SlideShare a Scribd company logo

Mètrica catalana

1 of 11
Download to read offline
Mètrica catalana Joan Florit
Rima  consonant  (o perfecta).  A partir de la  darrera vocal tònica   coincideixen tots els sons de determinats versos . Cal recordar que quan s'analitzen les rimes és costum anar escrivint una lletra (seguint l'ordre alfabètic) a la dreta de cada vers, que es va repetint a mesura que coincideixen els sons ( l'apòstrof  que hi ha al costat de cada rima indica que la rima  és femenina  -Es diu d'aquella amb els versos acabats en paraula plana o esdrúixola:  no ia,  à nima , etc.-). Fixeu-vos que escrivim les  lletres minúscules  quan la rima correspon a  versos d'art menor  (fins a 8 síl·labes) i les  lletres majúscules  en els versos d'art major (de 9 a 12 síl·labes). En ma terra del Vall ès   a tres turons fan una s erra ,  b' quatre pins, un bosc esp ès ,  a cinc quarteres, massa t erra .  b' Com el Vallès no hi ha r es .  a Pere Quart
ULL:  En l'exemple que teniu a continuació podeu veure com  no coincideix cap grafia , tot i així, una lectura correcta ens fa veure que els sons sí que es corresponen i per tant es tracta d'un exemple de  rima consonant . Ens banyarem de frac: Som a l'intr oit .  A Del son, grosser, ja en parla Sigmund Fr eud   A J. V. Foix Rima  assonant . A partir de la  darrera vocal tònica, únicament coincideixen els sons vocàlics . Si s'allunya i no et m i r a ,  a' si t'és advers l'inst a nt,  b de plorar què en traur ie s?  a' Si et sent, neci, riur à .  b
NOMBRE DE SÍL·LABES I COMBINACIONS DE VERSOS Els versos se solen agrupar en uns conjunts que s'anomenen  estrofes . En general podem fer una divisió entre els conjunts de versos amb el  mateix nombre  de síl·labes o de  diferent nombre . Mètrica isosil·làbica .  Tots els versos tenen el mateix nombre de síl·labes. Art menor (versos curts). Fins a 8 síl·labes Normalment sense cesura Art major (v. llargs). Tenen de 9 a 12 síl·labes Normalment amb cesura Mètrica anisosil·làbica . Els versos tenen diferent nombre de síl·labes
Cal tenir en compte  que en català (i en provençal)  es compta únicament fins la darrera síl·laba tònica . Així, si un vers acaba en paraula  aguda  comptarem  fins al final , si acaba en paraula  plana   deixarem de comptar una síl·laba , i  deixarem de comptar dues síl·labes  si acaba en paraula  esdrúixola . Els exemples de més avall us mostraran aquesta pràctica. A l'hora de comptar les síl·labes  cal fixar-se  en la possible existència de  sinalefes  (unió en una sola síl·laba mètrica de la vocal final d'una paraula amb la vocal inicial de la següent: " i u na dama..."),  elisions  (supressió, en determinats casos, de dues vocals en contacte o reducció en una sola:  "la dam a é s"   "la dam é s" ). Quan es tracta de vocals en contacte dintre d'una mateixa paraula pot produir-se  sinèresi  o  dièresi :  a/i/re , enlloc  d'ai/re , en el primer cas;  e/mo/ció , enlloc  d'e/mo/ci/ó , en el segons cas.
Segons el  nombre de síl·labes  els versos s' anomenen : monosíl·labs (1) bisíl·labs (2) trisíl·labs (3) tetrasíl·labs (4) pentasíl·labs (5) hexasíl·labs (6) heptasíl·labs (7)  octosíl·labs (8) enneasíl·labs (9) decasíl·labs (10) hendecasíl·labs (11)  i alexandrins (dodecasíl·labs) (12) Els versos de  5  i  7  síl·labes són molt freqüents en la  poesia popular ; en canvi, la  poesia amorosa  culta se sol servir dels versos  decasíl·labs ; mentre que els  alexandrins  es reserven normalment per a la  poesia narrativa (èpica) . Dintre dels versos d'art major,  els menys utilitzats en català són els enneasíl·labs i els hendecasíl·labs .

