3. Sobre la llibertat
Quins són els límits del poder
de la societat/Estat sobre
l’individu?
Fins a on pot arribar la llibertat
d’una persona?
L’Estat està per sobre de
l’individu o l’individu per sobre
de l’Estat?
4. Sobre la llibertat
LA INDIVIDUALITAT
•La individualitat és un dels principals factors
que contribueixen al benestar d’una persona.
•Ser individu: ser capaç d’autodeterminar-se
conscientment = capacitat d’escollir la nostra
forma de vida amb independència dels altres =
disposar d’una VOLUNTAT LLIURE
•La llibertat és la condició per a què es
desenvolupi la individualitat i, per tant, la
condició bàsica per aconseguir la felicitat
INDIVIDUALITAT LLIBERTAT FELICITAT
Sostenemos como evidentes por sí
mismas dichas verdades: que todos los
hombres son creados iguales; que son
dotados por su Creador de ciertos
derechos inalienables; que entre éstos
están la Vida, la Libertad y la búsqueda
de la Felicidad. Que para garantizar
estos derechos se instituyen entre los
hombres los gobiernos…
Declaració d’independència
norteamericana (1776)
5. “SOBRE LA LLIBERTAT” (1859):
Cap. 4: “DELS LÍMITS DE L’AUTORITAT DE LA SOCIETAT SOBRE L’INDIVIDU”
1.- ASPECTES GENERALS
La llibertat ≈ a la llibertat social i no al problema de lliure albir.
en tant que filòsof utilitarista
Com es concretitza la llibertat ètica, política i social en l'ésser humà?
Sobre la llibertat
Quin és el criteri a partir del qual es vinculen ètica, llibertat i felicitat
Principi
d’Individualitat
6. Sobre la llibertat
Si la societat/Estat exerceix sobre mi un poder tal que limita la meva
individualitat i no em permet ser lliure, llavors està atacant la meva felicitat.
SISTEMES POLÍTICS TOTALITARIS
L’Estat per sobre de l’individu.
El bé comú per sobre del bé individual.
L’individu com una peça de l’engranatge
social: abolició de la personalitat, la
singularitat
Societats “tancades” (Popper)
SISTEMES DEMOCRÀTICS
La voluntat de les majories anul·len
les minories (“tirania de la majoria”)
El poder de l’opinió pública pot
arribar a silenciar l’opinió de les
minories.
Benestar social
Llibertat general
Ambit públic
Benestar individual
Llibertat particular
Ambit privat
Si la societat/Estat no exerceix sobre mi cap poder, llavors la meva llibertat
descontrolada pot afectar a la resta d’individus
7. Sobre la llibertat
Individu i societat
•La societat pot exercir control sobre les conductes particulars
dels seus membres només en el cas que aquestes conductes es
refereixin als altres.
•“Referir-se als altres”: una acció es refereix als altres quan el
seu abast escapa a l’individu que la realitza i perjudica altres
persones no implicades directament en l’acció.
•“Perjudicar altres persones”: impedir que altres persones
puguin desenvolupar la seva individualitat (llibertat) i obtenir-se
benestar.
8. Sobre la llibertat
L’individu és sobirà
•La societat no ha d’exercir cap control sobre
aquelles conductes particulars dels seus
membres que només tinguin efectes sobre ells
mateixos (àmbit privat).
•La societat no pot interferir en la llibertat
individual adduint la preservació del bé (físic o
moral) de l’individu
•Controlar l’individu en aquest sentit és
perjudicar-lo, encara que es pensi que el
beneficiem.
Sobre si mateix,
sobre el seu propi
cos i esperit,
l’individu és sobirà
9. EL PÚBLIC I EL PRIVAT
“Tan bon punt com un aspecte del comportament d’una
persona afecta d’una manera perjudicial els interessos d’altri,
la societat hi té jurisdicció i esdevé objecte de discussió la
qüestió de si la intervenció de la societat és favorable o
desfavorable al bé comú. Però no s’ha de plantejar aquesta
qüestió quan la conducta d’una persona afecta només els seus
propis interessos o no té necessitat d’afectar els interessos
dels altres si no ho volen (partint del supòsit que totes les
persones afectades, són majors d’edat i tenen un grau normal
d’enteniment). En tots aquests casos, l’individu hauria de
gaudir d’una llibertat perfecta, tant jurídica com social, per a
acomplir l’acte que vulgui i atenir-se a les conseqüències.”
