Teories de la justícia: utilitarisme, llibertarisme i deontologisme

1. JUSTÍCIA

3. Un experiment sobre l’equitat* en animals
*Qualitat que consisteix en donar a cadascú allò que es mereix en funció dels seus
mèrits.

4. Utilitarisme: és just allò que
proporciona el màxim benestar per al
major nombre de persones
Llibertarisme: és just allò que em
proporciona al màxim grau de
llibertat persons
Deontologisme: és just allò que faig
quan compleixo amb els meus deures,
amb independència dels resultats

5. UTILITARISME

6. El cas Mignonette (1884): moral i canibalisme
Thomas Dudley, capità
Edwin Stephens, primer oficial
Edmund Brooks, mariner
Richard Parker, grumet

8. Va ser moralment correcta la decisió que es va prendre els
mariners ? Com podem saber si una acció és justa o injusta?
En primer lloc s’ha d’escollir entre dues opcions:
a) Matar a 1 dels mariners per tal que els altres 3 es puguin salvar
b) No matar a cap mariner i que morin tots 4
Cas que l’opció triada sigui “a”, aleshores cal escollir quin dels 4 mariners ha de ser
sacrificat, tenint en compte factors com ara
i) Si té família o no, per tal de valorar l’impacte sobre els seus parents
ii) Les seves condicions de salut
iii) La seva edat
iv) …
Anàlisi cost / benefici

9. El dilema del tramvia és un experiment mental ideat per validar o refutar la legitimitat
de l'ètica de l'utilitarisme. Va ser plantejat per primer cop per la filòsofa Philippa Foot.

10. Una acció es considera justa en el cas que, tenint en compte els
resultats, els beneficis superin els perjudicis?
O, per contra, hi ha accions (per exemple el crim) que són
injustes independentment de les circumstàncies i els resultats?
La moral en
funció dels
resultats
Conseqüencialisme Utilitarisme
La moral en
funció dels
principis
Essencialsme Deontologisme

11. Una acció bona és aquella que procura el màxim benestar per
al màxim nombre de persones = maximització del plaer =
major felicitat possible.
L’objectiu és un terrorista L’objectiu no és un terrorista Balanç
Disparar
a matar
+ 100 potencials víctimes
salvades
- 1 persona morta (el terrorista)
+ 0 (ningú havia de morir)
- 1 persona morta (el suposat
terrorista)
+ 100
- 2
No
disparar a
matar
+ 1 persona salvada (el terrorista)
- 100 persones mortes (els
objectius de l’atemptat)
+ 0 (ningú havia de morir)
- 0 (ningú ha estat abatut)
+ 1
- 100

12. 1. La justícia ha d’atendre a les conseqüències i no a les
intencions de l’agent. Les persones no poden ser
jutjades per com són, sinó per allò que han fet (i les
seves conseqüències).
2. La justícia no té una validesa a priori. No existeixen
normes justes a priori independents de les
circumstàncies concretes en què es realitza l’acció i
els seus resultats (Kant)
3. Les conseqüències d’una norma es mesuren en
termes de benestar o malestar (plaer o dolor).
Aquestes conseqüències s’extenen a tots els
implicats en l’acció (la societat).

13. Utilitarisme vs ètica dels drets
És just infligir un dolor intens a una persona si
amb això s’eviten morts i patiments d’una
magnitud més gran?
És just extreure tots els òrgans del cos d’una
persona sana si amb això aconseguim salvar
les vides i millorar notablement l’estat de salut
de 20 persones malaltes?
És just uns determinats estudis universitaris
perquè la manca d’alumnat comparada amb la
despesa que demana no fa rendible els
estudis?

14. Utilitarisme vs ètica dels drets
Es pot considerar bona una acció quan viola els drets de les persones a les quals aquella
acció afecta?
Drets i deures
morals
Resultats de
l’acció
Tenen les persones drets i deures que són vàlids a priori (de
forma categòrica) i que, per tant s’han de respectar en qualsevol
circumstància i amb independència del benefici o perjudici
resultant?
Existeixen uns principis morals superiors a la utilitat de les
accions?

