Finestra Europa

#FinestraEuropa
Sèrie d’ articles sobre Europa i el món
Abril - Maig de 2014

Victor Solé Ferioli. Introducció ............................................................................... 4
Silvio Falcón. UNASUR, sobirania per a Sud-Amèrica? ........................................ 10
Carlos Mascarell Existeix una identitat europea? ................................................ 13
Marc Fuster Estats (Units) d’ Europa? .................................................................. 17
Guillem Pujol Ideologia o dominació? ................................................................. 23
Autors .....................................................................................................................45
Annex: acte Jovent i Europa (Dijous 24 d’ abril de 2014) ......................................... 30
Copyright: Finestra d’Oportunitat (FinesOp)
Coordinador: Silvio Falcón Rodríguez
Edició: Bruno Mayol
Í N D E X
FINESTRA
D OPORTUNITAT
associacIO

— 4 —
#FinestraEuropa
Una de les tasques de la revista digital Finestra d’Oportunitat (FinesOp) és intentar innovar a l’hora
d’incloure totes les opinions i savieses possibles. La sèrie de quatre articles #FinestraEuropa, coordi-
nada pel nostre editor, Silvio Falcón, i en la que hi han col·laborat tres politòlegs catalans que viuen
a Brussel·les. Aquesta sèrie d’articles, publicats entre abril i maig de 2014, abans de les eleccions
legislatives europees del 22 al 25 de maig del mateix any, comença amb una reflexió de Silvio Falcón
sobre “UNASUR”, l’ entitat internacional que promou la convergència econòmica de les nacions del
continent sud-americà, una eina a més que ajudaria els seus integrants a millorar la seva competitivitat
i fortalesa davant de l’hegemonia dels Estats Units d’Amèrica al continent.
En aquest article, titulat UNASUR, sobirania per a Sud-Amèrica?, l’autor ens explica quins projectes i
reptes assoleix aquesta gran organització, utilitzant l’exemple de la integració europea com a prisma.
UNASUR a Sud-Amèrica i ASEAN al Sud-Est Asiàtic són dos exemples d’integració regional continen-
tal que segueixen l’experiència europea. El viatge a Sud-Amèrica que ens proposa en Silvio Falcón
torna al nostre petit continent amb l’article de Carlos Mascarell Existeix una identitat europea? Una
pregunta que tothom tendeix a fer-se, i més quan la UE és una mena de confederació amb ingredients
d’organització internacional i viceversa, una “entitat supranacional” en la que conviuen la identitat
integrada europea, representada pel Parlament Europeu, i les identitats nacionals representades pels
caps de govern i estat dels 28 estats membres al Consell Europeu. La pregunta de Carlos Mascarell
ens guia cap a la que ens fa en Marc Fuster amb Estats (Units) d’Europa?
La idea primigènia d’ uns Estats Units d’Europa, proposats pels visionaris europeistes dels últims anys
’40 del segle passat i de tota la dècada de 1950, és un dels fonaments de la lenta però contundent
integració d’Europa en una Unió que, potser, podria assolir la fita de convertir-se en una federació
d’estats on totes les nacions del continent hi trobarien espai i reconeixement. Acabem aquesta sèrie
de quatre articles amb un petit estudi de Guillem Pujol titulat Ideologia o dominació?, en el que l’autor
assenta les bases conceptuals de dues de les visions teòriques del que significa “ideologia”. És la
ideologia un mecanisme del poder per legitimar-se en el temps? O potser quelcom de més abstracte,
inherent a les cultures, desvinculat de les relacions de dominació?
Victor Solé Ferioli
Cap de la secció d’ Internacional
de Finestra d’ Oportunitat

#FinestraEuropa
Silvio Falcón
UNASUR: sobirania per Sud-Amèrica?

— 7 —
UNASUR: sobirania per Sud-Amèrica? #FinestraEuropa
A Catalunya sovint ens empantanem en debats
sobre sobiranismes, unionismes, independentis-
mes, federalismes i d’altres ismes que de vega-
des no acabem de comprendre del tot. Un dels
conceptes més debatuts és el de sobirania.
Fa temps Duran i Lleida deia que Espanya no
era plenament sobirana perquè no tenia moneda
pròpia i que ara amb la UE i la globalització calia
parlar de sobiranies compartides. Pel que fa a la
Unió Europea hi estic d’acord: cal compartir el
govern per tal d’oferir una resposta més acura-
da a l’interès general de la ciutadania. Amèrica
Llatina comparteix, com Europa, una història de
cops militars, governs de la CIA moviments po-
lítics promoguts i presumptament finançats per
Washington.
Aquest fet és una constant durant tot el segle
XX i, a dia d’avui, encara podem veure compor-
taments que clarament són hereus d’aquesta
tradició. Països tan diferents com Argentina o
Veneçuela fa anys que pateixen el gran poder
dels mitjans de comunicació, que fan trontollar
governs titllats de ‘populistes’ o d’’autoritaris’ (els
Kirchner a l’Argentina i el PSUV a Veneçuela). Us
recomano l’anàlisi que fa al respecte el company
Luciano Napolitano, al seu article Polarización
en Venezuela: ¿un golpe blando?.
CANVI de PARADIGMA
Sud-Amèrica ha estat la regió que ha engegat
el canvi polític a l’Amèrica Llatina. Lula da Silva,
Néstor Kirchner, Hugo Chávez, Rafael Correa o
Pepe Mújica han estat el símbol d’un canvi polític
substancial, que ha deixat enrere les dictadures
militars i les democràcies de baixa intensitat del
segle XX. Podem identificar-nos més o menys
amb la ideologia d’aquests líders, però tots ple-
gats comparteixen una idea: volen governar-se
a si mateixos, sense ingerències exteriors. Si bé
el Dret Internacional garanteix aquest dret, el
seu passat més recent ha estat ben diferent. Tot i
això, la dependència econòmica i política envers
els EUA i la Unió Europea segueix sent geganti-
na. L’Imperi encara mana, a través de les seves
transnacionals o dels seus diplomàtics, mitjan-
çant acords de lliure comerç poc beneficiosos
pels països sud-americans, com el que la UE i
Colòmbia han aprovat recentment.
Que Sud-Amèrica (i el conjunt de Llatinoamèri-
ca) es governi a si mateixa és un repte que és
impossible d’afrontar aïlladament. I no ho dic jo;
va ser la conclusió a la que van arribar els pre-
sidents i presidentes que van signar el tractat
de fundació de l’UNASUR (Unión de Naciones
Suramericanas). Per això el 2004 es signà la de-
claració, el 2008 la seva constitució i començà
la seva activitat el 2011. La integració regional és
necessària per lluitar com a bloc pels interessos
comuns i per pactar els desacords en el marc
d’una estructura institucional comuna.
REPTES i PROJECTES
Gairebé 400 milions de persones viuen als 12
Estats membres de l’UNASUR. Establir una ar-
quitectura institucional que tingui poders su-
ficients per actuar de manera directa sobre la
ciutadania és complex a un subcontinent que,

