Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
PLATÓ
El filòsof i la caverna
1
(427-347)
Plató
ÍNDEX
• Biografia i obra
• Referència de
l’obra La
República.
• Teoria de les
idees.
• Antropologia.
• Teoria políti...
“Llevat que els filòsofs regnin en
els Estats, o els qui ara són
anomenats reis i governants
filosofin de manera genuïna i...
Grècia a l’època de Plató
4
PLATÓ 427 – 347
VIDA i TEMES OBRES Tª DE LES IDEES
PERIODE SOCRÀTIC
(399 – 389 )
Aristòcrata. El seu vertader nom era
Aris...
6
PERIODE DE
MADURESA
(385 – 369)
Roman a l’Acadèmia que es funda amb el
diners del rescat de Anniceris.
TEMES: Teoria de le...
VIDA i TEMES
PLATÓ
427 – 347 a C. OBRES
Tª DE LES IDEES
DARRER
PERIODE
(361 – 347)
Tercer viatge a Siracusa. Dionís
intent...
-primer filòsof de la història del qual es conserva l’obra completa.
-obres exotèriques.
-anàlisi estilogràfica.
◦ Primers...
REPÚBLICA
o de la JUSTÍCIA
10
Diké i adikía
jul.-17 Plató - Politeia 11
Datació
◦ La República, és una de les obres més extenses de Plató, conté una
compilació temàtica que permet tractar totes ...
Edicions
◦ Original grec a Wikisource
◦ Català: Bernat Metge, 1989 Trad. Manuel Balasch
◦ Castellà: Instituto Estudios Pol...
Recepció de la República
Aristòtil (◦ 384-322): crítica dels principis “ideals”platònics.
A la◦ Política (anàlisi de les c...
Personatges
◦ Adimant: germà gran de Plató. És interlocutor principal a la
República. Es compta entre els presents durant ...
Personatges
◦ Polemarc: un dels principals interlocutors de Sòcrates al Llibre I. És
fill de Cèfal i germà de Lísies, l’or...
Personatges
Trasímac◦ (450 - 400 aC): sofista i orador de Calcedònia (prop
del Mar Negre), es conserven fragments de les s...
Politeia
- temes
- escenes
- personatges
Wikisource
◦ Llibre I: Anàlisi de la Justícia per Cèfal, Polemarc i Trasímac.
◦ L...
PLATÓ (IV aC)
Referents intel·lectuals
◦ Sofística: Plató s’oposa a l’escepticisme, relativisme.
◦ Sòcrates: La dialèctica...
INTRODUCCIÓ A LA
TEORIA DE LES IDEES
Per començar...
PLANTEJAMENT ONTOLÒGIC◦ (com és la realitat?)
Si la realitat fos tan sols el que els sentits ens mostren, ...
A la recerca de veritats eternes i valors estables:
del conceptualisme socràtic al realisme ontològic
de les idees
◦ Contr...
◦Anàlisi de text
24
− Considera ara, va dir Sòcrates, si ets del meu parer. No diem que hi ha igualtat, no sols entre
un arbre i un altre a...
25
− (...)
− Però, digues-me, va continuar Sòcrates, en presència d’arbres que són iguals, o d’altres
coses iguals, què en...
PLATÓ coneixement i realitat
11/7/2017 Plató 26
REPRESENTACIONS
MENTALS
CONCRETES
sensacions
(particulars)
són coneixement...
1. Quin és l’origen de les nostres representacions mentals?
Hi ha dos tipus de fonts.
◦ SENTITS
unes són fugisseres i canv...
Coneixement/Realitat
BÉ EN SI JUSTÍCIA EN
BELLESA EN SI IGUALTAT EN SI
MÓN DE LES IDEES O FORMES (paradigma)
MÓN SENSIBLE ...
ESTRUCTURA DE LA FILOSOFIA PLATÒNICA
TEORIA DE LES
IDEES
(Metafísica)
TEORIA DE
L’ÀNIMA
(Antropologia)
TEORIA DEL
CONEIXEM...
TEORIA DE LES IDEES O
FORMES
Dualisme ontològic i epistemològic
Teoria de les idees
Dualisme ontològic. “abisme” (khorismós) entre els dos mons
1. el món material o sensible (topos orató...
Eidos (IDEA)
◦ El terme eidos (idea) deriva de la paraula indoeuropea
“véidos”, visió; d'ella deriva el llatí videre, veur...
LA TEORIA DE LES IDEES
◦ “Idea” (eidos) per Plató equival al nostre terme “essència”, “allò que
fa que una cosa sigui el q...
IDEA «eidos»
CÒPIES «ειδωλa»
«ειδωλa»
DUALISME ONTOLÒGIC
Realitats MÓN DE LES
IDEES
MÓN SENSIBLE
Què hi ha? IDEES o
FORMES o
ESSÈNCIES
Coses, objectes
MATERIALS...
Característiques de les Idees
Les Idees o formes són:
1. éssers reals, tenen categoria ontològica.
2. paradigmes, arquetip...
◦Anàlisi de text
Teoria de les Idees. El símil de la línia
-Agafa, doncs, una línia tallada en dos segments desiguals i talla altra
vegada ...
Símil de la línia (correspondència ontológico-gnoseològica)
GRAUS D’ÉSSER GRAUS DE CONEIXEMENT
?
Nivell epistemològicNivel...
Símil de la línia (correspondència ontológico-gnoseològica)
EIKONÉS
Ombres, reflexos
EIKASIA
Conjectura
GRAUS D’ÉSSER GRAU...
Símil de la línia (correspondència ontológico-gnoseològica)
ZOA
Objectes sensibles
EIKONÉS
Ombres, reflexos
PISTIS
Coneixe...
Símil de la línia (correspondència ontológico-gnoseològica)
MATHEMATIKÀ
Objectes de les
matemàtiques, idees
intel·ligibles...
Símil de la línia (correspondència ontológico-gnoseològica)
ARKHAÍ (EL BÉ EN SI)
Arquetips, idees
intel·ligibles superiors...
Plató relaciona els diferents graus d’ésser que hi ha i estableix així una paral·lelisme entre
els nivells ontològics (de ...
LA TEORIA DE LES IDEES.
El mite de la caverna
(República, VII)
Text a filoinfanta
Què és la realitat? : El Mite de la Caverna
Simbologia◦ :
La1. caverna representa el món sensible, i les ombres són
les le...
L’ espai que representa
el món de les coses
L’ espai que representa
el món de les Idees
Món de
les
Idees
Món
de les
coses
El missatge central del mite de
la caverna és que els humans
estem mancats de
coneixements però existeix la
possibilitat d...
En el fons més profund de
la cova hi ha uns
presoners que tant sols
veuen la paret final i
observen “ombres”. No
poden par...
1) Els presoners prefereixen
no sortir de la cova, però
si algú decideix sortir
haurà de fer un esforç
enorme. Aquest esfo...
Els objectes que hi
ha fora de la cova
són ...
Aquells que han
aconseguit sortir
són ...
I tenen la
obligació de ...
El So...
56
Al·legoria de la caverna
Caverna (foc)
(ombres)
presoners
alliberat
Ascens al món
exterior
Món exterior
Sol
59
Al·legoria de la caverna
Caverna (foc)
(ombres)
Món sensible (sol)
(éssers perceptibles)
presoners Éssers humans (“nosaltr...
PLATÓ. Al·legoria de la caverna
el mite la interpretació
facultats
cognitives
tipus
de saber
tipus
de realitat
l’ésser
hum...
PLATÓ. Al·legoria de la caverna
el mite la interpretació
facultats
cognitives
tipus
de saber
tipus
de realitat
l’ésser
hum...
PLATÓ. Al·legoria de la caverna
el mite la interpretació
facultats
cognitives
tipus
de saber
tipus
de realitat
l’ésser
hum...
PLATÓ. Al·legoria de la caverna
el mite la interpretació
facultats
cognitives
tipus
de saber
tipus
de realitat
l’ésser
hum...
PLATÓ. Al·legoria de la caverna
el mite la interpretació
facultats
cognitives
tipus
de saber
tipus
de realitat
l’ésser
hum...
Dialèctica ascendent: Mite de la Caverna
66
Cavernes...
67
Recordem el trets més importants del pensament de Plató
oRacionalisme
o Cal confiar més en la reflexió que en la observaci...
Penseu les paraules oposades a la dreta
Universalisme
Optimisme intel·lectual
Idealisme
Racionalisme
Penseu les paraules oposades a la dreta
Universalisme Relativisme
Optimisme intel·lectual
Idealisme
Racionalisme
Penseu les paraules oposades a la dreta
Universalisme Relativisme
Optimisme intel·lectual Escepticisme
Idealisme
Racionali...
Penseu les paraules oposades a la dreta
Universalisme Relativisme
Optimisme intel·lectual Escepticisme
Idealisme Materiali...
Penseu les paraules oposades a la dreta
Universalisme Relativisme
Optimisme intel·lectual Escepticisme
Idealisme Materiali...
Com s’arriba a les Idees?
1. Reminiscència
2. Dialèctica
3. Purificació
4. Amor
74
Com s’arriba a les Idees?
1. Reminiscència o Anamnesis
En el Menó, Plató ens diu que “conèixer és recordar” el que l’ànima...
PLATÓ: “CONÈIXER ÉS RECORDAR”
MÓN
INTEL·LIGIBLE
MÓN
SENSIBLE
CONTEMPLADES
INTEL·LECTUALMENT
CAÍGUDA
UNIÓ AMB EL
COS
OBLIT
...
Com s’arriba a les Idees?
2. La Dialèctica
Paral·lelisme entre ontologia i epistemologia. Plató estableix graus de coneixe...
Dialèctica
La dialèctica
Ascendent (sinagogué): Procés
racional que condueix a la ment
humana des dels conceptes relatius
...
◦Anàlisi de text
Rep. LLIBRE VII (531d-532d)
-“Aleshores, oh Glaucó!” –vaig dir- no és aquesta la melodia mateixa que la dialèctica executa...
Com s’arriba a les Idees?
3. A través de la Purificació
En el Fedó, Plató ens descriu la filosofia com a
preparació moral ...
Com s’arriba a les Idees?
4. A través de l’Amor (Eros): força que ens impulsa cap al bé, motor
de la dialèctica (camí) asc...
Relació de les idees i les coses
Participació (méthexis): les coses
participen en diferents graus de
les idees. (en aquest...
Idees Objectes
Models
Arquetips
Essències
Immutables
Eternes
Intel·ligibles
Realitats en si
Universals
Úniques
Idees Objectes materials
Models Còpies
Arquetips Exemples
Essències Aparences
Immutables Canviants
Eternes Efímeres
Intel·...
ANTROPOLOGIA
Dualisme antropològic
Antropologia
◦ Ésser humà: unió accidental de cos i ànima
◦ DUALISME antropològic: l’ésser humà és un compost de
dues subs...
