Categoria, estructura i funció
Bases conceptuals per a l’estudi
d’una sintaxi romànica
a cura de Joan Manuel Pérez i Pinya,
professor de llengua catalana i literatura
IES Ramon Llull

RELACIONS SINTAGMÀTIQUES
RELACIONS PARADIGMÀTIQUES
La
professora
trenca
el
butlletí
La meva
senyo
destrossa
les
notes
Aquella
docent
esmicola
les
qualificacions
L'
ensenyant
esquinça
la
papereta
Aquesta
mestra
trosseja
els
resultats
Una
instructora
esbocina
la
puntuació
Alguna
pedagoga
esbardella
la
butlleta
La nostra
preceptora
desfà
la
cèdula
Certa
educadora
fracciona
l'
extracte

La
verticalitat
dels
paradigmes

Categoria
•
1. Cadascuna de les classes a què poden reduir-se els objectes del coneixement. ||
•
2. Cadascun dels grups o graus en què es poden classificar diferents objectes, segons llurs diverses propietats o llur importància. [DCVB]
•
1. FILOS 1 Cadascuna de les classes més generals a què poden ésser reduïts els termes o els conceptes. ||
• 2. Cadascun dels grups en què hom pot classificar diferents objectes atenent a una propietat, a una condició, etc.
Exemples:
una categoria gramatical (Substantiu, adjectiu...)
una categoria estructural (Sintagma Nominal, Sintagma Verbal...)
una categoria funcional (Subjecte, Predicat, Complement, Suplement...)

Des d’un punt de vista lingüístic
4 LING 1 Conjunt d’unitats que pertanyen a una mateixa classe. 2 categoria buida En gramàtica generativa, categoria sense contingut fonètic però amb trets de persona, nombre, gènere, cas, etc. [el·lipsi]
3 categoria gramatical Categoria que caracteritza els morfemes flexionals que acompanyen les unitats lèxiques d’acord amb determinades característiques com el gènere, el nombre, el temps, etc.
4 categoria lèxica Categoria que caracteritza les unitats lèxiques d’acord amb determinades propietats formals i funcionals, com ara la possibilitat d’aparèixer en els mateixos contexts sintàctics o les característiques morfològiques o semàntiques. [DGLC]

Per tot plegat, comprovam la relació que hi ha entre el terme categoria amb el de classificació de les peces limitades que componen cada subsistema del sistema lingüístic (fonològic, morfològic, sintàctic i lèxic): la verticalitat de la tria dins un paradigma. 1. Per exemple dins l’òrbita de la categoria nominal distingim:
Paradigma gramatical
o classes de paraula
Paradigma estructural
o classes de sintagma
Paradigma funcional
o classes de funció
1.SUBSTANTIU
- Lexical
- Morfològicament variable
SN (Sintagma Nominal)
Subjecte (S)
Predicat nominal (PN)
Complement directe (CD)
Complement indirecte (CI)
Complement preposicional d’objecte (CPO)
2. ADJECTIU
- Lexical
- Morfològicament variable
SAdj (Sintagma Adjectival)
complement del substantiu (SAdj o CN)
predicat nominal o atribut (PN o Atrib)
complement predicatiu (CPred)
3. ARTICLE
- Gramatical
- Morfològicament variable
Det
Component possible d’un SN
Com a Det. dins el SN
4. PRONOM
- Gramatical
- Morfològicament variable
Representen en cada cas:
SN ~ SAdj ~ SPrep ~ SAdv
Respectivament, com a nucli d’un SN, d’un SAdj. o d’un SAdv.
Subjecte (S); Predicat nominal (PN);
Complement directe (CD); Predicadiu (CPred.)
Complement indirecte (CI)
Complement preposicional d’objecte (CPO)
Complement del Nom; Circumstancals...

2. I dins altres àmbits de la seqüència expressiva, distingim:
5. VERB
- Lexical
- Morfològicament variable
SV (Sintagma Verbal)
Com a nucli del Predicat o SV
Dues natures essencials:
Predicat (verbs de predicació completa)
Còpula (verbs relacionals de predicació incompleta o sense contingut semàntic o desplaçada cap a una atribució)
6. ADVERBI
- Lexical o gramatical
- Morfològicament invariable
element d’expansió
SAdv (Sintagma Adverbial)
Complement Circumstancial
o Modificador
Com a nucli d’un SAdv. (CC)
Com a modificador d’un nucli de SAdj. o
d’un SAdv. (Mod)
7. PREPOSICIÓ
- Gramatical
- Morfològicament invariable
partícula relacional
Sprep (Sintagma Preposicional)
Com a nucli d’un SPrep.  Prep + SN
8. CONJUNCIÓ
- Gramatical
- Morfològicament invariable
partícula relacional
Nexe interseqüencial
Element relacionador, o també dit connector, entre els segments o les seqüències lingüístiques implicades.
Són coordinants o subordinants
9. INTERJECCIÓ
•
Pròpia ~ gramatical ~ invariable
•
Impròpia ~ lexical ~ variable
Element extraseqüencial
Sequència independent o bé interpolada que introdueix estats afectius del parlant.
Constitueixen expressions aïllades no matisades funcionalment

Font: IEC

Vers l’ordre i la follia dels estels. [Marià Villangómez]
Exercicis:
1.
Localitzau totes les classes de paraula diferents que integren la seqüència expressiva d’aquest decasíl·lab del poeta eivissenc.
2.
Distingiu entre cadascun dels nivells lingüístics que s’han classificat abans en paradigmes.
3.
Des d’un punt de vista constitutiu, la seqüència és una oració o bé formula tan sols una expressió?