— 8 —
com Europa, ha fet de la guerra un mecanisme
normal de solució dels conflictes. La UNASUR
ha nascut com a organisme de cooperació entre
governs en matèria de Salut, Desenvolupament
Social, Infraestructures, Educació, Cultura, Inno-
vació, Ciència, Defensa, Energia o Economia.
A més a més, sota la seva estructura es reco-
neix l’existència d’organitzacions regionals dife-
renciades, com ara l’ALBA, el MERCOSUR o la
Comunitat Andina. Podríem dir que com a cè-
l·lula de quelcom més gran, la UNASUR és molt
més del que va significar la CECA (Comunitat
Europea del Carbó i l’Acer) a Europa quan va ser
fundada l’any 1952. Com aconseguir-ho? Sota el
meu punt de vista, l’experiència (i sobretot, les
errades) de la Unió Europea haurien d’ésser un
camí ple de línies vermelles que marquessin
l’activitat de la UNASUR.
7 PROPOSTES per SUD-AMÈRICA
Amb una única premissa (preservar la sobirania
dels estats sud-americans) podríem dissenyar
una sèrie de recomanacions a partir de les quals
construir una UNASUR útil i eficient.
1
Disposar d’organismes de govern democràtics
escollits arreu de la UNASUR. Un Parlament
Sud-Americà amb iniciativa legislativa, que po-
gués influir en matèries que poc a poc pogues-
sin ser de competència exclusiva de la Unió.
2
Disposar de recursos propis. Seria interessant
que els governs d’esquerres de Sud-Amèrica
promoguessin, per exemple, la creació d’una
taxa de transaccions financeres que permetés
finançar directament la UNASUR, sense de-
pendre de les transferències dels Estats.
3
Promoure la cohesió social arreu del continent.
La creació d’un programa social sud-americà
podria donar sentit a una actuació conjunta
contra la pobresa, que la ciutadania segura-
ment valoraria molt positivament.
4
Establir relacions prioritàries amb els països
de la CELAC, especialment amb els del Carib,
generant un contrapès efectiu davant l’OEA.
5
Coordinar les polítiques econòmiques da-
vant el poder del dòlar a algunes economies
sud-americanes. A mitjà termini, seria inte-
ressant que els tractats comercials els signés
aquest ens regional; segur que tindrien unes
condicions molt més favorables i justes en les
seves relacions amb tercers que les actuals.
6
Generar un equilibri de poders i de lideratges al
si de l’UNASUR, on tothom pugui jugar rols in-
teressants. A mitjà termini això hauria d’acon-
seguir-se amb una quota de representació al
Parlament Sud-Americà o amb una represen-
tativitat determinada a un hipotètic òrgan exe-
cutiu o al Secretariat de la UNASUR.
7
Definir clarament les competències de la Unió.
És molt important que la UNASUR tingui com-
petències exclusives i, sobretot, que sigui ella
mateixa l’encarregada d’executar-les; d’acord
amb els governs i amb la seva col·laboració.

— 9 —
CONCLUSIÓ
La UNASUR pot ser el mecanisme més fiable
per tal de protegir la sobirania dels pobles de
Sud-Amèrica. En un món de blocs, amb la UE,
l’Índia, la Xina i els Estats Units com a grans ge-
gants econòmics, Sud-Amèrica pot plantar cara
i competir-hi només si fixa les seves prioritats en
la cohesió social i la cooperació territorial. A més
a més, podrà garantir el funcionament demo-
cràtic (sense pràctiques estranyes promogudes
per tercers) dels Estats membres. Pot passar
que l’actual UNASUR no acabi sent la fórmula
definitiva d’aquesta unió Sud-Americana, sinó
simplement una CECA, una Comunitat Econò-
mica Europea, el precedent d’un nivell d’inte-
gració territorial més gran entre els pobles de
Sud-Amèrica.
Aquest article forma part del cicle d’articles
#FinestraEuropa. Una sèrie de reflexions escri-
tes des de Brussel·les sobre la identitat europea,
les ideologies al seu si, el futur de la UE i la inte-
gració regional que imita el model europeu.
SILVIO FALCÓN

#FinestraEuropa
Carlos Mascarell
Existeix una identitat europea?