Antropologia
Per explicar la relació entre l◦ ’ànima i el coneixement,
Plató utilitza el mite del Carruatge Alat o de la b...
Plató:
Mite del
Carruatge Alat
(Diàleg Fedre)
89
Les tres forces de l’ànima
◦Disposicions del cavalls i l’auriga.
Les potències de l’ànima:
◦ Cavall bo i assenyat  ànima ...
◦ La tendència racional és la que
impulsa l´ànima a retornar al món
espiritual del qual és originària.
◦ La tendència iras...
Mite de la biga alada
◦ Sòc. “Els cavalls i aurigues del déus són
bells i bons (kalós kaí agathós), però els
dels altres p...
◦ Sòcrates es planteja la causa de la pèrdua
de les ales.
◦ Les ales s’alimenten del que és diví i
volen més enllà dels ce...
Llei Adrastea
◦ Dificultats per a les ànimes (248 a-d)
Quan perden de vista el “bosc de la
veritat” (aletheias idein) , s’...
Antropologia
◦ Les ànimes virtuoses tornaran després de la prova
terrenal al món hiperurani.
◦ Les no virtuoses, transmigr...
◦ Aquestes ànimes seran implantades seguint un ordre de
naixement:
◦ 1a gènesi filòsof, l’inspirat per les Muses o l’amic ...
Correlació entre teoria del coneixement i de l’ànima
◦ La justícia és la virtut de l’ànima i consisteix en aconseguir l’eq...
TEORIA POLÍTICA
Filòsofs-reis
Introducció a la teoria política
Introducció a la filosofia política de Plató: Luís Racionero (àudio)
Carta VII (324 b) "Q...
Intel·lectualisme polític
Intel·lectualisme moral
◦ Sòcrates
◦ Només és virtuós i es comporta
correctament qui coneix la v...
República Llibre II
◦ Adimant manté les tesis de Trasímac (superioritat de la injustícia sobre la
justícia) i repta Sòcrat...
L’anell de Giges
Si tinguéssim dos anells de Giges com aquest i dotéssim d'ells tant al just com
a l'injust, pensa Glaucó,...
Construcció de la “kallipolis”
◦ Sòcrates agafa el repte i es proposa l’anàlisi de la justícia-
en-si.
◦ L’anàlisi del que...
Origen de la polis
◦ 369b i ss Manca d’autarquia (autosuficiència)
◦ Tres elements necessaris, que configuren la ciutat a ...
Origen de la polis
◦ Bescanvi i moneda per a l’intercanvi intern de béns i serveis.
◦ Ciutat dels porcs (372d): ciutat san...
Anàlisi de text◦
Rep. Llibre II (369b-369e)
“Aleshores,una ciutat neix, pel que crec” –vaig establir jo- “perquè ningú de nosaltres
no és a...
Moral, psicologia i política
◦ Per reinstaurar l´ordre a la ciutat, calia abans la reorganització
moral dels individus que...
Classes socials i paideia
◦ Necessitat de l’educació dels guerrers (phylakes):
◦ Educació dels guerrers (phylakes): música...
Per dur a terme aquest propòsit caldria inventar una mentida útil per tal de
convèncer els governants, o almenys la resta ...
PLATÓ:
TEORIA POLÍTICA
◦ Plató no defensa la igualtat o isonomia formal dels
ciutadans(democràcia) sinó la igualtat de pos...
Funcions dels governants o magistrats:
normes sobre riquesa i la pobresa.
jul.-17 Plató - Politeia 112
Adimant planteja si...
PAIDEIA
◦ L’educació és el sistema que serveix
per decidir qui pertany a cada
classe.
◦ Tots els ciutadans i ciutadanes
ll...
Filòsofs-reis
Llevat que els filòsofs regnin en els Estats, o els qui ara són anomenats
reis i governants filosofin de man...
FORMACIÓ EDAT CLASSE SOCIAL PART
DIALÈCTICA
MATÈRIES OBJECTIUS
EDUCACIÓ
GENERAL
CARÀCTER FINS ALS 20
ANYS
TOTES LES
CLASSE...
Aspectes destacables
Alguns dels trets característics són:
◦ la igualtat en l’educació dels homes i de les dones, (veure t...
[540c]
-Que bells que són, oh Sòcrates – digué -, els
governants que com un escultor has modelat.
-I les governantes, Glau...
Anàlisi de les virtuts de la kallipolis
◦ Els governants-prudents i savis (escassos en nombre) es fonamentaran
sobre l’edu...
Anàlisi de text◦
Rep. LLIBRE IV (429c-430b)
“Això mateix” –vaig dir-li jo- “suposa tant com puguis que ho fèiem nosaltres
quan seleccionàve...
PLATÓ:
TEORIA POLÍTICA
◦ L’alternativa a la crisi de la polis és el/s filòsof/s-rei/s, unió del saber més el
poder: només ...
Isomorfisme polis-individu
(anàlisi de la “lletra petita”)
◦ Aplicació dels principis de justícia analitzats des de la pol...
Isomorfisme entre polis i ànima
ARTICULACIÓ A TRAVÉS DE LA “PAIDEIA” (EDUCACIÓ)
POLIS - CLASSE
SOCIAL
FUNCIÓ SOCIAL VIRTUT...
Justícia
“dikaiosyne”:
Sorgeix de l’harmonia de
les parts:
*classes socials (polis)
*parts de l’anima (individu)
jul.-17 P...
Anàlisi de text◦
Rep. LLIBRE IV (441c-442c)
“Vet aquí doncs” –vaig dir jo- “que encara que amb dificultats hem arribat a terme, hem
arribat...
“Politeia”
Aspectes bàsics de la teoria política de Plató a la República
◦ NATURALISME : en quant a l'origen de la societa...
Règims polítics (de més a menys perfecció):
Monarquia/Aristocràcia1. (aristós, el millor i cratos, poder)
govern dels mill...
Les formes de govern
◦ MONARQUIA O ARISTOCRÀCIA
◦ TIMOCRÀCIA
◦ OLIGARQUIA
◦ DEMOCRÀCIA
◦ TIRANIA
FORMESDECADENTS
DEGOVERN
Crítica a la teoria platònica de la República
El desplegament de la teoria política de Plató és més que una
tasca utòpica ...
131
Però a vosaltres us hem format tant per a vosaltres mateixos com per
a la resta de l'Estat, per a ésser conductors i r...
LA TEORIA COSMOLÒGICA
◦ En un principi només existia:
a) una massa material caòtica, formada per la totalitat dels quatre
...
135
136
137
Llibre VII República
138
139
- I no és una gran precaució que no tasten la dialèctica quan encara siguen joves? [539
b] Perquè deus haver observat que,...
Vocabulari de Plató
141
Al·legoria•
Ànima (psiqué)•
Bé (agathón)•
Ciutat (polis)•
Dianoia•
Coneixement intel·ligible•
Cone...
11/7/2017 Plató 142
LA VIRTUT (“Menó”)
que es pot
APRENDRE
L’ÀNIMA (“Fedó”)
IMMORTAL
ANÀMNESI
té
FUNCIONS
EL MITE DE LA CA...
4_Plató
4_Plató
4_Plató
4_Plató
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

4_Plató

2,707 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

4_Plató

  1. 1. PLATÓ El filòsof i la caverna 1 (427-347)
  2. 2. Plató ÍNDEX • Biografia i obra • Referència de l’obra La República. • Teoria de les idees. • Antropologia. • Teoria política.
  3. 3. “Llevat que els filòsofs regnin en els Estats, o els qui ara són anomenats reis i governants filosofin de manera genuïna i adequada, i que coincideixin en una mateixa persona el poder polític i la filosofia, i que es prohibeixi rigorosament que marxin separadament per cada un d'aquests camins les múltiples natures que actualment ho fan així, no hi haurà, estimat Glaucó, fi dels mals per als Estats ni tampoc, em sembla, per al gènere humà.” Plató, a la gliptoteca de Munic.
