SlideShare a Scribd company logo
1 of 3
Download to read offline
NOCIONS DE LINGÜÍSTICA CATALANA Les categories gramaticals i els seus accidents Secció teòrica 
Nom tradicional de cada 
CATEGORIA GRAMATICAL 
o 
CLASSE DE PARAULA 
és 
SEMÀNTICAMENT 
(des del punt de vista 
del seu significat lèxic) 
és 
MORFOLÒGICAMENT 
(des del punt de vista 
de la seva FORMA) 
ACCIDENTS 
CARACTERÍSTICS 
OFICI QUE FA 
DINS L’ORACIÓ 
FUNCIÓ SINTÀCTICA QUE POT 
COMPLIR DINS L’ORACIÓ 
Dins quins sintagmes o 
seqüències oracionals? 
Amb quin valor? 
— (Nom) Substantiu (1) lexical variable • gènere (masc/fem) 
• nombre (sing/pl.) 
Hi apareixen per 
designar éssers o 
coses concretes o 
abstractes. 
subjecte, predicat nominal, comple-ment 
directe, indirecte i comple-ment 
preposicional d’objecte 
• Com a nucli d’un SN 
• Igualment dins l’es-tructura 
d’un SPrep. 
— (Nom) Adjectiu (2) 
• qualificatiu 
• determinatiu 
lexical 
gramatical 
variable 
variable 
• gènere (masc/fem) 
• nombre (sing/pl.) 
(Categoria sotmesa a la llei 
de la concordança amb el 
substantiu) 
Complementen el 
substantiu dient-ne 
alguna caracterís-tica 
(qualificatius) o 
determinant-lo en 
l’espai (determi-nants) 
(fenomen de la 
dixi) 
complement del substantiu (SAdj), 
predicat nominal o atribut, 
complement predicatiu 
• Com a Adj. o CN o 
Mod. dins el SN en el 
cas dels qualificatius 
o com a nucli d’una 
estructura de SAdj. 
• Com a Det. dins el SN 
en el cas dels deter-minatius 
— Article (3) gramatical variable • gènere (masc/fem) 
• nombre (sing/pl.) 
(Categoria sotmesa a la llei 
de la concordança amb el 
nucli substantiu) 
Acompanya el 
substantiu deter-minant- 
lo o inde-terminant- 
lo (feno-men 
de la dixi) 
• Com a Det. dins el SN 
— Pronom (4) gramatical variable • persona (1a, 2a o 3a) 
• gènere (masc/fem) 
• nombre (sing/pl.) 
(Categoria sotmesa a la llei 
de la concordança amb el 
nucli substantiu) 
Representa una 
altra categoria ja 
expressada a la 
frase o explícita al 
context; és a dir 
representa éssers o 
coses sense dir-ne 
el nom. 
qualsevol de les funcions que 
puguin fer un substantiu, un 
adjectiu o un adverbi. 
• És a dir, respecti-vament, 
com a nucli 
d’un SN, d’un SAdj. 
o d’un SAdv. 
— Verb (5) lexical variable • persona (1a, 2a o 3a) 
• gènere (masc/fem només 
a la 3a pers.) 
• nombre (sing/pl.) 
• temps (present, passat 
o futur) 
• aspecte (perfet o aca-bat; 
imperfet o duratiu) 
• mode (real o indicatiu; 
irreal o subjuntiu; hipotètic 
o condicional; manament 
o imperatiu) 
• veu (activa o passiva) 
(Categoria sotmesa a la llei 
de la concordança amb el 
seu subjecte) 
Designa accions, 
estats, passions o 
sentiments, iden-titat, 
pertinença, 
atribució. 
• Predicat (verbs de predicació 
completa) 
• Còpula (verbs relacionals de 
predicació incompleta o sense 
contingut semàntic o desplaçada 
cap a una atribució) 
• Com a nucli del 
Predicat o SV
NOCIONS DE LINGÜÍSTICA CATALANA Les categories gramaticals i els seus accidents Secció teòrica 
Nom tradicional de cada 
CATEGORIA GRAMATICAL 
o 
CLASSE DE PARAULA 
és 
SEMÀNTICAMENT 
(des del punt de vista 
del seu significat lèxic) 
és 
MORFOLÒGICAMENT 
(des del punt de vista 
de la seva FORMA) 
ACCIDENTS 
CARACTERÍSTICS 
OFICI QUE FA 
DINS L’ORACIÓ 
FUNCIÓ SINTÀCTICA QUE POT 
COMPLIR DINS L’ORACIÓ 
Dins quins sintagmes o 
seqüències oracionals? 
Amb quin valor? 
— Adverbi (6) 
• de manera 
• la resta 
lexical 
gramatical 
invariable 
invariable 
Modifica el verb 
assenyalant les 
circumstàncies de 
l’acció. 
complement circumstancial o 
modificador 
Modifica adjectius 
o d’altres adverbis 
• Com a nucli d’un 
SAdv 
• Com a Mod. dins un 
SAdj. o d’un SAdv. 
— Preposició (7) gramatical invariable Relaciona d’altres 
categories fent-les 
dependre sintàcti-cament 
partícula relacional o nexe • Com a nucli d’un 
SPrep.: Prep + SN 
— Conjunció (8) gramatical invariable Relaciona d’altres 
categories coordi-nant- 
les 
Relaciona oracions 
coordinant o subor-dinant- 
les 
partícula relacional o nexe • Només fa d’element 
relacionador, o també 
dit connector, entre 
les seqüències lingüís-tiques 
implicades. 
• Són coordinants o 
subordinants 
•— Interjecció (9) 
• pròpia 
• impròpia 
gramatical 
lexical 
invariable 
variable 
Expressa excla-mació 
o estat 
afectiu del parlant 
seqüència oracional independent o 
intercalada dins una altra oració 
• constitueixen expres-sions 
aïllades no 
matisades funcio-nalment
0008 les categories gramaticals i la seva accidentalitat

