1. Els animals
Animals en perill d´extincio
Els últims 500 anys
l'activitat humana ha causat l'extinció de 816 espècies. Només des del segle XVIII han
desaparegut 103 espècies, una xifra cinquanta vegades superior al seu ritme natural
d'extinció. Segons la Unió Mundial per a la Naturalesa (UICN), un de cada deu ocells i el 25%
dels mamífers figuren en la Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de Desaparició, mentre
que dos terços d'altres espècies també hi consten sota l'epígraf de quot;en perillquot;. L'extinció
d'animals s'ha accelerat els últims 200 anys com a conseqüència directa o indirecta del
creixement de la població humana, el malbaratament dels recursos naturals i els canvis
associats al medi ambient. Es tracta, dissortadament, d'un fenomen més greu del que
preveien anys enrere els conservacionistes.
Què és una espècie en extinció?
Segons la UICN, es denominen així les espècies en clar perill d'extinció la supervivència de
les quals és poc probable que segueixi els mateixos factors que van causar aquesta
amenaça. S'inclouen també en aquest grup les espècies minvades numèricament fins a un
nivell crític o els hàbitats de les quals han experimentat una reducció tan dràstica que se'ls
considera en perill d'extinció immediat.
La causa d'esta amenaça és la pèrdua d'hàbitat i la degradació que afecten el 89% de totes
les aus amenaçades, el 83% dels mamífers amenaçats i el 91% de les plantes amenaçades
que han sigut avaluats. Els factors que han contribuït a l'extinció de les espècies (impacte
de la indústria, assentaments humans en regions salvatges, etc.) continuen operant amb
una quot;intensitat creixentquot;, asseguren els experts. No obstant això, molts dels problemes
podrien millorar si els governs adoptessin els tractats i les convencions aprovats en la
Convenció de Rio de 1992.
Noves espècies amenaçades
Saiga
Es troba ara quot;en perill críticquot;. Aquest antílop nòmada viu en ramats, generalment en les
estepes obertes de pastures i en els deserts semiàrids de l'Àsia Central. En l'última dècada
les seves poblacions han anat decreixent a causa de la caça furtiva per a obtenir-ne la carn
i exportar-ne la cornamenta, utilitzada en la medicina tradicional.
Camell bactrià silvestre
quot;En perill críticquot;. Té el bastió principal a la Xina, on el seu hàbitat natural està sent envaït
per mines de mineral legals i il·legals. L'espècie és objecte de caça contínua i persecució
2. perquè competeix amb els camells domèstics i el bestiar per l'aigua i les pastures, però
també per la caça esportiva.
Ratolí d'aigua etíop
Ingressa en la llista dins de l'epígraf quot;en perill críticquot;. És només conegut per un espècimen
trobat prop de la font del Petit Abbai, un afluent del Nil Blau en el nord-oest d'Etiòpia. El
seu hàbitat pot haver sigut afectat pel sobrepasturatge de bestiar.
Voltor de bec prim i voltor indi
Estan classificats com quot;en perill críticquot; pel decreixement accelerat de les seves poblacions,
en especial en tot el subcontinent índic, com a conseqüència de malalties, enverinament,
l'ús de pesticides i els canvis en el tractament del bestiar mort.
Cavall marí de cua de tigre
Classificat com a quot;vulnerablequot;, és blanc de pescadors pel benefici important que ofereix
per a ús medicinal i aquaris. També es comercia massivament per a ús ornamental. A més,
el seu hàbitat ha entrat en procés de degradació.
Plantes
El 2002 es van avaluar i es van incloure en la Llista 5.714 espècies de plantes, que suposen
entorn del 4% de les descrites del món. Es calcula que a mesura que l'avaluació continuï el
nombre de plantes que engrossiran la Llista augmentarà considerablement. La llista
d'espècies de plantes es compon en gran part d'arbres, per ser més coneguts i estudiats
pels científics que la resta d'espècies vegetals.
També a la Península Ibèrica
El Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades recull que a Espanya hi ha 56 espècies en perill
d'extinció, com l'esturió, el samaruc, la cullereta i la babosa de riu, i plantes com el
cipripedi (una orquídia del Pirineu) i l'algueró canari.
El linx ha sigut reclassificat com una espècie quot;en perill críticquot; per la UICN. Amb una
població que ha descendit a menys de la meitat dels 1.200 exemplars registrats al
començament de la dècada dels noranta, el linx ibèric està a punt de convertir-se en la
primera espècie de gat silvestre a extingir-se en els últims dos mil anys. El linx habita els
boscs del Mediterrani i matolls, prefereix les mates denses per a protegir-se i les pastures
obertes per a la caça de conills. Com a resultat de la fragmentació del seu hàbitat per
l'agricultura i el desenvolupament industrial, la població ha sigut confinada a grups
dispersos en el quadrant sudoccidental de la Península Ibèrica.
Per a ajudar el felí, la IUCN afirma que cal restablir la població de conills que habiten el
territori on viu el linx. També és necessari que s'implementi un programa accelerat de
reproducció en captivitat amb almenys dotze exemplars.
L'altra cara de la moneda la representen les aus carronyeres com el voltor negre, l'aufrany i
el trencalòs. Fa uns anys l'estabulació del bestiar, l'escassetat d'animals morts silvestres i el
verí amenaçaven d'extingir estes aus. Tanmateix, aquests ocells han remuntat el vol. L'èxit
es deu a la disponibilitat d'hàbitats adequats per a la cria i a l'abundància d'aliment. La
proliferació de menjadors (femers) on es fan aportacions de carronya ha sigut una mesura
decisiva per a la recuperació d'aquest tipus d'aus a Castella i Lleó, Aragó i Navarra.
