68. LES TRES GRÀCIES. PETER PAULUS RUBENS

5,704 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
3 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
5,704
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1,094
Actions
Shares
0
Downloads
118
Comments
0
Likes
3
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

68. LES TRES GRÀCIES. PETER PAULUS RUBENS

  1. 1. 68. Les tresGràciesPETER PAULUS RUBENS Història de l’art IES Ramon Llull (Palma)M Assumpció Granero Cueves
  2. 2. 68. Les tres Gràcies PETER PAULUS RUBENS FITXA TÈCNICA (documentació general) Catalogació i anàlisi formalTítol Las tres GràciesPintor Peter Paulus Rubens (1577-1640)Cronologia 1630-35 (El Prado) 1636-1638Estil Barroc als PPBB, escola flamencaLocalització Museu del Prado (Madrid)Tècnica i suport Oli sobre fustaDimensions 2’21 m x 1,81 mTema Tema mitològic, segons el model iconogràfic repetit des l’Antiguitat clàssica, representa les deesses de la bellesa, de l’encís i de l’alegria, les tres Gràcies com tres joves nues o cobertes amb fines gases, que formen un estret cercle (i retrat).
  3. 3. 1.- ANÀLISI FORMAL ÍNDEX A.- TEMA B.- COMPOSICIÓ C.- INTERPRETACIÓ DEL SIGNIFICAT: ICONOGRAFIA D.- ELEMENTS PLÀSTICS2.- ESTIL DE L’AUTOR: RUBENS A.- CARACTERÍSTIQUES B.- BIOGRAFIA. MODELS I INFLUÈNCIES3.- CONTEXT HISTÒRIC4.- HISTÒRIA DE LES TRES GRÀCIES DE RUBENS5.- APROXIMACIÓ A L’ESTIL DE RUBENS PER GILLES NÉRET6.- SÍNTESI ESCOLA FLAMENCA I ICONOLOGIA DE LES TRES GRÀCIES7.- LES TRES GRÀCIES I EL JUDICI DE PARIS EN LA HISTÒRIA DE L’ART8.- BIBLIOGRAFIA
  4. 4. 1.- ANÀLISI FORMAL A.- TEMAEl tema tractat en aquest quadre ha estatpresent a l’art des de l’època hel·lenística,tant en pintures com en escultures.Segons la mitologia grega (primera font ons’esmenten és a la Teogonia del poeta grecHesiode, s. VIII aC), les tres Gràcies o Càritesjoves i belles (Aglae, Eufròsine i Talia) forendivinitats, filles de Zeus i de la nimfaEurínome, representen l’impuls positiu dela vida; i són deesses de la bellesa, del’encís i de l’alegria. Segons diverses fonts, acada una correspon un atribut o qualitat,però no n’hi ha classificació clara.Las Gràcies habiten l’Olimp junt a les musesi protegeixen els filòsofs. Acompanyen lesdivinitats de l’amor, Afrodita i Eros, ipresidien els convits, les danses i la restad’esdeveniments socials plaents. Influeixenen els treball de l’esperit i en les obres d’art.
  5. 5. 1.- ANÀLISI FORMALB.- COMPOSICIÓRubens pintà el tema de les tres Gràcies, en diversesocasions, però només en aquesta versió lesrepresentà segons el model iconogràfic repetit desde l’antiguitat clàssica: les tres figures entrellaçadesformen un petit cercle, de manera que dues estande perfil i una dóna l’esquena a l’espectador.Les dones de bons palpissos i en primer pla, estannues o bé cobreixen parts dels seu cossos ambgases, i s’aprecia una gran delicadesa en elmoviment de les figures femenines que, amb elscabells no ben recollits, semblen iniciar un ball ambun lleu moviment de les cames (totes tresendarrereixen el peu dret i es sustenten ambl’esquerre); els braços s’estenen fins a arribar a tocar B) COMPOSICIÓles figures contigües i formar un grup tancat, perquè • EQUILIBRADA / DESEQUILIBRADA - Equilibrada.totes tres en conjunt, representen la perfecció • ESQUEMA COMPOSITIU(cercle sense principi ni final), ja que les virtuts de - Disposició de les figures: model antiguitat clàssica (primer pla, en cercle, una d’esquena).cadascuna es complementen amb les de les seves - Dinamisme, ritme, moviment: Ritme de la robacompanyes. (gran delicadesa moviment gases) i lleu moviment peus i braços (moviment contingut).
  6. 6. Tronc amb branca arbre Putti amb corn abundància vessa aigua sobre terra Garlanda flors sobre els caps de les deesses (Brueghel?) 1.- ANÀLISI FORMAL B.- COMPOSICIÓ El pintor les situa en el primer pla del quadre, sobre un espai escenogràfic i un fons de paisatge Línia de idíl·lic amb animals pasturant, destacant la lhoritzó lluminositat dels enèrgics cossos sobre la línia de baixa l’horitzó. L’escena queda emmarcada per alguns elements que simbolitzen els seus dons, com el putti o cupido amb el corn de l’abundància, que vessa aigua sobre la terra, a mena de font a la seva esquerra (pròpia d’un jardí) i, a l’altra part, el tronc i una branca d’arbre amb la roba abandonada, i una garlanda de roses, que penjaB) COMPOSICIÓ de les branques, situada sobre els caps de les• SIMÈTRICA / ASIMÈTRICA - Presenta eix de simetria marcat. deesses (probablement pintada per Jan Brueghel• TRACTAMENT DEL VOLUM I DE L’ESPAI o algun deixeble seu). A diferència d’altres - Poc tractament de la profunditat (línia horitzó baixa). composicions de Rubens, dinàmiques i - Escena primer pla emmarcada, i paisatge de fons idíl·lic. centrífugues, Les tres Gràcies presenten un• TANCADA / OBERTA - Composició tancada i dinamisme contingut. dinamisme contingut i una composició tancada.
  7. 7. 1.- ANÀLISI FORMALC.- INTERPRETACIÓ DELSIGNIFICAT: ICONOGRAFIA Terminologia PAU72.- Iconografia. Ciència que estudia elsignificat simbòlic de les obres d’art.Estudi de l’origen, la formació i eldesenvolupament dels temesrepresentats. C) INTERPRETACIÓ (primera part): • Iconografia - Mitologia grecoromana: Hesiode (Teogonia. S. VIII aC). - Deesses: Àglae, Eufròsine i Talia. - Bellesa, Alegria i Passió. - Filles de Zeus i Eurínome.
  8. 8. 1.- ANÀLISI FORMALC.- INTERPRETACIÓ DELSIGNIFICAT: ICONOGRAFIA ÀGLAE- Mitologia grega, Aglaia o Aglae : Ἀγλαΐα.- La que brilla, l’esplendorosa, l’esplèndida(“la deslumbrante”).- La més jove i bella de les tres Càrites.-Simbolitza la intel·ligència, el poder creatiu ila intuïció de l’intel·lecte, casada ambHefest, l’artesà dels déus, cosa que explica latradicional relació de les Gràcies amb les arts,proporcionant a artistes i poetes l’habilitat decrear bellesa en la seva obra.- Representa la bellesa. Damon i Aglae, 1866. Simeon Solomon (1840-1905, època victoriana). Prerafaelista.
  9. 9. 1.- ANÀLISI FORMALC.- INTERPRETACIÓ DELSIGNIFICAT: ICONOGRAFIA EUFRÒSINE - Mitologia grega Eufròsine: Ευφροσυνη. - Sembla que era la gràcia mitjana, entre Talia (més petita) i Àglae (la major). - Simbolitza el plaer i l’alegria (“la gozosa”). Eufròsine amb la Fantasia i la Serenitat, 1799-1800. SiJohann Heinrich Füssli (1741-1825). Neoclàssic. Neomanierista. Preromàntic?