  4. 4. Grècia a l’època de Plató 4
  5. 5. PLATÓ 427 – 347 VIDA i TEMES OBRES Tª DE LES IDEES PERIODE SOCRÀTIC (399 – 389 ) Aristòcrata. El seu vertader nom era Aristoclès. "Plató" és un sobrenom que significa: "el d'esquena ampla". Condemna de Sòcrates i decepció de Plató davant el sistema democràtic. Viatjà a Mègara amb Euclides i coneix Aristip. Viatjà també a Egipte. TEMES: Tracten sobre la virtut i la seva definició. “Apologia de Sòcrates”. “Critó o el deure del ciutadà”. “Laques” sobre el valor. “Càrmides”, sobre la temprança. “Lisis”, sobre l'amistat. “Eutrifó”, sobre la pietat. “Ió”, sobre la poesia com a do diví. “Protàgores”, sobre la possibilitat de ensenyar la virtut. Obres molt àgils, amb diàleg molt viu; sovint són obres poc ordenades. El Sòcrates històric apareix força ben documentat, es recull tal com era la conversa en època de Sòcrates. Encara no apareix la Teoria de les Idees. PERIODE DE TRANSICIÓ (388 – 385 ) Primer viatge a Itàlia. Va a Sicília a veure Arquites (pitagòric). Coneix Dió, van a Siracusa a transformar a Dionís I en un savi governant. És venut com a esclau a Egina i comprat per Anniceris de Cirene que l’alliberà TEMES: Comença a elaborar les pròpies doctrines. Problemes polítics. Influencies de l’orfisme i del pitagorisme “Gòrgies”, sobre la retòrica i la justícia. “Menó”, ensenyança de la virtut i la immortalitat. “Cràtil”, significat de les paraules. “Híppies major”, la bellesa. “Híppies menor”, la veritat i la mentida. “Eutidem”, sobre la erística sofista. “Menexen”, paròdia de les oracions fúnebres. Apareixen els primers esbossos de la Teoria de les Idees i de la Teoria política. 1 - Vida i obres jul.-17 Plató - Politeia 5
  6. 6. 6
  7. 7. PERIODE DE MADURESA (385 – 369) Roman a l’Acadèmia que es funda amb el diners del rescat de Anniceris. TEMES: Teoria de les Idees i Teoria política. El Sòcrates d’aquests diàlegs es mostra segur i coneixedor de la veritat. Els diàlegs tenen l'estructura de la tragèdia grega. “El Fedó”, sobre la immortalitat de l’ànima. “El Convit”, sobre l’amor. “La República”, sobre la constitució de l’estat just. “El Fedre”, ànima, amor i Bellesa. Apareix dissenyada la Teoria de les Idees. Dualisme ontològic. La participació. Jerarquització de les Idees (sense idees matemàtiques) PERIODE CRÍTIC (369 – 361) Regnat de Dionís II. Nou viatge a Siracusa per a educar al tirà. Dió ha de marxar a l’exili i Plató és empresonat durant dos anys. Retorna Atenes. TEMES: Crítica a la Teoria de les Idees. Estil aspre i difícil. Problemes lògics. Sòcrates deixa de ser el protagonista i apareix l’estranger d’Elea. “Parmènides”, crítica a la Teoria de las Idees. “Teetet”, búsqueda del coneixement. Trilogía de què no escriuria el darrer llibre, i on el protagonista és l’estranger d’Elea: “El sofista”, “El polític” i ¿”El filòsof”?. Nova jerarquització: Idees de valors, Idees matemàtiques, Idees de coses i sers... Critica la Idea de participació. Relacions entre idees (ser-noser, moviment-repós, mismitat-alteritat). jul.-17 Plató - Politeia 7
  8. 8. VIDA i TEMES PLATÓ 427 – 347 a C. OBRES Tª DE LES IDEES DARRER PERIODE (361 – 347) Tercer viatge a Siracusa. Dionís intenta retenir Plató, però es rescatat per Arquites i els pitagòrics. TEMES: Cosmologia i Història. En política la seva posició es torna més dura i intransigent. Influència pitagòrica. Estilísticament, les obres tendeixen a ser monòlegs. “El Fileb”, sobre el plaer i el bé. “El Timeu”, sobre cosmologia. “El Críties”, sobre la història d’Atenes. ”Les Lleis”, tres ancians d’Atenes, Esparta i Creta parlen sobre les seves constitucions. Posició crítica envers els principis de la Teoria de les Idees. Conservem també algunes cartes, de dubtosa autenticitat, a excepció de la Carta VI, VII i VIII jul.-17 Plató - Politeia 8
  9. 9. -primer filòsof de la història del qual es conserva l’obra completa. -obres exotèriques. -anàlisi estilogràfica. ◦ Primers: Apologia de Sòcrates, Critó, Càrmides, Protàgores. Obres amb diàleg molt viu. Recullen la conversa tal com probablement era a l’època de Sòcrates. ◦ Transició: Gòrgies, Menó, Híppies I,II, Eutidem. Inici de la temàtica sobre el coneixement i les idees. El Sòcrates històric comença a desdibuixar-se. ◦ Mitjans: Fedó, Convit, República, Fedre. Obres literàries més perfectes. Sòcrates és «deuteragonista» les seves tesis són les que s’acaben imposant. ◦ Crítics: Teetet, Parmènides, Sofista, Polític, El Filòsof?. Reelaboració de la teoria de les Idees. ◦ Darrers: Fileb, Timeus, Críties i Les Lleis. Diàlegs crítics i de revisió. 9 Obres jul.-17 Plató - Politeia
  10. 10. REPÚBLICA o de la JUSTÍCIA 10
  11. 11. Diké i adikía jul.-17 Plató - Politeia 11
  12. 12. Datació ◦ La República, és una de les obres més extenses de Plató, conté una compilació temàtica que permet tractar totes les qüestions de la seva filosofia. ◦ La datació aproximada: Llibre I, entre 390-385 aC (període de transició dels seus escrits), i fou acabada amb els capítols II al X presumiblement entre 385-370 aC (maduresa de l'autor). ◦ Sòcrates (platònic) és l’interlocutor principal i narrador dels esdeveniments. jul.-17 Plató - Politeia 12
  13. 13. Edicions ◦ Original grec a Wikisource ◦ Català: Bernat Metge, 1989 Trad. Manuel Balasch ◦ Castellà: Instituto Estudios Políticos, 1969, trad. José Manuel Pabón ◦ Castellà: Wikisource, trad. de José Tomás García, 1805 ◦ Francès: Wikisource, trad. Émile Chambry ◦ Anglès: Wikisource, trad. Benjamin Jowett, 1923 jul.-17 Plató - Politeia 13
  14. 14. Recepció de la República Aristòtil (◦ 384-322): crítica dels principis “ideals”platònics. A la◦ Política (anàlisi de les condicions socials de l’ésser humà i de les formes de govern existents). Zoon politikon◦ Ciceró (◦ 106-43) Escriu De re publica. Anàlisi des de la perspectiva romana. Tàcit (◦ 56-118) Historiador romà, crític amb la idealització política. Agustí d◦ ’Hipona (354-430) La ciutat de Déu (ciutat ideal: eterna Jerusalem) Utopies Renaixement: Tomas More (◦ 1478-1535) Utopia, Tomasso Campanella (1568-1639) La ciutat del sol Maquiavel (◦ 1469-1527) “realtà efettuale” vers “principati e reppubliche immaginate”. Realisme polític. Filosofia política moderna (s. XVII◦ -XVIII): contractualisme (Locke, Rousseau) GW. Hegel (◦ 1770-1831) intent de cohesionar la polis en el seu moment de crisi. HG. Gadamer (◦ 1900-2002) interpretació discursiva i irònica del text platònic. K. Popper (◦ 1902-1994) La ciutat oberta i els seus enemics: Plató defensor del/s totalitarismes. jul.-17 Plató - Politeia 14
  15. 15. Personatges ◦ Adimant: germà gran de Plató. És interlocutor principal a la República. Es compta entre els presents durant el judici contra Sòcrates. Apareix al llarg de tot el diàleg. ◦ Cèfal: un ric atenenc apareix conversant a la República, participa breument. Pare de Polemarc, Eutidem i Lísies. Mor probablemente el 429 a.C. Aquesta dada és rellevant, Plató va néixer el 427, el que fa impossible que els seus germans hi fossin realment presents. Apareix al Llibre I elogiant l'ancianitat i introduint la concepció comercial de la justícia que consisteix senzillament en <dir la veritat i tornar els prèstecs.> ◦ Glaucó: germà més jove de Plató. És un dels principals interlocutors de Sòcrates a la República i apareix també a l‘inici del Simposi. A partir del llibre II es converteix, juntament amb el seu germà Adimant, en l’interlocutor principal de Sòcrates. jul.-17 Plató - Politeia 15
  16. 16. Personatges ◦ Polemarc: un dels principals interlocutors de Sòcrates al Llibre I. És fill de Cèfal i germà de Lísies, l’orador, i Eutidem. La República transcorre a casa de Polemarc, a prop d’El Pireu i cap al mes de juny. En el context de la guerra del Peloponès, Polemarc, defensor de la democràcia, va ser executat pels Trenta Tirans. La seva participació és visible al Llibre I on introdueix la idea de justícia dels poetes com Simònides: <fer bé als amics i mal als enemics>. També se la pot catalogar com una concepció de la justícia en temps de guerra. ◦ Sòcrates: (470-399 aC) és el personatge principal del diàleg, va ser mestre de Plató i creador del mètode maièutic pel qual aconseguia que els seus interlocutors descobrissin la veritat a partir d'ells mateixos. Defensa les tesis platòniques de la kallipolis i del filòsof-rei. jul.-17 Plató - Politeia 16
  17. 17. Personatges Trasímac◦ (450 - 400 aC): sofista i orador de Calcedònia (prop del Mar Negre), es conserven fragments de les seves obres. És l’adversari dialèctic de Sòcrates en el Llibre I. Política i moral només li preocupaven incidentalment. Trasímac intervé de forma furibunda en el Llibre I per defensar una tesi realista o fàctica, al · legant que la justícia és <el que convé al més fort> i estableix una analogia entre l'home just (a qui tot li va malament) i l'home injust (que sempre treu profit de la situació). Afegeix que els que critiquen la injustícia no ho fan per por de cometre-la, sinó per por a patir-la. Al seu costat apareixen dos dels admiradors: Carmàntides i Clitofont. Intervenció◦ a Rep. 338c: (φημὶ γὰρ ἐγὼ εἰ̂ναι τὸ δίκαιον οὐκ ἄλλο τι ἢ τὸ του̂ κρείττονος συμφέρον.) «Aleshores et dic que la justícia no és res més sinó l’avantatge del més fort.» jul.-17 Plató - Politeia 17
  18. 18. Politeia - temes - escenes - personatges Wikisource ◦ Llibre I: Anàlisi de la Justícia per Cèfal, Polemarc i Trasímac. ◦ Llibre II: Introducció a la justícia, censura dels poemes inapropiats i possibilitat de la guerra amb fins necessaris. ◦ Llibre III: estudi de l’educació dels guardians, l’analogia del metge i el jutge i l’elecció dels governants de l'Estat. ◦ Llibre IV: les virtuts, l'Estat ideal i la justícia. ◦ Llibre V: observacions sobre l’educació de la dona i els fills i una analogia entre el filòsof (amant de l'episteme) i el filodoxo (amant de la doxa). ◦ Llibre VI: consideracions sobre els filòsofs i l‘analogia del bé i el sol. ◦ Llibre VII: el "mite de la caverna", ciències per arribar a l’ús de la dialèctica i poder servir-se del món intel·ligible i cronologia del pla d’estudis. ◦ Llibre VIII: Els cinc models d‘organització política i les cinc formes de l'ànima. ◦ Llibre IX: el tirà i l'home feliç. ◦ Llibre X: consideracions sobre la poesia i destí definitiu de les ànimes (mite d’Er). jul.-17 Plató - Politeia 18
  19. 19. PLATÓ (IV aC) Referents intel·lectuals ◦ Sofística: Plató s’oposa a l’escepticisme, relativisme. ◦ Sòcrates: La dialèctica com a procediment i la incansable recerca de la veritat (definició). ◦ Anaxàgores: acceptació d’una intel·ligència ordenadora del cosmos (nous). ◦ Parmènides: Ser = Pensar. Eternitat del ser ◦ Heràclit: la natura és canvi constant (“pantà rei”) ◦ Pitagorisme: ◦ Importància coneixement geomètric i matemàtic. ◦ Dualisme antropològic. “Els cos és presó de l’ànima”. 11/7/2017 Plató 19
  20. 20. INTRODUCCIÓ A LA TEORIA DE LES IDEES
  21. 21. Per començar... PLANTEJAMENT ONTOLÒGIC◦ (com és la realitat?) Si la realitat fos tan sols el que els sentits ens mostren, aleshores seria absolutament inestable i canviant (Heràclit) CONCLUSIÓ EPISTEMOLÒGICA◦ (què en podem saber?) Si fos així, tot coneixement seria particular i contingent (δόξα, opinió) i no n’hi hauria cap d’universal i necessari (ε̉πιστέμη, ciència) → (escepticisme sofístic) PERÒ...◦ ¿Com explicar l’existència de coneixements que són veritats universals i necessàries, com les certeses matemàtiques? 11/7/2017 Plató 21
  22. 22. A la recerca de veritats eternes i valors estables: del conceptualisme socràtic al realisme ontològic de les idees ◦ Contra el relativisme dels sofistes: tot no pot ser relatiu ◦ Cerca superar el conceptualisme socràtic: Concepte subjectiu que està a la ment. ◦ Plató: La veritat és objectiva i té una entitat pròpia Ment Idea subjectiva Idea amb entitat pròpia Idea universal
  23. 23. ◦Anàlisi de text
  24. 24. 24 − Considera ara, va dir Sòcrates, si ets del meu parer. No diem que hi ha igualtat, no sols entre un arbre i un altre arbre, entre una pedra i una altra pedra, sinó alguna altra cosa distinta fora de tot això? Diem que la igualtat en si és quelcom, o que no és res? − Sí, per Zeus, va dir Simias, diem que és quelcom. − I coneixem aquesta igualtat en si? − Sens dubte. -D’on hem tret aquest coneixement? No és de les coses que acabem de parlar, de manera que veient arbres iguals, pedres iguals, ens hem format la idea d’aquesta igualtat que no és ni aquests arbres ni aquestes pedres, sinó que és completament diferent d’ells? Observa bé això; les pedres i els arbres no ens semblen unes vegades iguals i altres desiguals, segons els objectes amb què se’ls compari? − Així és. − Certament, en alguns casos les coses iguals et semblen desiguals; ocorre el mateix amb la igualtat en si, i et sembla de vegades desigualtat? − Mai, Sòcrates. − Així doncs, no és el mateix la igualtat i allò que és igual? − No, certament. − No obstant això, no és d’aquestes coses, iguals, que són diferents de la igualtat, d’on tu has tret la idea i el coneixement de la igualtat? − Aquesta és la veritat, Sòcrates. − I això és així tant si s’hi assembla com si no s’hi assembla? − Així és.