Recommended

Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinadaOració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinadalluchvalencia
 
Les Quatre Grans Cròniques
Les Quatre Grans CròniquesLes Quatre Grans Cròniques
Les Quatre Grans CròniquesEnric Estellé
 
Substitució pronominal cd ci
Substitució pronominal cd ciSubstitució pronominal cd ci
Substitució pronominal cd ciselegna curso
 
Substitució pronominal
Substitució pronominalSubstitució pronominal
Substitució pronominaltorrascat
 
Els dialectes del Català
Els dialectes del Català Els dialectes del Català
Els dialectes del Català gloriaalmazor
 
Tipologia textual i gèneres
Tipologia textual i gèneresTipologia textual i gèneres
Tipologia textual i gèneresMar López
 

More Related Content

What's hot

Classes d’oracions coordinades
Classes d’oracions coordinadesClasses d’oracions coordinades
Classes d’oracions coordinadesMariona Smile
 
Oracions compostes
Oracions compostesOracions compostes
Oracions compostesManelic
 
Complements verbals
Complements verbalsComplements verbals
Complements verbalsgemmaencamp
 
Sintaxi: Solucions als exercicis
Sintaxi: Solucions als exercicisSintaxi: Solucions als exercicis
Sintaxi: Solucions als exercicislurdessaavedra
 
La Poesia Trobadoresca
La Poesia TrobadorescaLa Poesia Trobadoresca
La Poesia TrobadorescaEsclarmonda
 
ESPRIU & ANTÍGONA
ESPRIU & ANTÍGONAESPRIU & ANTÍGONA
ESPRIU & ANTÍGONAFerranet74
 
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDALit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDAjoanpol
 
Pronominalització del Complement Directe
Pronominalització del Complement DirectePronominalització del Complement Directe
Pronominalització del Complement Directelluchvalencia
 
La PlaçA Del Diamant SíMbols
La PlaçA Del Diamant   SíMbolsLa PlaçA Del Diamant   SíMbols
La PlaçA Del Diamant SíMbolsElena Gimenez
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaDolors Taulats
 
Llistat de Llatinismes
Llistat de LlatinismesLlistat de Llatinismes
Llistat de Llatinismeselax5
 
Oda a espanya
Oda a espanyaOda a espanya
Oda a espanyajoanmolar
 
Les fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióLes fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióGemma Ajenjo Rodriguez
 
Presentació quadre cronològic literatura catalana
Presentació quadre cronològic literatura catalanaPresentació quadre cronològic literatura catalana
Presentació quadre cronològic literatura catalanaguestf610e697
 

What's hot (20)

Classes d’oracions coordinades
Classes d’oracions coordinadesClasses d’oracions coordinades
Classes d’oracions coordinades
 
La pàtria
La  pàtriaLa  pàtria
La pàtria
 
Oracions compostes
Oracions compostesOracions compostes
Oracions compostes
 
Complements verbals
Complements verbalsComplements verbals
Complements verbals
 
Sintaxi: Solucions als exercicis
Sintaxi: Solucions als exercicisSintaxi: Solucions als exercicis
Sintaxi: Solucions als exercicis
 
La Poesia Trobadoresca
La Poesia TrobadorescaLa Poesia Trobadoresca
La Poesia Trobadoresca
 
ESPRIU & ANTÍGONA
ESPRIU & ANTÍGONAESPRIU & ANTÍGONA
ESPRIU & ANTÍGONA
 
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDALit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
 
Pronominalització del Complement Directe
Pronominalització del Complement DirectePronominalització del Complement Directe
Pronominalització del Complement Directe
 
La PlaçA Del Diamant SíMbols
La PlaçA Del Diamant   SíMbolsLa PlaçA Del Diamant   SíMbols
La PlaçA Del Diamant SíMbols
 
La Plaça del Diamant
La Plaça del DiamantLa Plaça del Diamant
La Plaça del Diamant
 
Registres lingüístics
Registres lingüísticsRegistres lingüístics
Registres lingüístics
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalana
 
Vora la mar,
Vora la mar,Vora la mar,
Vora la mar,
 
Llistat de Llatinismes
Llistat de LlatinismesLlistat de Llatinismes
Llistat de Llatinismes
 
Oda a espanya
Oda a espanyaOda a espanya
Oda a espanya
 
El teatre modernista catala
El teatre modernista catalaEl teatre modernista catala
El teatre modernista catala
 
Les fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióLes fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificació
 
El noucentisme
El noucentismeEl noucentisme
El noucentisme
 
Presentació quadre cronològic literatura catalana
Presentació quadre cronològic literatura catalanaPresentació quadre cronològic literatura catalana
Presentació quadre cronològic literatura catalana
 

