Recommended
More Related Content
What's hot
What's hot (20)
Similar to La guerra civil espanyola
Similar to La guerra civil espanyola (20)
Recently uploaded
Recently uploaded (7)
La guerra civil espanyola
- 1. La guerra civil espanyola 1936-39
- 2. ITINERARI DEL NOSTRE PROJECTE PROPOSTES ARGUMENTADES DE PROJECTES AVALUACIÓ INICIAL TRIA DEL PROJECTE “La Guerra Civil Espanyola” TRIA DE LA PREGUNTA CLAU “Quines varen ser les causes que provocaren la guerra Civil? Què hem de fer per què no torni a passar? ELABORACIÓ DEL GUIÓ: 1-Concepte de guerra civil. 2.-Quan va passar i què va passar i quant va durar? 3.-Per què va passar? 4.-Quines conseqüències va tenir? 4.-Què hem fer perquè no torni a passar? INVESTIGACIÓ: -Documentació en Internet. -Entrevista al Doctor General de la Memòria Històrica. DOCUMENTACIÓ: VIDEOS LLIBRES IMATGES ENTREVISTES ( a persones grans, a Tomeu Vallori) RESPOSTES A LA PREGUNTA CLAU COMUNICACIÓ: PROGRAMA RADIO ALCÚDIA COMUNICACIÓ DEL PROJECTE: ELABORACIÓ DE LA PRESENTACIÓ XARLA AMB Mª ANGELS “EL CAMÍ DELS PRESONERS”
- 3. PROPOSTES ARGUMENTADES DE PROJECTES GRUP1.”La mitologia grega” que no seguia els criteris. GRUP 2: “L’ evolució “. (Si) GRUP 3: “La llum”. (Si) GRUP 4: “La Edat Mitjana” ? (Molt extens). Les murades d'Alcúdia. (SI) GRUP 5: “Com ha avançat la tecnologia als telèfons mòbils. (Si) GRUP 6: La cultura musulmana.? No GRUP 7: La segona guerra mundial. Si (Canviem la 2º guerra mundial per la guerra civil espanyola per ser mes propera a nosaltres i estar relacionada De les moltes propostes que férem, triàrem la Guerra Civil Espanyola
- 5. AVALUACIÓ INICIAL Què sabem de la guerra civil espanyola?
- 6. VOCABULARI INICIAL COMUNISME:Teoria que es basa en una organització social amb igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no- propietat dels mitjans de producció. El comunisme no pretén abolir la propietat privada en general, sinó només la propietat burgesa, és a dir, tota aquella que suposi una explotació sobre a la classe treballadora FEIXISME: El projecte polític del feixisme és instaurar un pensament estatal totalitari i una economia dirigida, mentre la seva base intel·lectual planteja una submissió de la raó a la voluntat i l'acció, un nacionalisme fortament identitari que condueix a la violència contra els que es defineixen com a enemics. ANARQUISTES:Moviment polític que defensa una societat igualitària en les que les persones son lliures i capaces de governar-se per si mateixes, sense estat ni institucions, COP D'ESTAT Un cop d'estat és la usurpació del poder vigent de manera violenta i la vulneració de la legalitat institucional DEMOCRÀCIA Forma d'organització de la vida pública, en la qual les decisions col·lectives són adoptades pel poble mitjançant mecanismes de participació directa: vot secret, universal i directe. Hi ha divisions de poders: poder executiu,( govern),poder legislatiu (parlament) ,poder judicial (Jutges). El parlament es triat per eleccions lliures. DICTADURA: Forma de govern en la qual el poder es concentra entorn de la figura d'un sol individu (dictador), generalment a través de la consolidació d'un govern, que es caracteritza per una absència de divisió de poders.
- 7. VOCABULARI INICIAL MONARQUIA PARLAMENTARIA Sistema de govern en el qual el rei o monarca exerceix la funció de cap d'estat sota el control del poder legislatiu (parlament) i del poder executiu (govern). MONARQUIA ABSOLUTISTA Tipus de monarquia basada en el principi que el sobirà (rei, emperador, tzar…) ostenta el poder absolut.En la monarquia absoluta no existeix cap divisió de poders, ja que la font d'ells és el mateix sobirà i aquest no ha de respondre davant ningú pels seus actes REPÚBLICA: Organizació de l' Estat la máxima autoritat es triada pels ciutadans o pel Parlament per un periode determinat. CONSTITUCIÓ: És un conjunt de normes i principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa. Quan aquests principis s'escriuen a una col·lecció única o conjunt de documents legals, es pot dir que aquells documents comprenen una constitució escrita. En el càs de la Constitució espanyola va ser aprovada per referendum en 1978. REFERENDUM Un referèndum o plebiscit és una votació popular convocada pel poder legislatiu (parlament) o pel cap d'un estat amb l'objectiu que la ciutadania doni la seva opinió davant d'un determinat tema d'interès general reforma usualment amb l'establiment (o modificació) de lleis o tractats internacionals.