More Related Content

What's hot (18)

Unitat 3
Unitat 3Unitat 3
Unitat 3
 
Les Rondalles
Les RondallesLes Rondalles
Les Rondalles
 
Repàs Valencià de 3r (informatiu)
Repàs Valencià de 3r (informatiu)Repàs Valencià de 3r (informatiu)
Repàs Valencià de 3r (informatiu)
 
L'estructura de l'oració: els sintagmes
L'estructura de l'oració: els sintagmesL'estructura de l'oració: els sintagmes
L'estructura de l'oració: els sintagmes
 
Els determinants i els pronoms
Els determinants i els pronomsEls determinants i els pronoms
Els determinants i els pronoms
 
Classificació de l'oració simple
Classificació de l'oració simpleClassificació de l'oració simple
Classificació de l'oració simple
 
Classificació De Les Oracions
Classificació De Les OracionsClassificació De Les Oracions
Classificació De Les Oracions
 
Anàlisi de l’oració simple
Anàlisi de l’oració simple Anàlisi de l’oració simple
Anàlisi de l’oració simple
 
Els sintagmes
Els sintagmesEls sintagmes
Els sintagmes
 
El verb: classificació
El verb: classificacióEl verb: classificació
El verb: classificació
 
Oració simple
Oració simpleOració simple
Oració simple
 
1 composta 1
1 composta 11 composta 1
1 composta 1
 
Graella llengua catalana 1r
Graella llengua catalana 1rGraella llengua catalana 1r
Graella llengua catalana 1r
 
Oració simple
Oració simpleOració simple
Oració simple
 
L’oraciÓ Simple
L’oraciÓ SimpleL’oraciÓ Simple
L’oraciÓ Simple
 
2 composta coordinada
2 composta coordinada2 composta coordinada
2 composta coordinada
 
Oracio simple
Oracio simpleOracio simple
Oracio simple
 
L'oració
L'oracióL'oració
L'oració
 

Similar to 0008 les categories gramaticals i la seva accidentalitat (10)

3 la gramàtica. morf nominal power
3 la gramàtica. morf nominal power3 la gramàtica. morf nominal power
3 la gramàtica. morf nominal power
 
Unitat 3
Unitat 3Unitat 3
Unitat 3
 
Categoria, estructura i funció llengua cat batx
Categoria, estructura i funció  llengua cat  batxCategoria, estructura i funció  llengua cat  batx
Categoria, estructura i funció llengua cat batx
 
Sintaxi
SintaxiSintaxi
Sintaxi
 
Subordinada substantiva
Subordinada substantivaSubordinada substantiva
Subordinada substantiva
 
semantica.pdf
semantica.pdfsemantica.pdf
semantica.pdf
 
L’oraciÓ Simple
L’oraciÓ SimpleL’oraciÓ Simple
L’oraciÓ Simple
 
L’Oració Simple
L’Oració SimpleL’Oració Simple
L’Oració Simple
 
El verb (4t ESO)
El verb (4t ESO)El verb (4t ESO)
El verb (4t ESO)
 
L'oració. Funcions sintàctiques
L'oració. Funcions sintàctiquesL'oració. Funcions sintàctiques
L'oració. Funcions sintàctiques
 

More from jmpinya

0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica
0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica
0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica
jmpinya
 