  25. 25. 25 − (...) − Però, digues-me, va continuar Sòcrates, en presència d’arbres que són iguals, o d’altres coses iguals, què ens ocorre? Trobem aquestes coses iguals com la igualtat en si? I allò que falta perquè siguin iguals com aquesta igualtat? − Falta molt. − Estem doncs d’acord sobre això. Quan algú, en veure una cosa, pensa: «Aquesta cosa, que ara veig, tendeix a assemblar-se a una altra, però lluny de ser-li enterament conforme, és inferior a ella», és necessari que el que tingui aquest pensament hagi vist i conegut abans aquesta altra cosa a què diu que s’assembla la primera, encara que sigui imperfectament? − És necessari. − I no ens ocorre això amb les coses iguals, quan les comparem amb la igualtat? − Així és. − Per tant és necessari que hàgim vist aquesta igualtat abans del moment en què, en veure per primera vegada coses iguals, hem pensat que tendeixen totes a ser iguals com la igualtat mateixa, i que no poden aconseguir-ho? − És com dius. Fedó, 72e-77a
  26. 26. PLATÓ coneixement i realitat 11/7/2017 Plató 26 REPRESENTACIONS MENTALS CONCRETES sensacions (particulars) són coneixement de Són còpies de REALITATS SENSIBLES Canviants, materials ABSTRACTES Conceptes (universals) són coneixement de REALITATS INTEL·LIGIBLES Permanents i eternes, immaterials
  27. 27. 1. Quin és l’origen de les nostres representacions mentals? Hi ha dos tipus de fonts. ◦ SENTITS unes són fugisseres i canviants: «dues roques iguals» «un acte just... ◦DOXA (opinió) INTEL·LIGÈNCIA◦ d’altres sòlides i estables: «la igualtat en si» «la Justícia en si»... EPISTEME (ciència)◦ REALITATS SENSIBLES◦ (accessibles a través dels sentits) “aquesta roca”, “aquest acte just” MÓN SENSIBLE◦ ◦ REALITATS INTEL·LIGIBLES (accessibles només amb la intel·ligència) “idea de roca” “idea de justícia” ◦MÓN INTEL·LIGIBLE 11/7/2017 Plató 27 2. De què són representacions? són coneixements de la mateixa realitat, o de realitats diferents? Són realitats diferents.
  28. 28. Coneixement/Realitat BÉ EN SI JUSTÍCIA EN BELLESA EN SI IGUALTAT EN SI MÓN DE LES IDEES O FORMES (paradigma) MÓN SENSIBLE (participació, imitació) accions bones o dolentes (no bones) actes justos o injustos coses belles o lletges (no belles) Coses iguals o desiguals TRIANGLE
  29. 29. ESTRUCTURA DE LA FILOSOFIA PLATÒNICA TEORIA DE LES IDEES (Metafísica) TEORIA DE L’ÀNIMA (Antropologia) TEORIA DEL CONEIXEMENT (Epistemologia) TEORIA COSMOLÒGICA (Ciència) TEORIA POLÍTICA (Ètica)
  30. 30. TEORIA DE LES IDEES O FORMES Dualisme ontològic i epistemològic
  31. 31. Teoria de les idees Dualisme ontològic. “abisme” (khorismós) entre els dos mons 1. el món material o sensible (topos oratós), és el món de les coses, el món dels fets, el món de la matèria, accessible a través dels sentits. Es troba sotmès a un canvi permanent i constant (metabolé, kínesis). És el món de l’esdevenir, no del ser i de l’aparença no de de la realitat, de l’opinió (doxa), no de la veritat (episteme). 2. el món no material o intel.ligible (kosmos noetós). El Món intel·ligible és el món de les formes pures, o IDEES, l’autèntica realitat perquè és perfecta i no canvia mai. És el món que fa possible el món sensible, ja que les coses del món material són en la mesura que participen (methexis, participació) de les Idees. La ciència, l’ètica i la política es basen en aquestes realitats immòbils i estables que són les Idees. 31
  32. 32. Eidos (IDEA) ◦ El terme eidos (idea) deriva de la paraula indoeuropea “véidos”, visió; d'ella deriva el llatí videre, veure i el grec eidos, idea. ◦ Idea, junt amb 'visió amb els ulls de la ment', té altres significats relacionats com: essència, ideal, arquetip.
  33. 33. LA TEORIA DE LES IDEES ◦ “Idea” (eidos) per Plató equival al nostre terme “essència”, “allò que fa que una cosa sigui el que és”; no significa una representació mental com per a nosaltres. També l◦ ’anomena “forma” (morphé)  “teoria de les formes”. Les idees per Plató són◦ models, essències, formes, arquetips, paradigmes, nocions perfectes que existeixen independentment de les coses, les quals, són en tant que participen de les Idees perfectes, però les coses sensibles són còpies (eidolon, eidola), imitacions (mimesis) de les Idees.
  34. 34. IDEA «eidos» CÒPIES «ειδωλa» «ειδωλa»
  35. 35. DUALISME ONTOLÒGIC Realitats MÓN DE LES IDEES MÓN SENSIBLE Què hi ha? IDEES o FORMES o ESSÈNCIES Coses, objectes MATERIALS Com el coneixem? Amb la RAÓ Amb els sentits Què és? VERTADER, REAL, ARQUETÍPIC APARENT, OMBRES, CÒPIES
  36. 36. Característiques de les Idees Les Idees o formes són: 1. éssers reals, tenen categoria ontològica. 2. paradigmes, arquetips o models de la realitat sensible. 3. úniques, per això podem parlar de La Igualtat-en-si, El Bé-en.si, La Justícia-en-si... 4. eternes, alienes al temps. 5. immutables, no sotmeses al canvi ni a la transformació. 6. immaterials i, per tant, indivisibles. 7. captables per la intel·ligència, no pels sentits. 8. essències de les realitats sensibles aparents. 9. Universals, les idees es prediquen de les coses. 10. jerarquitzades: Bé (idea suprema), Veritat i Bellesa. 36
  37. 37. ◦Anàlisi de text
  38. 38. Teoria de les Idees. El símil de la línia -Agafa, doncs, una línia tallada en dos segments desiguals i talla altra vegada cada segment, segons la mateixa proporció, el del gènere visible i el de l'intel.ligible, i tindràs -segons la claredat i foscor de cadascun- en el visible un primer segment: les imatges. Anomeno imatges abans que res les ombres, després les visions que es formen en les aigües i en aquelles coses semblants, que són sòlides, llises i brillants,(...) -En l'altre segment, doncs, posa-hi allò que s'assembla a això: tant els animals que ens envolten com allò que està plantat i el gènere de les coses elaborades.(...) -Potser voldries també admetre, vaig dir, que el que és visible es divideix en veritat i en manca de veritat, de manera que la imatge té la mateixa relació respecte a allò que és conegut?(...) -Doncs, considera també, a més, la manera de dividir el segment de l'intel.ligible. -Com? -De manera que l'ànima es vegi obligada a cercar una de les parts tot servint-se, com d'imatges, d'aquelles coses que abans eren imitades, a partir d'hipòtesis i anant no cap al principi sinó cap a la conclusió. Però la segona, partint també d'una hipòtesi per arribar a un principi no hipotètic, i sense les imatges d'allò, fent el camí amb aquelles idees soles i a través d'elles. Plató REPUBLICA, Ll. VI, 509d-510b 38
  39. 39. Símil de la línia (correspondència ontológico-gnoseològica) GRAUS D’ÉSSER GRAUS DE CONEIXEMENT ? Nivell epistemològicNivell ontològic
  40. 40. Símil de la línia (correspondència ontológico-gnoseològica) EIKONÉS Ombres, reflexos EIKASIA Conjectura GRAUS D’ÉSSER GRAUS DE CONEIXEMENT Doxa(opinió) Mónsensible ? Nivell epistemològicNivell ontològic
  41. 41. Símil de la línia (correspondència ontológico-gnoseològica) ZOA Objectes sensibles EIKONÉS Ombres, reflexos PISTIS Coneixement sensible EIKASIA Conjectura GRAUS D’ÉSSER GRAUS DE CONEIXEMENT Doxa(opinió) Mónsensible PAIDEIA Nivell epistemològicNivell ontològic
  42. 42. Símil de la línia (correspondència ontológico-gnoseològica) MATHEMATIKÀ Objectes de les matemàtiques, idees intel·ligibles inferiors ZOA Objectes sensibles EIKONÉS Ombres, reflexos DIANOIA Coneixement discursiu PISTIS Coneixement sensible EIKASIA Conjectura GRAUS D’ÉSSER GRAUS DE CONEIXEMENT Episteme (ciència) Doxa(opinió) Món intel·ligible Mónsensible PAIDEIA Nivell epistemològicNivell ontològic
  43. 43. Símil de la línia (correspondència ontológico-gnoseològica) ARKHAÍ (EL BÉ EN SI) Arquetips, idees intel·ligibles superiors MATHEMATIKÀ Objectes de les matemàtiques, idees intel·ligibles inferiors ZOA Objectes sensibles EIKONÉS Ombres, reflexos NOESI Coneixement intuïtiu DIANOIA Coneixement discursiu PISTIS Coneixement sensible EIKASIA Conjectura GRAUS D’ÉSSER GRAUS DE CONEIXEMENT Episteme (ciència) Doxa(opinió) Món intel·ligible Mónsensible PAIDEIA Nivell epistemològicNivell ontològic
  44. 44. Plató relaciona els diferents graus d’ésser que hi ha i estableix així una paral·lelisme entre els nivells ontològics (de l’ésser) i epistemològics (del coneixement). El segon grau de coneixement és el de la raó, el de l’episteme; però també dividit en dos nivells: 2.1 Diànoia, la raó discursiva, una raó que no ve de cop, que s’ha de deduir, encara no és el coneixement perfecte; fent servir hipòtesis. 2.2 Noesis o raó intuïtiva. Aquesta és la ciència que té per objecte les idees, els models de les coses. Màxim grau de coneixement (filòsof). Símil de la línia (correspondència ontológico-gnoseològica)
  45. 45. LA TEORIA DE LES IDEES. El mite de la caverna (República, VII) Text a filoinfanta
  46. 46. Què és la realitat? : El Mite de la Caverna Simbologia◦ : La1. caverna representa el món sensible, i les ombres són les les coses materials Els2. presoners representen l’home encadenat al món material i als desigs del cos, creient que només existeix la realitat que percep amb els sentits El3. món exterior a la caverna representa el món de les Idees El4. Sol representa la idea del Bé. Relació Bé / Sol: el Sol dóna la vida en el món material. La idea de Bé dóna sentit a totes les Idees. El5. presoner que s’escapa representa el filòsof (Sòcrates), que ha pogut deslliurar la seva ànima de les cadenes del cos i contempla la vertadera realitat: les idees. 49
  47. 47. L’ espai que representa el món de les coses L’ espai que representa el món de les Idees
  48. 48. Món de les Idees Món de les coses
  49. 49. El missatge central del mite de la caverna és que els humans estem mancats de coneixements però existeix la possibilitat de superar aquesta situació a través de l’educació (paideia).
