1. FRIEDRICH NIETZSCHE (1844-1900)

2. Filosofia de la sospita
La filosofia contemporània (del segle XX) ha estat
marcada per les grans qüestions plantejades pels
grans “mestres de la sospita” o “aquells que fan
caure les màscares” (expressions encunyades per
Paul Ricoeur, 1965). Des d’aleshores s’han seguit una
sèrie de noms en forma de tríada (segons aquells
aspectes que es vulguin destacar de la filosofia
contemporània), dels quals Ricoeur en cita: Marx,
Nietzsche i Freud. Tots tres, des de perspectives
diferents, mostren una certa crisi, encara no resolta
en la filosofia que els va precedir. Fonamentalment,
cada un des d’un àmbit diferent, posen en evidència
els punts febles i emmascarats en la noció de
subjecte de la tradició moderna:
 Marx desvela la ideologia com a falsa consciència o
consciència invertida;
 Nietzsche moralitat rebuda i engendrada a partir
d’un ressentiment contra la vida, desenmascara
els falsos valors;
 Freud posa al descobert les disfresses de les
pulsions inconscients.

3. FILOSOFIA DE LA SOSPITA
 Desconfiança en tot
argument racional ja
que al darrera S’AMAGA
una VOLUNTAT que vol
imposar-se.
 La intel·ligència, la RAÓ
es veu com un
instrument pervers de la
voluntat
 Crítica a la cultura
occidental que es basa
en el coneixement
racional: CIÈNCIA i
FILOSOFIA

4. Pierre Menard, autor del Quijote
“Es una revelación cotejar el Don Quijote de Menard con el de
Cervantes. Éste, por ejemplo, escribió (Don Quijote, primera
parte, noveno capítulo):
(…) la verdad, cuya madre es la historia, émula del tiempo,
depósito de las acciones, testigo de lo pasado, ejemplo y aviso
de lo presente, advertencia de lo por venir
Redactado en el siglo diecisiete por el “ingenio lego”
Cervantes, esa enumeración es un mero elogio de la historia.
Menard, en cambio escribe:
(…) la verdad, cuya madre es la historia, émula del tiempo,
depósito de las acciones, testigo de lo pasado, ejemplo y aviso
de lo presente, advertencia de lo por venir
La historia madre de la verdad; la idea es asombrosa.
Menard, contemporáneo de William James, no define la historia
como indagación de la realidad, sino como su origen. La
verdad histórica para él no es lo que sucedió; es lo que
juzgamos que sucedió. Las cláusulas finales –ejemplo y aviso
de lo presente, advertencia de lo por venir– son
descaradamente pragmáticas.”
Jorge Luís Borges: “Pierre Menard, autor del Quijote”; a Ficciones

5. Influències
 Els presocràtics i els sofistes.
Importància del canvi i una visió plural,
no unívoca de la vida
 L’esquerra hegeliana. Ateisme i
materialisme
 Darwin. Centralitat de la vida i
evolucionisme
 Schopenhauer. Voluntat. Pessimisme
estètic.
 Wagner. Òpera esdevé un art creatiu
total. Amor per Còsima (Ariadna,
exemple de superhome)

6. FILOSOFIA A COP DE MARTELL
 Destrucció dels valors
establerts per la cultura
occidental
 Principalment ataca:
1- La metafísica: critica
la imposició de la raó
sobre els instints
2-La moral: critica
l’existència d’uns valors
sobre la voluntat
(expressió de la VIDA)
3-La Religió
judeocristiana: com
engany davant la
creença en un món
ultramundà

7. BIOGRAFIA DE NIETZSCHE
• Filòsof alemany, va néixer el 15 d’octubre
de 1844 a Röcken, en la Turíngia, al si d’una
família protestant.
• Ell era el primogènit, però va tenir una
germana, Elisabeth, que va jugar un
destacat paper en la seva vida.
• El 1849 va morir el seu pare de
"debilitament cerebral" .
• A partir de 1859 va estudiar en la
prestigiosa escola de Pforta on va rebre
una acurada educació i la influència de
Schopenhauer.
• Posteriorment va estudiar filologia
clàssica i teologia a Bonn durant el curs
acadèmic de 1864-1865

8. Artur Schopenhauer (1788-1860)
 La voluntat de viure no és una realitat individual,
sinó un principi universal, un impuls il·limitat
mai satisfet. L'ésser humà és qui s'adona
d'aquesta insatisfacció insuperable: la finalitat de
la vida no és la felicitat sinó el dolor i la mort. La
intuïció de la voluntat de viure com a realitat
fonamental condueix a Schopenhauer a un
profund pessimisme, a una actitud de
renúncia radical a la vida; Schopenhauer,
seguint les doctrines de Buda, proposa el camí
d'ascetisme. No així Nietzsche, que partint de la
mateixa intuïció de la voluntat de viure com a
realitat absoluta, condemnarà l'actitud de
renúncia i predicarà el sí a la vida en totes les
seves formes.
 Obra fonamental: El món com a voluntat i com a
representació

