Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Stuart Mill i la llibertat

26,243 views

Published on

Stuart Mill i la llibertat

Published in: News & Politics

Stuart Mill i la llibertat

  1. 1. John Stuart Mill 1 Sobre la llibertat (1859) Capítol IV
  2. 2. Introducció <ul><li>“ Sobre la llibertat” es publicà en 1859 i va ser escrita per John Stuart Mill (1806-1873) amb la col·laboració de la seva dona Harriet Taylor , una de les primeres lluitadores per al reconeixement dels drets polítics i socials de les dones. </li></ul><ul><li>La seva influència es va deixar notar en el pensament de Mill ; la implicació de la seva dona en la defensa dels drets de les minories possiblement determinà que el problema moral al que s´enfrontava ja no fos com l´individu ha de transcendir els estrets límits dels seus interessos particulars per involucrar-se en l´esfera col·lectiva, com va ser en “L´utilitarisme” , sinó com el col·lectiu ha de ser capaç de respectar els interessos privats, les diferències individuals. </li></ul>
  3. 3. La llibertat de Mill <ul><li>La llibertat que tracta Mill en aquest assaig, com ell mateix diu en el seu inici, no és el lliure albir, sinó “la llibertat social o civil, és a dir, la naturalesa i els límits que pot exercir legítimament la societat sobre l´individu” . </li></ul>
  4. 4. La llibertat de Mill <ul><li>La llibertat que interessa a Mill no és una llibertat kantiana, una llibertat metafísica. No es planteja la possibilitat d´una voluntat completament autònoma, que pren decisions sense cap condicionament. </li></ul><ul><li>Aquesta llibertat és la llibertat que Isaiah Berlin en “Els dos conceptes de llibertat” (1958) caracteritzarà com a llibertat negativa : l´espai amb què un individu compta per actuar sense els entrebancs de ningú. </li></ul>
  5. 5. La llibertat de Mill <ul><li>Isaiah Berlin (1909-1997) distingeix dos tipus de llibertat: </li></ul>Isaiah Berlin
  6. 6. La defensa del pluralisme <ul><li>Tot i que Mill qüestiona la teoria del contracte, la relació entre individu i societat és explicada per Mill en termes contractualistes: la societat procura uns beneficis per als individus (protegeix els seus drets ), mentre que a canvi els exigeix unes contrapartides, unes obligacions ( deures ). </li></ul>
  7. 7. La defensa del pluralisme <ul><li>Diferents versions del contractualisme: </li></ul><ul><li>Hobbes (vegeu pàgina 170 del llibre) </li></ul><ul><li>Locke (vegeu pàgines 172-173 del llibre) </li></ul><ul><li>Rousseau (vegeu pàgina 197 del llibre) </li></ul><ul><li>Recordeu la polèmica phisis-nomos ( sofistes ) </li></ul><ul><li>(La societat és producte d´un pacte entre individus amb el qual pretenen assolir uns beneficis, renunciant a part de la seva llibertat original) </li></ul>
  8. 8. La defensa del pluralisme <ul><li>Els beneficis que procura la societat és la de poder assolir la felicitat individual. </li></ul><ul><li>La llibertat és condició de la felicitat. Si no existeix un espai lliure de les intromissions dels altres, queda amenaçada la possibilitat que cadascú té de decidir per ell mateix què fer per ser feliç. </li></ul><ul><li>L´estat (la societat) només pot interferir quan la felicitat d´un pot minvar la felicitat dels altres. </li></ul>
  9. 9. La defensa del pluralisme <ul><li>No pot existir una sola concepció de la felicitat que s´imposi sobre les altres. Tothom ha de tenir el dret de buscar la seva felicitat com li sembli. </li></ul><ul><li>Aquest és un dels principis definidors del liberalisme , el principi de la defensa del pluralisme . </li></ul><ul><li>A cadascú li correspon fixar-se els seus propis objectius i de tractar de realitzar-los a la seva manera, sense que això impliqui la negació de les aspiracions d´altres membres de la comunitat. </li></ul>