  10. 10. 1.- ANÀLISI FORMALC.- INTERPRETACIÓ DELSIGNIFICAT: ICONOGRAFIA TALIA- Mitologia grega Talia: Θάλεια delverb θάλλεω “florir”.- Representa l‘ardor, l’encís, lapassió (“la floreciente”).- Musa de la comèdia i de la poesiabucòlica o pastoril. Divinitat decaràcter rural, jove i riallera(“risueña”), representada amb unamàscara i una corona d’heura(símbol d’immortalitat), ambaspecte eixerit (“vivaracho”) imirada burlesca.- La major de les tres Gràcies. Talia, 1739. Jean-Marc Nattier (1685-1766). Etapa rococó.
  11. 11. Isabella Brandt1.- ANÀLISI FORMALC.- INTERPRETACIÓ DEL SIGNIFICAT: ICONOGRAFIAD’aquesta manera, en aquest quadre sense acció, elscossos prenen tot el protagonisme; les dues figureslaterals són amb molta probabilitat, retrats de les duesesposes de Rubens: la primera muller, Isabella Brandt (ala dreta) i Helena Fourment (a l’esquerra), la jove de 16anys amb la qual s’havia casat el vidu Rubens, quancomptava 60 anys, i que es va convertir en una presènciaconstant en les pintures dels últims anys de l‘artistaflamenc.C) INTERPRETACIÓ (segona part):• Iconografia - Retrats. - Hélène Fourment (segona dona). - Isabella Brandt (primera dona, no amb seguretat). Helena Fourment
  12. 12. 1.- ANÀLISI FORMALD.- ELEMENTS PLÀSTICSLes Tres Gràcies mostren unpreciós color de pell humanafruit de la mescla de vermell,groc i blau, els tres colorsprimaris. Una esplèndidalluminositat envaeix l’escena,que té lloc a l’exterior. A lesfigures femenines hi predominaels traços sinuosos, amb la claraintenció d’accentuar lasensualitat dels cossos rotunds.En un cert sentit, es pot dir queen aquesta obra, com end’altres de tema mitològic,Rubens plasma la seva visióparticular de dues de les sevesobsessions: la pintura sensual icolorista de Tiziano (Ticià) il’atracció per la plenitud delcos femení.
  13. 13. 1.- ANÀLISI FORMALD.- ELEMENTS PLÀSTICS• CROMATISME - Tret diferencial de l’estil de Rubens. - Gamma cromàtica rica. - Contrast fons grana / pell humana. - Tonalitats pàl·lides. - Color pell: 3 primaris (vermell, groc i blau). - Pinzellada: perspectiva atmosfèrica.• PREDOMINI LÍNIA / COLOR - Predomini color. - Emperò, gran qualitat del dibuix.• LÍNIA - Corbes curtes, pinzellada ràpida (traços sinuosos). - Vida, energia, èmfasi sensualitat dels cossos rotunds.• LLUM - Natural i envoltant (embolcalla cossos). Blau anyil - Clarobscur.• RITME / DINAMISME - Interacció entre els personatges. Nacrat Grana - Moviment corporal. Dinamisme contingut.• FORMA D’EXPRESSIÓ - Figurativa, naturalista, realista. - Cànon de bellesa època.
  14. 14. 1.- ANÀLISI FORMALD.- ELEMENTS PLÀSTICSCONCLUSIÓ Visió particular Rubens (2 seves obsessions): pintura sensual i colorista de Ticià i atracció per la plenitud del cos femení.
  15. 15. 2.- ESTIL DE RUBENSA.- CARACTERÍSTIQUESRubens fou un dels grans artistes delbarroc, probablement el més influent,el gran mestre de l’escola flamencabarroca.Els principals TRETS CARACTERÍSTICSde la pintura de Rubens són:1) Representació cos humà - Cromatisme (cos dones més clar). - Diferència figures masculines / femenines. El rapte de les filles de Leucip, 1616. Peter Paulus Rubens (1577-1640).
  16. 16. 2.- ESTIL DE RUBENSA.- CARACTERÍSTIQUES2) Cromatisme - Variada i intensa gamma.3) Llum - Contrasts lumínics. - Clarobscur. Deposició o davallament de la creu , 1611-1614. Peter Paulus Rubens (1577-1640). Catedral d’Anvers. Bèlgica.
  17. 17. 2.- ESTIL DE RUBENSA.- CARACTERÍSTIQUES4) Crítica - Manca de profunditat psicològica.Rubens i autoretrat amb esposa Isabella Brandt, 1609-10. Peter Paulus Rubens (1577-1640). Alte Pinakothek. Munic. Alemanya.
  18. 18. 2.- ESTIL DE RUBENSA.- CARACTERÍSTIQUES5) Composicions - Diagonals i escorços. - Exuberant en detalls i colorit. - Sensació de moviment. - Influències tenebrisme. - Classicisme barroc de Carracci. - Naturalisme barroc de Caravaggio. Deposició o davallament de la creu , 1611-1614. Peter Paulus Rubens (1577-1640). Catedral d’Anvers. Bèlgica.
  19. 19. Visitació de la Mare de Déu i Presentació de Jesús en el2.- ESTIL DE RUBENS temple, 1611-1614. Peter Paulus Rubens (1577-1640). Catedral d’Anvers. Bèlgica.A.- CARACTERÍSTIQUES 5) Composicions - Grans tríptics.
  20. 20. 2.- ESTIL DE RUBENSA.- CARACTERÍSTIQUES6) Temàtica més usual - Religiosa: Davallament creu. - Mitològica: Rapte de les filles de Leucip o La Via Làctia. - Retrats: Autoretrats i retrats de l’entorn.
  21. 21. 2.- ESTIL DE RUBENSA.- CARACTERÍSTIQUES6) Temàtica: - Religiosa. Adoració dels Reis Mags, 1624. Peter Paulus Rubens (1577-1640). Koninklijk Museum Amberes (Anvers). Barroc centre europeu.
  22. 22. 2.- ESTIL DE RUBENSA.- CARACTERÍSTIQUES 6) Temàtica: - Religiosa. Adoració dels Reis Mags, 1626-29. Peter Paulus Rubens (1577-1640).
  23. 23. 2.- ESTIL DE RUBENSA.- CARACTERÍSTIQUES6) Temàtica: - Mitològica. - Color. - Estructura compositiva (oberta). - Anatomia. El rapte de les filles de Leucip, 1616. Peter Paulus Rubens (1577-1640).
  24. 24. 2.- ESTIL DE RUBENSA.- CARACTERÍSTIQUES La Via Làctia, 1636-37. Peter Paulus Rubens (1577-1640). Museu del Prado.6) Temàtica: - Mitològica.
  25. 25. 2.- ESTIL DE RUBENSA.- CARACTERÍSTIQUES El Judici de Paris, 1638-39. Peter Paulus Rubens (1577-1640). Museu del Prado.6) Temàtica: - Mitològica.
  26. 26. 2.- ESTIL DE RUBENS A.- CARACTERÍSTIQUES 6) Temàtica: - Retrats.Autoretrats. Peter Paulus Rubens (1577-1640).
  27. 27. 2.- ESTIL DE RUBENS Autoretrats. Peter Paulus Rubens (1577-1640).A.- CARACTERÍSTIQUES 6) Temàtica: - Retrats.
  28. 28. 2.- ESTIL DE RUBENSA.- CARACTERÍSTIQUES 6) Temàtica: - Retrats. Autoretrats. Peter Paulus Rubens (1577-1640) amb esposa Isabella Brandt, 1609-10. Alte Pinakothek. Munic. Alemanya.
  29. 29. 2.- ESTIL DE RUBENSA.- CARACTERÍSTIQUES 6) Temàtica: - Retrats. Retrats d’Hélène Fourment. Paul Peter Paulus Rubens (1577-1640).
  30. 30. 2.- ESTIL DE RUBENSA.- CARACTERÍSTIQUES 6) Temàtica: - Retrats. Rubens amb Hélène Fourment i el seu fill Peter Paul. Peter Paulus Rubens (1577-1640).