(SL)
11. Llibertat social i individual
Sobre la llibertat
•El conjunt de la societat ha s’assumir la defensa
de la llibertat de tots els seus membres. L’Estat té
com a funció la garantia i promoció dels drets
dels individus.
•Per tant, tots els membres de la societat han de
contribuir amb els seus esforços (impostos, etc.)
al manteniment de l’Estat.
ESTAT
LIBERAL
12. El reducte de la llibertat individual
És injustificat de castigar algú perquè està
ebri, però en canvi cal punir un soldat o un
policia que s’embriagui estant de servei.
En suma, sempre que existeix un dany o
un risc definits, ja sigui a un individu o a la
col·lectivitat, el cas ja no cau dins l’àmbit
de la llibertat i entra de ple dins el de la
moralitat o el dret. (SL)
Sobre la llibertat IV
13. Sobre la llibertat
Reprovació
•Encara que no estem autoritzats a castigar
accions o pensaments que no afecten els nostres
interessos, sí que podem:
a) Prevenir a l’individu de les conseqüències
b) Prevenir als altres en contra seu
•Però en cap cas podem obligar a què l’individu
renunciï a la seva llibertat.
•Mill no defensa, doncs, un egoisme indiferent.
REPROVACIÓ SOCIAL
REPROVACIÓ LEGAL
14. Sobre la llibertat
•Mereixen sanció social o moral (menyspreu, “buit
social”, etc.) els actes que, tot i ser considerats
dolents, no afecten directament al benestar dels
altres.
•Mereixen sanció legal els actes que atempten contra
el benestar dels altres i la convivència.
•La moral (el gust) no pot ser mai el fonament de les
normes legals. Aquest ha de ser el benestar o
malestar objectius dels ciutadans d’un Estat
Una de les inclinacions més
universals de la humanitat és
la d’estendre el que es pot
anomenar “policia moral” fins
al punt d’envair les llibertats
més legítimes de l’individu
15. Si una societat desitja que els
seus individus siguin sans,
cultes, prudents, etc. Només
ho pot aconseguir amb
l’educació, mai amb la
coacció
Sobre la llibertat
Educació versus coacció
La tolerància és la condició per a la convivència en
llibertat dels ciutadans d’un Estat i el criteri per a jutjar
el seu desenvolupament.
Voltaire (1694-1778)
No estic d'acord amb el que
diu, però defensaria fins a la
mort el seu dret a dir-ho.
17. Educació i autonomia individual
“En lloc d’una disminució hi ha necessitat d’un increment de l’acció
desinteressada per a promoure el bé dels altres. Però la benevolència
desinteressada pot trobar altres instruments que fuets i flagels, tant
en un sentit literal com metafòric, per a persuadir la gent.”
“S’haurien d’esperonar tothora a incrementar l’exercici de les seves
facultats superiors i a créixer la direcció de llurs sentiments i fins
vers objectes i contemplacions assenyats en comptes de necis,
elevats en comptes de degradants. Però no té cap mena de
justificació que una persona, o una colla d’elles, diguin a una altra
criatura humana dotada d’ús de raó què no pot fer-ne. Ella mateixa
és la persona més interessada en el seu propi benestar i l’interès que
qualsevol altre, llevat d’alguns casos de fort lligam personal, hi pot
tenir, és fútil, comparat amb aquell que ella mateixa té.”
(SL)
18. Sobre la llibertat
LLIBERTAT POSITIVA LLIBERTAT NEGATIVA
•Capacitat de dur a terme una acció
determinada.
•“Puc fer...”, “Em deixen fer...”, “Estar
permès fer...”
•Lliure oposat a esclau
•Es coneix com la “llibertat dels antics”
•Absència de coacció (obstacles o
impediments) per a l’acció.
•“Res no m’impedeix que faci...” «Tinc
dret a...»
• Lliure oposat a súbdit
•Es coneix com “llibertat dels moderns”.
19. Sobre la llibertat
S’ha d’aconseguir el màxim de llibertat personal
amb el mínim d’intervenció de la societat/Estat
ESTAT MÍNIM
No hi ha dubte que les
normes són necessàries per
al funcionament col·lectiu,
però una desmesura oprimeix
l’individu i el fa infeliç
•La funció de l’Estat és servir de garantia i de promoció
dels drets i les llibertats de l’individu.