  10. 10. La defensa del pluralisme <ul><li>La moral defensada per Mill en Sobre la llibertat està fonamentada en la versió negativa de la regla d´or : Allò que no vols per a tu no ho vulguis per als altres . </li></ul><ul><li>La moral liberal , que és la que es vol defensar en aquest assaig, no és una moral altruista: “has de fer el bé als altres”, sinó una moral fonamentada en el respecte de la individualitat i dels drets de l´altre, que es consideren “sagrats”. </li></ul>
  11. 11. La distinció entre l´esfera pública i l´esfera privada <ul><li>La defensa del pluralisme necessàriament va acompanyada d´un altre dels principis bàsics del liberalisme: la separació de l´esfera privada de l´esfera pública . </li></ul><ul><li>L´esfera privada possibilita l´existència d´un territori on un individu és lliure de poder organitzar la seva vida com li sembli. </li></ul><ul><li>Segons el liberalisme no pot haver una sola resposta a la pregunta: com hem de viure? ( principi pluralista ). </li></ul>
  12. 12. La distinció entre l´esfera pública i l´esfera privada <ul><li>En Plató , recordem, no existia aquesta separació; s´establia un isomorfisme o correspondència entre el bé públic i el bé individual, l´organització virtuosa de l´ànima havia d´adequar-se a l´organització justa de la polis i viceversa. </li></ul><ul><li>En Mill , en canvi, aquesta distinció garanteix la pluralitat de projectes vitals, cada individu madur té el poder de decidir el més convenient per a ell sense la interferència de l´estat. </li></ul>
  13. 13. La distinció entre l´esfera pública i l´esfera privada <ul><li>En l´estat platònic els filòsofs definien què era el més convenient per als membres de la comunitat i s´encarregaven d´exercir sobre ells una tutela paternal al llarg de tota la vida. </li></ul><ul><li>L´estat liberal, en canvi, té delimitat clarament el seu territori: la de garantir la pràctica de la llibertat dels individus i la de vigilar que ningú amenaci la llibertat de la resta. </li></ul><ul><li>L´estat liberal no pot ficar-s'hi on se suposa el sobirà és l´individu i no la comunitat: les llibertats individuals, els seus projectes individuals de felicitat. </li></ul>
  14. 14. La distinció entre l´esfera pública i l´esfera privada <ul><li>El resultat d´aquesta distinció permet formular dues idees claus del plantejament liberal de Mill : </li></ul><ul><li>Una acció amb repercussions sobre els altres que vulneri les normes generals que expressen deures socials exigeix l´aplicació de sancions legals per part de l´estat. </li></ul><ul><li>Una acció amb unes repercussions limitades a un mateix són fruit de l´espontaneïtat de l´agent, tan sols l´obliguen a ell mateix i, per tant, només pot suscitar la desaprovació d´opinions contràries ( llibertat d´expressió ) però mai no justificar una sanció legal per part de l´autoritat civil. </li></ul><ul><li>La distinció entre les dues esferes obre pas a altres distincions en diferents àmbits: les normes, els deures i les sancions ( vegeu diapositiva següent ). </li></ul>
  15. 15. CONDUCTA ESFERES NORMES DEURES SANCIONS PUBLICA (repercussions sobre els altres) generals Són socialment obligatoris L´incompliment suscita la intervenció legal de l´estat PRIVADA (repercussions sobre un mateix) particulars Només obliguen a un mateix No susciten càstigs legals, només opinions desfavorables d´aquells que no comparteixen els mateixos valors i gustos
  16. 16. El principi d´individualitat <ul><li>El principi d´individualitat o d´autopreferència deriva dels dos principis anteriors: el de defensa del pluralisme i el de la distinció entre l´esfera pública i l´esfera privada . </li></ul><ul><li>Aquest principi afirma que sobre actes que no comprometen a cap altre només un mateix sap valorar el que és millor per a ell. </li></ul>
  17. 17. Els principis liberals
  18. 18. Els principis liberals http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/02/els-limits-del-poder-politic.html Sobirania de l´Estat : l´única finalitat per la qual el poder pot, amb dret, ser exercit sobre un membre d´una comunitat civilitzada contra la seva voluntat, és evitar que perjudiqui els altres. Sobirania de l´individu: En la part que li concerneix a ell, la seva independència és, de dret, absoluta sobre si mateix, sobre el seu propi cos i esperit, l´individu és sobirà.