  31. 31. 2.- ESTIL DE RUBENSA.- CARACTERÍSTIQUES6) Temàtica: - Retrats. Hélène Fourment i els seus fills, Clara Johanna i Frans, 1936-37. Peter Paulus Rubens (1577-1640). Musée Louvre.
  32. 32. 2.- ESTIL DE RUBENSA.- CARACTERÍSTIQUES 6) Temàtica: - Retrats. Hélène Fourment i el seu fill. Peter Paulus Rubens (1577-1640). Musée du Louvre.
  33. 33. 2.- ESTIL DE RUBENS A.- CARACTERÍSTIQUES 6) Temàtica: - Retrats. - Històric. - Mitològic.El desembarcament de Maria de Mèdici a Marsella, 1922-25. Oli sobre fusta (394 cm × 295 cm). Peter Paulus Rubens (1577-1640). Musée du Louvre.
  34. 34. 2.- ESTIL DE RUBENSA.- CARACTERÍSTIQUES6) Temàtica: - Retrats. - Històric. Retrat del Duc de Lerma, 1603. Oli sobre fusta (283 x 200 cm). Peter Paulus Rubens (1577-1640). Museu del Prado.
  35. 35. 2.- ESTIL DE RUBENS 6) Temàtica: - Pintura gènere. No abunda el gènere en Rubens. Pocs quadres de camperols en alguns paisatge. DenotaA.- CARACTERÍSTIQUES influència de Brueghel el vell. Le Kermese, 1630-35. Oli sobre fusta (149 x 261 cm). Peter Paulus Rubens (1577-1640). Musée del Louvre.
  36. 36. 2.- ESTIL DE L’AUTORB.- BIOGRAFIA. MODELS I INFLUÈNCIES • Neix a Alemanya. • Es trasllada a Flandes. - Mestre flamenc. • Estudia a Itàlia (1600-1608). ANVERS - Contractat pel Duc de Màntua. MÀNTUAGÈNOVA MESTRES RENAIXEMENT I DEL BARROC ROMA MATEGNA TICIÀ CARAVAGGIO LEONARDO DA VINCI TINTORETTO CORREGGIO RAFAEL IL VERONESE VELÀZQUEZ MIQUEL ÀNGEL
  37. 37. 2.- ESTIL DE L’AUTORB.- BIOGRAFIA. MODELS I INFLUÈNCIESPer al gran públic les seves pintures són fàcils dereconèixer per les seves figures robustes i cossoscontundents, imbuïdes de la vehemència deMiquel Àngel. Figures femenines que són reflex del’ideal estètic de l’època, i que són claramentobeses, la qual cosa no deixa de semblar sorprenentper a la cultura actual, que valora l’esveltesa. Pertant, el cànon de bellesa femenina de Rubensqueda molt lluny de la delicadesa de Botticelli, i sesitua més a prop de la sensualitat de Ticià, peròamb cossos més exuberants, l’atractiu dels qualscontrasta amb el models de bellesa femenina • ANTECEDENTSactual, que ens proposa la publicitat, ja des de finals - Models d’influènciadel segle XX, en el qual la migradesa de les carns 1) Quattrocento: Mantegna (Pàdua).sembla el valor més preuat. 2) Cinquecento: Miquel Àngel, etc. 3) Escola veneciana: color.El seu sentit del color recorda l’escola veneciana, i 4) Classicisme barroc bolonyesos: Carracci. 5) Naturalisme barroc: Caravaggio.el tractament de la llum s’inspira en Caravaggio. 6) Velázquez (pas cort espanyola).
  38. 38. 2.- ESTIL DE L’AUTORB.- BIOGRAFIA. MODELS I INFLUÈNCIES • MODELS D’INFLUÈNCIA - Cànon de bellesa femenina de Rubens molt lluny de la delicadesa de Botticelli. La Primavera o la Consagració de la Primavera, 1477-78. Alexandro o Sandro Botticelli (1445-1510). Quattrocento. Galleria degli Uffizi. Florència.
  39. 39. 2.- ESTIL DE L’AUTOR B.- BIOGRAFIA. MODELS I INFLUÈNCIES• MODELS D’INFLUÈNCIA - Punt de vist: Grandiositat i dramatisme (no imprimeix color). - Pintura escultòrica: austeritat. - Perspectiva: escorç extraordinari (protagonisme cos inert). - Rostres afligits Verge i Magdalena semblen superflus (segon pla). Crist Mort, 1490. Quattrocento. Escola Pàdua. Andrea de Mantegna (1430-1506). Pinacoteca di Brera. Milà.
  40. 40. 2.- ESTIL DE L’AUTORB.- BIOGRAFIA. MODELS I INFLUÈNCIES Santa Anna, la Verge i el Nin, 1508. Leonardo da Vinci (1452-1519). Musée du Louvre. París.
  41. 41. 2.- ESTIL DE L’AUTORB.- BIOGRAFIA. MODELS I INFLUÈNCIES Les tres Gràcies, 1504-05 (17 x 17 cm). Rafael Sanzio (1483-1520). Museu Condé. Sagrada família, 1518. Rafael Sanzio (1483-1520). Museu del Prado.
  42. 42. 2.- ESTIL DE L’AUTOR B.- BIOGRAFIA. MODELS I INFLUÈNCIES• MODELS D’INFLUÈNCIA: El pecat original i l’expulsió del paradís. - Estudis anatòmics: monumentalitat, volumetria i opulència de les figures. Volta Capella Sixtina, 1508-1512. Miquel Àngel Buonarrotti (1475-1564). Vaticà: Escenes de la Gènesi (des de la Creació fins el Diluvi Universal).
  43. 43. 2.- ESTIL DE L’AUTOR ESCOLA VENECIANAB.- BIOGRAFIA. MODELS I INFLUÈNCIES TIZIANO (1490–1576) • MODELS D’INFLUÈNCIA - Cànon bellesa femenina a prop sensualitat de Ticià, però amb cossos més exuberants. - Lluny models bellesa femenina actual. El Sant Enterrament, 1559. Ticià (1490-1576).
  44. 44. 2.- ESTIL DE L’AUTOR IL VERONESEB.- BIOGRAFIA. MODELS I INFLUÈNCIES (1528–1588) Les noces de Canà, 1563. Il Veronese (1528-1588). Museé du Louvre.
  45. 45. 2.- ESTIL DE L’AUTOR TINTORETTOB.- BIOGRAFIA. MODELS I INFLUÈNCIES (1518–1594) Baco i Ariadna, 1578. Jacopo Il Tintoreto (1518-1594). Palau Ducal. Venècia.
  46. 46. 2.- ESTIL DE L’AUTOR ESCOLA BOLONYESAB.- BIOGRAFIA. MODELS I INFLUÈNCIES (CLASSICISME BARROC): CARRACCI El triomf de Baco i Ariadna, vers 1597-1600. Annibale Carracci (1560-1609). Fresc al Palau Farnese. Venus, Adonis i Cupido, vers 1590. Annibale Carracci (1560-1609). Museu del Prado. Madrid.
  47. 47. 2.- ESTIL DE L’AUTOR CARAVAGGIOB.- BIOGRAFIA. MODELS I INFLUÈNCIES (NATURALISME BARROC) • MODELS D’INFLUÈNCIA - Il·luminació. - Tenebrisme. - Clarobscur. Decapitació dHolofernes, 1591. Caravaggio (1571-1610). Galeria Nacional d’Art Antic. Roma.
  48. 48. 2.- ESTIL DE L’AUTORB.- BIOGRAFIA. MODELS I INFLUÈNCIESViatge a Itàlia (1600-1608)Rubens rendeix homenatge alsmestres del tenebrisme comCaravaggio i Correggio amb aquestaobra que pinta a Roma. Adoració dels pastors, vers 1608. Peter Paulus Rubens (1577-1640). St. Pauluskerk, Antwerp.