— 11 —
Existeix una identitat europea? #FinestraEuropa
CONTEXT
Segons amb qui parlem, comprovarem que les
identitats varien d’intensitat i d’ordre, però, so-
bretot, se superposen i es transformen. En el
debat sobiranista actual moltes vegades tro-
bem enquestes sobre identitat: “Vostè se sent…
més català que espanyol, més espanyol que
català?” i etcètera”. A un mes de les eleccions
al Parlament Europeu i amb el projecte d’inte-
gració més qüestionat que mai, potser fora bo
que ens preguntéssim què és la identitat euro-
pea, en què s’assembla a les identitats nacio-
nals, quines són les seves particularitats i com
podem fer-ne d’aquesta un element per construir
un projecte millor. La desconfiança actual vers
el projecte europeu vol dir que la gent està en
contra del projecte i que no se sent europea?
En aquest sentit, l’euro-baròmetre de la tardor de
2013 mostra que un 46% dels europeus diu sen-
tir-se lligat a Europa mentre que un 52% respon
que no (1). En canvi, el grau d’identificació és
més elevat a nivell nacional: un 91% dels euro-
peus se sent identificat amb el seu país d’origen.
Amb aquestes dades, ens podem fer una prime-
ra idea de la diferència entre identitat nacional
i identitat europea. Tot i això, al voltant del 60%
d’europeus es consideren ciutadans de la UE,
mentre que una majoria de ciutadans, tot i que
és un percentatge a la baixa tant a nivell europeu
com estatal, té una imatge més positiva de la UE
que no pas dels governs nacionals (2). A més,
com podem observar al gràfic de la pàgina 14,
tot i les dificultats actuals, una majoria d’euro-
peus és favorable a més integració europea (3).
Hi ha tres elements essencials per entendre per
què la identitat europea és sui generis i diferent
de les identitats nacionals clàssiques. Aquests
són: la història de la idea d’Europa, el marc insti-
tucional en què s’ha desenvolupat aquesta idea
i la joventut del projecte europeu. Anem a pams.
LA IDENTITAT i la IDEA d’ EUROPA
Si bé les identitats existeixen des de fa milers
d’anys, l’aparició de l’estat-nació com a prin-
cipal mecanisme de gestió dels afers públics i
del govern de les comunitats humanes té molt a
veure amb la identitat. Malgrat que hi ha estats
configurats per multitud d’identitats i nacions, en
general, els estats que existeixen al món agru-
pen comunitats que comparteixen una història,
una llengua, una cultura i la voluntat d’avançar
junts cap al futur. Ara bé, Europa és diferent: és
un projecte que aglutina una multitud d’iden-
titats, cultures, llengües, estructures econòmi-
ques i tradicions. Molt més diverses que en el si
de qualsevol estat Europeu i sobretot profunda-
ment confrontades històricament. Les identitats
diverses sovint són contraposades i al continent
europeu s’han enfrontat al llarg dels segles. Les
guerres entre estats són, al cap i a la fi, lluites
entre identitats confrontades que no s’accep-
ten, que intenten imposar-se les unes a les al-
tres o que, simplement, no han trobat mecanis-
mes adequats per a la convivència. Justament
és per això que la idea d’Europa va aparèixer
en escena, com un mecanisme per a superar la

— 12 —
confrontació entre identitats. I en aquest sentit la
primera reflexió que hem de fer, és que la dificul-
tat de construir una identitat europea comuna rau
en el fet què el projecte d’integració en si mateix
neix justament amb l’objectiu de superar la con-
frontació entre les diverses identitats dels pobles
del continent. I això és fonamental per entendre
la particularitat de la identitat europea respecte
de les identitats nacionals. Activar aquest me-
canisme era una tasca difícil i el resultat és que
el concepte d’identitat europea és diferent del
de les identitats nacionals. El tipus d’integració
que ha seguit el continent no ha afavorit a l’en-
fortiment d’una identitat europea comuna: tant
per la idea del projecte en si com per la manera
com s’ha reflectit a nivell institucional. Vegem-ne
el perquè.
LA DIMENSIÓ INSTITUCIONAL del PROJECTE i
l’ IMPACTE en la IDENTITAT EUROPEA
Ja hem vist la dimensió històrica i conceptual de
la idea d’Europa i les dificultats de desenvolupar
una identitat europea comuna que aquesta pro-
voca. Vegem ara quines són les particularitats
institucionals del projecte europeu, que fan de la
seva dimensió identitària un element encara en
construcció i diferent de les concepcions nacio-
nals, regionals o locals d’aquesta.
A l’inici del projecte europeu, el moviment fede-
ralista va intentar construir els estats units d’Eu-
ropa. El Congrés de La Haia de 1948 va reunir
polítics i personalitats de tota Europa, com Wins-
ton Churchill, Altiero Spinelli o Alexandre Marc,
amb l’objectiu de construir una federació euro-
pea equiparable als vells estats-nació del con-
tinent. Aquest intent de federalització prematur
va fracassar i es va optar per un model d’integra-
ció molt menys ambiciós, basat en la integració
indirecta i marcat per un equilibri institucional
amb poder preeminent dels estats i una presa
de decisions molt intergovernamental que en-
cara avui es troba per sobre de les institucions
supranacionals de la Unió. Però què vol dir això?
Vol dir que no es va integrar de forma directa i
completa a través de la cessió de competències
com ara defensa, política exterior o cultura, i que
moltes competències han quedat fins avui en
mans dels estats. En aquest sentit, es va consi-
derar que els estats implicats encara no estaven
preparats per construir una vertadera federació
europea amb els seus vells enemics. Per això,
enlloc d’integrar els elements competencials his-
tòricament més identificables amb l’estat-nació i
les identitats nacionals, Europa només es va in-
tegrar de forma indirecta a través de l’economia,
que ha estat l’element nuclear del projecte fins a
dia d’avui. Els defensors d’aquest model creien
que la interdependència que es crearia entre els
estats garantiria un efecte dominó que acabaria
per integrar de forma natural la resta de dimensi-
ons de la sobirania nacional. És el que es coneix
com a neofuncionalisme.
La Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer
(CECA) és un bon exemple d’aquesta forma
particular d’integració neofuncionalista, ja que
es fonamentà en la cessió de les decisions eco-
nòmiques sobre els sectors del carbó i de l’acer
(vitals per fer la guerra) amb l’objectiu de garan-
tir la pau però sense integrar la defensa en si
mateixa. En aquest sentit, la temptativa de crear
una Comunitat Europea de Defensa (CED) va
fracassar al 1952, i aquesta va quedar integrada
de forma indirecta a través de la presa de de-
cisions en comú sobre el carbó i l’acer. Aquest
exemple paradigmàtic de neofuncionalisme eu-
ropeu mostra com el projecte europeu sempre
ha estat caracteritzat per un conflicte entre el
manteniment de la sobirania nacional i la ces-
sió de competències a un nivell superior. Tot i