  19. 19. Auto-objeccions als principis liberals <ul><li>Mill es fa ressò de dues objeccions als principis liberals: </li></ul><ul><li>Si l´individu és un ésser social qualsevol acció pot incidir sobre els altres, tota acció va més enllà de l´esfera privada, </li></ul><ul><li>La societat no pot mantenir-se indiferent quan hi ha persones adultes que tenen dificultats per dirigir racionalment la seva vida. </li></ul>
  20. 20. Auto-objeccions als principis liberals <ul><li>A la primera objecció es pot respondre amb un exemple. </li></ul><ul><li>Un exemple actualitzat podria ser el d´una persona que li agrada beure fins al punt d'emborratxar-se sovint. En un principi, aquest acte només afecta a la seva esfera privada: és lliure de ser feliç bevent sense límits. Però si la seva afecció desmesurada a la beguda afecta a d´altres, posem el cas que és conductor d´autobusos, aleshores requereix la intervenció de l´estat perquè afecta l´esfera pública. </li></ul>
  21. 21. Auto-objeccions als principis liberals <ul><li>A la segona respon afirmant que les obligacions de la societat de vigilar i atendre de l´individu estan circumscrites a la seva minoria d´edat . </li></ul><ul><li>La societat té la missió d´educar els seus ciutadans perquè superin aquest estat i actuïn en el futur de forma autònoma. </li></ul><ul><li>Si l´autoritat política amb les seves lleis tracta els ciutadans adults com si fossin menors d´edat, aquest tenen dret de rebel·lar-se contra uns dictàmens contraris al principi d´individualitat. </li></ul><ul><li>L´estat no pot ficar-se en l´esfera privada de les persones, ni tan sols pel seu propi bé. </li></ul>
  22. 22. Text: Fernando Savater , Paternalismo , El País Semanal, 23/09/1990 <ul><li>El paternalismo consiste en sustituir esa capacidad de error y maldad que tipifica a cada individuo (y a la que podemos llamar libertad ) por la providente buena voluntad de unos funcionarios que saben lo que nos conviene mejor que nosotros mismos. </li></ul><ul><li>Continueu llegint en </li></ul><ul><li>http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/01/lactitud-paternalista.html </li></ul>Fernando Savater
  23. 23. Contra l´amenaça totalitària <ul><li>Els últims paràgrafs del quart capítol estan dedicats a aplicar els seus principis liberals a casos concrets. </li></ul><ul><li>El principal objectiu de Mill és combatre el fanatisme i la intolerància. Igual que altres liberals contemporanis, com el francès Tocqueville , desconfia que la sobirania popular allunyi el perill del despotisme, al contrari, les majories populars poden esdevenir tan tiràniques o més que qualsevol monarquia o oligarquia absolutista. </li></ul>Alexis de Tocqueville (1805-1859)
  24. 24. Contra l´amenaça totalitària <ul><li>La principal amenaça de les societats liberals no prové dels sectors reaccionaris i conservadors de la societat sinó d´un dels efectes col·laterals de les revolucions liberals: la passió per la igualtat . </li></ul><ul><li>Aquesta passió contradiu el principi del pluralisme , ja que anivella tots els individus, anul·la tot el que destaca o sobresurt per diferent o per excèntric. </li></ul>
  25. 25. Contra l´amenaça totalitària <ul><li>Aplicant una de les seves freqüents distincions abordarà una de les principals fonts d´intolerància davant la diferència, la religió. </li></ul><ul><li>Mill distingeix implícitament entre pecat i delicte. </li></ul><ul><li>El pecat és una transgressió d´una norma religiosa instituïda per Déu. </li></ul><ul><li>El delicte , una vulneració d´una norma política instituïda per un parlament humà. </li></ul>