  49. 49. 2.- ESTIL DE L’AUTORB.- BIOGRAFIA. MODELS I INFLUÈNCIES Oli sobre llenç Oli sobre llenç Adoració dels pastors, vers 1608. Nativitat, 1528-1530. Peter Paulus Rubens (1577-1640). Il Correggio (1489-1534). St. Pauluskerk, Antwerp. Gemäldegaleri. Dresden.
  50. 50. 2.- ESTIL DE L’AUTORB.- BIOGRAFIA. MODELS I INFLUÈNCIESReclamat per la cort espanyola (Felip IV)Durant la seva estada en la cort espanyola féu amistatamb Velázquez, a qui impel·lí a visitar les col·leccionsd’art italianes, que tant admirava ell. Felipe IV, vers 1626, retrat del jove rei. La fragua de Vulcà, 1630. Oli sobre llenç (223 x 290 cm). Oli sobre llenç. Diego Velázquez (1599-1660). Diego Velázquez (1599-1660). Museu del Prado. Museu del Prado.
  51. 51. 2.- ESTIL DE L’AUTORB.- BIOGRAFIA. MODELS I INFLUÈNCIES Torna a Flandes (1608) - Principal artista d Anvers. - Ascens social. - Redecoració dels temples després de la Iconoclàstia Calvinista (1566-1585). - Un dels primers grans retaules. Terminologia PAU 71.- Iconoclàstia. Doctrina contrària al culte o veneració de les icones o imatges sagrades, i a què decorin les parets de les esglésies, que dominà el món bizantí dels segles VIII i IX. Tríptic Alçament de la creu (detall), 1610. Peter Paulus Rubens (1577-1640). Catedral d’Anvers.
  52. 52. 2.- ESTIL DE L’AUTOR: B.- BIOGRAFIA. MODELS I INFLUÈNCIES Tríptic Alçament de la creu (detall), 1610. Oli sobre taula. Peter Paulus Rubens (1577-1640). Catedral d’Anvers.
  53. 53. 2.- ESTIL DE L’AUTOR A.- BIOGRAFIA. MODELS I INFLUÈNCIES Per tal de satisfer les demandes pictòriques de la seva clientela, Rubens hagué d’obrir un taller, on es formaren els pintors més destacats de la següent fornada de pintors flamencs; artistes de renom com Van Dyck, Jordaens i Brueghel van ser els seus col·laboradors més notables, que s’especialitzaren en aspectes concrets (decoració floral, figures de gènere, retrats, etc), però sempre sota la marca de pintura “a l’estil de Rubens”. El seu art va influir en artistes de concepcions i èpoques diferents, i força dispars com Watteau, Delacroix i Renoir.A) BIOGRAFIA• FRUCTÍFERA CARRERA: A) BIOGRAFIA – Gran taller amb 200 col·laboradors. – Anton Van Dyk. – Jacob Jordaens. • DIPLOMÀTIC. Al servei de noblesa i reis: – Jan Brueghel el Vell (fill de Pieter Brueghel el Vell). – Duc de Màntua. – Maria de Mèdici.• TRANSCENDÈNCIA SEVA OBRA: – Carles I dAnglaterra. – Jean-Antoine Watteau (final barroc i rococó, 1r ¼ s. XVIII). – Felip IV dEspanya. – Eugène Delacroix (romanticisme, 1a ½ segle XIX). – Pierre August Renoir (impressionisme, 2a ½ s. XIX).
  54. 54. 2.- ESTIL DE L’AUTOR La Primavera, 1477-78. Sandro Botticelli (1445-1510).A.- BIOGRAFIA. MODELS I INFLUÈNCIESA més de Rubens, Sandro Botticelli (Quattrocento), RaffaelloSanzio (Cinquecento), Il Tintoretto (escola veneciana), i Jean-Baptiste Regnault (neoclàssic) plasmaren en alguna de lesseves pintures el motiu de les tres Gràcies.Les tres Gràcies i Mercuri, 1564-1565. Il Tintoretto (1518-1594). Les tres Gràcies, 1799. Jean-Baptiste Regnault (1754-1829). Les tres Gràcies, 1504-05. Rafael Sanzio (1483-1520). Les tres Gràcies, 1636-38. Peter Paulus Rubens (1577-1640).
  55. 55. 3.- CONTEXT HISTÒRIC • Cronologia de lobra: 1630-35 (segons El Prado); 1636-1638 (altres fonts). • Context històric: segle XVII. - OPOSICIÓ RELIGIOSA EUROPA CATÒLICA EUROPA PROTESTANT - Corona Castella - Anglaterra - Portugal - Holanda - Itàlia - OPOSICIÓ POLÍTICA ABSOLUTISME - Burocràcia nombrosíssima - Règim fiscal desigual MONARQUIA PARLAMENTÀRIA - Crisi agricultura - Fronts militars• COLONIALISME ESPANYOL: - Nou món GUERRA DELS 30 ANYS (Europa central, principalment Alemanya) - Flandes Flandes i Holanda: entre protestants i catòlics o partidaris de la - Nàpols reforma o la contrareforma - Llombardia (1618-1648)• IDEOLOGIA: - Contrareforma: Concili de Trento• CULTURA: REVOLUCIÓ CIENTÍFICA - Galileo Galilei (1564-1642) - René Descartes (1596-1637) - Johannes Kepler (1571-1630) - Isaac Newton ( 1642-1727)
  56. 56. 4.- HISTÒRIA DE L’OBRAEl rei Felip IV va encarregar a Rubens la realitzaciód’una sèrie de pintures de tema mitològic per adecorar la Torre de la Parada, un palauet de caçasituat a les afores de Madrid. Tanmateix, algunes deles obres pintades durant aquest temps vanromandre en poder del pintor fins la seva mort.És el cas de la taula de les tres Gràcies, avuiexposada al Prado; Rubens la va reservar per a simateix i formà part de la seva col·lecció particularfins els seus darrers dies, perquè la seva condicióeconòmica i social li va permetre de pintar per gust ino per encàrrec.Hélène Fourment, en desaparèixer el seu marit,estigué a punt de cremar el quadre per la 3.- HISTÒRIA. LLOCS UBICACIÓ I PROCEDÈNCIA:sensualitat, segons ella pecaminosa. - Casa de Rubens. - Col·leccions reials. Sales de l’Alcázar, Madrid.Finalment, fou suposadament regalada, per Helena - Inventariada 1866 en les voltes de Ticià, junt a nus que Ticià pintà per Felip II.Fourment, o bé subhastada (no n’hi ha acord) i, el - S. XVIII a punt de ser destruïda (conflictiva).1640, el rei Felip IV d’Espanya l’adquirí. - Confinada Acadèmia San Fernando (sala nus). - Abandó incomunicació 1838 (Isabel II):Existeixen dos dibuixos preparatoris per a Les tres Gràcies; un es troba en el Exposada amb la col·lecció general del MuseuMuseu Nacional de Varsòvia i l’altre en el Courtauld Institute de Londres. del Prado. - Número de catàleg: P01670.
  57. 57. 5.- “APROXIMACIÓ A L’ESTIL DE RUBENS” “El impulso vital que emana de su prolífica obra, su extrema fecundidad, la energía de su trabajo y la rapidez con la que ejecuta sus cuadros, le valieron a Rubens la denominación de “Homero de la pintura”, por parte de Delacroix. En efecto, Rubens aborda todos los temas con entusiasmo. Alentados por una misma inspiración, lienzos profanos y religiosos, temas mitológicos y retratos se suceden en una rápida cadena. Su carácter barroco queda claramente reflejado en la forma, el movimiento, el ritmo, la exuberancia del color y la sobrefiguración de los efectos, unas veces patéticos y otras dramáticos, enfáticos, apasionados... Sin embargo, Rubens se somete a las exigencias decorativas impuestas por los inmensos formatos de sus composiciones. En ellas da muestras de un extraño sentido de la escenificación, poblándolas de magníficos efectos de carácter dramático o triunfal. Este estilo único, para el cual nos vemos obligados a inventar el término de “rubeniano”, se basa en una exaltación sistemática de la energía, el culto apasionado al movimiento y la búsqueda de efectos dinámicos. Rubens realiza composiciones en diagonal o en espiral, crea movimientos ascensionales y turbulentos, muestra preferencia por las poses inestables y concede a los rostros una expresión animada. (...) La síntesis que Rubens logra realizar entre su estilo clásico y su estilo barroco, le permite obtener un resultado más entusiasta que una composición clásica y, al mismo tiempo, más equilibrado que una obra barroca”. Gilles Néret. RUBENS. Ed. Taschen.