Similar to Mètrica catalana

Ortografia U1 La Vocal Neutra
Ortografia U1 La Vocal NeutraOrtografia U1 La Vocal Neutra
Ortografia U1 La Vocal NeutraÀngel Carrera
 
El comentari de text literari
El comentari de text literariEl comentari de text literari
El comentari de text literariccasasmmp
 
001b vocabulari de poètica i mètrica
001b vocabulari de poètica i mètrica001b vocabulari de poètica i mètrica
001b vocabulari de poètica i mètricajmpinya
 
La poesia (II)
La poesia (II)La poesia (II)
La poesia (II)ofontpla
 
Com és un poema
Com és un poemaCom és un poema
Com és un poemaMARIA
 
La Vocal Neutra
La Vocal NeutraLa Vocal Neutra
La Vocal NeutraMariapin
 
Fonètica de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic
Fonètica de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic Fonètica de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic
Fonètica de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic lurdessaavedra
 
Recull ortografic 4t_barcanova-1
Recull ortografic 4t_barcanova-1Recull ortografic 4t_barcanova-1
Recull ortografic 4t_barcanova-1xonlleal
 
Recull ortografic 4t_barcanova-1
Recull ortografic 4t_barcanova-1Recull ortografic 4t_barcanova-1
Recull ortografic 4t_barcanova-1xonlleal
 
Accentuac1 1226258960287068-9
Accentuac1 1226258960287068-9Accentuac1 1226258960287068-9
Accentuac1 1226258960287068-9Msais
 
La poesia
La poesiaLa poesia
La poesiamrroca
 
La forma dels poemes
La forma dels poemesLa forma dels poemes
La forma dels poemesasllull
 

Similar to Mètrica catalana (20)

La Metrica Catalana
La Metrica CatalanaLa Metrica Catalana
La Metrica Catalana
 
Reforç llengua 1
Reforç llengua 1Reforç llengua 1
Reforç llengua 1
 
Ortografia U1 La Vocal Neutra
Ortografia U1 La Vocal NeutraOrtografia U1 La Vocal Neutra
Ortografia U1 La Vocal Neutra
 
Mètrica (2n ESO)
Mètrica (2n ESO)Mètrica (2n ESO)
Mètrica (2n ESO)
 
El comentari de text literari
El comentari de text literariEl comentari de text literari
El comentari de text literari
 
001b vocabulari de poètica i mètrica
001b vocabulari de poètica i mètrica001b vocabulari de poètica i mètrica
001b vocabulari de poètica i mètrica
 
1. vocal neutra
1. vocal neutra1. vocal neutra
1. vocal neutra
 
La neutra
La neutraLa neutra
La neutra
 
Normes d accentuacio
Normes d accentuacioNormes d accentuacio
Normes d accentuacio
 
La poesia (II)
La poesia (II)La poesia (II)
La poesia (II)
 
Vocalisme
VocalismeVocalisme
Vocalisme
 
Com és un poema
Com és un poemaCom és un poema
Com és un poema
 
Unitat 02 superior
Unitat 02 superiorUnitat 02 superior
Unitat 02 superior
 
La Vocal Neutra
La Vocal NeutraLa Vocal Neutra
La Vocal Neutra
 
Fonètica de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic
Fonètica de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic Fonètica de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic
Fonètica de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic
 
Recull ortografic 4t_barcanova-1
Recull ortografic 4t_barcanova-1Recull ortografic 4t_barcanova-1
Recull ortografic 4t_barcanova-1
 
Recull ortografic 4t_barcanova-1
Recull ortografic 4t_barcanova-1Recull ortografic 4t_barcanova-1
Recull ortografic 4t_barcanova-1
 
Accentuac1 1226258960287068-9
Accentuac1 1226258960287068-9Accentuac1 1226258960287068-9
Accentuac1 1226258960287068-9
 
La poesia
La poesiaLa poesia
La poesia
 
La forma dels poemes
La forma dels poemesLa forma dels poemes
La forma dels poemes
 

More from Joan Florit

La literatura de_postguerra
La literatura de_postguerraLa literatura de_postguerra
La literatura de_postguerraJoan Florit
 
Figures retoriques exercicis
Figures retoriques exercicisFigures retoriques exercicis
Figures retoriques exercicisJoan Florit
 