- 8. VOCABULARI BURGUESIA PROGRESSISTA: És una classe social, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital,els doblers, en les relacions econòmiques i a mes es partidaria de reformes. OLIGARQUIA TERRATENIENTE: LIBERALISME: és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva. CONSERVADURISME: ideologies polítiques que afavoreixen els valors tradicionals, és a dir, els costums i creences culturals, com els religiosos o els nacionals. Oligarquia terratinent identifica un petit grup de famílies -personas- que són propietàries de les més quantitat i qualitat de terres. No són patridaris de reformes que posin en perill els seus privilegits
- 9. -Quines varen ser les causes que provocaren la Guerra Civil? -Què podem fer nosaltres per evitar-ho? PREGUNTA CLAU
- 10. GUIÓ 1-Concepto de guerra civil 2-Quan va passar?,quant va durar,què va passar? 3-Per què va passar? 4-Quines conseqüències va tenir? 5-Què podem fer perquè no torni a passar?
- 11. CONCEPTE DE GUERRA CIVIL Confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil. La característica més comuna d’aquest tipus de guerra és que el conflicte armat es produeix en un mateix país i, per tant, enfronta persones del mateix lloc —una ciutat, un poble, una comunitat, etc.— que defensen dues ideologies o dos interessos diferents. De vegades, en aquesta conflagració hi intervenen unitats estrangeres de diversos països, que col·laboren amb els bàndols formats per voluntaris civils simpatitzants amb les diferents ideologies
- 12. QUAN VA PASSAR?,QUANT VA DURAR ?, QUÈ VA PASSAR? Va passar el 18 de Juliol de 1936 a l'1 d' Abril del 39. Va durar casi 3 anys. El que va passar es que es varen matar entre amics I familia.Va haver molts de morts , empresonats que mai varen ser trobats i molts d' exiliats.
- 13. Què va passar? Franco s'havia aixecat contra la Segona República Espanyola el 1936. Després de derrotar als republicans el 1939, va dirigir el destí del país fins a la seva mort el 1975. Picasso va trigar poc més d'un mes a plasmar sobre el llenç les esquinçades figures en blanc, negre i gris que commouen, 80 anys després, a qui observa una de les pintures més famoses del món. Al·legat contra la guerra, símbol de l'horror, del dolor ... El Guernica representa tot això.
- 15. CAUSES LLUNYANES
- 16. MANCA DE PRACTICA DEMOCRÀTICA PER RESOLDRE ELS CONFLICTES
- 18. UNA PART DE LA POBLACIÓ DEMANAVA REFORMES
- 19. UNA PART DE LA SOCIETAT NO VOLIEN PERDRE ELS PREVILEGIS DE SEMPRE
- 20. ESPANYA UN PAIS ATRASAT
- 21. UN PAÏS MAJORITARIAMENT AGRICOLA
- 22. L'EXÈRCIT, ACOSTUMAT A FER COPS D' ESTAT
- 23. - La negativa d'una part privilegiada i minoritària de la societat (les classes altes, oligarquia terratinent, rics) a realitzar qualsevol canvi que suposés la pèrdua de privilegis. EN RESUM
- 24. CAUSES PROPERES
- 26. ANALFABETISME
- 27. ELS ACTES DE VIOLENCIA ,D´UN SIGNE POLITIC (Crema d'esglesies, matances per reprimir protestes)
- 28. LES IDEES TOTALITARIES DE EUROPA
- 29. LA POLARIZATCIÓ DE IDEES
- 30. QUINES CONSECUENCIES VA TENIR? Va guanyar en Franco i va imposqa una dictadura que va durar 40 any
- 31. CONSEQÜÈNCIES ELEVAT NÚMERO DE MORTS Un elevat nombre de víctimes humanes: morts, ferits, mutilats, desapareguts i exiliats, . Calculen en 334.999 els morts durant la guerra, als que s'hi haurien d'afegir unes 200 o 300.000 persones mortes per les ferides, enfermetats i condicions de vida de la postguerra
- 32. DICTADURA FRANQUISTA PENSAMENT ÚNIC La repressió franquista continuu després de la guerra contra els que no pensaven com el partit de la dictadura
- 33. CONSEQÜÈNCIES MOLTES PERSONES DEL BANDOL PERDEDOR, REPUBLICANS, FOREN EMPRESONADES I CONDENADES A MORT La repressió en ambdós bàndols fou enormement cruel, i moltes persones foren executades fins i tot per qüestions personals, per pertànyer a un part o altre o per tenir caràcter religiós. En aquesta repressió actuaren no només les autoritats, si no també grups més o menys incontrolats.