— 13 —
que mica en mica la Unió Europea s’apropa a un
projecte federal, el pes del component intergo-
vernamental, és a dir, el poder predominant del
Consell de la Unió Europea (que equivaldria al
senat del nivell nacional) i la manca d’integració
de molts elements que resulta d’aquest conflic-
te, fan que el concepte d’identitat europea no si-
gui equiparable al d’un projecte nacional. Moltes
de les competències que no s’han integrat del
tot, com la defensa o la política exterior, són pre-
cisament les més lligades al concepte d’identitat
nacional, mentre que en el procés de presa de
decisions sobre les que s’han integrat, els estats
encara juguen un paper preeminent respecte a
les institucions supranacionals.
Aquesta manca d’integració de diverses dimen-
sions essencials per a l’imaginari col·lectiu d’un
poble, el biaix de poder cap als estats que el ba-
lanç institucional provoca i, la idea d’Europa en si
mateixa; són elements essencials per entendre
les particularitats de la identitat europea.
De totes maneres, es tracta d’un procés natural,
ja que el projecte d’integració europea existeix
des de fa només setanta anys aproximadament,
i això en termes històrics no és res. A més, da-
vant d’una passat d’enfrontaments mil·lenaris,
l’actual UE és com un nounat que intenta trencar
les dinàmiques a què els seus germans grans
estan acostumats.
LAJOVENTUTdelPROJECTEilesPARTICULARITATS
AFEGIDES de la IDENTITAT EUROPEA
La crisi econòmica ha posat de manifest totes
aquestes mancances i molts ciutadans dels vells
estats-nació han recorregut a arguments de cai-
re nacionalista. També s’ha fet evident que a di-
ferència del que passa a nivell nacional, les di-
ferències lingüístiques, culturals i econòmiques
entre Europeus, fan difícil la construcció d’un
projecte en comú. Segurament, doncs, la única
cosa que podem dir del cert sobre la identitat
europea és que la construcció d’un espai en
comú limitat, ha estat la manera de preservar les
identitats nacionals existents després d’anys de
confrontació sense acabar de construir del tot
uns Estats Units d’Europa. I aquest experiment
particular, és la identitat d’Europa. De fet, hi ha
qui pensa que la construcció europea, més enllà
d’un projecte amb voluntat federal, ha estat l’úni-
ca manera de garantir la no destrucció mútua i la
no imposició d’una o unes identitats sobre les al-
tres. La UE té poques competències que puguin
enfortir la identitat comuna i les que posseeix
estan incomplertes, són testimonials (erasmus,
ciutadanía, etc.) o fa massa poc que s’han de-
senvolupat. La ciutadania europea complemen-
tària a la nacional per exemple, és encara massa
jove, i l’educació i la cultura, vitals per enfortir la
“demos” europea són competències dels estats
membres. En aquest sentit, segons l’últim Euro-
baròmetre, els europeus creuen que la cultura
(28%) és l’element que permetria més fàcilment
enfortir la ciutadania europea (4).
Per acabar, tot i que ara no en siguem consci-
ents, Europa avança, amb alts i baixos, cap a
més integració. Ara bé, la identitat europea mai
serà comparable al que entenem a nivell nacio-
nal, regional o local. I ja està bé que sigui així,
perquè les múltiples identitats del continent són
també el nostre valor afegit, i la voluntat de po-
der preservar-les, l’element que ens va portar a
construir un projecte en comú.
Com va dir el cèlebre Jean Monnet, Europa és
caracteritza per la “unió en la diversitat”, per la
unió d’una multitud d’identitats.
CARLOS MASCARELL

— 14 —
QD2. Please tell me how attached you feel to...
Your city/ town/ village
(OUR CONTRY)
The European Union
EB80 Aut.2013
EB77 Sp.2012
Total ‘Attached’ Total ‘Not attached’ Don’t known
87% 13% 0%
88% 12% 0%
0%
0%
9%
9%
2%
2%
EU28
52%
52%
91%
91%
46%
46%
QC5. A range of measures to tackle the current financial and economic crisis is being discussed in the European institutions. For each, could you tell me whether
you think it would be effective or not?
A stronger coordination of economic policy among all the EU Member States
A stronger coordination of economic and financial policies among the countries of
the euro area
A more accountable governance of the Euro
A more important role for the EU in regulating financial services
A central supervision of the banking system at EU level (i.e. Banking Union)
Fines for EU Member States’ governments that spend or borrow too much
EU approval in advance EU Member States’ governments budgets
The designation of a finance minister for the EU
EU28
EB80 Aut.2013
EB79 Sp.2013
Total ‘Effective’ Total ‘Not effective’
76%
Don’t known
76%
76%
75%
75%
74%
70%
71%
70%
71%
63%
62%
58%
58%
52%
51%
15%
15%
15%
15%
15%
16%
19%
19%
19%
18%
29%
29%
29%
28%
34%
34%
9%
9%
9%
10%
10%
10%
11%
10%
11%
11%
8%
9%
13%
14%
14%
15%

#FinestraEuropa
Marc Fuster
Estats (Units) d’ Europa?