  58. 58. 6.- SÍNTESI ESCOLA FLAMENCA I ICONOLOGIA DE L’OBRA• ESCOLA FLAMENCA: – Influència escola dels primitius flamencs (s. XV). – Jan van Eyck, Rogier van der Weyden. – Territori catòlic (corona espanyola). – Església i burgesia demanden obres d’art.• PINTURA BARROCA A FLANDES: – Realisme. – Expressió de moviment. – Llum. – Profunditat. – Asimetria. – Temes: Religiosos, mitològics, retrats, gènere, etc.• ICONOLOGIA (del gr. Εἰκονολογία). DE L’OBRA:1. f. Escultura i pintura. Representació de les virtuts, vicis o altres coses morals o naturals, figurativament o amb l’aparença de persones. - Referència a les fonts clàssiques. - Ideals estètics de l’època. - Identificació amb persones de l’entorn (retrat). - El quadre amb la vida de l’autor. Les tres Gràcies, 1636-38. Oli sobre fusta (2’21 x 1’81 m) Peter Paulus Rubens (1577-1640). - Després de mort. Museu del Prado.
  59. 59. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART Imatge repetidament representada pels diferents corrents estilístics. Al principi de la civilització grega anaven cobertes amb una fina túnica però, després, més habitualment se’ls ha representat nues o poc cobertes. Rarament es fa referència a les deesses de manera individual, i són la representació grega de la triple deessa arcaica, present en moltes mitologies del món. La iconografia més freqüent en la història de l’art, tant en escultura com en pintura, és la representació que Rubens va fer de les tres deesses, en actitud de donar-se les mans, i amb els cabells no ben recollits, en acte d’iniciar el ball, i es correspon a la descripció literària d’Hesiode a la Teogonia. Probablement Rubens es va inspirar en les diverses versions sobre el tema: com el grup hel·lenístic de la Catedral de Siena (tal vegada admirat en el seu viatge a Itàlia, 1600-08) o l’estampa del gravador florentí, Marcantonio Raimondi, molt divulgada en la seva època (influirà en Manet i Picasso) .
  60. 60. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART Grup escultòric romà de la biblioteca Piccolomini. Duomo de Siena.
  61. 61. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART El Judici de Paris, vers 1515-12. Marcantonio Raimondi, sobre una obra de Rafael Sanzio.
  62. 62. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ARTDes de molt antic, lesconegudes com les TresVenus són representades.És difícil creure que,llavors, es creés ja uncànon premeditat, potser pintaven les reunionsde dones nues quevisionaven o, tal vegada,respon a un desig delsubconscient o a unanecessitat social degrup,... Emperò “Les tresGràcies“ són aquí,qualsevol que fos elmotiu. Cova d’Angles sur Anglin, Vienne (Poitou-Charentes, França). Paleolític superior.
  63. 63. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART Fris grec de Les tres Gràcies, s. V aC.
  64. 64. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART Les tres Gràcies. Relleu grec, vers any 100 aC.
  65. 65. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART Les tres Gràcies. Relleu romà, 200 a 150 aC.
  66. 66. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART Les tres Gràcies. Relleu en recipient de plata.
  67. 67. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART Museu d’Òstia, segle II aC.
  68. 68. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART Representació de Les tres Càrites en una pintura al fresc, trobada a Pompeia, vers segle I.
  69. 69. 7.- LES TRES GRÀCIESEN LA HISTÒRIA DEL’ART Les Càrites. Fresc del s. I a Pompeia.
  70. 70. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART Judici de Paris en Herculano. Museu arqueològic de Nàpols.
  71. 71. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART Mosaic romà, segles I i II dC. Museu Nacional de Catalunya. Barcelona.
  72. 72. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART Mosaic romà. Villa Fuente Álamo a Puente Genil. Àglae, Eufròsine i Talia, filles de Zeus i d’Eurínome, deesses de la bellesa, de l’encís i de l’alegria.
  73. 73. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART Judici de Paris. Mosaic trobat a Estepa, Sevilla (vers 500 dC).
  74. 74. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART Relleus romans, segle II dC (v. 115). Musée du Louvre. Una de les interpretacions més antigues, encara que no és pintura.
  75. 75. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART Còpia romana d’original hel·lenístic, s. II dC. Reforma Nicolas Cordier. Musée Louvre. Troballa mont Caelius.
  76. 76. 7.- LES TRESGRÀCIES ENLA HISTÒRIADE L’ART Còpia romana d’original hel·lenístic, s. II dC. Reforma Nicolas Cordier. Musée Louvre. Troballa mont Caelius.
  77. 77. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ARTCòpia romana d’original hel·lenístic, s. II dC. Reforma Nicolas Cordier. Musée du Louvre. Descobertes en el mont Caelius.
  78. 78. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART Còpia romana d’original hel·lenístic, s. II dC. Reforma Nicolas Cordier. Musée Louvre. Troballa mont Caelius.
  79. 79. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART Relleu romà. Museu del Bardo. Tuníssia.
  80. 80. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART Gràcies, a la dreta de la Venus de Cnido. Sala de les Màscares dels Museus Vaticans.
  81. 81. 7.- LES TRES GRÀCIES EN HISTÒRIA DE L’ART • MODELS D’INFLUÈNCIA - Cànon de bellesa femenina de Rubens molt lluny de la delicadesa de Botticelli. La Primavera o la Consagració de la Primavera, 1477-78. Alexandro o Sandro Botticelli (1445-1510). Quattrocento. Galleria degli Uffizi. Florència.
  82. 82. 7.- LES TRES GRÀCIES ENLA HISTÒRIA DE L’ART 1497, Renaixement alemany. Albrecht Dürer (1471-1528)
  83. 83. 7.- LES TRESGRÀCIES ENLA HISTÒRIADE L’ART Les tres Gràcies, 1501. Rafael Sanzio (1483-1520).
  84. 84. 7.- TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART Les tres Gràcies, 1504-05 (17 x 17 cm).Rafael Sanzio (1483-1520). Museu Condé.
  85. 85. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART Les tres Gràcies, 1519. Antonio Allegri Il Correggio (1489-1534).
  86. 86. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART Les tres Gràcies, 1519. Antonio Allegri Il Correggio (1489-1534).
  87. 87. 7.- LES TRES GRÀCIES I EL JUDICI DE PARIS EN LA Hª DE L’ART Eris o Eride, deessa de la Discòrdia, molesta por no ser convidada a las noces de Tetis i Peleo (pare d’Aquiles), quan tots els déus ho estaven, tramà la venjança sembrant la discòrdia entre els convidats: es presentà al banquet, i llençà sobre la taula una poma d’or, amb la paraula kallisti inscrita (“per a la més bella”). La Poma de la Discòrdia provocà la baralla entre Afrodita-Venus, Hera-Juno i Atenea-Minerva, que la reclamaven. Zeus- Júpiter encomenà l’elecció a un jove, Paris, fill del rei de Troia. Hermes-Mercuri, déu missatger fou enviat amb l’encàrrec del Judici sol·licitat; localitzà el príncip-pastor i li mostrà la poma, que havia de lliurar a la deessa que considerava més bella. Zeus esperava de Paris un judici imparcial, en haver viscut allunyat del món i de les passions humanes. Cada deessa oferia, per convèncer l’improvisat jutge, fins el suborn: Hera, esposa de Zeus, tot el poder que desitgés o, també, el títol d’Emperador d’Àsia; Atena, deessa de la intel·ligència i la guerra, la saviesa o vèncer totes les batalles; Afrodita, li oferí l’amor de la més bella dona del món. I Paris decidí Afrodita, decisió de greus conseqüències pel seu poble, perquè Helena (la més bella dona) era esposa de Menelao, rei d’Esparta. I en un viatge a Esparta, Paris raptà Helena i la dugué a Troia (provocant la guerra). Vàries versions del judici: 1) Les tres deesses es nuaren per mostrar la seva bellesa al mortal; 2) Tan sol ho va fer Afrodita i, per això, guanyà; 3) Cap deessa: nega la possibilitat del nu. Sigui com fos, el tema del Judici de Paris ha possibilitat, als artistes, retratar tres dones nues idealment belles, així Les tres Gràcies i El Judici de Paris, artísticament, són el mateix motiu: composar tres vistes que agrupen el conjunt de l’anatomia de las dona.