- 34. CONSEQÜÈNCIES L'EXILI. Els exiliats espanyols a França acabaren sovint en camps de concentració; molts s’allistaren a l’exèrcit francès en esclatar la Segona Guerra Mundial, i una part d'ell morí en camps d’extermini nazi. Alguns refugiats arribaren a països d’Amèrica Llatina, especialment a Mèxic; el govern mexicà va tenir un paper actiu en l'acolliment de refugiats espanyols. Molts espanyol hagueren de marxar-se d'Espanya per no patir la repressió del partir guanyador de la guerra
- 35. CONSEQÜÈNCIES REPRESSIÓ Moltes persones patiren les represàlies, per exemple, la presó o la pèrdua de lloc de treball per part de funcionaris que havien estat lleials a la República; les execucions continuaren després de la guerra
- 36. LA FAM La fam i les penalitats continuaren en la postguerra, agreujades per la Segona Guerra Mundial i l’aïllament d’Espanya.
- 37. CONSEQÜÈNCIES L’economia quedà ensorrada, la indústria destruïda.
- 38. I UNA DICTADURA QUE VA DURAR 40 ANYS. I finalment, podem dir, es va instal.lar una dictadura que va durar prop de quaranta anys
- 39. QUÈ HEM DE FER PERQUÈ NO TORNI A PASSAR?
- 42. EVITAR I DENUNCIAR LA DISCRIMINACIÓ
- 43. Respectar les idees dels altres i poder expressar les nostres
- 44. Rebutjar la imposició de idees
- 45. Defensar els drets d' una manera pacífica i no violenta
- 46. Rebutjar la corrupció, els xantatges i sobornaments
- 47. Pensar mes en els idees que ens uneixen i no en les que ens separen.
- 48. Fer lleis i normes que siguin recolzades i respectarles.
- 49. Respectar als homes i dones diferents a nosaltres
- 50. Participar responsablement en la tria dels nostres representants.
- 51. Valorar la democràcia com un sistema polític respectuós amb les llibertats
- 52. Desconfiar i rebutjar els qui volen tenir un poder absolut i imposar un pensament únic
- 53. Acceptar-nos tal com som
- 54. Fomentar el diàleg com a mecanisme per resoldre els conflictes i evitar la violència
Editor's Notes
- Aquest és el camí que hem seguit en l’elaboració del nostre projecte. Primer férem les propostes de projectes que voléem estudiar seguint un criteris que prèviament consensuàrem: 1. Que no s'hagi fet abans. 2. Que es pugui investigar: observar, enregistrar, deduir, fer hipòtesi, comprovar, explicar i comunicar. 3. Que ens agradi a tots a partir d'arguments convincents. 4. Que ens hagi de servir per millorar com a persones. 5. Que sigui proper a nosaltres. 6. Que sigui d'actualitat.
- Algunes raons de per què es va triar el tema de la guerra civil: Nosaltres estam a Mallorca i Mallorca està a Espanya. Al principi no m'interessava, la meva proposta era la segona guerra mundial, però quan el mestre va dir que alguns historiadors consideren que la segona guerra mundial començà amb la Guerra Civil Espanyola, em vaig començar a interessar. La tenim propera a nosaltres, els nostres avis ens poden ajudar a conèixer què va passar. La tenim a l'abast per poder investigar.
- És un fet històric que va marcar el futur i ens pot dur a moltes conclusions i podríem conèixer què va passar. M'agradaria saber què va passar en aquella època. Ha marcat a Espanya i els nostres avis les han hagut de passar . Sabrem què és la dictadura i moltes coses més. Ens pot ajudar a saber què hem de fer si hi ha una altra guerra. Perquè als meus pares em varen explicar que el meu conco besavi va ser acusat i el varen matar. Guerra civil vol dir guerra entre gent del mateix poble. Es romp la societat i és produeix l'odi, i el rebuig. També per saber quin era el paper de la dona. Jo crec que encara passa això però no tan fort.
- Abans de començar a investigar vàrem realitzar una petita avaluació sobre què sabíem de la guerra. Hi havia moltes paraules que no coneixíem. Vocabulari com: cop d'estat, república, dictadura, monarquia parlamentària , constitució, monarquia absolutista, .... Per això el primer que férem va ser documentar-nos, llegir, veure vídeos, fer entrevistes....
- Elecció de la pregunta clau Per dur a terme una investigació cal plantejar-se preguntes a les que se'ls ha de donar respostes. Primer llegírem un llibre d'Arturo Reverte "La Guerra Civil explicada als Joves. Després ens plantejàrem moltes preguntes, i de totes elles, seleccionarem aquella pregunta més oberta, de més difícil resposta, la que nosaltres anomenem pregunta clau.