— 16 —
Estats (Units) d’ Europa? #FinestraEuropa
Avui, deia l’acadèmic Moravcsik, la Unió Euro-
pea no juga pràcticament cap paper en la ma-
joria de les àrees temàtiques sobre les quals els
votants europeus es preocupen més, com per
exemple la fiscalitat, la provisió de benestar so-
cial, la defensa, l’alta política exterior, la policia,
o les polítiques d’educació. La UE ha estat dis-
senyada com, i continua sent en gran mesura,
un sistema institucional internacional limitat a la
regulació del comerç de béns i serveis, i els flu-
xos de factors econòmics resultants.
El seu abast decisori es limita a aquests camps,
i el seu funcionament està primordialment ba-
sat en la cooperació intergovernamental. Per bé
que aquesta és una panoràmica d’Europa prou
realista, el disseny institucional de la Unió s’ha
transformat radicalment, i en certa mesura po-
dem dir que s’ha produït un avenç històric signi-
ficatiu cap al que podríem anomenar estructures
d’estat (federal) que, per bé que complexes i
plenes d’asimetries, ens allunyen de poder de-
finir la Unió Europea purament com a sistema
internacional. El desenvolupament de les institu-
cions europees, i l’assoliment de determinades
competències per part d’aquestes, ha estat un
procés que ha transformat la manera de prendre
les decisions. Els estats membres no només han
acceptat un notable traspàs de competències a
Europa, sinó que han acordat que la presa de
decisions respecte a aquestes recaigui en ma-
jor mesura sobre les institucions conjuntes en un
ampli ventall de matèries i en detriment dels go-
verns nacionals.
L’evolució del rol de la Cort Europea de Justícia,
avui Tribunal de Justícia de la Unió Europea, és
l’exemple més clar de certa federalització euro-
pea, del traspàs de poder des dels estats cap
a una esfera supranacional. Aquesta, no sols
s’ha convertit progressivament en un tribunal
competent en matèria de legislació secundà-
ria—aquelles normes que es desprenen d’una
constitució o llei suprema, en aquest cas dels
tractats internacionals signats pels estats—sinó
que també compta amb potestats de revisió ju-
dicial, equiparables a les d’un tribunal constitu-
cional, i que sobrepassen l’abast de les instituci-
ons polítiques i de justícia nacionals. En aquest
sentit cal remarcar els efectes de la ja cèlebre
sentència del cas Costa vs. Enel de 1964, on es
consagrava el principi de primacia del dret co-
munitari, en virtut del qual s’estableix que el dret
procedent de les institucions europees s’integra
als sistemes jurídics dels estats membres, que
estan obligats a respectar-lo i no podran aplicar
una norma que hi sigui contrària. També l’àmbit
legislatiu s’ha vist alterat. El Parlament Europeu,
escollit per sufragi universal per primera vegada
el 1979, i aleshores amb un rol bàsicament con-
sultiu, s’ha vist alterat amb les successives refor-
mes dels tractats fins a situar-se en la posició de
colegislador juntament amb el Consell de la Unió
Europea. La introducció i posterior extensió del
procediment legislatiu de codecisió fa que sigui
ara una institució influent en la presa de decisi-
ons i un veritable contrapès al poder dels estats,
que apropa el conjunt del sistema a una espè-
cie de bicameralisme propi d’un estat federal, si
més no en aquelles matèries on és competent. A

— 17 —
més, i les pròximes eleccions del maig en seran
un primer exemple visible, des de l’entrada en
vigor el 2009 del Tractat de Lisboa, el president
de la Comissió serà escollit en consonància amb
les majories parlamentàries de la “cambra bai-
xa” europea, tot i que els estats membres encara
tindran l’última paraula. El Consell, representant
dels estats i per tant equiparable al que seria un
senat o cambra alta en una unió federal, la cam-
bra que exerceix la representació territorial, tam-
bé s’ha vist transformat de forma notable, cada
vegada més assimilat a una institució pròpia
d’un estat. Amb les ampliacions de la Unió, fins
a 28 membres avui en dia, i l’establiment del vot
per majoria qualificada com a principal meca-
nisme de presa de decisions en substitució de
la unanimitat, els estats membres han perdut
la possibilitat de vetar per si mateixos qualse-
vol decisió a nivell comunitari, ja que ara es fa
necessària una coalició suficientment gran per
aconseguir una minoria de bloqueig. A la pràc-
tica, per tant, l’abandonament de la unanimitat
en les votacions del Consell, especialment en
matèria de mercat interior, permet aprovar més
volum de legislació secundària, però a més sig-
nifica que es poden introduir dossiers legislatius
fins i tot amb l’oposició, no majoritària és clar, de
part dels estats membres. A més de la trans-
formació institucional, els estats membres de la
Unió Europea també han cedit una part impor-
tant de la seva sobirania en moltes altres parce-
l·les. Europa ha vist els darrers anys la creació
d’una Unió Econòmica i Monetària; s’ha assolit
un Mercat Comú amb una moneda única: l’euro,
i més enllà de l’àmbit econòmic, s’han incorporat
al bagatge comunitari disposicions relatives a la
ciutadania europea, el caràcter vinculant d’una
Carta Europea de Drets Fonamentals, l’establi-
ment d’un espai comú de llibertat, seguretat i
justícia, la creació de mecanismes de solidaritat
interns com els fons de cohesió, o l’establiment
d’un Servei Europeu d’Acció Exterior. Podem
parlar, doncs, d’una evolució real de la Unió
Europea cap a un disseny federal, ara bé, com