  26. 26. Contra l´amenaça totalitària <ul><li>Segons Mill , la norma religiosa només obliga els correligionaris de la creença, per molt majoritària que sigui. Una norma política obliga a tothom, sigui de la religió que sigui. </li></ul><ul><li>L´autoritat civil legisla imparcialment, al marge dels interessos dels diferents cultes ( principi de tolerància ) i reivindica la necessària separació de la religió del poder polític. </li></ul><ul><li>Aquest principi està inspirat en el principi que John Locke va defensar en la seva Carta sobre la tolerància (1689). </li></ul>
  27. 27. Contra l´amenaça totalitària <ul><li>Si l´estat esdevé un estat religiós, una teocràcia , estendrà l´obligació dels preceptes religiosos a la totalitat de la població, traspassant la frontera que divideix l´esfera privada de la pública. </li></ul><ul><li>En un estat teocràtic el públic esdevé privat i el privat, públic. </li></ul><ul><li>Es dilueix la frontera entre allò públic i allò privat ( principi de separació de les dues esferes ) </li></ul>
  28. 28. Contra l´amenaça totalitària <ul><li>El mateix esquema explicatiu és aplicable a altres àmbits: el polític, l´econòmic, els costums, els gustos ... </li></ul><ul><li>Una ideologia majoritària, que considera que les seves conviccions són superiors a la de la resta, pot no respectar les minoritàries. </li></ul><ul><li>Contradient el principi de distinció de les dues esferes , tractarà d´ imposar, si cal per la força, el seu model de vida a tothom. </li></ul><ul><li>Aquest és el fonament d´un estat totalitari . </li></ul>
  29. 29. Contra l´amenaça totalitària <ul><li>Tota opinió, convicció ideològica, creença religiosa, gust estètic pertany a l´àmbit del privat. </li></ul><ul><li>No existeixen en aquests àmbits criteris universals que provin la superioritat d´una opinió sobre l´altra. </li></ul><ul><li>El fet que unes opinions siguin majoritàries no prova que siguin millors o més vertaderes que les altres. Aquestes conviccions només obliguen a les persones que les comparteixen. </li></ul><ul><li>Les lleis, en canvi, obliguen a tothom perquè són les que fan possible que cadascú pugui tenir la seva opinió i no ser molestat per tenir-la. Quan es perd de vista la distinció entre les dues esferes la conseqüència és una “tirania de la majoria”. </li></ul>
  30. 30. Contra l´amenaça totalitària <ul><li>Quan es perd de vista la distinció entre les dues esferes la conseqüència és una “tirania de la majoria” . </li></ul><ul><li>Les lleis liberals serveixen per a la protecció dels individus dels possibles abusos dels col·lectius. </li></ul><ul><li>Aquestes lleis obliguen les majories respectar les minories. </li></ul>
  31. 31. Contra l´amenaça totalitària <ul><li>També obliguen les cultures respectar les altres cultures. </li></ul><ul><li>En aquest sentit una dona que accepta sense imposicions portar vel no pot ser obligada a treure-se´l, de la mateixa manera que un seguidor d´un equip de futbol pot portar insígnies representatives del seu club favorit sense ser agredit pels seguidors de l´equip contrari; una cultura no pot ser obligada a canviar els seus costums si els seus membres no el consideren oportú, de la mateixa manera que un grup religiós o polític pot definir-se per una colla de conviccions compartides, sense interferències dels altres. </li></ul>
  32. 32. TEXT: Javier Marías, La intromisión que no para , El País semanal, 09/01/2006 <ul><li>Parece que en los actuales tiempos no existe Gobierno, casi ni Estado, sin tendencias totalitarias. Da lo mismo que sea de derechas, centro o izquierdas, que tenga mayoría absoluta o pelada, que sea americano, europeo, africano o asiático, que haya alcanzado el poder en las urnas o mediante un golpe. </li></ul><ul><li>Continueu llegint el text en http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/02/el-perill-de-lintervencionisme-estatal.html </li></ul>Javier Marías
  33. 33. Textos per comentar <ul><li>Text 1. Els límits de l´acció individual, p. 3 </li></ul><ul><li>Text 2. El principi d´individualitat, p. 4 </li></ul><ul><li>Text 3. Quan la injerència del poder públic està justificada, p. 10 </li></ul><ul><li>Text 4. El perill teocràtic (l´amenaça totalitària), p. 18 </li></ul><ul><li>Text 5. Tolerància cultural, p. 23 </li></ul>

×