  88. 88. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ARTLa part dreta inspirà a Edouard Manet per Dejeuner sur l’herbe. La part esquerrasembla que fou inspiració per Les mademoiselles d’Avignon de Picasso.A dalt i entre núvols, Zeus, enel seu tron, amb els raigs i laseva àguila, observa l’escenaamb altres divinitats comÁrtemis (mitja lluna en elfront), Helios amb el carro…Ila Victòria corona a la deessavencedora.Composició equilibrada: lesdeesses estan nues en unmón, on és allò més natural,no n’hi ha desigualtat davantel que arbitra o el jutge. El Judici de Paris, vers 1515-12. Marcantonio Raimondi, sobre una obra de Rafael Sanzio.
  89. 89. LE DÉJEUNER SUR L’HERBE.87 EL DINAR CAMPESTRE O L’ESMORZAR SOBRE L’HERBA (1863). ÉDOUARD MANET (1832-1883). MUSEU D’ORSAY. PARÍS. IMPRESSIONISME.
  90. 90. LES DEMOISELLES D’AVIGNON O SENYORESTES DEL CARRER D’AVINYÓ (1907)94 PABLO RUIZ PICASSO (Màlaga, 1881- Mougins, França, 1973) MUSEU D’ART MODERN DE NOVA YORK (MOMA). CUBISME.
  91. 91. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART Hermes, sense casc, senyala Eros i una deessa segueix direcció vara. El Judici de Paris, vers 1540. Lucas Cranach el vell (1472-1553) entre 1508 i 1535, ja va entendre que el motiu era el mateix. Les tres Gràcies, 1531. Gotha, Stiftung Schloss Friedenstein, Schlossmuseum.Lucas Cranach el vell (1472-1553).
  92. 92. 7.- LES TRES GRÀCIES ENLA HISTÒRIA DE L’ART El Judici de Paris, 1512-41. Renaixement. Lucas Cranach el vell (1472-1553).Curiós: Hermes com ancià amb cascalat i, enlloc de poma, du una bola de Les tres Gràcies, 1535. Lucas Cranach el vell (1472-1553).cristall amb una inscripció llatina.
  93. 93. 7.- LES TRES GRÀCIES ENLA HISTÒRIA DE L’ARTTres deesses nues i Paris no és unpastor, sinó un guerrer, com enaltres versions de Cranach.Hermes du una bola de cristall iAtena, amb capell de plomes,senyala Eros, a punt de disparar lafletxa. El Judici de Paris, 1926-29. Lucas Cranach el vell (1472-1553). Metropolitan Museum of Art. Nova York (MOMA).
  94. 94. 7.- LES TRES GRÀCIES ENLA HISTÒRIA DE L’ART Jacopo Pantormo, 1533.
  95. 95. Les trois Grâces, 1561-62. Marbre. Musée du Louvre. Monument que conté el cor del rei d’Henri II.Germain Pilon (1528-1590). Escultor de les tombes dels reis francesos del segle XVI. Renaixement a França.
  96. 96. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ARTImatges que pretenen demostrarel bon govern dels Ducs en laciutat de Venècia. Àglae (labrillant), Talia (fa brotar i créixer lavegetació), i Eufròsine (l’alegriainterior), triple encarnació de lagràcia i la bellesa. Aquí junt aMercuri, déu del comerç i símbolde la prosperitat de laSereníssima República, elsingressos de la qual procedienmajorment del comerç. Figuresnues, que cobreixen el sexe ambun drap, i presenten un escorç peraccentuar el moviment de lacomposició, així com Mercuri, elcos del qual es projecta cap al’espectador. Les tres Gràcies i Mercuri, 1564-65. Jacopo Robusti Il Tintoretto (1518-1594). Palau Ducal de Venècia. Encara que amb postura rebuscada, al mestre li agrada representar les tres Càrites.
  97. 97. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ARTImpossible distingir lesdeesses, mateixa posturai mirada, si no és per quèuna porta llança i l’altrafletxa. El Judici de Paris, vers 1523-1579. Joan de Joanes (1505-1579). Barroc. Museu de Belles Arts de València.
  98. 98. 7.- LES TRES GRÀCIES ENLA HISTÒRIA DE L’ARTPieter Paul Rubens té totes lesvariants imaginables de les tresGràcies, bé com les Càrites o amb eltítol de Judici de Paris. Natura adornant Les tres Gràcies. Peter Paulus Rubens (1577-1640) i Jan Brueghel el vell.
  99. 99. 7.- LES TRESGRÀCIES EN LAHISTÒRIA DE L’ART Les tres Gràcies, 1636-38. Oli sobre fusta (2’21 x 1’81 m).Peter Paulus Rubens (1577-1640). Museu del Prado.
  100. 100. 7.- LES TRES GRÀCIESEN LA HISTÒRIA DEL’ART El desembarcament de Maria de Mèdici a Marsella, 1922-25. Oli sobre fusta (394 cm × 295 cm). Peter Paulus Rubens (1577-1640). Musée du Louvre.
  101. 101. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART Les tres Gràcies Peter Paulus Rubens (1577-1640)
  102. 102. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART1ª INTERPRETACIÓNo es veu la poma i les tres deesses,nues i sense atributs, es presentendavant Paris, l’artista que toca elvioloncel, amb altres instrumentsmusicals, escultures, i pinzells pel terra,junt a l’escut d’Atena.Hermes, volant des del cel, semblacontemplar l’escena en el moment enquè Afrodita, amb una garlanda de florsa la mà, promet els amors de la bellaHelena, que pot estar representada perla dona del centre amb el propi Paris. L’educació de Maria de Mèdici i el Judici de Paris, 1621. Peter Paulus Rubens (1577-1640).
  103. 103. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ARTAtena, asseguda i amb casc corinti, sosté un L’educació de Maria de Mèdici i el Judici de Paris,llibre i personifica la saviesa, i la reina com una 1621. Peter Paulus Rubens (1577-1640).nina. Motiu pres del cristianisme: Santa Annaeducant la Verge (s’unifica mitologia icristianisme.Darrere la nina, Venus amb una corona de florso bé Flora nua i dempeus, simbolitza la bellesade la reina, i altres dues dones nues. Al’esquerre, Orfeo toca el violoncel, demostra laformació musical d’una dama. Mercuri ambescorç (part superior llenç) serà l’encarregatd’ensenyar a la reina l’art de l’eloqüència. Laformació es completa amb els busts a primerpla (simbolitzen filosofia i ciència); al terra uninstrument musical, un escut i una paletarecorden la resta de disciplines.Técnica de Rubens: il·luminació daurada ambcontrasts lumínics, accentuats pels tons ALTRA INTERPRETACIÓ ICONOGRÀFICAbrillants, sobretot vermellons (influènciaveneciana, Il Tintoretto).
  104. 104. 7.- LES TRES GRÀCIES ENLA HISTÒRIA DE L’ART Les Gràcies, 1628-30. Oli sobre taula (47’5 x 35 cm). Peter Paulus Rubens (1577-1640). Galeria Palatina, Palazzo Pitti. Florència.