  50. 50. En el fons més profund de la cova hi ha uns presoners que tant sols veuen la paret final i observen “ombres”. No poden parlar entre ells. Els presoners som els humans (ignorància i confusió) Les ombres representen allò que la gent pren com a real
  51. 51. 1) Els presoners prefereixen no sortir de la cova, però si algú decideix sortir haurà de fer un esforç enorme. Aquest esforç = la duresa de la investigació i de la millora personal. 2) Sortir de la cova equival a “veure” les Idees (= adonar- se de la realitat). Provoca un gran impacte.
  52. 52. Els objectes que hi ha fora de la cova són ... Aquells que han aconseguit sortir són ... I tenen la obligació de ... El Sol representa la Idea ... El foc de l’ interior de la cova simbolitza el Sol La mort de l’alliberat... El destí socràtic de la veritable filosofia.
  53. 53. 56
  54. 54. Al·legoria de la caverna Caverna (foc) (ombres) presoners alliberat Ascens al món exterior Món exterior Sol 59
  55. 55. Al·legoria de la caverna Caverna (foc) (ombres) Món sensible (sol) (éssers perceptibles) presoners Éssers humans (“nosaltres”) alliberat filòsof Ascens al món exterior L’ànima vers el coneixement Món exterior Món de les idees (kosmos noetos) Sol Idea del Bé-en-si 60
  56. 56. PLATÓ. Al·legoria de la caverna el mite la interpretació facultats cognitives tipus de saber tipus de realitat l’ésser humà interior de la caverna exterior de la caverna 11/7/2017 Plató 61
  57. 57. PLATÓ. Al·legoria de la caverna el mite la interpretació facultats cognitives tipus de saber tipus de realitat l’ésser humà interior de la caverna Sentits exterior de la caverna Raó 11/7/2017 Plató 62
  58. 58. PLATÓ. Al·legoria de la caverna el mite la interpretació facultats cognitives tipus de saber tipus de realitat l’ésser humà interior de la caverna Sentits Opinió saber particular contingent exterior de la caverna Raó Veritat saber universal necessari 11/7/2017 Plató 63
  59. 59. PLATÓ. Al·legoria de la caverna el mite la interpretació facultats cognitives tipus de saber tipus de realitat l’ésser humà interior de la caverna Sentits Opinió saber particular contingent Aparença material i canviant exterior de la caverna Raó Veritat saber universal necessari Realitat immaterial i eterna 11/7/2017 Plató 64
  60. 60. PLATÓ. Al·legoria de la caverna el mite la interpretació facultats cognitives tipus de saber tipus de realitat l’ésser humà interior de la caverna Sentits Opinió saber particular contingent Aparença material i canviant Cos exterior de la caverna Raó Veritat saber universal necessari Realitat immaterial i eterna Ànima 11/7/2017 Plató 65
  61. 61. Dialèctica ascendent: Mite de la Caverna 66
  62. 62. Cavernes... 67
  63. 63. Recordem el trets més importants del pensament de Plató oRacionalisme o Cal confiar més en la reflexió que en la observació sensorial. oUniversalisme o existeixen Idees de valor universal i indiscutible. oIntel·lectualisme ètic o El coneixement de les idees ens condueix al Bé (idea máxima). oIdealisme o És més important el món de les Idees que el de les coses.
  64. 64. Penseu les paraules oposades a la dreta Universalisme Optimisme intel·lectual Idealisme Racionalisme
  65. 65. Penseu les paraules oposades a la dreta Universalisme Relativisme Optimisme intel·lectual Idealisme Racionalisme
  66. 66. Penseu les paraules oposades a la dreta Universalisme Relativisme Optimisme intel·lectual Escepticisme Idealisme Racionalisme
  67. 67. Penseu les paraules oposades a la dreta Universalisme Relativisme Optimisme intel·lectual Escepticisme Idealisme Materialisme Racionalisme
  68. 68. Penseu les paraules oposades a la dreta Universalisme Relativisme Optimisme intel·lectual Escepticisme Idealisme Materialisme Racionalisme Empirisme
  69. 69. Com s’arriba a les Idees? 1. Reminiscència 2. Dialèctica 3. Purificació 4. Amor 74
  70. 70. Com s’arriba a les Idees? 1. Reminiscència o Anamnesis En el Menó, Plató ens diu que “conèixer és recordar” el que l’ànima posseeix de forma innata, degut a la seva vida anterior: Perquè estant íntimament connexes entre elles les parts de la naturalesa i havent après l’ànima totes les coses, res no impedeix que, recordant una sola cosa (els homes en diuen aprendre), hom retrobi totes les altres, si és coratjós i no es cansa de cercar. Cercar i aprendre no són, al cap i a la fi, res més que recordar (anamnesis). Menó, 8d (adaptat) - En el Menó: demostració a través de l’episodi de l’esclau de Menó. - Preexistència del coneixement. - Ànima com a recipient de la memòria. (Fedó 72 d) 75
  71. 71. PLATÓ: “CONÈIXER ÉS RECORDAR” MÓN INTEL·LIGIBLE MÓN SENSIBLE CONTEMPLADES INTEL·LECTUALMENT CAÍGUDA UNIÓ AMB EL COS OBLIT COPIADES PEL *DEMIÜRG EN LA MATÈRIA PERCEBUDES PROCÉS DE CONEIXEMENT SEGONS LA DOCTRINA DE L’ANÀMNESIS o REMINISCÈNCIA ÀNIMA Idees Coses Ànima Cos RECORD ANÀMNESIS *Demiürg artesà que a partir dels models del món intel·ligible ell mateix modela els objectes del món sensible. La seva funció és ordenar, posar ordre en el caos i construir un tot harmoniós però a la vegada imperfecte perquè ve donat pels límits de la matèria. En conclusió, Plató argumenta que el món sensible és la imatge material i imperfecte del món intel·ligible. (al diàleg Timeu)
  72. 72. Com s’arriba a les Idees? 2. La Dialèctica Paral·lelisme entre ontologia i epistemologia. Plató estableix graus de coneixement. ◦ La dialèctica: és un procés intel·lectual per arribar a les idees. ◦ Vessant ascendent (sinagogué): : de les coses a les idees ◦ És un mètode d’ascens del sensible a l'intel·ligible. Fa servir operacions com la “divisió” i la “composició”. Així permet passar de la multiplicitat a la unitat i mostrar aquesta com el fonament d’aquella. ◦ Vessant descendent (diàiresi) : de les idees a les coses sense l’experiència. ◦ És la via lògica i racional: per un procés de deducció l’ànima descobreix les veritats matemàtiques i universals (Idees) que ordenen la realitat física, en un primer moment, obrint-se pas a l’episteme a través de la captació de les idees (intuïció intel·lectual). 77
  73. 73. Dialèctica La dialèctica Ascendent (sinagogué): Procés racional que condueix a la ment humana des dels conceptes relatius i particulars a les idees absolutes mitjançant la conciliació d’arguments oposats. Descendent (diàiresi): Visió sintètica de la realitat de les coses a la llum de les idees absolutes en l’estat de la noesi o coneixement intuïtiu (sinopsis).
  74. 74. ◦Anàlisi de text
  75. 75. Rep. LLIBRE VII (531d-532d) -“Aleshores, oh Glaucó!” –vaig dir- no és aquesta la melodia mateixa que la dialèctica executa?, la qual, tot i ser intel·ligible, és imitada per la facultat de la vista de la qual dèiem que intentava mirar primer els animals i després als mateixos astres i per fi el mateix sol. Igualment, quan un es val de la dialèctica per a intentar dirigir-se, amb ajuda de la raó i sense intervenció dels sentits, cap a allò que és cada cosa en si i no hi desisteix fins a arribar a allò que és el bé en si amb la sola ajuda de la intel.ligència, aleshores accedeix al terme mateix de l’intel.ligible, de la mateixa manera que (el presoner) arribà al terme del visible.” -“Exactament” –digué. -“I què?, no és aquest viatge el que anomenes dialèctica?” -“Com no?” -“I alliberar-se de les cadenes” –vaig dir jo- “i girar-se de les ombres cap a les imatges i el foc i ascendir des de la cova fins al lloc il.luminat pel sol i no poder mirar-hi encara els animals ni les plantes ni la llum solar, sinó només els divins reflexos que es veuen en les aigües i les ombres dels éssers reals, tot i que ja no ombres d’imatges projectades per una altra llum que, comparada amb la del sol, és també una imatge, heus ací l’eficàcia de les ciències que hem enumerat, les quals eleven la millor part de l’ànima cap a la contemplació del millor dels éssers, de la mateixa manera que abans alçava la part més perspicaç del cos a la contemplació del més lluminós que hi ha en el món material i visible”.