15. Una crítica a l’utilitarisme: John Rawls
Suposem que un grup d’individus està reunit per escollir les lleis que governaran la seva
vida col·lectiva (contracte social).
Cada individu defensa els seus interessos particulars. Se sumen les opinions i es respecta
la de la majoria: màxim benestar per al major nombre de persones.
L’utilitarisme no garanteix la justícia social
Suposem que a l’hora de decidir no coneixem el lloc que ocuparem a la societat (classe,
ètnia, sexe, estat de salut, edat, creences, formació, etc.)
No escollirem segons els nostres interessos particulars (perquè no els coneixem) ni
segons l’utilitarisme (la majoria) perquè podríem formar part d’una minoria.
Una decisió racional exclou l’utilitarisme

16. LLIBERTARISME

17. 110.000 millions de dolars
(Forbes, 2019)
Si es gastés 1 milió d’euros
al dia, trigaria 300 anys en
consumir la seva fortuna
La riquesa de Gates és
equivalent al PIB
d’Honduras, Bolívia,
Paraguay i Equador junts.

18. La llibertat d’un individu s’ha de respectar sempre i quan les seves accions no
perjudiquin a altres persones i l’individu assumeixi les conseqüències de les
seves accions.
La meva llibertat em fa ser amo també del meu cos, i per tant ser lliure de fer
allò que vulgui amb ell.
Condició: consentiment voluntari i conscient de les parts.

19. No al paternalisme. Les lleis de l’Estat no poden obligar a un individu a dur a
terme una conducta, fins i tot en el cas que aquesta sigui favorable als seus
interessos.
La societat no pot interferir en la llibertat individual adduint la preservació del bé (físic o
moral) de l’individu.
Controlar l’individu en aquest sentit és perjudicar-lo, encara que es pensi que el
beneficiem.

20. Les lleis no poden entrar en qüestions de moral personal.

21. Les lleis no poden entrar en qüestions de moral personal.

24. El dret a la propietat privada no pot ser limitat legalment. De manera que
l’Estat no pot desposeir algú de la seva propietat de forma directa o indirecta
(impostos). La cesió de la propietat privada ha de ser lliure i no obligatòria. Els
impostos obligatoris són una mena de robatori.
Una distribució desigual de la riquesa no és sinònim d’injustícia. Una redistribució
igualitària no implica tampoc que es faci justícia.
La riquesa que no tinc és justa si l’he obtingut de forma legítima, o sigui, és el resultat
d’una relació lliure en la societat o en el mercat: treball, herència, inversió, donació…).
Només serà injusta si l’he obtingut per altres mitjans.

25. Messi té uns ingresos anuals de 40 milions d’euros.
¿Els ha obtingut de forma legítima?
Salari que li paga el club a través d’un contracte.
Ingressos procedents de patrocinadors (amb els
quals té una relació contractual). Negocis
particulars (legalment constituïts).
Fer que Messi (o que qualsevol altra persona)
pagui impostos significa atemptar contra la seva
llibertat. És una mena de robatori.
És possible que Messi no necessiti tot els diners
que guanya, i que hi hagi persones que els
necessitarien més…
Un pacient en diàlisi necessita un dels meus ronyons més que jo. Això no significa que
l’Estat me’l pugui treure per donar-li, per molt urgent que sigui la seva necessitat.
Perquè és meu. Les necessitats no poden amb el dret fonamental a fer allò que vulgui
amb el que és meu.