  105. 105. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ARTParis ofereix la poma a Afrodita,entre les altres dues deesses, benidentificades, en aquesta com enaltres versions, pels atributs.Atena deixa al seu costat el casc,l’espasa i l’escut (reflecteix el capde Gorgona Medusa). A unabranca posa l’animal consagrat aella, l’òliba (“lechuza”). El petitCupido alat acompanya aAfrodita. Hera el gall d’indi (“pavoreal”) al seu costat.En el cel s’endevina la figura de la Erinia o Fúria de la El Judici a Paris, 1632-35.guerra, amb la torxa a la mà i el fuet (látigo) a l’altra, en Peter Paulus Rubens (1577-1640).un cel casi turmentós, perquè el quadre és, a la vegada, National Gallery (Londres)dramàtic i tranquil. La seva presència augura la tragèdiadel veredicte: la conseqüència, la Guerra de Troia.
  106. 106. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ARTAquí, ni Hermes ni Paris donen l’esquena i les deesses són apercebudes a la vegada, noindividualitzades. Es posa èmfasi en la bellesa i les sensuals maneres, no en l’adjudicaciódel premi de bellesa a una sola d’elles. Paris, assegut sota l’arbre, garrot de pastor i el cafidel als seus peus. Al fons les ovelles pasturen pel prat. Darrere, Hermes amb barret alatcontempla l’escena.Rubens composa, en unsol instant, tot undiscurs narratiu. És elmoment de tensió:Paris estén la poma,però encara no ha presla decisió, donat queAfrodita i Hera el mirenexpectants. El Judici a Paris, 1632-35. Peter Paulus Rubens (1577-1640). National Gallery (Londres)
  107. 107. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART Es creu que el rostre d’Afrodita és el de la segona esposa de Rubens, Hélène Fourment. El Judici de Paris, 1638-39. Peter Paulus Rubens (1577-1640). Museu del Prado.
  108. 108. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ARTEn la versió del 1639, Hermes (Mercuri) és qui lliura la poma a Paris i li mostra les tresfinalistes, reconegudes pels símbols: esquerre Atena (Minerva), a terra l’òliba, casc i escut;dreta, Hera (Juno) indiot; i al centre, Afrodita (Venus) i l’amoret aferrat a la seva cama.
  109. 109. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART El Judici a Paris, vers 1590-1606. Peter Paulus Rubens (1577-1640). Akademie der Bildenden Künst. Viena.
  110. 110. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ARTParis mateixa postura que quadrede 1606, assegut d’esquena al’espectador, i du també pell decaçador al cap. En canvi, lesdeesses, mostren el cos femení endiferents postures. Afrodita, en elcentre, rep la corona que ve delcel. A la seva dreta, Hera esmostra irritada per la decisió, i ala seva esquerra, mirant cap aaltre costat, Atena ambl’armadura als seus peus. El riuEscamandro, representat amb uncàntir d’aigua, contempla l’escenaa la dreta, acompanyat d’unanimfa, igual que altres duesfigures, tal vegada uns sàtirs,darrere d’Hermes (se’l reconeix El Judici a Paris, 1624-25. Peter Paulus Rubens (1577-1640).per la vara i el barret alat). National Gallery. Londres.
  111. 111. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART Les tres Gràcies. Giovanni Martinelli (1600-1659, italià lligat a Florència).
  112. 112. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART Il·lustració de la metamorfosi d’Ovidi amb el Judici de Paris, 1677.
  113. 113. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART El Judici de Paris, 1881-83. Luca Giordano o Lucas Jordán. Museu Hermitage. Moscou. Barroc.
  114. 114. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART El Judici de Paris, 1885. Luca Giordano o Lucas Jordán. Galeria Pallavicini. Roma. Barroc.
  115. 115. 7.- LES TRESGRÀCIES EN LAHISTÒRIA DE L’ART Les tres Gràcies.Jean Baptiste van Loo (1684-1745).
  116. 116. 7.- LES TRESGRÀCIES EN LAHISTÒRIA DE L’ART El judici de Paris, 1718. Rococó. Jean-Antoine Watteau (1684-1721). Museo del Louvre, Paris.
  117. 117. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART El Judici de Paris, 1754 Les tres Gràcies, 1765.François Boucher (1703-1770). Afrodita recull la poma, mentre mira cap a dalt a un amoret que li col·loca la corona. Hera s’eleva (indiot “pavo real”) seguida d’Atena (armes).
  118. 118. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART El Judici de Paris, 1757. Anton Raphael Mengs (1728-1779). Hermitage. Moscou.
  119. 119. Les Tres Gràcies, 1763. Charles van Loo (1705-1765)7.- LES TRESGRÀCIES EN LAHISTÒRIA DE L’ART
  120. 120. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART Les tres Gràcies. Fragonard (1732-1806). Rococó.
  121. 121. 7.- LES TRES GRÀCIESEN LA HISTÒRIA DE L’ARTOriginalitat: Les deesses col·locadesen tres plans superposats. Les tres Gràcies, 1793. El Judici de Paris, 1820. Varó Jean-Baptiste Regnault (1843-1871). Neoclassicisme francès.
  122. 122. 7.- LES TRESGRÀCIES EN LAHISTÒRIA DE L’ART Tres monges contemplen el quadre Les tres Gràcies de Jean-Baptiste Regnault (1793), en el Museu del Louvre, París (França). Fotografia de Alecio de Andrade en 1970.
  123. 123. 7.- LES TRES GRÀCIESEN LA HISTÒRIA DE L’ART Judici de Paris. George Frederick Watts (1817-1904). Associat al moviment simbòlic.
  124. 124. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART Mart desarmat per Venus i Les tres Gràcies, 1822-24. Neoclassicisme. Jacques-Louis David (1748-1825).
  125. 125. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART
  126. 126. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ARTLes tres Gràcies de 1817 i de 1842. Bertel Thorvaldsen (1770-1844).
  127. 127. 7.- LES TRES GRÀCIESEN LA HISTÒRIA DE L’ART Les tres Gràcies, 1813-16. Antonio Canova (1757-1822).
  128. 128. Les tres Gràcies.Pasquale Romanelli (1812-1887). Còpia de l’obra de Canova.
  129. 129. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART Les tres Gràcies, 1831. Neoclassicisme. James (Jean Jacques) Pradier (1790-1852). Musée du Louvre.
  130. 130. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART Les tres Gràcies, 1831. Neoclassicisme. James (Jean Jacques) Pradier (1790-1852). Musée du Louvre.
  131. 131. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LAHISTÒRIA DE L’ARTA finals del segle XIX irromp en l’art unanova eina, un nou suport, una novatècnica: LA FOTOGRAFIA.
  132. 132. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART El Judici a Paris, 1862-64. Postimpressionisme. Paul Cèzanne (1839-1906). Col·lecció privada.
  133. 133. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART Les tres banyistes. Paul Cèzanne (1839-1906). Postimpressionisme.
  134. 134. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART El Judici de Paris (comprada pel Prado en 1882). Federico Jiménez Fernández (Madrid, 1841- 1910). Curiosa al·legoria del mite, parodia el cèlebre judici entre tres … gallines i un gall.
  135. 135. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART El Judici de Paris. Calendari de 1895. Alphonse Mucha (1860-1939). Renaissance café.
  136. 136. 7.- LES TRES GRÀCIESEN LA HISTÒRIA DE L’ART El Judici de Paris. Calendari de 1895. Alphonse Mucha (1860-1939). Renaissance café.
  137. 137. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART El Judici a Paris, 1904. Oli sobre llenç. Enrique Simonet Lombardo (València, 1866- Madrid, 1927).
  138. 138. 7.- LES TRES GRÀCIESEN LA HISTÒRIA DEL’ART Les tres Gràcies , 1908. Kazimir Malevich (Rússia, 1878-1935). Creador del suprematisme (formes geomètriques fonamentals junt a constructivisme).