  76. 76. Com s’arriba a les Idees? 3. A través de la Purificació En el Fedó, Plató ens descriu la filosofia com a preparació moral per a la mort, la qual s’ha de percebre com el retorn definitiu de l’ànima al món de les Idees. 81
  77. 77. Com s’arriba a les Idees? 4. A través de l’Amor (Eros): força que ens impulsa cap al bé, motor de la dialèctica (camí) ascendent. Conèixer és estimar les idees. Hi ha dos tipus d’amor: ◦ L’amor als cossos; no és autèntic, perquè el cos pertany al món sensible (degradat i inferior) ◦ L’amor de l'ànima: amor superior, és l’amor a les Idees belles. ◦ Les coses sensibles belles ens desperten l’amor o desig de la bellesa autèntica (la idea de bellesa). 82 Al diàleg del Banquet es presenta el procés ascendent de l'amor: comencem estimant els cossos bells, després es passa de l'amor dels cossos a l'amor a les ànimes, i finalment de l'amor a les ànimes a l'amor a les Idees
  78. 78. Relació de les idees i les coses Participació (méthexis): les coses participen en diferents graus de les idees. (en aquest sentit, les coses tendeixen a semblar-se a les Idees o Formes) Imitació (mimesis): les coses imiten les idees en tant que són copies imperfectes d‘elles. (en aquest sentit, les coses es diferencien de les Idees o Formes) Relació de les Idees i les coses “Plató distingeix els termes [mimesis i méthexis], utilitzant mimesis per l’art i la poesia que, per ell, imiten les coses. La méthexis, per contra, indica que les coses per elles mateixes participen de les idees, com l’artesà que fabrica objectes que participaran més o menys en la idea preconcebuda.” Patrick Chatelion Counet Participació i imitació
  79. 79. Idees Objectes Models Arquetips Essències Immutables Eternes Intel·ligibles Realitats en si Universals Úniques
  80. 80. Idees Objectes materials Models Còpies Arquetips Exemples Essències Aparences Immutables Canviants Eternes Efímeres Intel·ligibles Perceptibles Realitats en si Realitats “participades” Universals Contingents / particulars Úniques Diverses
  81. 81. ANTROPOLOGIA Dualisme antropològic
  82. 82. Antropologia ◦ Ésser humà: unió accidental de cos i ànima ◦ DUALISME antropològic: l’ésser humà és un compost de dues substàncies: cos (matèria) i ànima (immaterial, propera a les Idees i preexistent al cos). ◦ Si conèixer és re-conèixer o recordar; és necessari que l’ànima hagi conegut prèviament el món de les idees abans d’encarnar-se en un cos. Plató accepta les teories pitagòriques sobre la reencarnació de l’ànima o metempsicosis. ◦ Plató accepta que l’ànima posseeix potències passionals i emotives, així com la racional. ◦ El coneixement té caràcter espiritual: procés de purificació de l'ànima, alliberament de la presó del cos. 87
  83. 83. Antropologia Per explicar la relació entre l◦ ’ànima i el coneixement, Plató utilitza el mite del Carruatge Alat o de la biga alada: “Les ànimes són eternes, i viuen al món intel·ligible, contemplant les idees. Les ànimes marxen en processó cada una a dalt d'un carruatge, tirat per un auriga (pilot), amb un cavall dòcil i un cavall rebel. De sobte el cavall rebel es desboca, surt del camí i malgrat els esforços del genet cau al món sensible”. 88
  84. 84. Plató: Mite del Carruatge Alat (Diàleg Fedre) 89
  85. 85. Les tres forces de l’ànima ◦Disposicions del cavalls i l’auriga. Les potències de l’ànima: ◦ Cavall bo i assenyat  ànima irascible ◦ Cavall rebel  ànima concupiscible ◦ Auriga  seny, raó ànima racional 11/7/2017 90
  86. 86. ◦ La tendència racional és la que impulsa l´ànima a retornar al món espiritual del qual és originària. ◦ La tendència irascible indueix l´ànima a posar en pràctica accions temeràries, fina al punt de posar en perill la pròpia existència. ◦ La tendència apetitiva està lligada a les activitats reproductives, fisiològiques i productives de l´existència humana. Ànima racional prudència Ànima irascible fortalesa Ànima apetitiva temprança Aquestes tres tendències són anomenades ànimes, a cada ànima li correspon un tipus de virtut diferent: Les tres forces de l’ànima
  87. 87. Mite de la biga alada ◦ Sòc. “Els cavalls i aurigues del déus són bells i bons (kalós kaí agathós), però els dels altres presenten una mescla. Pel que fa a nosaltres, en primer lloc, el conductor mena una biga; dels cavalls un és bell i bo i és fill d’altres iguals; l’altre és contrari i fill de pares també oposats. O sigui que conduir-nos a nosaltres és cosa necessàriament dura i difícil.” (246 b-c) ◦ (...)”L’ànima si és perfecta i alada, vola per les altures i governa tot l’univers (uránon).” (246 c) 11/7/2017 92
  88. 88. ◦ Sòcrates es planteja la causa de la pèrdua de les ales. ◦ Les ales s’alimenten del que és diví i volen més enllà dels cels cap a l’hyperuranion on es poden contemplar les idees en si (247 c-e) (Text fonamental de la teoria de les idees.) Aquesta és la vida del déus i la de les que han pogut acostar-se al seguici dels déus. Després d’aquest viatge torna a les parts baixes del cel i dóna de menjar ambrosia i nèctar per beure als cavalls. Aquesta és la vida dels déus però la de les altres ànimes... 11/7/2017 93
  89. 89. Llei Adrastea ◦ Dificultats per a les ànimes (248 a-d) Quan perden de vista el “bosc de la veritat” (aletheias idein) , s’alimenten de l’opinió (doxa). Però l’aliment per a les ales només es troba en aquesta esplanada. Així hi ha una llei que governa (Adrastea) qui hagi aconseguit seguir un déu i contemplar alguna veritat roman per a la volta següent, però quan una ànima no se’n surt perd les ales i cau a terra (248 c). ◦ Reencarnació (tesis òrficopitagòriques) 11/7/2017 94
  90. 90. Antropologia ◦ Les ànimes virtuoses tornaran després de la prova terrenal al món hiperurani. ◦ Les no virtuoses, transmigraran de cos en cos, fins que assoleixin la necessària regeneració moral. 95
  91. 91. ◦ Aquestes ànimes seran implantades seguint un ordre de naixement: ◦ 1a gènesi filòsof, l’inspirat per les Muses o l’amic de la bellesa ◦ 2a gènesi rei legítim, guerrer o amb dots de comandament ◦ 3a. gènesi polític, bon administrador ◦ 4a. gènesi amic de les fatigues corporals, metge ◦ 5a gènesi home profètic, o dedicat als misteris ◦ 6a gènesi poeta o amic de la imitació ◦ 7a. gènesi Pagès o artesà ◦ 8a. gènesi sofista o demagog ◦ 9a. gènesi tirà ◦ L’ànima que no ha vist mai la veritat no pot adoptar una forma humana. 11/7/2017 96
  92. 92. Correlació entre teoria del coneixement i de l’ànima ◦ La justícia és la virtut de l’ànima i consisteix en aconseguir l’equilibri entre les tres parts de l’ànima gràcies a la prudència i orientació de l’ànima racional. Aquest equilibri és l’harmonia de l’ànima. ◦ Això és el que Plató demostrarà a la República.
  93. 93. TEORIA POLÍTICA Filòsofs-reis
  94. 94. Introducció a la teoria política Introducció a la filosofia política de Plató: Luís Racionero (àudio) Carta VII (324 b) "Quan era jove em delia…vaig acabar amb una mena de rodament de cap“ 1. Impuls inicial vers la dedicació política 2. Diagnòstic de la ciutat malalta (1): ◦ a) interrupció de la traditio "la ciutat ja no és regida per les tradicions i els costums dels nostres pares" ◦ b) impossibilitat de la innovatio "era impossible trobar-ne fàcilment de nous" i ◦ c) mania legisladora: les lleis, que es multiplicaven, "s'anaven corrompent". 3. Desventures de la ciutat: crítica dels falsos polítics 493 a-c Rep. 4. Consideració de la dificultat d'introduir la orthotés o rectitudo a la ciutat 5. Establiment de la necessitat d'actuar a la ciutat junt amb amics (philia) i companys dignes de confiança, és a dir, des d'una comunitat-pilot. Filòsof, salvador del col·lectiu, ta koinà sósei, Rep. 497 a [1] Sales, J. (1992) p. 104-5 99
  95. 95. Intel·lectualisme polític Intel·lectualisme moral ◦ Sòcrates ◦ Només és virtuós i es comporta correctament qui coneix la virtut, el bé. Intel·lectualisme polític ◦ Plató ◦ Només pot governar amb justícia qui coneix la justícia. Amb la filosofia com a fonament del poder polític, el ciutadà quedà en disposició d´aconseguir allò que la sofística no pogué donar-li: la veritable perfecció moral. Plató presentà la seva filosofia com el remei que podia salvar la ciutat. La filosofia platònica neix com a resposta a la crisi moral i política que vivia la polis grega.
  96. 96. República Llibre II ◦ Adimant manté les tesis de Trasímac (superioritat de la injustícia sobre la justícia) i repta Sòcrates a defensar l’argument contrari, és a dir, que és superior la justícia a la injustícia. ◦ Adimant: anell de Giges, l’observança de la justícia ve només de la incapacitat de ser justos. (359b-360d) jul.-17 Plató - Politeia 101
  97. 97. L’anell de Giges Si tinguéssim dos anells de Giges com aquest i dotéssim d'ells tant al just com a l'injust, pensa Glaucó, no els podríem reconèixer perquè no hi ha ningú tan ferm en les seves conviccions que es resistís a fer ús d'aquests poders, cosa que li fa concloure que "qualsevol que pot cometre injustícia sense conseqüències les hi comet, perquè la injustícia és més avantatjosa que la justícia” (360 d). Però si es descobreix, aleshores la sort de l'injust serà el turment i la mort. Conclou doncs que no convé ser just sinó semblar-ho (362 b). Adimant, germà de Plató, completa el quadre dient que els qui lloen la justícia ho fan per les recompenses i honors que això comporta i no per ella mateixa. Es planteja aleshores a Sòcrates el repte de demostrar que la injustícia és el major del mals i la justícia[1] el major dels béns. Aquesta és la temàtica de la República. [1] S'ha proposat traduir el terme dikaiousyne per rectitud, ja que inclou els conceptes socials i morals. Ja que tal i com es plantegen els termes a la República la pregunta per la justícia equival a la pregunta sobre com cal viure 102
  98. 98. Construcció de la “kallipolis” ◦ Sòcrates agafa el repte i es proposa l’anàlisi de la justícia- en-si. ◦ L’anàlisi del que és just començarà “amb la lletra grossa”: la polis justa per després passar a analitzar la lletra petita: l’individu just. (368d-369d) ◦ Una organització social que es basi en el principi d'especialització per mitjà d'una educació apropiada (en la música i la gimnàstica) i per mitjà d'una divisió del treball d'acord a l'aptitud que té cada individu (on ningú ha de fer diverses coses alhora). jul.-17 Plató - Politeia 103
  99. 99. Origen de la polis ◦ 369b i ss Manca d’autarquia (autosuficiència) ◦ Tres elements necessaris, que configuren la ciutat a partir de l’especialització del treball: 1. Queviures 2. Habitatge 3. Vestit jul.-17 Plató - Politeia 104
  100. 100. Origen de la polis ◦ Bescanvi i moneda per a l’intercanvi intern de béns i serveis. ◦ Ciutat dels porcs (372d): ciutat sana... ◦ “Naixement” de la ciutat opulenta o luxosa: ciutat malalta... Millor per analitzar com neix la injustícia (372e). ◦ Possibilitat de la guerra en aquest context (373e)  especialització dels guerrers. jul.-17 Plató - Politeia 105
  101. 101. Anàlisi de text◦
  102. 102. Rep. Llibre II (369b-369e) “Aleshores,una ciutat neix, pel que crec” –vaig establir jo- “perquè ningú de nosaltres no és autàrquic, sinó mancat de moltes coses. O creus en algun altre principi que faci habitar una ciutat?.” “No, en cap altre.” “És així, naturalment: cada home n’agafa un altre decara a una necessitat, i un segon de cara a una altra; mancats de moltes coses, els homes agruparan la gent en un lloc habitable per fer societat i ajudar-se; a una convivència així l’anomenarem “ciutat”, no fa? “No hi ha dubte.” “I quan algú lliura el que sigui a un altre, si és que li ho lliure, o bé li pren, creu que li és millor?” “Certament” “Au, doncs” –vaig fer jo- “fundem de paraula una ciutat des del seu principi. La fundaran, em sembla,les nostres necessitats.”