26. L’Estat no pot interferir en les relacions entre els individus quan hi ha un
consens lliurement establert.
Si la meva vida em pertany, he de tenir la llibertat d’abandonar-la quan vulgui i de
la manera que vulgui. Cas que personalment o tècnicament no pugui, aconseguir
la col·laboració conscient i voluntària de terceres persones

27. DEONTOLOGISME

28. Una acció es considera moralment bona en el cas que, tenint en
compte els resultats, els beneficis superin els perjudicis?
O, per contra, hi ha accions (per exemple el crim) que són
dolentes independentment de les circumstàncies i els resultats?
La moral en
funció dels
resultats
Conseqüencialisme Utilitarisme
La moral en
funció dels
principis
Essencialsme Deontologisme

29. Valorem l’acció de donar almoïna (beneficència) en funció
del benefici material obtingut per part de la persona que
la rep i el cost que representa per a cada donant particular:
si cadascú de nosaltres dona 1 €, el necessitat pot cobrir
algunes de les seves necessitats diàries.
BONDAT = RESULTAT = UTILITAT
Valorem l’acció de incomplir el compromís del secret de confesió en funció del benefici
obtingut per part de les persones que obtindrien reparació judicial pel dany provocat.
Fem un càlcul del perjudici provocat (trencament de la confiança) i el benefici produït.
BONDAT = RESULTAT = UTILITAT = CÀLCUL

30. Podem estar segurs que darrera
d’una acció de beneficència o
filantropia hi ha sempre una bona
voluntat o una intenció moralment
bona?
ACCIÓ RESULTAT
(benefici / cost)
Totes les persones beneficiades pel donatiu (la societat
al complet): disposem d’un servei que no hem tingut
que pagar personalment a través dels nostres impostos
= BENEFICI ALIÉ
La pèrdua patrimonial personal de l’empresari =
PERJUDICI PERSONAL
INTENCIÓ =
VOLUNTAT
Possibilitat d’un propòsit egoista, d’un interés personal
(honor, imatge corporativa, sentiment de satisfacció
personal, deduccions fiscals…) que no poden ser
aconseguides d’una altra manera = BENEFICI PROPI

31. Què fa que un botiguer sigui
moralment honrat?
Actuar conforme al deure i actuar
per deure
Hi ha 2 formes d’entendre el deure
1. Actuar conforme al deure: per no
protegir la seva reputació, per evitar ser
acusat d’estafador i evitar una sanció =
interés = càlcul = inclinació
2. Actuar per deure = per respecte a la llei
moral
INCORRECTE
CORRECTE

32. És diferent:
1. Ser honrat perquè en cas contrari pot
sortir perjudicat el negoci = actuar
per interés = el botiguer fa el correcte
però per una raó incorrecta.
2. Ser honrat perquè s’ha de ser honrat
= actuar per deure = actuar per
principis morals
INCORRECTE
CORRECTE

33. Què vol dir actuar per deure?
Dur a terme una acció per respecte a la llei moral, amb
independència dels interessos personals o dels demés
Una acció és bona quan el motiu que la duu a terme és el
compliment deure , encara que això perjudiqui als nostres
interessos o als dels demés.
S’ha de
dir la
veritat
sempre?
La veracitat de les declaracions
que no es poden eludir és el deure
formal de la persona amb
qualsevol, per grans que siguin els
perjudicis que se’n pugui derivar
per a ell o per a altres

34. Puc decidir mentir perquè he valorat que
amb la mentida aconsegueixo que se salvi
la vida de una persona innocent. No
perjudico a ningú amb la meva decisió
(màxim benefici) = ACTUAR CONFORME AL
DEURE
Puc decidir dir la veritat. Perjudico a una
persona amb la meva decisió. Però és una
llei moral dir la veritat i, per tant, si dic la
veritat actuo conforme a la llei = ACTUAR
PER DEURE

35. Què és una llei moral?
Una llei és una norma que diu que tothom ha de fer X = una llei és una norma
UNIVERSAL
Actuar per deure és actuar de tal manera que la meva decisió
podria ser considerada una llei = que la meva decisió podria
convertirse en una norma universal de conducta
La llei moral
Decideixo
fer X
Puc pensar X de
manera universal?
X és una
llei moral