— 18 —
s’ha remarcat inicialment, complex i ple d’asime-
tries—de l’exposició anterior en podem extreure
les més evidents. En primer lloc, el Tribunal de
la Unió és un organisme competent en legisla-
ció primària, però aquesta no prové d’una cons-
titució elaborada i referendada pels ciutadans
europeus. Tampoc les esmentades institucions
del poder legislatiu, Parlament i Consell, osten-
ten la funció d’iniciar les lleis que se’ls suposaria
en qualsevol estat normal i corrent. Aquesta és
una potestat que recau sobre la Comissió Euro-
pea, institució de marcat caràcter tecnocràtic i
allunyada dels focus del control democràtic. Així
mateix, la Unió Econòmica i Monetària és força
peculiar, ja que no inclou tots els països de la
Unió Europea, dels 28 estats membres només
18 formen part de l’Eurozona, i per tant compta
amb les seves pròpies institucions diferencia-
des. Tampoc sembla que la idea de ciutadania
europea tingui massa a veure amb com entenem
la ciutadania quan ens referim als estats-nació
tradicionals. En realitat, en cap moment s’amaga
que la ciutadania europea es desprèn de la ciu-
tadania nacional pròpia de cada estat, i que per
tant no deixa de ser-ne un complement sense
gaire més valor afegit. En aquest sentit, la rea-
litat del procés d’integració europeu entès com
a procés de federalització també és incomplert
més enllà del disseny institucional. Podem dir
que no s’ha desenvolupat una identitat col·lec-
tiva compartida, ni existeix una gran capacitat
per l’articulació de discursos transeuropeus, fet
que la inexistència de grans mitjans de comuni-
cació en l’esfera comunitària constata. I és que
els ciutadans arreu de la Unió mostren baix inte-
rès en iniciar un debat més enllà de les fronteres
dels seus estats tradicionals, que encara confi-
guren un marc on poden desenvolupar proces-
sos de deliberació pública, atès que existeixen
canals adequats, tals com mitjans de comuni-
cació, una llengua comuna, o una societat civil
més o menys robusta, alhora que un cert grau
de solidaritat i sentiment de pertinença col·lec-
tiva. Amb aquestes asimetries, l’europeïtzació
de la presa de decisions planteja interrogants
importants sobre la naturalesa de l’ordre polític
i institucional que ens governa, sobre la seva le-
gitimitat. En la mesura que el poder es trasllada
d’una esfera pública estatal on existeixen deter-
minades condicions que faciliten la deliberació,
el control ciutadà i el debat públic, cap a una
àrea restringida, on la informació circula només
per a aquells que hi tenen accés, el control de-
mocràtic corre risc de quedar limitat. Cal que
ens preguntem, doncs, si la vigent articulació
de la Unió, i la concepció de la seva ciutadania,
és suficient per a l’exercici ple de la democràcia
liberal en les seves significacions d’autonomia
individual i autogovern col·lectiu. Així, la pregun-
ta clau no serà si existeixen o si tendim cap a
uns Estats Units d’Europa, sinó en quina mesura
aquesta és una evolució desitjable. Per a aquells
que creiem que els processos d’integració regi-
onal com l’europeu es fan necessaris davant el
caràcter global dels reptes actuals—canvi cli-
màtic, desigualtat i pobresa, dumping fiscal i so-
cial, etc.—serà una tasca primordial adoptar una
posició extremadament eurocrítica. Si entenem
que els estats tradicionals ja no són una eina
funcional per a resoldre els problemes col·lec-
tius, i per tant ens oposem a les propostes de fer
marxa enrere en la integració política i econòmi-
ca plantejades per les forces euroescèptiques i
euròfobes arreu del continent, un esforç comú
per estrènyer els llaços entre els ciutadans i con-
figurar una comunitat política transeuropea serà
una tasca prioritària i urgent. Adoptar la darrera
opció, però, exigirà una completa redefinició de
la realitat vigent. Una concepció d’Europa que
reflecteixi la formació d’una veritable comunitat
política i identitat europea haurà de trencar els
vincles amb les comunitats nacionals, com a

— 19 —
mínim en l’acord sobre el marc polític compartit
i les institucions que el governen. Però això sí,
aquesta exigència requerirà l’establiment d’una
veritable ciutadania entesa com a institució su-
pranacional democràtica. L’ex-Premier britànic
Clement Attlee deia que Europa es federarà o
morirà. Doncs bé, caldrà afegir que Europa serà
democràtica o no serà.
MARC FUSTER

#FinestraEuropa
Guillem Pujol
Ideologia o dominació?

