Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Mètrica (2n ESO)

9,986 views

Published on

Com analitzar la mètrica d'un poema?

Published in: Education
  • Be the first to comment

Mètrica (2n ESO)

  1. 1. LA POESIA Sílvia Montals Escolàpies Sant Martí
  2. 2. ÍNDEX • La poesia • Característiques  Contingut  Forma • Elements poètics • Llenguatge poètic  Metre  Rima  Ritme  Figures retòriques • Tipus d’estrofes  Apariat  Tercert  Quartet/a  Quintet  Sextet  Octava  Dècima  Sonet  Romanç • Exercicis
  3. 3. LA POESIA • Què és la poesia? –És el gènere literari en què l’autor expressa els seus sentiments.
  4. 4. CARACTERÍSTIQUES • Contingut – L’autor expressa els seus sentiments més íntims. – Mostra la seva manera d’entendre el món. – Relació entre el jo del poeta i tot allò que l’envolta.
  5. 5. • Forma: – Té una elaboració lingüística més complexa que la dels altres gèneres literaris. – El poeta juga amb els mots per aconseguir un efecte estètic i artístic. – Els missatges poètics es presenten en versos (cada línia d’un poema) i estrofes.
  6. 6. ELEMENTS POÈTICS VERS: successió de paraules que ocupen una sola línia i són determinades pel número de síl·labes, la rima i el ritme. – En català només s’ha de comptar fins a la darrera síl·laba accentuada –(és igual si és aguda, plana o esdrúixola). ESTROFA: agrupació de versos.
  7. 7. Versos Estrofes Línies: versos Claus: estrofes
  8. 8. LLENGUATGE POÈTIC • Els recursos característics del llenguatge poètic són: – Metre: mesura dels versos. – Rima: repetició dels sons al final de cada vers (dóna sonoritat). – Ritme: dóna musicalitat. – Figures retòriques: tècniques expressives que afecten els sons, les paraules... Permeten a l’autor aconseguir textos elaborats.
  9. 9. Segons el metre els versos poden ser:  D’art menor: fins a 8 síl·labes, es representen amb una lletra minúscula. Pas/sa/ven/in/fants/i/do/nes (7 síl·labes) Poder ser: Vicent Andrés Estellés Tetrasíl·labs (4 s) Pentasíl·labs (5 s) Hexasíl·labs (6 s) -Heptasíl·labs (7 s) -Octosíl·labs (8 s) Metre
  10. 10.  D’art major: a partir de 9 síl·labes, es representen amb una lletra majúscula. Ve/les/e/vents// han/mos/de/sigs/com/plir (10 síl·labes) Ausiàs March Poden ser: -Enneasíl·labs (9 s) -Decasíl·labs (10 s) -Hendecasíl·labs (11 s) -Alexandrins (12 s)
  11. 11. – Un vers té cesura quan hi ha una pausa enmig que el divideix en dues parts anomenades hemistiquis. Deixaré la ciutat que em distreu de l'amor J. Salvat-Papasseit Deixaré la ciutat // que em distreu de l'amor 1r hemistiqui (cesura) 2n hemistiqui
  12. 12. Què cal tenir en compte en el metre dels versos?  Sinalefa: uneix en una sola síl·laba 2 vocals en contacte pertanyents a mots diferents (quan una de les vocals és i o u àtones). Ets eixida del son com el mar. Tota humida Marià Manent
  13. 13. Elisió: supressió d’una de les dues vocals en contacte quan totes dues són iguals o quan una de les dues és vocal neutra. La nit sense esma camina. Josep Carner Hiat: pronunciació en síl·labes diferents de les dues vocals en contacte. És el seu plor o era l’aigua. Josep Palau i Fabre
  14. 14. RIMA: És la repetició dels sons al final dels versos a partir de la darrera vocal tònica. Pot ser de dos tipus:  Consonant: quan es repeteixen vocals i consonants a partir de la vocal de la síl·laba tònica. Un jersei i uns pantalons 7a que corrien per la prada 7b hi van fer una ensopegada 7b que s’hi van deixar els mitjons. 7a Miquel Desclot Rima: 1r tipus Esquema mètric
  15. 15. Assonant: quan només es repeteixen les vocals a partir de la vocal de la síl·laba tònica. La lluna quieta en el cel 7 - és un rodolí de llanda. 7 a Li cau el moc gota a gota 7 - pobra lluna refredada! 7 a Enric Soler i Godes
  16. 16. La rima també es classifica en: • Masculina: si l’accent final del vers recau en un mot agut: amic, trobador. • Femenina: si l’accent final del vers recau en un mot pla o esdrúixol: noia, ànima. 2n tipus
  17. 17. • Versos rimats Rima encadenada: ABAB. Rima creuada: ABBA Si els versos no tenen rima...  Versos blancs: presenten regularitat mètrica, però els versos no rimen.  Versos lliures: els versos no rimen i no tenen regularitat mètrica. 3r tipus
  18. 18. ESQUEMA MÈTRIC • És el resultat del recull de versos i rima d’un poema. Els versos s’expressen en nombres i la rima en lletres. – Si és d’art menor: lletra minúscula. – Si és d’art major: lletra majúscula. *Si no hi ha rima es posa -
  19. 19. Els versos es combinen a partir d’estrofes, les quals poden ser:  Isosil·làbiques: versos amb el mateix nombre de síl·labes. Anisosil·làbiques: amb versos amb diferent nombre de síl·labes. ESTROFES
  20. 20. • Apariat: 2 versos amb rima consonant Ex: rodolins, refranys. • Tercet: 3 versos d’art major o menor, rima consonant. • Quartet, quarteta: 4 versos d’art menor o major amb rima consonant. abba / abab ABBA / ABAB Tipus d’estrofes segons els versos:
  21. 21. • Quintet: – 5 versos d’art menor o art major – Rima consonant – Enllaçats almenys per dues rimes consonants diferents. • Sextet: – 6 versos d’art menor o major – Rima consonant – Enllaçats per dues o tres rimes consonants diferents
  22. 22. • Octava: 8 versos d’art major • Dècima: 10 versos d’art menor. • Sonet: 14 versos d’art major (decasíl·labs o alexandrins), generalment formats per 2 quartets i 2 tercets. • Romanç: tirallonga de versos heptasíl·labs. - Versos senars no rimen. - Versos parells sí rimen.
  23. 23. EXERCICIS ¡Salut, o pi de terra eixuta, oh llaç, damunt la nostra ruta, d’un aspre món i un cel serè! ¡Oh cos vermell, oh barba hirsuta, fort, encirat com una fe! Josep Carner De dalt del mur la forca abandonada ja als corbs no veia entre la nit obscura i al peu mateix de la ciutat murada l’isard baixava en cerca de pastura. Àngel Guimerà
  24. 24. • Amor, senyor de l'ampla monarquia que publica el clavell i el foc proclama en l'ardor de la galta i en la flama de l'exaltació que l'aire cria. Bartomeu Rosselló-Pòrcel l mirador del castell Blancaflor està asseguda. Amb una pinteta d´or Sos cabells pentina i nua. Anònim
  25. 25. La ginesta altra vegada, la ginesta amb tanta olor, és la meva enamorada que ve al temps de la calor. Joan Maragall En ma terra del Vallès tres turons fan una serra, quatre pins, un bosc espès, cinc quarteres, massa terra. Com el Vallès no hi ha res. Pere Quart

×