  103. 103. Moral, psicologia i política ◦ Per reinstaurar l´ordre a la ciutat, calia abans la reorganització moral dels individus que la constituïen, és a dir, una reestructuració interna dels ciutadans. ◦ Aquesta reorganització interna prenia com a base una psicologia que dividia l´ànima en tres potències: 1. potència racional 2. potència irascible 3. potència concupiscible o apetitiva Aquesta tipologia suposa una• evolució en la psicologia platònica respecte al Fedó. Mentre en aquest últim diàleg, Plató només reconeixia en l´ànima una única tendència, la racional, en la República i al Fedre, recull a més altres dues tendències.
  104. 104. Classes socials i paideia ◦ Necessitat de l’educació dels guerrers (phylakes): ◦ Educació dels guerrers (phylakes): música (límit, efeminament) i gimnàstica (límit: la brutalitat). ◦ desterrats els poetes com Homer en la "Ilíada", que fan veure als déus plorant i barallant- se entre si i fan que es tingui més por de la mort que de l’esclavitud. ◦ Censura (Novoparla?) dels passatges que transmeten aquests sentiments: eliminació dels noms terribles o horrorosos: Estígia, Infern, fantasmes...(387c) ◦ Rebuig dels metges (millor, prevenció) i dels jutges (pressuposa el desordre entre ciutadans). ◦ Governants, guardians o magistrats: tria entre els més valents d’entre els guerrers són guardians perfectes (“teleous phylakes”). ◦ Mentida útil: mite dels metalls (414,b): “Tots els qui sou a la ciutat sou germans... però el déu...” ◦ Separació dels guerrers i guardians de la resta de productors. ◦ Forma de vida comunitària: sense propietat privada (416e) i seran alimentats pels productors.  en cas contrari, ruïna per a la ciutat. (417b) jul.-17 Plató - Politeia 109
  105. 105. Per dur a terme aquest propòsit caldria inventar una mentida útil per tal de convèncer els governants, o almenys la resta de ciutadans: Caldrà persuadir els governants i els guerrers que l'educació que han rebut ha estat un somni i que tots ells han sorgit de la terra-mare i, per tant, són tots germans. Però els déus a uns els van fer: d'or (governants) plata (guerrers, auxiliars) i bronze i ferro per a la resta de pagesos i artesans De qualsevol pot néixer un fill d'or d'un pare de plata o un de plata d'un pare d'or. No hi ha d'haver compassió, cal que els governants vigilin la composició de les ànimes dels que han de governar la ciutat perquè l'oracle diu que la ciutat serà destruïda quan la ciutat la vigili un guardià de ferro o de bronze. <En total oposició al mite de Prometeu del Protàgores, que fonamenta la igualtat de tots els éssers humans (democràcia)> 110 MITE DELS METALLS
  106. 106. PLATÓ: TEORIA POLÍTICA ◦ Plató no defensa la igualtat o isonomia formal dels ciutadans(democràcia) sinó la igualtat de possibilitats en base als mèrits de capacitat intel·lectual (paideia). ◦ Crítica a la democràcia com a un sistema degenerat, degradat, que atén la majoria enfront de l’excel·lència. ◦ En realitat, Plató defensa una isonomia qualitativa fundada en el poder del logos-raó (ciència) que no pugui ser “manipulada” des del “poder de la paraula” (opinió). 111
  107. 107. Funcions dels governants o magistrats: normes sobre riquesa i la pobresa. jul.-17 Plató - Politeia 112 Adimant planteja si seran feliços els guardians, Sòcrates respon:  “No fundem una ciutat perquè hi hagi una sola classe extraordinàriament feliç, sinó perquè volem que ho sigui al màxim tota la ciutat.” (420c) Les ciutats que no s ’estructuren a partir d’aquests criteris són, en realitat, ciutats dividides: entre rics i pobres, enemics entre si. Els guardians- governants han de vetllar per mantenir la ciutat com un tot i que no sorgeixin escissions.422d-423b Les normes han d ’estar basades en l’educació i no en normes externes o lleis. (423b-e) Es descriuen les característiques de la ciutat dissenyada (kallipolis): (427e) Sàvia Coratjosa  Temperada i, per tant, Justa
  108. 108. PAIDEIA ◦ L’educació és el sistema que serveix per decidir qui pertany a cada classe. ◦ Tots els ciutadans i ciutadanes lliures són educats junts, primer amb Gimnàstica i Música, després amb Matemàtiques simples i més difícils més tard. Els qui passen arriben a entrar a l’exèrcit i segueixen amb assumptes d’estratègia i Matemàtiques. Finalment, la Dialèctica per saber si arriben a les Idees.
  109. 109. Filòsofs-reis Llevat que els filòsofs regnin en els Estats, o els qui ara són anomenats reis i governants filosofin de manera genuïna i adequada, i que coincideixin en una mateixa persona el poder polític i la filosofia, i que es prohibeixi rigorosament que marxin separadament per cada un d'aquests camins les múltiples natures que actualment ho fan així, no hi haurà, estimat Glaucó, fi dels mals per als Estats ni tampoc, em sembla, per al gènere humà; tampoc abans d'això no es produirà, en la mesura del possible, ni veurà la llum del sol, l'organització política que acabem ara de descriure verbalment. Això és el que des de fa una estona vacil.lo a dir, perquè veia que era una manera de parlar paradoxal; i és difícil d'advertir que no hi ha cap més manera d'esser feliç, tant en la vida privada com en la pública". (Rep. 473 d-e). 114
  110. 110. FORMACIÓ EDAT CLASSE SOCIAL PART DIALÈCTICA MATÈRIES OBJECTIUS EDUCACIÓ GENERAL CARÀCTER FINS ALS 20 ANYS TOTES LES CLASSES SOCIALS 1 i 2 MÚSICA Formació de la part sensible de l´ànima EDUCACIÓ FÍSICA Formació de la part irascible de l´ànima: disciplina corporal, higiene i dieta saludable EDUCACIÓ SUPERIOR INTEL·LIGÈNCIA 20 –30 anys GUARDIANS 3 MATEMÀTIQUES Preparació per a la Dialèctica 30-35 anys 3 DIALÈCTICA Preparació per a la contemplació de la idea de Bé 35 anys 4 Contemplació de la idea de Bé A partir dels 35 anys 5 Preparació per al retorn al fons de la caverna. Servei al col·lectiu 50 anys Només aquells guardians que han sobreviscut i han destacat en la seva tasca socials i filosòfica 5 Guiar a la societat segons el model de la idea de Bé (transformar-la, millorar-la, moralitzar-la)
  111. 111. Aspectes destacables Alguns dels trets característics són: ◦ la igualtat en l’educació dels homes i de les dones, (veure text) ◦ la vida comunitària, la comunitat de béns i de dones i la consegüent desaparició de la família, ◦ normes eugenèsiques. 116
  112. 112. [540c] -Que bells que són, oh Sòcrates – digué -, els governants que com un escultor has modelat. -I les governantes, Glaucó – vaig dir -, perquè no cregues que tot el que he dit es referia més als homes que a aquelles d´entre les dones que estiguen suficientment dotades. - És just – digué –, perquè vam establir que tot havia de ser igual i comú entre elles i els homes[1]. [1] República V 451c. 117
  113. 113. Anàlisi de les virtuts de la kallipolis ◦ Els governants-prudents i savis (escassos en nombre) es fonamentaran sobre l’educació (episteme) ◦ Coratjosa a través dels guerrers (429e-430b) símil dels destenyits. Ni el dolor, ni la por ni la passió poden davant l’ànima coratjosa ben entrenada (igual que una roba ben tintada no es descoloreix ni amb sosa). ◦ Temperada (temprança – sophrosyne) domini de les passions “ser amo de si mateix”).” s’estén per tota la ciutat” (432a) ◦ On és, doncs, la justícia? “Fer cadascú el que li pertoca.” (433b). Per tant, la injustícia (ruïna de la ciutat) implica el bescanvi de funcions entre les classes socials. (434b) jul.-17 Plató - Politeia 118
  114. 114. Anàlisi de text◦
  115. 115. Rep. LLIBRE IV (429c-430b) “Això mateix” –vaig dir-li jo- “suposa tant com puguis que ho fèiem nosaltres quan seleccionàvem els soldats i els formàvem en música i en gimnàstica: no et creguis que ens enginyéssim per altra cosa que no fos que ells rebessin i obeïssin les lleis en condicions òptimes, com si fos una tintura, perquè la creença enells esdevingués sòlida no solament en els temes importants sinó també en els altres, això gràcies a posseir una naturalesa i una instrucció escaients, perquè no destenyissin la tintura aquests lleixius de tant poder de destenyir, vull dir els plaers més aptes que qualsevol cosa a fer-ho, o que qualsevol cendra, o també el dolor, la por, la passió. Una força tal, conservativa per una opinió recta en tot i justa, tant en els temes importants com en els lleus, estableixo que és el coratge, i l’anomeno així suposant que tu no diguis el contrari.”
