Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

La Societat

189 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

La Societat

  1. 1.  La societat és el conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interactuant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat.  Plató ens diu que l’ésser humà no és autosuficient i necessita a altres individus, necessita viure en societat, per poder realitzar- se.  Aristòtil afirma que l’ésser humà és un animal social i no pot viure com una criatura aïllada: "L'ésser humà és un ésser social per naturalesa", i és constitutivament social en un doble sentit:  › Necessita d'altres persones per sobreviure, per cobrir les seves necessitats bàsiques com l'alimentació o la seguretat.   › Però per altra banda, sense la resta dels humans mai es convertiria en una persona.
  2. 2.  Dues raons bàsiques: › Biològiques: l’ésser humà es incapaç de sobreviure en els seus primers períodes de vida, per tant necessita l’ajuda dels altres individus. També necessita un temps d’aprenentatge per ser autònom ja que manca d’uns instints. › Culturals: La condició de ser cultural dels éssers humans, la possessió del llenguatge , la utilització de símbols que li possibiliten la representació del món, etc. no és possible que pugui ser desenvolupada per un individu de forma aïllada perquè fa necessària, per a la seva adquisició, de la intervenció d'una col·lectivitat i unes institucions.
  3. 3.  Polític: Postura de qui es considera que la realització de la persona forma part d’un projecte mes ampli que implica a tota la societat en la que viu.  Apolític: És la postura de qui es considera que la felicitat de l’individu és un projecte realitzable al marge de la societat de petites comunitats que no participen a la vida política.  Antipolític: És la postura de qui es considera que la felicitat de l’ individu només és possible en un estat de naturalesa rebutjant tot el que es social, però això no ens porta a apartar-nos de la vida política sinó a actuar activament per denunciar, provocar i posar en evidencia tots els inconvenients del viure en societat.
  4. 4.  La democràcia és una forma d'organització de grups de persones, la característica més important és que la titularitat del poder resideix en la totalitat dels seus membres, fent que la presa de decisions respongui a la voluntat col·lectiva dels membres del grup.
  5. 5.  Com s'ha d'organitzar la convivència  Com governar els afers comuns.  Els diferents grups amb diferents interessos i projectes per a la societat s'agrupen a través dels partits polítics que es constitueixen en una representació selectiva de la pluralitat de tendències que es desenvolupen a la societat .  D'aquesta manera la política serà el resultat de l'equilibri entre les diferents forces obligant a pactar per governar i fent més difícil que s'imposin les tesis més radicals que només beneficien a una minoria.
  6. 6.  S'ha de preservar el dret dels individus de les agressions de la majoria i el govern.  Un demòcrata no només aspira a la majoria sinó que desitja governar tenint en compte a tothom.  Legislar i governar no es pot basar simplement en la imposició de les majories sense el respecte a les minories.  El bon governant tendeix a integrar tots els individus i buscar la cohesió social, per tant, ha de tenir sempre en compte els drets i les opcions que per minoritàries estan en desavantatge a l'hora de les votacions.  L’ interès comú pot ser el correcte de l'acció de govern però sempre que es pugui s'haurà de compatibilitzar amb d’interès i el respecte a les minories.
  7. 7.  La democràcia ha evolucionat de la manera següent : › 1 . Democràcia liberal: només podien votar aquells que formaven part del cens dels que pagaven impostos. › 2 . Sufragisme i vot femení: posteriorment s'estén a tota la societat amb la implantació del sufragi universal i el vot femení. › 3 . Tercera fase: s'ha d'aprofundir en la democràcia formal i procedimental. › Hi ha dos aspectes en què es pot fer:  Les eleccions  El debat
  8. 8.  1. Estratègia 60-40  2. Governar només per a aquells que voten.  3. Mal ús de la publicitat institucional.  4. Manipulació dels mitjans públics de comunicació i pressió sobre els privats.  
  9. 9.  Quines són les tres tradicions a l’hora de parlar de la historia del pensament? › La maximització del plaer, hem de intentar aconseguir la màxima felicitat per al major nombre de persones. › La justícia no és la maximització de la felicitat, la justícia vol dir respectar els drets de cadascú. La llibertat d’escollir per nosaltres mateixos de com viure es molt important. › La justícia té a veure amb cultivar i promoure la virtut i el bé comú.
  10. 10.  Apareixen les grans preguntes en la vida publica? › Les grans preguntes de la vida no les trobem en les societats democràtiques, això explica la frustració tan generalitzada. La vida publica es crea fent poc cas a les grans preguntes que són més importants del que ens pensem.  Per què els polítics no van aportar les qüestions fonamentals de la ètica a la política?  No ho van fer perquè nosaltres estem en desacord sobre les qüestions morals i es arriscat introduir a la política aquestes preguntes sobre el benestar comú.
  11. 11.  Quina és la conclusió de tot això? › No té a veure amb qui té la raó o amb qui no la té, com que nosaltres no hem resolt el problema o la qüestió i només l’hem començat, primer de tot que falta un diàleg necessari per tal de començar a construir un ideal democràtic de la política del bé comú.

×