  139. 139. 7.- LES TRESGRÀCIES EN LAHISTÒRIA DEL’ART Les tres Gràcies, 1910. Franz Ritter von Stuck (1863-1928).
  140. 140. 7.- LES TRES GRÀCIESEN LA HISTÒRIA DEL’ART El Judici de Paris, 1912. Ernst Ludwig Kirchner (1880-1938). Expressionisme.
  141. 141. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART El Judici a Paris, 1914. Impressionisme. Pierre-Auguste Renoir (1841-1919). Pintura tardana (l’autor molt malalt d’artritis) Phillips Memorial Gallery. Washington.
  142. 142. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART 1920. Pere Pruna Ocerans (Barcelona, 1904-1977). Estil figuratiu conservador, en contrast amb les avantguardes europees del moment.
  143. 143. 7.- LES TRES GRÀCIESEN LA HISTÒRIA DEL’ART Les trois Graces, 1920. Pierre Girieud (1876-1948). Participa en la creació de l’art modern: Salon dels Indepéndents 1905.
  144. 144. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART El revolucionari Pablo Ruiz Picasso renuncia als seus principis "....la dona quant més nua millor",.... I fart de veure-les nues, les vesteix i, a la Tres dones en la font, 1921. vegada, baixa les deesses a la terra. Pablo Picasso (Màlaga, 1881- Mougins, França, 1973).
  145. 145. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART Esbós de llapis sobre paper, 2010. Creat per Diego Negrete Giribaldi Tres dones en la font, 1921. Pablo Picasso.
  146. 146. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART Les tres Gràcies, 1921. Pablo Picasso. Classicisme. Picasso barreja dues obres exemplars:Les tres Gràcies. Acrílic sobre llenç (100 x 70 cm). "Les tres Gràcies" de Rubens amb les Pablo Picasso. Precubista. seves “Senyoretes d’Avignon“.
  147. 147. 7.- TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART El Judici de Paris. Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, 1881- Mougins, França, 1973)
  148. 148. 7.- LES TRES GRÀCIESEN LA HISTÒRIA DEL’ART Les tres Gràcies, 1924. José de Togores.
  149. 149. 7.- LES TRES GRÀCIESEN LA HISTÒRIA DEL’ART Les tres Gràcies, 1927. Pancho Gutierrez Cossio.
  150. 150. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LAHISTÒRIA DE L’ART Les trois Belles o Les trois Grâces, 1926 i 1950. Ossip Zadkine.
  151. 151. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ARTLes tres Gràcies, 1830-38. Aristide Maillol (1861-1944, Rosselló francès).
  152. 152. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART Les tres Gràcies, 1830-38. Aristide Maillol (1861-1944, Rosselló francès).
  153. 153. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART André Louis Derain, 1939.
  154. 154. 7.- TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART El Judici de Paris, 1940. Rafael Zabaleta.
  155. 155. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART René François Ghislain Magritte, 1946.
  156. 156. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART Les tres Gràcies, 1959. Antonio Saura (Osca 1930-Conca 1998).
  157. 157. 7.- TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART El Judici de Paris. 1950 (dalt), 1963 (dreta i a sota). Salvador Dalí.
  158. 158. 7.- LES TRES GRÀCIES ENLA HISTÒRIA DE L’ART Les tres Gràcies, 1970 i 1973. Salvador Dalí.
  159. 159. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART Les tres Gràcies de Jan Saudek (1935-).
  160. 160. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART Les tres Gràcies. Fotografia inspirada en Rafael Les tres Gràcies, 1504-05 (17 x 17 cm).(anterior a Rubens) de Joel-Peter Witkin (1939-). Rafael Sanzio (1483-1520). Museu Condé.
  161. 161. 7.- LES TRESGRÀCIES EN LAHISTÒRIA DE L’ART Tres monges contemplen el quadre Les tres Gràcies de Jean-Baptiste Regnault (1793), en el Museu del Louvre, París (França). Fotografia de Alecio de Andrade en 1970.
  162. 162. 7.- LES TRESGRÀCIES EN LAHISTÒRIA DEL’ART Fotografia de Della GRACE, titulada Three Graces, 1992.
  163. 163. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART El Judici de Paris, 1994. Antonio Mingote (Barcelona, 1919-).Tres deesses de grans mides distorsionades, en comparació a un jove Paris, elegantmentvestit, que du a la mà la poma de la discòrdia. Mingote és un dibuixant humorístic català.
  164. 164. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART Les tres Gràcies. Juan Barjola (Badajoz, 1919-Madrid, 2004). Les tres Gràcies, 1997. Antoni Pixot (Figueres, 1934-). Du el llegat de Dalí.
  165. 165. 7.- TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART Les tres Gràcies. Influència de l’art brut i el graffiti) Eleazar (Siles, Jaén, 1954- taller a Barcelona).
  166. 166. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART Les tres Gràcies. Les tres Gràcies, 1504-05 (17 x 17 cm). Mariano Vargas. Rafael Sanzio (1483-1520). Museu Condé.
  167. 167. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART Anònim, publicat per Tania Cristiano.
  168. 168. 7.- LES TRES GRÀCIES ENLA HISTÒRIA DE L’ART Les tres Gràcies amb ganivet. Natalie Shau.
  169. 169. 7.- LES TRES GRÀCIES ENLA HISTÒRIA DE L’ART Les tres Gràcies. D’esquerra a dreta, Alexandra, Marie-Chantal i Pia, les tres germanes Miller.
  170. 170. Normunds Braslins Stefan Blondal, 19987.- LES TRES GRÀCIES EN L’ART Juan Barjola, 2003 Neil Moore, 2005
  171. 171. Isidro Gosalvez7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART
  172. 172. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART Yvonne Jeanette Karlsen, 2008
  173. 173. 7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART Judici de Paris, 2008. Verónica Analía Aguirre (San Rafael, Mendoza, Argentina, 1979-). Missatge de l’artista: Tota dona és una artista, i són els “draps” els que ens fan representar un o un altre paper. Afrodita és Marilyn Monroe, la guerrera Atena du roba urbana, i Hera és una dona sexuada, pot ser la típica dona objecte.
  174. 174. Debbie Han Wins, 2009. Sovereign Asian Art prize.7.- LES TRES GRÀCIES EN LA HISTÒRIA DE L’ART
  175. 175. 8.- BIBLIOGRAFIA http://museoprado.mcu.es www.museodelprado.es/coleccion/...on.../las-tres-gracias/ es.wikipedia.org/wiki/Las_tres_Gracias_(Rubens) es.wikipedia.org/wiki/Cárites www.historia-del-arte-erotico.com/tres_gracias/home.htm www.civilopedia.com/.../las-tres-gracias-o-carites www.artehistoria.jcyl.es/historia/obras/1193.htm www.jdiezarnal.com/artepinturalastresgracias.html http://www.slideshare.net/piluchi /.../historia-visual-de-las-tres-gracias. Las tres Gracias(Belleza, Júbilo y Festividades). 2010 Elena Gallardo Paúls. elenegp.wordpress.com/.../catalogo-de-algunas-interpretaciones-el-juicio-de-paris-en-la-historia-de-la-pintura artedibujosfotosimagenesobraspinturas.blogspot.com leaimnetz.wordpress.com/2010/.../el-juicio-de-paris Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Ed. 62, Col·lecció ElCangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, oct del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 43. Més informació de pàginas d’Internet on trobar referèncias a imatges sobre mitologia:http://homepage.mac.com/cparada/GML/Images.htmlhttp://www.mlahanas.de/Greeks/Mythology/ListGreekMythologyImagesA.htmlhttp://www.historia-del-arte-erotico.com/tres_gracias/http://www.philipresheph.com/demodokos/helen/jupar.htmhttp://usuarios.lycos.es/anapiru/ANACLASSICA/mitoarte.htm

×