Figures retoriques exercici
Figures retoriques exerciciFigures retoriques exercici
Figures retoriques exerciciJoan Florit
 
Funcions sintagma
Funcions sintagmaFuncions sintagma
Funcions sintagmaJoan Florit
 
Els Humans són Humans
Els Humans són HumansEls Humans són Humans
Els Humans són HumansJoan Florit
 
Joan Salvat Papasseit
Joan Salvat PapasseitJoan Salvat Papasseit
Joan Salvat PapasseitJoan Florit
 
Modernisme Arquitectura I Forja
Modernisme Arquitectura I ForjaModernisme Arquitectura I Forja
Modernisme Arquitectura I ForjaJoan Florit
 
Modernisme Pintura
Modernisme PinturaModernisme Pintura
Modernisme PinturaJoan Florit
 

More from Joan Florit (15)

La literatura de_postguerra
La literatura de_postguerraLa literatura de_postguerra
La literatura de_postguerra
 
avantguarda
avantguardaavantguarda
avantguarda
 
Figures retoriques exercicis
Figures retoriques exercicisFigures retoriques exercicis
Figures retoriques exercicis
 
Figures retoriques exercici
Figures retoriques exerciciFigures retoriques exercici
Figures retoriques exercici
 
Funcions sintagma
Funcions sintagmaFuncions sintagma
Funcions sintagma
 
Els Humans són Humans
Els Humans són HumansEls Humans són Humans
Els Humans són Humans
 
Joan Salvat Papasseit
Joan Salvat PapasseitJoan Salvat Papasseit
Joan Salvat Papasseit
 
Marinetti
MarinettiMarinetti
Marinetti
 
Dali
DaliDali
Dali
 
Apollinaire
ApollinaireApollinaire
Apollinaire
 
Andre Breton
Andre BretonAndre Breton
Andre Breton
 
Foix
FoixFoix
Foix
 
Pablo Picasso
Pablo PicassoPablo Picasso
Pablo Picasso
 
Modernisme Arquitectura I Forja
Modernisme Arquitectura I ForjaModernisme Arquitectura I Forja
Modernisme Arquitectura I Forja
 
