2. MODERNISME
Procés de transformació de la cultura catalana en el tombant del segle XIX, de cultura regional i
tradicionalista a cultura nacional i moderna.
La Setmana Tràgica 1909
El Modernisme té dos períodes: el primer període de 1892 a 1900, i el segon període de 1900 a
1911.
1 er període, consta de dos grups els Regeneracionistes i els Esteticistes o els Decadentistes o
●
Esteticistes. Destaca la revista l'Avens
2 on període, més producció literària i menys combatiu, destaca la revista Joventut.
●
Agafen la data de la mort de Maragall, el gran artista, per finalitzar el modernisme, 1911
3. BOHÈMIA
La relació entre els intel·lectuals i els artistes modernistes amb la burgesia i la societat van ser
complexes i contradictòries.
La bohèmia apostava per unes formes noves de relació social i noves formes de la vida diferents a
la mentalitat benestant.
Van sorgir dos tipus de bohèmia: la negra o tràgica, i la rosa o daurada.
La bohèmia tràgica: actitud regeneracionista
La bohèmia daurada: defensa de l'art per l'art
4. DISSOLUCIÓ DEL MOVIMENT
La renovació estètica i ideològica modernista no va trobar correspondència en la transformació de
la societat.
Noucentisme troba un canvi viable, i col·laborar directament amb les institucions polítiques de la
burgesia.
5. Biografia
Neix a l’any 1860 a Barcelona.
•
•
Es llicencià en Dret el 1884.
•
El 1890 entrà com a secretari de redacció al
"Diario de Barcelona".
El 1891 es casa amb Clara Noble y té 13 fills
•
•
El 1903 fou elegit Mestre en Gai Saber.
El 1911 fou nomenat membre de l'IEC y el 20 de
•
desembre del mateix any morí a Barcelona
6. Teoria de la Paraula Viva
•
Les característiques més
important
- Actitut vitalista
- Temes tradicionals
- Espontaneïtat
7. Visions & cants
● És el llibre més compromès amb el
nacionalisme català
● El primer substantiu del títol -Visions- remet
al sentit corporal més important per a
Maragall: la vista.
A les visions, el que veu el poeta són 5
figures catalanes històricollegendàries
L'exploració de l'eternitat es fa per via
negativa
8. ● Els "Cants", però, formen un conjunt menys homogeni que les
"Visions". Dels vuit poemes que la secció conté, tres no són pas
autèntics "Cants"
● L'intermezzo fa de transició suau de base quotidiana sobre la qual té
lloc la mirada penetrant cap al passat històrico llegendari -les visions-
i l'exaltació optimista projectada cap al futur-els cants-.
● La seqüència temporal passat-present-futur serveix, doncs, per
identificar a grans trets les tres parts del volum: visons, intermezzo i
cants....
9. Introducció poema
Els tres poemes, "Els adéus", "Oda a Espanya" i " Cant del Retorn" formen part del conjunt " Els
tres cants de Guerra" i tradueixen les contradiccions que vivien molts catalans i catalanes a Finals
del segle XIX
Cant del retorn (1899) es lamenta per la mort d'aquells que han mort a la guerra de Cuba i en fa
responsable l'imperialisme espanyol,apareix l'acolliment dels soldats que han fracassat a la
guerra i al final dona una espurna d'esperança.
El títol del poema té un doble significat: el del retorn dels soldats i el del retorn de la vida,
anunciat a l'estrofa final del text.
El trobem subdividit en dues parts, les estrofes 1 a 4 i les estrofes 5 i 6
El poema està escrit en primera persona del plural.
Consta de sis estrofes, amb diferent nombre de versos.
La rima més comú és consonant i d'art major.
Els versos són majoritàriament hendecasíl·labs, tot i que trobem tres versos heptasíl·labs, un
tetrasíl·lab i un altre octosíl·lab
10. Cant del Retorn
(A)Tornem de batalles, - venim de la guerra,
(B)i ni portem armes, pendons ni clarins;
(A)vençuts en la mar i vençuts en la terra, (hipèrbole)
(a)som una desferra.
(B)Duem per estela taurons i dofins. (elements simbolics)
(C)Germans que en la platja plorant espereu,
(c)Ploreu, ploreu!
Introducció,els soldats tornen de la batalla perduda, molt tristos i traumatitzats per la mort del
companys. Ara han de triar el camí correcte per continuar amb la vida a la seva terra Catalunya.
Sinalefa Anàfora
Elisió Encavalcament
Tornada Al·literació
Personificació
11. Pel mar se us avança - la host macilenta ()
que branda amb el bran de la nau que la du.
Adéu, oh tu, Amèrica, terra furienta!
Som dèbils per tu.
Germans que en la platja plorant espereu,
Ploreu, ploreu!
•
Retorn dels soldats vençuts per Amèrica mentre diuen als que esperen a la
platja que plorin per ells.
Sinalefa Anàfora
Elisió Encavalcament
Tornada Al·literació
Personificació
12. Venim tots de cara -al vent de la costa,
encara que ens mati per fred i per fort,
encara que restin en sense resposta
més d'un crit de mare quan entrem al port.
Germans que en la platja plorant espereu,
Ploreu, ploreu!
Aquesta estrofa il·lustra el retorn dels soldats de la guerra, reclamats pels seus
familiar i compatriotes
Sinalefa Anàfora
Elisió Encavalcament
Tornada Al·literació
Personificació
13. (F)De tants com en manquen duem la memòria
(F)de lo que sofrien, de lo que hem sofert,
(G)de la trista lluita sense fe ni glòria
(H)d'un poble que es perd.
(C)Germans que en la platja plorant espereu,elisió
(c)Ploreu, ploreu!
Recorda el soldats morts per una lluita que no era la seva, la pena de la pèrdua dels
soldats mort en una batalla inútil.
Sinalefa Anàfora
Elisió Encavalcament
Tornada Al·literació
Personificació
14. Digueu-nos si encara la pàtria és prou forta ()
per oir les gestes - que li hem de contar;
digueu-nos, digueu-nos si és viva o si és morta ()
la llengua amb què l'haurem de fer plorar.
•
Estrofa expressada de manera dubitativa
•
Els soldats volen saber com està la seva pàtria
•
Remarcar la importància de la llengua, símbol catalanista.
Sinalefa Anàfora
Elisió Encavalcament
Tornada Al·literació
Personificació
15. Si encara és ben viu el record d'altres gestes.
si encara les serres que ens han d'enfortir
s'aixequen serenes damunt les tempestes
i bramen llurs boscos al vent ponentí,
Germans que en la platja plorant espereu,
no ploreu: ¡rieu, canteu!
Parla que en cas d'altra guerra no s'apenedeixin
Visió positiva al final
Necessitat d'una veritable influència catalana sobre Espanya per benefici mutu.
Sinalefa Anàfora
Elisió Encavalcament
Tornada Al·literació
Personificació