  116. 116. PLATÓ: TEORIA POLÍTICA ◦ L’alternativa a la crisi de la polis és el/s filòsof/s-rei/s, unió del saber més el poder: només qui coneix la idea de bé pot posar-la en pràctica (intel·lectualisme ètic). ◦ Es tracta d’una educació (paideia) diferent de la sofística. Cal treballar les arts que porten al coneixement del Bé, a través de la dialèctica. 121
  117. 117. Isomorfisme polis-individu (anàlisi de la “lletra petita”) ◦ Aplicació dels principis de justícia analitzats des de la polis justa (“lletra grossa”) a l’individu just (“lletra petita”). ◦ Parts (funcions, potències) de l’ànima: ◦ Racional, capaç del càlcul ◦ Irracional o concupiscible, lligada als plaers i satisfaccions. ◦ Irascible, lluita contra les passions (440a – exemple dels cadàvers) ◦ Isomorfisme polis-ànima (411c-412d) ◦ Plató descriu la injustícia a l’ànima (444b) ◦ Formes justes de Constitució política: monarquia (governa un savi) o aristocràcia (governa més d’un). jul.-17 Plató - Politeia 122
  118. 118. Isomorfisme entre polis i ànima ARTICULACIÓ A TRAVÉS DE LA “PAIDEIA” (EDUCACIÓ) POLIS - CLASSE SOCIAL FUNCIÓ SOCIAL VIRTUT (polis/individu) FUNCIÓ DE L’ÀNIMA GOVERNANTS Legislar (governar) Prudència (saviesa) RACIONAL GUERRERS Defensar la polis Coratge IRASCIBLE PRODUCTORS Produir Temprança/ moderació CONCUPISCI BLE 123 ÀNIMA JUSTAPOLIS JUSTA L’individu és just de la mateixa forma que la polis és justa
  119. 119. Justícia “dikaiosyne”: Sorgeix de l’harmonia de les parts: *classes socials (polis) *parts de l’anima (individu) jul.-17 Plató - Politeia 124 Classe social Virtut Ànima Situació governants arkhontai prudència phrónesis. Bon judici en les relacions a l'interior de la ciutat i en les relacions entre ciutats intel·lectiva/racional to logistikon 439 d cap raó (Timeu 69 b-72b) guerrers epikouroi philakes fortalesa andreia. opinió justa de les coses que cal témer i de les que són temibles. irascible to epithymetikon 439 d pit energia productors demiourgoi temprança,moderació sophrosyne. S'estén per tots els ciutadans. Domini de si mateix i de les passions concupiscible to thymoeides 441 a ventre desig
  120. 120. Anàlisi de text◦
  121. 121. Rep. LLIBRE IV (441c-442c) “Vet aquí doncs” –vaig dir jo- “que encara que amb dificultats hem arribat a terme, hem arribat raonablement a la conclusió que les diverses parts que hi ha a la ciutat també són a l’ànima de cada individu, i en el mateix nombre.” “Sí, hi són.” “Per tant, no serà ja forçós, certament, que si quelcom determinat fa la ciutat sàvia, l’individu també ho sigui, i pel mateix?” “Naturalment, ho serà.” “I això que fa a l’individu coratjós fins a tal punt, això mateix fa la ciutat coratjosa fins al mateix punt, i que individu i ciutat tinguin així totes les altres coses pel que fa a la virtut?” “Forçosament.” “I em penso, Glaucó, que direm que un home és just de la mateixa manera que la ciutat era justa.” “També això és totalment indiscutible.” “I no hem oblidat de cap manera allò, que la ciutat era justa perquè, de les tres menes de gent que té, cadascuna d’elles fa el que li pertoca.” “No crec pas que no hàgim oblidat” –digué. “De tota manera cal no oblidar que cadascú de nosaltres serà just i farà el que li pertoqui només si cadascuna de les seves parts individuals fa el que licorrespon.” “Certament, cal no oblidar-ho.”
  122. 122. “Politeia” Aspectes bàsics de la teoria política de Plató a la República ◦ NATURALISME : en quant a l'origen de la societat i pel que fa a l'especialització o divisió natural de les classes socials en relació a la seva funció dintre de la societat. (Contra la visió contractualista dels sofistes) ◦ TECNIFICACIÓ de la política: el polític és un especialista, sorgit de la paideia. ◦ PAIDEIA : vertebració de la societat a través de l'educació, la qual pot contrarestar la manca de lleis coactives. ◦ ORGANICISME: importància del tot per sobre de les parts; és el que permet la comparació entre l'ànima individual i la polis (i encara més enllà amb el món com un tot --kosmos--) Així, igual que el cos sa, l'estat organitzat i feliç no necessita lleis (metges) per ordenar-se. ◦ HISTORICISME: règims polítics en procés de degeneració. Cicle a què estan sotmès tot el món de l'esdevenir. 127
  123. 123. Règims polítics (de més a menys perfecció): Monarquia/Aristocràcia1. (aristós, el millor i cratos, poder) govern dels millors. Està dirigida per filòsofs-reis. Aristocràcia intel·lectual Timocràcia2. (Timos, valor) govern dels militars. És un govern massa violent. Els guerrers volen governar la ciutat com si es tractés d’una caserna. Oligarquia3. (Oligos, pocs) Govern de la minoria de ciutadans rics i influents a la ciutat. Democràcia4. (demos, poble). El poder del poble, entès com igualtat formal davant la llei. Era el model de Pèricles. És un règim d’opinió pública. Tirania5. o dictadura és el govern més injust, conseqüència de la degradació de la democràcia. No hi ha cap virtut ni cap llei, només la voluntat del tirà que només defensa els propis interessos. 128
  124. 124. Les formes de govern ◦ MONARQUIA O ARISTOCRÀCIA ◦ TIMOCRÀCIA ◦ OLIGARQUIA ◦ DEMOCRÀCIA ◦ TIRANIA FORMESDECADENTS DEGOVERN
  125. 125. Crítica a la teoria platònica de la República El desplegament de la teoria política de Plató és més que una tasca utòpica una d'enginyeria social (segons critica Karl Popper (s.XX) a “La societat oberta i els seus enemics”). 130
  126. 126. 131 Però a vosaltres us hem format tant per a vosaltres mateixos com per a la resta de l'Estat, per a ésser conductors i reis dels eixams, us hem educat millor i més completament que als altres, i més capaços de participar tant en la filosofia com en la política. Cada un al seu torn, per consegüent, heu de davallar vers l'estatge comú dels altres i habituar- vos a contemplar les tenebres; car, un cop habituats, veureu mil vegades millor les coses d'allí i coneixereu cada una de les imatges i de què són imatges, ja que vosaltres haureu vist abans la veritat pel que fa a les coses belles, justes i bones. I així l'Estat habitarà en la vigília per a nosaltres i per a vosaltres, no en el somni, com passa actualment en la majoria dels Estats, on competeixen entre ells com entre ombres i disputen entorn del govern, com si fos quelcom de gran valor. Però el cert és que l'Estat en el qual menys anhelen de governar els qui han de fer-ho és forçosament el millor i el més allunyat de dissensions, i el contrari cal dir del que tingui els governants contraris a això.“ (Rep. 520 b-d).
  127. 127. LA TEORIA COSMOLÒGICA ◦ En un principi només existia: a) una massa material caòtica, formada per la totalitat dels quatre elements: terra, aigua, aire i foc. b) el Món de les idees c) el Demiürg d) l’espai buit. ◦ Explicació teleològica: el Demiürg fa el cosmos a partir de la massa material tot contemplant el model de les idees. El temps es crea amb el cosmos, no existia abans. ◦ El cosmos és esfèric: la terra al centre, els planetes i les estrelles fixes. Es mou sobre harmonies musicals i proporcions numèriques.
  128. 128. 135
  129. 129. 136
  130. 130. 137 Llibre VII República
  131. 131. 138
  132. 132. 139
  133. 133. - I no és una gran precaució que no tasten la dialèctica quan encara siguen joves? [539 b] Perquè deus haver observat que, quan els adolescents han tastat per primera vegada els arguments, se´n serveixen com d´un joc, els usen sempre per a contradir i, a imitació de qui els confonen, ells, al seu torn, refuten d´altres i gaudeixen com a cadells estirant i mossegant verbalment a qui se´ls apropa. - Sí, gaudeixen sobre manera – digué. - I quan ja han refutat molts i han sofert també moltes refutacions, cauen ràpidament en la [c] incredulitat de tot allò en què abans creien i, aleshores, desacrediten davant els altres, no només a ells mateixos, sinó també tot el que es refereix a la filosofia. - Molt cert – digué. - En canvi – vaig dir jo – un adult no voldrà acompanyar-los en eixa bogeria, i imitarà més bé els que volen discutir per a investigar la veritat que a qui per divertir-se fa un joc de la contradicció; i d´aquesta manera, no només es comportarà ell amb mesura sinó que convertirà la [d] seua ocupació de menyspreable en respectable. - Exactament – digué. - I no hem dit tot açò per precaució, que els que participen en la dialèctica siguen de naturalesa prudent i ferma, de manera que no es puga dedicar-s´hi el primer nouvingut inepte? - És cert – digué. 140 Pàg. 19, traducció X. Renau
  134. 134. Vocabulari de Plató 141 Al·legoria• Ànima (psiqué)• Bé (agathón)• Ciutat (polis)• Dianoia• Coneixement intel·ligible• Coneixement sensible• Creença (pistis)• Dialèctica• Món Sensible• Món de les Idees• • Idea (eidos) • Imaginació • Matemàtiques • Metempsícosi • Menó • Mite de la Caverna • Opinió (doxa) • Reminiscència • Ciència (sofia) • Veritat
  135. 135. 11/7/2017 Plató 142 LA VIRTUT (“Menó”) que es pot APRENDRE L’ÀNIMA (“Fedó”) IMMORTAL ANÀMNESI té FUNCIONS EL MITE DE LA CAVERNA MÓN D’IDEES FONAMENT DE L’EXISTENT MÓN SENSIBLE MUTABLE ELS SENTITS simbolitzat per HOMES ENCADENATS a LA DOXA (OPINIONS) és GRAU INFERIOR DEL CONEIXEMENT imita L’ESTAT IDEAL (“La República”) HOMES ALLIBERATS per L‘EROS I LA DIALÈCTICA que contemplen EL BÉEl seu objecte superior és mitjançant la EPISTEME RAÓ ÀNIM DESIG són GOVERNANTS GUARDIANS TREBALLADORS amb simbolitzat per percebut per EXCEL·LÈNCIA entesa com a analitza distingeix FORMES DE GOVERN aristocràcia timocràcia oligarquia democràcia tirania reflexiona sobre fonament de Sòcrates El pitagorisme conflueixen en pretén Epistemologia que és GRAU SUPERIOR DEL CONEIXEMENT són VALORS morals estètics constitueixen la JUSTÍCIA fonament de RECORD que és de és reencarnant-se per PURIFICAR-SE PLATÓ PRUDÈNCIA VALOR MODERACIÓ VIRTUTS que són on exposa són és que és és és APARENT IMMUTABLE és CLASSES SOCIALS són REAL

×