Modernisme Pintura
Modernisme PinturaModernisme Pintura
Modernisme Pintura
 

Mètrica catalana

  • 2. Rima consonant (o perfecta). A partir de la darrera vocal tònica coincideixen tots els sons de determinats versos . Cal recordar que quan s'analitzen les rimes és costum anar escrivint una lletra (seguint l'ordre alfabètic) a la dreta de cada vers, que es va repetint a mesura que coincideixen els sons ( l'apòstrof que hi ha al costat de cada rima indica que la rima és femenina -Es diu d'aquella amb els versos acabats en paraula plana o esdrúixola: no ia, à nima , etc.-). Fixeu-vos que escrivim les lletres minúscules quan la rima correspon a versos d'art menor (fins a 8 síl·labes) i les lletres majúscules en els versos d'art major (de 9 a 12 síl·labes). En ma terra del Vall ès a tres turons fan una s erra , b' quatre pins, un bosc esp ès , a cinc quarteres, massa t erra . b' Com el Vallès no hi ha r es . a Pere Quart
  • 3. ULL: En l'exemple que teniu a continuació podeu veure com no coincideix cap grafia , tot i així, una lectura correcta ens fa veure que els sons sí que es corresponen i per tant es tracta d'un exemple de rima consonant . Ens banyarem de frac: Som a l'intr oit . A Del son, grosser, ja en parla Sigmund Fr eud A J. V. Foix Rima assonant . A partir de la darrera vocal tònica, únicament coincideixen els sons vocàlics . Si s'allunya i no et m i r a , a' si t'és advers l'inst a nt, b de plorar què en traur ie s? a' Si et sent, neci, riur à . b
  • 4. NOMBRE DE SÍL·LABES I COMBINACIONS DE VERSOS Els versos se solen agrupar en uns conjunts que s'anomenen estrofes . En general podem fer una divisió entre els conjunts de versos amb el mateix nombre de síl·labes o de diferent nombre . Mètrica isosil·làbica . Tots els versos tenen el mateix nombre de síl·labes. Art menor (versos curts). Fins a 8 síl·labes Normalment sense cesura Art major (v. llargs). Tenen de 9 a 12 síl·labes Normalment amb cesura Mètrica anisosil·làbica . Els versos tenen diferent nombre de síl·labes
  • 5. Cal tenir en compte que en català (i en provençal) es compta únicament fins la darrera síl·laba tònica . Així, si un vers acaba en paraula aguda comptarem fins al final , si acaba en paraula plana deixarem de comptar una síl·laba , i deixarem de comptar dues síl·labes si acaba en paraula esdrúixola . Els exemples de més avall us mostraran aquesta pràctica. A l'hora de comptar les síl·labes cal fixar-se en la possible existència de sinalefes (unió en una sola síl·laba mètrica de la vocal final d'una paraula amb la vocal inicial de la següent: " i u na dama..."), elisions (supressió, en determinats casos, de dues vocals en contacte o reducció en una sola: "la dam a é s" "la dam é s" ). Quan es tracta de vocals en contacte dintre d'una mateixa paraula pot produir-se sinèresi o dièresi : a/i/re , enlloc d'ai/re , en el primer cas; e/mo/ció , enlloc d'e/mo/ci/ó , en el segons cas.
  • 6. Segons el nombre de síl·labes els versos s' anomenen : monosíl·labs (1) bisíl·labs (2) trisíl·labs (3) tetrasíl·labs (4) pentasíl·labs (5) hexasíl·labs (6) heptasíl·labs (7) octosíl·labs (8) enneasíl·labs (9) decasíl·labs (10) hendecasíl·labs (11) i alexandrins (dodecasíl·labs) (12) Els versos de 5 i 7 síl·labes són molt freqüents en la poesia popular ; en canvi, la poesia amorosa culta se sol servir dels versos decasíl·labs ; mentre que els alexandrins es reserven normalment per a la poesia narrativa (èpica) . Dintre dels versos d'art major, els menys utilitzats en català són els enneasíl·labs i els hendecasíl·labs .
  • 7. ALERTA: els versos llargs tenen habitualment cesura . La cesura és una pausa mètrica, que no coincideix necessàriament amb un signe de puntuació, que divideix el vers en dues (o més) parts anomenades hemistiquis . Tenint en compte això, el recompte de síl·labes es farà com si el final de l'hemistiqui fos el final del vers , és a dir, si l'hemistiqui acaba en paraula aguda , comptarem fins al final, si acaba en paraula plana , deixarem de comptar una síl·laba ... En color vermell teniu marcades les síl·labes que no s'han de contar en els finals dels hemistiquis:
  • 8. En els versos decasíl·labs la cesura produeix els models següents: 4+6 (decasíl·lab català) M'exalta el nou/ i m'enamora el vell (J. V. Foix) 6+4 (decasíl·lab èpic o francès) Lo comte Tallafer ro ,/ timbes avall, davalla com lo nú vol / del temporal (J. Verdaguer) 5+5 (decasíl·lab castellà) Si n'és una do na / qui canta en la nit (López Picó)
  • 9. En canvi els alexandrins gairebé estan formats sempre per dos hemistiquis de 6+6 síl·labes: Brots de migrades fu lles / coronen el bocí obert i sense entra nyes / que de la soca res ta ; cremar he vist ma lle nya ;/ com fumerol de fes ta al cel he vist anar- se'n / la millor part de mi. (J. Alcover) Rarament la cesura en els alexandrins ocupa altres posicions, com en aquests casos : 4+8: Crien les mon ges / una gentil sotabarbe ta (Carner) 4+4+4 (vers trimembre): Re no em distreu;/ dubte no m'heu;/ desig no em cri da (Carner)
  • 10. Finalment, els octosíl·labs de vegades tenen una cesura al mig (4+4): Sé que és un som ni / la vida ente ra . Tràfec, pensa des ,/ fugiu d'ací. Embriagar -se :/ la gran carre ra . Jeure tot di a / sota l'ombrí. (Josep Carner)
  • 11. Quant a les estrofes , i fent una simplificació, es poden establir les següents combinacions segons el nombre de versos que les formen: Apariat (rodolí) (o dístic) (2 versos) Tercet (3 versos) Quartet ( quarteta , si l'estrofa és d'art menor) (4 versos) Quintet ( quinteta , si l'estrofa és d'art menor) (5 versos) Sextet ( sexteta , si l'estrofa és d'art menor) (6 versos) de set versos (7 versos) Octava (8 versos) de nou versos (9 versos) Dècima (10 versos) Segons determinades combinacions de nombre de síl·labes i/o rimes podem parlar d'altres denominacions, podem recordar que dos quartets i dos tercets formen un sonet .