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari
jmpinya
 
0018a comentaris de text poemes_ausiàs march
0018a comentaris de text poemes_ausiàs march0018a comentaris de text poemes_ausiàs march
0018a comentaris de text poemes_ausiàs march
jmpinya
 
0015b comentari de text presoner_solucionari
0015b comentari de text presoner_solucionari0015b comentari de text presoner_solucionari
0015b comentari de text presoner_solucionari
jmpinya
 
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius
jmpinya
 
0016 les perífrasis verbals
0016 les perífrasis verbals0016 les perífrasis verbals
0016 les perífrasis verbals
jmpinya
 
0016 tema 3. morfosintaxi del català
0016 tema 3. morfosintaxi del català0016 tema 3. morfosintaxi del català
0016 tema 3. morfosintaxi del català
jmpinya
 
0012a recursos retòrics
0012a recursos retòrics0012a recursos retòrics
0012a recursos retòrics
jmpinya
 
0012b elogi diners_turmeda
0012b elogi diners_turmeda0012b elogi diners_turmeda
0012b elogi diners_turmeda
jmpinya
 
0013b comentari literari tirant
0013b comentari literari tirant0013b comentari literari tirant
0013b comentari literari tirant
jmpinya
 
0013a pautes comentari narratològic
0013a pautes comentari narratològic0013a pautes comentari narratològic
0013a pautes comentari narratològic
jmpinya
 
007 una proposta metodològica d'anàlisi literària
007 una proposta metodològica d'anàlisi literària007 una proposta metodològica d'anàlisi literària
007 una proposta metodològica d'anàlisi literària
jmpinya
 
0011a alfabet fonètic català
0011a alfabet fonètic català0011a alfabet fonètic català
0011a alfabet fonètic català
jmpinya
 

More from jmpinya (20)

0011 a l'aparell fonatori
0011 a l'aparell fonatori0011 a l'aparell fonatori
0011 a l'aparell fonatori
 
Pautes comentari narratològic
Pautes comentari narratològicPautes comentari narratològic
Pautes comentari narratològic
 
Línia del temps edat mitjana
Línia del temps edat mitjanaLínia del temps edat mitjana
Línia del temps edat mitjana
 
Línia del temps Ramon Llull
Línia del temps Ramon LlullLínia del temps Ramon Llull
Línia del temps Ramon Llull
 
El comentari literari de text
El comentari literari de textEl comentari literari de text
El comentari literari de text
 
Marian Aguiló, per Llompart
Marian Aguiló, per LlompartMarian Aguiló, per Llompart
Marian Aguiló, per Llompart
 
0000b presentació assignatura
0000b presentació assignatura0000b presentació assignatura
0000b presentació assignatura
 
0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica
0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica
0014d tres exemples d’anàlisi morfosintàctica
 
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari
0018b pautes d'anàlisi de textos poètics pràctica_ausiàs_solucionari
 
0018a comentaris de text poemes_ausiàs march
0018a comentaris de text poemes_ausiàs march0018a comentaris de text poemes_ausiàs march
0018a comentaris de text poemes_ausiàs march
 
0015b comentari de text presoner_solucionari
0015b comentari de text presoner_solucionari0015b comentari de text presoner_solucionari
0015b comentari de text presoner_solucionari
 
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius
0014f els connectors nexes preposicionals i conjuntius
 
0016 les perífrasis verbals
0016 les perífrasis verbals0016 les perífrasis verbals
0016 les perífrasis verbals
 
0016 tema 3. morfosintaxi del català
0016 tema 3. morfosintaxi del català0016 tema 3. morfosintaxi del català
0016 tema 3. morfosintaxi del català
 
0012a recursos retòrics
0012a recursos retòrics0012a recursos retòrics
0012a recursos retòrics
 
0012b elogi diners_turmeda
0012b elogi diners_turmeda0012b elogi diners_turmeda
0012b elogi diners_turmeda
 
0013b comentari literari tirant
0013b comentari literari tirant0013b comentari literari tirant
0013b comentari literari tirant
 
0013a pautes comentari narratològic
0013a pautes comentari narratològic0013a pautes comentari narratològic
0013a pautes comentari narratològic
 
007 una proposta metodològica d'anàlisi literària
007 una proposta metodològica d'anàlisi literària007 una proposta metodològica d'anàlisi literària
007 una proposta metodològica d'anàlisi literària
 
0011a alfabet fonètic català
0011a alfabet fonètic català0011a alfabet fonètic català
0011a alfabet fonètic català
 