— 21 —
Ideologia o dominació? #FinestraEuropa
S’acosten eleccions. Al Parlament Europeu, aques-
ta vegada. A part del tradicional ball de xifres,
rumors, i astrologia política variada que troba-
rem als mitjans de forma repetida, hi ha una pa-
raula que sentirem fins l’extenuació.
Alguns cops en forma de fletxa cap a un rival
polític, d’altres com a virtut màxima a la qual la
ciutadania hauria d’aspirar. Sí, parlem d’ideolo-
gia. L’ús reiterat i molt sovint descontextualitzat
d’aquest concepte difumina el seu valor real:
els partits són ideologia, els mitjans creadors i
difusors d’ideologia, els comunistes tenen una
ideologia malvada, i si el teu pare et fa anar a
comprar el pa a quarts de set del matí, és que té
una ideologia autoritària. Si “ideologia” ho és tot,
“ideologia” no és res. La intenció d’aquest arti-
cle és assentar les bases conceptuals de dues
de les visions teòriques del que significa “ide-
ologia”. Dues posicions contraposades sobre
què i com s’ha de considerar la ideologia al món
polític on vivim. És la ideologia un mecanisme
del poder per legitimar-se en el temps? O potser
quelcom de més abstracte, inherent a les cultu-
res, desvinculat de les relacions de dominació?
El concepte d’ideologia, emprat per primer cop
per Destutt de Tracy a finals del segle XVIII, neix
amb l’objectiu de crear una ciència empírica de
les idees que negui la validesa de les idees inna-
tes (reminiscència de Plató i Sòcrates). Destutt
de Tracy, il·lustrat francès que visqué la Revolu-
ció de 1789, representava el projecte de la raó
il·lustrada. Però el moviment reaccionari de De
Bonald y Chateubriand, i posteriorment el mar-
xisme, modificarien el concepte d’ideologia com
a ciència per convertir-lo en una doctrina més
abstracta.
Ideologia com a sistemes d’ idees que
justifiquen la dominació
Aquest corrent entén que el poder necessita
mecanismes culturals que generin sentiments
d’acceptació cap al status quo. El monopoli de
la violència seria condició necessària però no
suficient per tal de mantenir el control del poder
en el temps. La ideologia seria, per tant, el lubri-
cant del poder, que utilitzaria principis morals de
caràcter general per justificar la seva posició.
Aquest control s’efectuaria a través de diferents
mètodes de dominació (1). Pensem en dos
exemples que poden ajudar a entendre com fun-
ciona la ideologia sota un d’aquests mètodes, el
de la legitimació. L’exemple clàssic de legitima-
ció es troba en la concepció americana de l’indi-
vidualisme competitiu, basat en la meritocràcia
com a mètode per aconseguir el Cel a la terra, l’
American dream.
L’èxit és fruit del treball. I el fracàs conseqüència
de la peresa. Com legitima l’ American dream
el marc ideològic per a mantenir les relacions
de dominació? Concebent la pobresa com una
responsabilitat individual, eludint els factors es-
tructurals que condemnen, de facto, els estrats
socials més perjudicats a no millorar les seves
expectatives vitals. En aquest marc crític del que
significa ideologia, cal destacar els integrants
de l’Escola de Frankfurt, que ressalten que tant
la ciència com la tècnica poden operar també

— 22 —
com a ideologies que legitimin la dominació. Així
doncs, al llarg del segle XX s’han utilitzat argu-
ments pretesament científics amb l’objectiu de
crear relats que normalitzin conductes. El cas
del racisme és paradigmàtic, deliberadament
cimentat sobre el darwinisme. El convenciment
que les classes dominants són superiors es basa
en criteris d’evolució històrica. “No és culpa nos-
tra, és la mare natura”. Però hi ha un altre exem-
ple molt més proper. Amb la crisi econòmica, el
rol dels economistes ha pres una importància
capital. La figura de l’economista tècnic, que es
basa simplement en dades (com si aquestes no
fossin interpretables), els atorga una aura quasi
mística. Autors d’aquest corrent assenyalen que
hi ha una estratègia per dividir la part contingent
a l’economia, la política, i presentar les decisi-
ons econòmiques com a científicament certes.
Si es fa creure que l’austeritat és l’única sorti-
da possible perquè la ciència així ho demostra,
l’austeritat serà l’única sortida possible. I qui té
interès que s’apliquin aquestes polítiques no són
les classes populars. Si la ideologia entesa com
a dominació té una voluntat crítica, el següent
bloc deriva cap a una concepció més neutra.
Concepció ideològica política-neutra
“Tan ideològics són els sistemes de creences
que tracten de conservar l’ordre social com els
que propugnen la seva revolució”
(Ariño, A., 1997)
Aquesta perspectiva, de la qual Van Dijk (2) és un
dels seus màxims exponents, pren distància de
la que vincula ideologia i dominació. El bloc an-
terior entenia que la dominació implica el control
de recursos en mans d’uns pocs en una situació
on el poder està distribuït de forma desigual. La
ideologia, per tant, s’imposa a través d’aquelles
elits que tenen capacitat d’imposar-la. Per altra
banda, en la concepció políticoneutra el poder
es concep com un fenomen generalitzat; el punt
determinant no rau en la capacitat de les clas-
ses dominants d’utilitzar la ideologia al seu favor,
sinó en la parcialitat o diferències culturals entre
comunitats. És a dir, si un grup social determinat
constitueix una definició alternativa a un principi
socialment estès, el principi passarà a ser ideo-
lògic ja que esdevindrà sectorial. Aquesta defi-
nició entén que les ideologies no són sistemes
de creences relatives al terreny d’allò polític. Hi
hauria tantes ideologies com grups socials or-
ganitzats. L’ exemple d’Ariño (1996), servirà per
aclarir-ho. Segons aquest autor, les societats hu-
manes han tingut una relació històrica d’explota-
ció amb l’entorn, consistent en la reproducció i
l’ús extensiu de la terra. Després dels processos
d’industrialització neix un moviment, l’ecologista,
que proposa una alternativa basada en la soste-
nibilitat dels recursos, la suficiència, i el respecte
amb l’entorn. Són definicions ideològiques anta-
gòniques que consten amb bases socials dife-
rents, i on s’ignora les influència de les relacions
de dominació. Observem el següent quadre. Hi
trobem totes les divisions clàssiques de la teoria

— 23 —
política, amb els quatre grans
ismes: totalitarisme, conserva-
dorisme, socialisme i liberalis-
me. Mentre la concepció políti-
coneutra considera tots aquest
grups ideologies en si matei-
xes per la seva capacitat d’es-
devenir diferents, els autors del
bloc anterior rebutgen aquesta
equiparació, ja que argumen-
ten que l’ anarcoprimitivisme
(que es trobaria a l’esquerra al
requadre de sota) només seria
ideologia si al discurs l’acom-
panyés la capacitat efectiva
d’imposar-lo. Si ens situem en
el context actual de democrà-
cies liberals a Europa, cal bus-
car les ideologies que tenen
capacitat efectiva d’imposar-se
entre el quadrat blau i el verd.
El socialisme utòpic d’ Etienne
Cabet i el somni de Bakunin
hauran d’esperar. Presentats
tots dos blocs, quin s’escau
millor a l’hora de definir el que
significa la paraula “ideologia”
avui en dia?
Colectivismo
Individualismo
Autoritarismo
Libertarismo
Propiedad Privada Aceptada
Rechazo Propiedad Privada
Totalitarismo
Socialismo
Izquierda Derecha
Conservadurismo
Liberalismo