- La guerra civil espanyola va començar el dia 17 de novembre de 1936 amb un d’estat frustrat parcialment perquè va tenir èxit en una gran part d’Espanya. La guerra civil espanyola va acabar el dia 1 d’abril de 1939 tenint per guanyador el bàndol nacionalista, és a dir, el de Franco i així va continuar Espanya amb 40 anys de Franquisme i a tota Espanya.
- El Guernica representa la gent, els animals, i els edificis sofridors assolits per violència i caos: L'escena global té lloc dins d'una habitació, on, en un extrem obert a l'esquerra, un bou està parat sobre una dona que s'afligeix sobre un nen mort als seus braços. El centre del quadre és ocupat per un cavall que cau en agonia mentre que acabava de ser travessat per una llança o una javalina. La forma d'un crani del ser humà forma el nas i les dents superiors del cavall. El cavall està format per dos imatges ocultes: un crani humà que es sobreposa sobre el cos del cavall; un bou que ataca al cavall des de sota. El cap del toro és format principalment per la cama davantera sencera del cavall que té el genoll a terra. Sota el cavall hi ha un soldat mort, que sembla desmembrat. La seva mà (en un braç separat) encara agafa una espasa trencada de la qual creix una flor. Una bombeta crema sobre l'ull del cavall. A dalt a la dreta del cavall, una figura femenina espantada, que sembla testificar les escenes que està veient, apareix volant des d'una finestra. El seu braç, també surant endins, duu una flama. Una altra dona terroritzada corre cap al centre sota la figura femenina flotant. Ella mira cap a dalt mirant la bombeta. Un ocell, probablement un ànec, està parat en un prestatge darrere del toro. Al fons a la dreta, una figura amb els braços aixecats en terror és atrapada pel foc. Una porta oberta defineix l'extrem dret del mural.
- Les guerres carlines començaren amb la mort de Ferran VII que va enfrontar als que defensaven al seu germà com hereu legítim i als que defensaven a la filla del rei mort, Isabel II com reina d'Espanya. Foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al segle XIX com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del segle XIX sostingueren els carlistes (absolutistes), partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, que s’enfrontaven amb els liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya.
- Una de ses causes era que molte tenian poc i pocs tenian molt i aixio feie que la gent tengui que traballar en el camp travallant per els qu te nian mes per aconseguir dobes pero no sempre li donaven dobes en Rodrigo ens va dir que als seus avis o visavis avegades no li donaven ni menjar mi dobes sino una vegada li va donar un cuadre.
- Un elevat nombre de víctmes humanes: morts, ferits, mutilats, desapareguts i exiliats, no tan sols directament pel conflicte bèl·lic, sinó en la postguerra. Calculen 334.999 morts durant la guerra, als que s'hi haurien d'afegir unes 200 o 300.000 persones mortes per les ferides, malalties i condicions de vida de la postguerra. La repressió en ambdós bàndols fou enormement cruel, i moltes persones foren executades fins i tot per qüestions personals, per pertànyer a un part o altre o per tenir caràcter religiós. En aquesta repressió actuaren no només les autoritats, sinó també grups més o menys incontrolats.
- La repressió franquista continuà després de la guerra. Amb els processos sumaríssims va deixar de ser necessària una base inculpatòria sòlida per a la condemna; n’hi havia prou amb simples informes provinents de falangistes, alcaldes, capellans, policies, guàrdies civils o delacions de particulars, que no calia contrastar i que podien encobrir fins i tot enveges personals.
- Els exiliats espanyols a França acabaren sovint en camps de concentració; molts s’allistaren a l’exèrcit francès en esclatar la Segona Guerra Mundial, i una part d'ell morí en camps d’extermini nazi. Alguns refugiats arribaren a països d’Amèrica Llatina, especialment a Mèxic; el govern mexicà va tenir un paper actiu en l'acolliment de refugiats espanyols.
- Moltes persones sofriren les represàlies, per exemple, la presó o la pèrdua de lloc de treball per part de funcionaris que havien estat lleials a la República; les execucions continuaren després de la guerra.
- La fam i les penalitats continuaren en la postguerra, agreujades per la Segona Guerra Mundial i l’aïllament d’Espanya.
- Repectar les idees dels altres i poder expressar les nostres
- Rebutjar la violencia
- Rebutjar la imposició d’idees
- Respectar als homes i dones diferents a nosaltres
- Tenir memòria històrica: s’ha de recordar el que ha passat perquè no s’oblidi i no torni a passar
- Participar responsablement en la tria dels nostres representants.
- Evitar i denunciar la discriminació.
- Desconfiar i rebutjar els qui volen tenir un poder absolut i imposar un pensament únic
- Acceptar-nos: som com som.
- Fomentar el diàleg com a mecanisme per resoldre conflictes i evitar la violència.