•La funció de l’Estat no és fer lleis que limitin les
llibertats de les persones, ni controlar moralment els
seus ciutadans. L’Estat ha de procurar no interferir en
les conductes dels seus membres, excepte quan sigui
absolutament necessari.
20. Es injust privar a algú de la llibertat personal (consciència i acció), la
propietat o alguna cosa que li pertany per llei.
Mill defensa el dret de tot ciutadà a les llibertats bàsiques: expressió,
associació, dret de vaga, llibertat educativa, llibertat religiosa
Un Estat té poder legítim per a intervenir en la protecció dels principis
anteriors. Estat protector de les llibertats (Estat liberal)
Sobre la llibertat
3 principis bàsics de justícia
Es just que tothom rebi el que es mereix (principi de mèrit).
L’Estat ha de garantir la igualtat d’oportunitats en la major part d’assumptes,
especialment en sanitat, treball i educació.
22. “L’única llibertat que pot portar aquest és la
que persegueix el nostre propi bé segons els
nostres criteris, sempre que no atemptem
contra la llibertat dels altres o no impedim els
seus esforços per obtenir el seu propi bé.”
Llibertat de consciència, de pensament, de
premsa, de reunió, d’expressió, d’opinió,
d’acció…
(Drets de 1ª generació)
Demano autonomia!
23. Sobre la llibertat
Un exemple: la llibertat de pensament i d’opinió
• Mill està en contra de la coacció del govern o del poble (opinió pública) sobre el
pensament i l'expressió d'aquest pensament.
• No s'ha d'impedir l'expressió d'una opinió (tolerància) sempre i quan no sigui
perjudicial portar-la a la pràctica.
• Per al benestar intel·lectual de la humanitat és necessària la llibertat d'opinió i la
llibertat d'expressar-la, per 4 motius assenyala Mill:
1. Una opinió encara que sigui reduïda al silenci pot ser vertadera.
2. Encara que una opinió estigui equivocada pot tenir una part de veritat.
3. Encara que una opinió fos tota veritat, a menys que sigui discutida, pot ser
considerada falsa a causa dels prejudicis de la societat.
4. Una opinió si no s'expressa es pot debilitar i perdre.
• Mill accepta la llibertat d'opinió i d'expressió de totes aquelles opinions que sigui
possible discutir, però no d'aquelles que no admeten cap tipus de crítica o discussió
possible. No es pot ser tolerant amb els intolerants.
24. DEMOCRÀCIA I IGUALTAT
Es passa d’una consideració democràtica (la igualtat de tothom a l’hora
de fer valer els seus interessos, perquè cada vot és comptat per un i només
per un), a una consideració de caire humanista i no totalitari
De la base que cada vot val només per un i tots els vots valen igual, es
necessari cooperar amb els altres és una estratègia per tal de fer triomfar
els propis interessos particulars i que cada individu visqui millor
la llibertat i la igualtat són
inseparables del concepte
de «civilització».
L’estat natural i
biològic seria la
violència.
Cultura, educació i simpatia (Hume). La simpatia no és un sentiment que ens
surti de forma natural, cal conrear la societat per a sentir simpatia per les
persones, la qual s’expressa de forma simbòlica i requereix uns sentiments
“treballats” per l’experiència.
Simpatia = sentiment dinàmic que produeix felicitat col·lectiva.
≈ fraternitat, dels republicans
≈ solidaritat, dels socialistes
25. Sobre la llibertat
Un Estat ha de promoure la discrepància i no la conformitat. L’opinió
pública mediatitzada és un perill per a la llibertat.
Com que la llibertat d’expressió i de
participació política són fonamentals per a
les persones, i la democràcia és l’únic
sistema que les té en la seva base, la
democràcia és, doncs, el millor sistema
polític.
Objeccions:
La democràcia ha de ser prou representativa
de les minories. Democràcia representativa
en què estiguin presents tots els punts de
vista i no només els majoritaris.
En una democràcia les minories han de
poder fer-se sentir
Es la democràcia el millor sistema polític?
26. Resum idees principals per capítols
Pròleg.
• Segons Mill el que distingeix a l'home de la resta d'animals no és el pensament
racional i el domini sobre la naturalesa, sinó la llibertat d'escollir i experimentar
sense traves ni impediments.