— 24 —
A FAVOR d’ un CONCEPTE CRÍTIC d’IDEOLOGIA
De forma intuïtiva, negar a certs pensaments
l’etiqueta d’ideològic o de no ideòlogic presenta
algunes complicacions: fins a quin punt una ide-
ologia és portadora d’elements intrínsecs de do-
minació? Com es determina la capacitat d’esde-
venir pensament ideològic? Què passa doncs,
amb aquelles ideologies com el marxisme que
han dominat i que ja no ho fan, però que continu-
en existint? El problema d’establir una dicotomia
entre el que és ideologia i el que no, rau en el
fet que es perden matisos, i això distorsiona el
diagnòstic. Per què, doncs, s’hauria de defensar
una visió crítica sobre el que és la ideologia? El
president d’Equador, Rafael Correa, deia fa un
temps que des que es va inventar la impremta,
la llibertat de premsa és la voluntat del propietari
de la impremta. Efectivament, la cultura i el po-
der van agafats de la mà. I és que mentre hi hagi
una distribució desigual de poder i recursos, qui
tindrà més capacitat de crear una ideologia he-
gemònica afí seran els propietaris.
GUILLEM PUJOL

— 25 —
ANNEX
jornada jovent i europa
barcelona, 24 d’ abril de 2014

— 26 —
Carles Ferrés (FinesOp) presentant en Kolja Bienert (HE)
Debat entre Silvio Falcón (ALE), Aleix Sarri (ALDE) i Delfina
Rossi (Greens)
K.Bienert explicant l’ ICE New Deal 4 Europe
Imatge del acte Jovent i Europa
Debat entre Silvio Falcón (ALE), Aleix Sarri (ALDE) i Delfina
Rossi (Greens)

— 27 —
L’eurodiputat R.Romeva en un moment de la seva intervencióCarles Ferrés i l’eurodiputat Raül Romeva (ALE - Verds)
D’esquerra a dreta, Aleix Sarri, Carles Ferrés, Delfina Rossi,
Silvio Falcón i Raül Romeva
FINESTRA
D OPORTUNITAT
associacIO

I
AUTORS #FinestraEuropa
Silvio Falcón. Esplugues de Llobregat, 1989.
Politòleg especialitzat en pollítica europea. Assessor en Política Internacional al Par-
lament Europeu. Interessat en la comunicació digital i amb experiència com a locutor
de ràdio i televisió. La seva llengua materna és el gallec. Responsable tècnic, web-
màster i editor de www.finestradoportunitat.com
Carlos Mascarell
Politòleg per la UPF i màster en Relacions Internacionals i Estudis Europeus per CIFE.
Treballa com a assessor en Governança i Ciutadania al Consell de Municipalitats i
Regions (www.ccre.org). Ha treballat al Parlament Europeu, a l’ Institut de les Nacions
Unides per a la investigació sobre el desarmament, a la Fundació Nous Horitzons i
a la Heinrich Böll Stiftung. Ha col·laborat amb el Consell de la Unió Europea i amb l’
ICIP. És membre del jurat per escollir la Capital Europea de la Joventut 2016; també
ha estat membre del Grup de Treball de la campanya Moviment Europeu Internacio-
nal a les eleccions europees de maig de 2014 i ambaixador jove per a les mateixes
eleccions al projecte EUROpinions 2014.
Marc Fuster Rabella. Barcelona, 1987.
Màster en Democràcies Actuals i llicenciat en Ciències Polítiques per la Universi-
tat Pompeu Fabra (UPF). Interessat en les polítiques públiques, particularment en
el camp de l’ educació i la ciutadania, i en política municipal. Ha treballat seguint la
campanya electoral del grup dels Socialistes i Demòcrates al Parlament Eurpeu. Va
assistir també el secretari general del Comitè de les Regions i va treballar com a pas-
sant de recerca al departament de Ciències Polítiques de la University College London.
Guillem Pujol. Barcelona, 1988.
Llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i màster en
European Politics and Policy per la University of London Birbeck College. Interessat
en critical theory, teories de la ideologia i marxisme teòric. Ha treballat al Departament
d’ Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i d’ assistent d’ investigació al depar-
tament d’ economia de la UPF. Ha treballat també al lobby FERRMED, que promou el
desenvolupament del corredor mediterrani.

II
NOTES i IMATGES #FinestraEuropa
NOTES
Existeix una identitat europea? Carlos Mascarell
(1) Pàgina 11: http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/eb/eb80/eb80_citizen_en.pdf
(3) Pàgina 11: http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/eb/eb80/eb80_cri_en.pdf
Ideologia o dominació? Guillem Pujol
(1) Pàgina 21: http://www.uk.sagepub.com/devereux/website%20material/Slides/book%20PDFs/Ch-05-web.pdf
(2) Pàgina 22: http://www.discourses.org/OldArticles/Ideology%20and%20discourse%20analysis.pdf
FOTOGRAFIES
Pàgina 6: www.unasursg.org
Pàgina 7: www.peru.com
Pàgina 10: www.morguefile.com
Pàgina 11: www.one-europe.info
Pàgina 15: www.reuters.com
Pàgina 16: www.reddit.com
Pàgina 17: www.transatlanticinstitute,org
Pàgina 20: www.conspiracy-cafe.com
Pàgina 21: www.latesthackingnews.com
Pàgina 22: Thomas Lohnes / AP

FINESTRA
D OPORTUNITAT
associacIO

Finestra Europa

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Finestra Europa

Similar to Finestra Europa (20)

More from Finestra d'Oportunitat

More from Finestra d'Oportunitat (7)

Finestra Europa