0008 les categories gramaticals i la seva accidentalitat

  • 1. NOCIONS DE LINGÜÍSTICA CATALANA Les categories gramaticals i els seus accidents Secció teòrica Nom tradicional de cada CATEGORIA GRAMATICAL o CLASSE DE PARAULA és SEMÀNTICAMENT (des del punt de vista del seu significat lèxic) és MORFOLÒGICAMENT (des del punt de vista de la seva FORMA) ACCIDENTS CARACTERÍSTICS OFICI QUE FA DINS L’ORACIÓ FUNCIÓ SINTÀCTICA QUE POT COMPLIR DINS L’ORACIÓ Dins quins sintagmes o seqüències oracionals? Amb quin valor? — (Nom) Substantiu (1) lexical variable • gènere (masc/fem) • nombre (sing/pl.) Hi apareixen per designar éssers o coses concretes o abstractes. subjecte, predicat nominal, comple-ment directe, indirecte i comple-ment preposicional d’objecte • Com a nucli d’un SN • Igualment dins l’es-tructura d’un SPrep. — (Nom) Adjectiu (2) • qualificatiu • determinatiu lexical gramatical variable variable • gènere (masc/fem) • nombre (sing/pl.) (Categoria sotmesa a la llei de la concordança amb el substantiu) Complementen el substantiu dient-ne alguna caracterís-tica (qualificatius) o determinant-lo en l’espai (determi-nants) (fenomen de la dixi) complement del substantiu (SAdj), predicat nominal o atribut, complement predicatiu • Com a Adj. o CN o Mod. dins el SN en el cas dels qualificatius o com a nucli d’una estructura de SAdj. • Com a Det. dins el SN en el cas dels deter-minatius — Article (3) gramatical variable • gènere (masc/fem) • nombre (sing/pl.) (Categoria sotmesa a la llei de la concordança amb el nucli substantiu) Acompanya el substantiu deter-minant- lo o inde-terminant- lo (feno-men de la dixi) • Com a Det. dins el SN — Pronom (4) gramatical variable • persona (1a, 2a o 3a) • gènere (masc/fem) • nombre (sing/pl.) (Categoria sotmesa a la llei de la concordança amb el nucli substantiu) Representa una altra categoria ja expressada a la frase o explícita al context; és a dir representa éssers o coses sense dir-ne el nom. qualsevol de les funcions que puguin fer un substantiu, un adjectiu o un adverbi. • És a dir, respecti-vament, com a nucli d’un SN, d’un SAdj. o d’un SAdv. — Verb (5) lexical variable • persona (1a, 2a o 3a) • gènere (masc/fem només a la 3a pers.) • nombre (sing/pl.) • temps (present, passat o futur) • aspecte (perfet o aca-bat; imperfet o duratiu) • mode (real o indicatiu; irreal o subjuntiu; hipotètic o condicional; manament o imperatiu) • veu (activa o passiva) (Categoria sotmesa a la llei de la concordança amb el seu subjecte) Designa accions, estats, passions o sentiments, iden-titat, pertinença, atribució. • Predicat (verbs de predicació completa) • Còpula (verbs relacionals de predicació incompleta o sense contingut semàntic o desplaçada cap a una atribució) • Com a nucli del Predicat o SV
  • 2. NOCIONS DE LINGÜÍSTICA CATALANA Les categories gramaticals i els seus accidents Secció teòrica Nom tradicional de cada CATEGORIA GRAMATICAL o CLASSE DE PARAULA és SEMÀNTICAMENT (des del punt de vista del seu significat lèxic) és MORFOLÒGICAMENT (des del punt de vista de la seva FORMA) ACCIDENTS CARACTERÍSTICS OFICI QUE FA DINS L’ORACIÓ FUNCIÓ SINTÀCTICA QUE POT COMPLIR DINS L’ORACIÓ Dins quins sintagmes o seqüències oracionals? Amb quin valor? — Adverbi (6) • de manera • la resta lexical gramatical invariable invariable Modifica el verb assenyalant les circumstàncies de l’acció. complement circumstancial o modificador Modifica adjectius o d’altres adverbis • Com a nucli d’un SAdv • Com a Mod. dins un SAdj. o d’un SAdv. — Preposició (7) gramatical invariable Relaciona d’altres categories fent-les dependre sintàcti-cament partícula relacional o nexe • Com a nucli d’un SPrep.: Prep + SN — Conjunció (8) gramatical invariable Relaciona d’altres categories coordi-nant- les Relaciona oracions coordinant o subor-dinant- les partícula relacional o nexe • Només fa d’element relacionador, o també dit connector, entre les seqüències lingüís-tiques implicades. • Són coordinants o subordinants •— Interjecció (9) • pròpia • impròpia gramatical lexical invariable variable Expressa excla-mació o estat afectiu del parlant seqüència oracional independent o intercalada dins una altra oració • constitueixen expres-sions aïllades no matisades funcio-nalment