Vers l’ordre i la follia dels estels
Cat. gram. 7 3 1 8 3 1 7/3 1
Cat. estruc. Prep det + N det + N det + N
Cat. estruc. + SN 1  SN 2 Prep + SN
Cat. estruc. SPrep.
[Complement
Cat. Func.  del nom
o Adjacent]
Cat. estruc. SPrep.
Cat. Func. (Complement Circumstancial ...)
--------------------------------------------------------------------
•
És just una expressió, ja que no exhibeix ni pot inferir-se l’estructura oracional sencera
O  SN (S) + SV (P)
Clau 1 (fem servir la numeració del paradigmes anteriors):

L’horitzontalitat de les seqüències expressives

Estructura
•
1. Distribució i orde de les parts que componen una totalitat.
•
5 LING Conjunt d’elements que constitueixen el llenguatge entès com una unitat orgànica (o una seqüència expressiva). [DGLC] Exemples: Vers l’ordre i la follia dels estels. [Marià Villangómez] De fa mil anys, l’estrany no m’és estrany: [ J. V. Foix] Tota la meva vida es lliga a tu, com (,) en la nit (,) les flames a la fosca. [Bartomeu Rosselló-Pòrcel]

Advertiu la linealitat del discurs, la manera com tota seqüència necessita d’una ordinació per fer efectiva la comprensibilitat, sota uns patrons organitzadors o pautes sintàctiques
Exercici:
1.
Tornem a insistir: des d’un punt de vista sintàctic, les seqüències anteriors fan oracions o bé formulen tan sols expressions?
2.
Reduïu-les a totes quantes unitats catego- ritzables segons l’esquema anterior.

Forma i funció
En llengua no hi ha substàncies,
hi ha formes «o valors»:
de manera que
només podem analitzar
les seqüències lingüístiques
(paraules, sintagmes, expressions, oracions),
és a dir les seves peces i les seves
actuacions concretes «o funcions»:
dins aqueixa linealitat del discurs.

La funcionalitat real
•
Actualment les definicions gramaticals han passat de ser categòriques o lògiques, a esdevenir més aviat funcionals.
•
Les peces prenen la funció que els correspon per context seqüencial i no per la seva adscripció categorial.
•
De fet, sovint hi topem el fenomen de la transposició de categoria o
transcategorització.

Exemple:
•
De fa mil anys, l’estrany no m’és estrany.
En el decasíl·lab foixià, just allà on comença el segon hemistiqui, topam amb un SN de constitució curiosa.
Gramaticalment, un article masculí apostrofat a un adjectiu qualificatiu masculí que, òbviament, actua en la posició habitual d’un substantiu, és a dir, com a nucli d’un SN.
Aleshores deim que s’ha nominalitzat o substantivat,
això és l’adjectiu ha transcategoritzat o
ha transposat la seva categoria. Actua com una altra.
Per tant, allò que compta no és la seva categoria natural, sinó la seva actualització en categoria funcional.
Notau, contràriament, com el segon “estrany” actua com a nucli d’un SAdj. que, dins una seqüència oracional copulativa, fa el paper d’Atribut.

•
De fa mil anys, l’estrany no m’és estrany.
La seqüència lingüística és presumptament un fenomen d’Ocx (oració complexa), perquè inclou dos nuclis verbals connectats. Però sense connexió evident si no és una idea temporal associada a la seqüència principal. Llavors parlaríem de juxtaposició com a mode relacional adherit al concepte temporal subjacent.
La P1 o Pp [Proposició principal], ja ho hem dit, és una oració amb estructura de predicat nominal o atributiu, de manera que, entorn de l’òrbita de la còpula, devem trobar una estructura que representi la funció d’Atribut, i aquí, amb joc literari inclòs, la representa un adjectiu o nucli d’un SAdj. Mentre de l’altra banda de la còpula trobem el SN que actuarà de S. [Subjecte].
La P2 o Ps [Proposició subordinada] és més mala de disseccionar, perquè tota ella sembla una locució expressiva temporal, les peces de la qual la parla fa ja estona que les hi ha fossilitzat.
Clau 2 (descriurem verbalment les seqüències):

•
Tota la meva vida es lliga a tu, com (,) en la nit (,) les flames [es lliguen] a la fosca.
Tornam a trobar-nos davant d’una seqüència lingüística que expressa un fenomen oracional complex (Ocx), ja que, tot i el·líptic o només suposable per lògica en interpretar-la, s’hi copsa aviat la fórmula comparativa que encalça l’expressió; de fet, hi topam el connector comparatiu més habitual “com”. La P1 lliga “tota la meva vida” a un locatiu, la 2ª persona del singular, l’altre personatge en el poema, i, seguit, se n’ofereix l’espectacle d’una imatge que s’hi relaciona comparativament en la P2.
Clau 3

Per saber-ne més:
Bibliografia
doc. 008_Les categories gramaticals i la seva accidentalitat
doc. 008_Aspectes de morfosintaxi
doc. 008_Tipus de frases i l'ordo rectus
Mediateca
•http://www.ub.edu/slc/autoaprenentatge/gramatik/
•http://www.slideshare.net/guest24e58c/les-categories-gramaticals
•http://intercentres.edu.gva.es/ieslesdunes/scripts/materiales/20/Les%20categories%20gramaticals.pdf
•http://www2.iec.cat/institucio/seccions/filologica/gramatica/morfologia/04CategoriesLexiquesiGramaticals.pdf