EL LIBERALISME (1)
«Sostenim com evidents aquestes veritats: que tots
els homes són creats iguals, que són dotats pel
seu Creador de certs drets inalienables, entre els
quals estan la vida, la llibertat i la recerca de la
felicitat; que per garantir aquests drets
s’institueixen entre els homes els governs, que
deriven els seus poders legítims del consentiment
dels governat; que quan una forma de govern es
torni destructora d’aquests principis, el poble té dret
a reformar-la o abolir-la i instituir un nou govern
que és el fonament d’aquests principis i a
organitzar els seus poders en la forma que, a parer
seu, ofereixi les més grans possibilitats d’assolir la
seva seguretat i felicitat».
Declaració d’Independència Americana (4 juliol de 1776)
Posem per cas, un home, per intemperància o extravagància, deixa de pagar els
seus deutes o bé, havent assumit la responsabilitat d’una família, per la mateixa
causa deixa de ser capaç d’educar o mantenir els seus fills, mereix una justa
reprovació i pot ser castigat, però si ho és serà a causa de la infracció del seu
deure envers la seva família o els seus creditors, no pas per la seva
extravagància. De manera semblant quan una persona s’incapacita per raó del seu
comportament privat per a l’exercici de qualsevol deure precís envers la
col•lectivitat que li ha estat encomanat, és culpable d’una infracció social. És
injustificat de castigar algú perquè està ebri, però en canvi cal punir un soldat o un
policia que s’embriagui estant de servei. En suma, sempre que existeix un dany o
un risc de dany definits, ja sia a un individu o a la col·lectivitat, el cas ja no cau dins
l’àmbit de la llibertat i entra de ple dins del dret.
Però, en relació amb el dany merament contingent o, com podria anomenar-se,
derivat que una persona causa a la societat per una actuació que no viola un
deure específic envers la col·lectivitat ni ocasiona un dany perceptible a cap
individu determinable, llevat d’ell mateix, aquest inconvenient és un dels que la
societat pot permetre’s de patir per preservar el bé superior de la llibertat humana.
Tot home, per tal que no violar les lleis de la justícia, ha de quedar
perfectament lliure per abraçar el mitjà que li sembli millor per buscar la
seva manera de viure, i els seus interessos; i que puguin sortir les seves
produccions a competir amb les de qualsevol altre individu de la
naturalesa humana.
Segons el sistema de la llibertat econòmica, al sobirà només li queden
tres obligacions principals que atendre: la primera, protegir la societat de
la violència i invasió d'altres societats independents; la segona, posar en
la mesura del possible a cobert de la injustícia i opressió d'un membre de
la societat un altre que ho sigui també de la mateixa; i la tercera, la de
mantenir i erigir certes obres i establiments públics que corresponguin als
interessos de tota la societat en comú, per raó que encara que les seves
utilitats recompensin amb abundància les despeses al cos general de la
nació, mai no recompensarien si les fes un particular.
Què és el liberalisme?
Doctrina: a) política, b) econòmica, c) moral
Política: defensa la llibertat individual, la igualtat davant
de la llei i el control dels poders de l’Estat
Econòmica: propugna la iniciativa privada y el lliure mercat
com a font de la riquesa de les nacions (capitalisme)
Moral: defensa la tolerància com a valor cívic fonamental
Tipus de liberalisme
Liberalisme conservador: centre-dreta,
democràcia cristiana, neoliberalisme
Liberalisme progressista: social-liberalisme
(socialdemocràcia), libertarisme,
anarcoindividualisme
https://www.cidob.org/biografias_lideres_politicos/organismos/union_europea/c
uales_son_los_gobiernos_europeos_partidos_coaliciones_primeros_ministros
3. Liberalisme_1.ppt
3. Liberalisme_1.ppt

3. Liberalisme_1.ppt

  • 1.
  • 4.
    «Sostenim com evidentsaquestes veritats: que tots els homes són creats iguals, que són dotats pel seu Creador de certs drets inalienables, entre els quals estan la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat; que per garantir aquests drets s’institueixen entre els homes els governs, que deriven els seus poders legítims del consentiment dels governat; que quan una forma de govern es torni destructora d’aquests principis, el poble té dret a reformar-la o abolir-la i instituir un nou govern que és el fonament d’aquests principis i a organitzar els seus poders en la forma que, a parer seu, ofereixi les més grans possibilitats d’assolir la seva seguretat i felicitat». Declaració d’Independència Americana (4 juliol de 1776)
  • 6.
    Posem per cas,un home, per intemperància o extravagància, deixa de pagar els seus deutes o bé, havent assumit la responsabilitat d’una família, per la mateixa causa deixa de ser capaç d’educar o mantenir els seus fills, mereix una justa reprovació i pot ser castigat, però si ho és serà a causa de la infracció del seu deure envers la seva família o els seus creditors, no pas per la seva extravagància. De manera semblant quan una persona s’incapacita per raó del seu comportament privat per a l’exercici de qualsevol deure precís envers la col•lectivitat que li ha estat encomanat, és culpable d’una infracció social. És injustificat de castigar algú perquè està ebri, però en canvi cal punir un soldat o un policia que s’embriagui estant de servei. En suma, sempre que existeix un dany o un risc de dany definits, ja sia a un individu o a la col·lectivitat, el cas ja no cau dins l’àmbit de la llibertat i entra de ple dins del dret. Però, en relació amb el dany merament contingent o, com podria anomenar-se, derivat que una persona causa a la societat per una actuació que no viola un deure específic envers la col·lectivitat ni ocasiona un dany perceptible a cap individu determinable, llevat d’ell mateix, aquest inconvenient és un dels que la societat pot permetre’s de patir per preservar el bé superior de la llibertat humana.
  • 8.
    Tot home, pertal que no violar les lleis de la justícia, ha de quedar perfectament lliure per abraçar el mitjà que li sembli millor per buscar la seva manera de viure, i els seus interessos; i que puguin sortir les seves produccions a competir amb les de qualsevol altre individu de la naturalesa humana. Segons el sistema de la llibertat econòmica, al sobirà només li queden tres obligacions principals que atendre: la primera, protegir la societat de la violència i invasió d'altres societats independents; la segona, posar en la mesura del possible a cobert de la injustícia i opressió d'un membre de la societat un altre que ho sigui també de la mateixa; i la tercera, la de mantenir i erigir certes obres i establiments públics que corresponguin als interessos de tota la societat en comú, per raó que encara que les seves utilitats recompensin amb abundància les despeses al cos general de la nació, mai no recompensarien si les fes un particular.
  • 9.
    Què és elliberalisme? Doctrina: a) política, b) econòmica, c) moral Política: defensa la llibertat individual, la igualtat davant de la llei i el control dels poders de l’Estat Econòmica: propugna la iniciativa privada y el lliure mercat com a font de la riquesa de les nacions (capitalisme) Moral: defensa la tolerància com a valor cívic fonamental
  • 10.
    Tipus de liberalisme Liberalismeconservador: centre-dreta, democràcia cristiana, neoliberalisme Liberalisme progressista: social-liberalisme (socialdemocràcia), libertarisme, anarcoindividualisme
  • 12.