I. Introducció
• L'objecte d'estudi no és el lliure albir, sinó la llibertat social o civil, és a dir, la
naturalesa i els límits del poder que pot exercir legítimament la societat sobre
l'individu.
• Mill denuncia un dels perills de la societat democràtica: L'opinió pública i la tirania
de la majoria.
• Les relacions socials s'haurien de regir per un senzill principi que justifiqui la
intervenció de la societat en la pròpia llibertat: l'autoprotecció i evitar que es
perjudiqui als altres.
• Cadascú és sobirà d'ell mateix sempre i quan no afecti la integritat dels altres. Si no
és així l'Estat pot interferir en la llibertat per tal de defensar als ciutadans, en els
altres casos l'ha de promoure i defensar.
“SOBRE LA LLIBERTAT” (1859):
27. II. Llibertat de pensament i discussió
• Mill està en contra de la coacció del govern o del poble (opinió pública) sobre el pensament i
l'expressió d'aquest pensament.
• No s'ha d'impedir l'expressió d'una opinió (tolerància) sempre i quan no sigui perjudicial
portar-la a la pràctica. I per saber si és perjudicial o no, s'ha de discutir abans.
• El deure del govern i dels individus és formar opinions el més vertaderes possibles sense
imposar-les a menys que s'estigui completament segur que són certes. Ara bé, Mill remarca
que les opinions no es poden imposar sense discutir-les abans.
• Per al benestar intel·lectual de la humanitat és necessària la llibertat d'opinió i la llibertat
d'expressar-la, per 4 motius assenyala Mill:
1. Una opinió encara que sigui reduïda al silenci pot ser vertadera.
2. Encara que una opinió estigui equivocada pot tenir una part de veritat.
3. Encara que una opinió fos tota veritat, a menys que sigui discutida pot ser
considerada falsa a causa dels prejudicis de la societat.
4. Una opinió si no s'expressa es pot debilitar i perdre.
• Mill accepta la llibertat d'opinió i d'expressió de totes aquelles opinions que sigui possible
discutir, però no d'aquelles que no admeten cap tipus de crítica o discussió possible. No es pot
ser tolerant amb els intolerants.
“SOBRE LA LLIBERTAT” (1859):
28. III. De la individualitat com un dels elements del benestar
• La llibertat s'ha de limitar quan pot ser un perjudici per un altre. Però en altres
casos s'ha d'afirmar la individualitat com a un bé per a la diversitat d'opinions en tot
el que no concerneixi als altres.
• Mill seguint les idees de W. Von Humboldt) afirma que per al desenvolupament de
la individualitat es requereixen dues condicions:
- llibertat
- varietat de situacions.
• No solament és important el que els homes fan sinó la classe d'homes que ho fan.
S'ha de promoure la individualitat en el pensament i en l'expressió d'opinions.
• La naturalesa humana no és una màquina i està sempre amenaçada pel perill de la
manca d'impulsos i preferències personals.
• Mill reclama la necessitat d'originalitat davant el despotisme del costum. Per
aquest motiu, s'ha de millorar la política, la moral i l'educació, per a fer possible que
creixi la individualitat (no implica egoisme, sinó tenir idees pròpies). És bo per a la
societat i el seu progrés que no tothom pensi el mateix.
“SOBRE LA LLIBERTAT” (1859):
29. “SOBRE LA LLIBERTAT” (1859):
Cap. 4: “DELS LÍMITS DE L’AUTORITAT DE LA SOCIETAT SOBRE L’INDIVIDU”.
LECTURA
APARTATS
1.- El públic i el privat
2.- Educació i autonomia individual
3.- Dos tipus de deures
4.- El reducte de la llibertat individual
5.- Paradoxes de la llibertat
6.- Individu i opinió pública
7.- La llibertat religiosa
8.- El paper de les elits i de les classes populars
9.- Drets socials – Drets de llibertats
10.- Relativisme cultural
PROPÒSIT del capítol:
a.- vincular el progrés de la individualitat al progrés social.
b.- mostrar que del canvi de cada ésser humà en particular en
depèn el progrés de la humanitat en el seu conjunt.
c.- defensar que la diversitat de formes de pensar i de viure és, en
ella mateixa, una font de millora social.
