern a Catalunya.
6. L’ESTATUT D’AUTONOMIA.6. L’ESTATUT D’AUTONOMIA.
L’Estatut d’Autonomia és la llei que defineix les institucions polítiques per a
l’autogovern de Catalunya, quins són els seus poders i les relacions amb Espanya.
GOVERN O CONSELL EXECUTIU
Format pel president i els consellers. Té
funcions executives i administratives.

27. ELS PODERS DE LA GENERALITAT
COMPETÈNCIES COMPARTIDES
Gestió de carreteres, legislació
laboral...
COMPETÈNCIES EXCLUSIVES
Indústria, benestar social, llengua,
cultura, urbanisme, sanitat…
6. L’ESTATUT D’AUTONOMIA.6. L’ESTATUT D’AUTONOMIA.
INGRESSOS
Provenen de:
transferències de l’Estat,
les taxes i impostos propis de la
Generalitat
i de l’accés al crèdit.

28. 6. L’ESTATUT D’AUTONOMIA.6. L’ESTATUT D’AUTONOMIA.
Tres han estat els estatuts d’autonomia catalans aprovats:
el de 1932 (Segona República) i derogat per Franco;
el de 1979 en el marc de la transició democràtica
i l’ actual del 2006.

29. Objectius principals:
- impulsar el progrés econòmic i social, a través d’un
mercat i moneda únics.
- afirmar internacionalment la identitat europea,
impulsant la solidaritat i la resolució de conflictes entre
països.
- implantar la ciutadania europea. Tots els habitants de
la UE han de tenir els mateixos drets i deures.
- desenvolupar un espai comú lliure, que permeti als
seus ciutadans circular sense traves per tots els estats
membres.
- mantenir i desenvolupar un sentit comunitari mitjançant
l’homologació legislativa.
7. LA UNIÓ EUROPEA.7. LA UNIÓ EUROPEA.

32. LES INSTITUCIONS DE LA UNIÓ EUROPEA

33. LES INSTITUCIONS DE LA UNIÓ EUROPEA

34. 8. –LES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS (ONG).8. –LES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS (ONG).
ORGANITZACIONS NO
GOVERNAMENTALS
(ONG)
Entitats públiques amb finalitats
humanitàries i socials que no depenen dels
governs i que són independents dels Estats
i dels partits polítics.
Entitats públiques amb finalitats
humanitàries i socials que no depenen dels
governs i que són independents dels Estats
i dels partits polítics.
QUI LES FORMA?QUI LES FORMA?
CIUTADANS PARTICULARSCIUTADANS PARTICULARS
EMPRESESEMPRESES
ASSOCIACIONSASSOCIACIONS
CENTRES D’INVESTIGACIÓ, ETC.CENTRES D’INVESTIGACIÓ, ETC.
CÓM ES FINANCIEN?CÓM ES FINANCIEN?
DONATIUS DELS SEUS MEMBRESDONATIUS DELS SEUS MEMBRES
TREBALL VOLUNTARI DELS SEUS MEMBRESTREBALL VOLUNTARI DELS SEUS MEMBRES
APORTACIONS DEL GOVERNAPORTACIONS DEL GOVERN
Les ONG, partir de la reuniód'Estocolm l'any 1990,
es van unir per reivindicar el 0,7 % dels pressupostos
de cada Estat per ajudar els paísos pobres.

35. FINALITATS DE
LES ONG
DEFENSA DELS
DRETS HUMANS
DEFENSA DELS
DRETS HUMANS
PROTECCIÓ DE LA
NATURA
PROTECCIÓ DE LA
NATURA
Per defensar els drets generals o
específics –llibertat, drets dels
nens, pena de mort, etc.-(Amnistia
Internacional, Save the Children ...)
Per defensar els drets generals o
específics –llibertat, drets dels
nens, pena de mort, etc.-(Amnistia
Internacional, Save the Children ...)
Denúncia de la destrucció del medi
ambient i defensa dels drets dels
animals (Greenpeace, WWF ...)
Denúncia de la destrucció del medi
ambient i defensa dels drets dels
animals (Greenpeace, WWF ...)
ACCIONS
HUMANITÀRIES
ACCIONS
HUMANITÀRIES
Actuacions preventives o directes en
cas d’emergències humanitàries per
guerres, fams, catàstrofes naturals,
etc. (Creu Roja, Metges Sense
Fronteres...)
Actuacions preventives o directes en
cas d’emergències humanitàries per
guerres, fams, catàstrofes naturals,
etc. (Creu Roja, Metges Sense
Fronteres...)
MOVIMENTS
SOCIALS
INTERNACIONALS
MOVIMENTS
SOCIALS
INTERNACIONALS
Moviments socials que agrupen a ONG i altres agents
socials per defensar a nivell internacional les
agressions als drets socials i econòmics de les
persones (FÒRUM SOCIAL MUNDIAL)
Moviments socials que agrupen a ONG i altres agents
socials per defensar a nivell internacional les
agressions als drets socials i econòmics de les
persones (FÒRUM SOCIAL MUNDIAL)