9. BIOGRAFIA DE NIETZSCHE
• 1869 Professor adjunt a Basilea –fins que
dimiteix l’any 1879 per raons de salut. El
jove professor Nietzsche (vint-i-cinc anys)
intima amb Wagner (que en té llavors
cinquanta-sis i inicia la composició de la
Tetralogia) i amb Cosima Wagner (trenta
anys). Cosima, que posteriorment
anomenarà Ariadna és el seu amor
platònic.
• 1879 Nietzsche pateix mal de cap, mal de
vista, nàusees, vòmits… que l’obliguen a
retirar-se de l’activitat universitària amb
una petita pensió D’aleshores ençà porta
una vida de "filòsof errant" sempre buscant
climes favorables a la seva salut. La
malaltia acabarà essent una forma de vida,
gairebé el "punt de vista" des del qual jutja
el món.

10. BIOGRAFIA DE NIETZSCHE
• 1881 A l’agost, al balneari de Sils-Maria,
en una passejada, té la intuïció de l’etern
retorn. L’any següent coneix la jove Lou
von Salome que pretén en matrimoni.
• 1889 El 3 de gener a Torí (Itàlia) es
produeix l’episodi de l’eufòria, generalment
diagnosticat com a brot d’esquizofrènia o
com a sífilis. Nietzsche, al mig del carrer,
s’abraça plorant a un cavall mig mort que el
seu amo estava fuetejant… l’episodi
recorda alguns episodis de Sant Francesc
que també abraçava els "germans
animals".

11. BIOGRAFIA DE NIETZSCHE
• Retorna a Basilea i finalment és ingressat
per la família al manicomi de Weimar;
només en sortirà per fer curtes estades a
casa de la seva mare. Mor el 25 d’agost del
1900.

12. OBRES DE NIETZSCHE
1.Fins 1878: Primers treballs d'interpretació
i crítica de la cultura. Influenciat per
Schopenhauer i Wagner. Obres: L'origen de
la tragèdia, Consideracions intempestives
2. Fins 1882: Homenatge a la cultura i
esperit lliures, en un sentit semblant al de
la Il·lustració francesa. Obres: Humà,
massa humà, Aurora, Gaia ciència
3.Fins 1887: Època de Zaratrusta o de la
Voluntat de poder. Obres: Així parlà
Zaratrusta, Més enllà del bé i del mal,
Genealogia de la moral, Ecce Homo

13. NIETZSCHE a “ECCE HOMO”
“ JO conec el meu destí…JO no vull creients;
crec que sóc massa maligne per això; JO
no crec en mi mateix…JO no sóc un home,
JO sóc la dinamita”

15. VITALISME
CAUSES:
1. Reacció sistemes filosòfics que situen la
felicitat en l’ordre racional o social
2. Darwin: Selecció natural. Exclusió del
fixisme i creacionisme.
CARACTERÍSTIQUES:
1. Felicitat entesa com a destí individual.
2. La VIDA és el valor fonamental
3. Afirmació de l’INSTINT per sobre del
component racional.

16. Crítica de la cultura occidental
Utilitza el MÈTODE de la GENEALOGIA: estudi dinàmic i vital per tal de trobar
l’origen del problema a través del seu desenvolupament al llarg de la història.
La cultura occidental és DECADENT NEGACIÓ DE LA VIDA
ERROR
ORIGEN?
NIHILISME
DIONÍS APOL·LO
SÒCRATES
PLATÓ

18. Són elements contraposats de l’esperit grec representats pels déus Apol·lo i Dionís
DIONÍS
Acceptació de la vida
Passió, instint, canvi
Voluntat irracional
Nit, foscor
Dolor cósmic
Bogeria, rauxa
APOL·LO
Rebuig i negació de la vida
Raó, equilibri, harmonia
Voluntat racional
Dia, lluminositat
Alegría solar
Pau, seny, prudència
EN LA TRAGÈDIA
Música, dansa
Cor ( poble )
Paraula
Personatges ( aristòcrates )
Configuren la tragèdia clàssica
però L’essencial és el fons dionisíac
ESPERIT DIONISÍAC I ESPERIT APOL·LINI

19. SÒCRATES PLATÓ
Renúncia a la vida
i prefereix morir.
Nega el canvi.
Més importància
a les idees
Van trencar l’harmonia de la tragèdia
grega i van imposar la
RACIONALITAT.
Van oblidar l’origen metafòric dels
conceptes i imposaren la
VERITAT ABSOLUTA.
ORIGEN DEL NIHILISME

20. El problema de Sòcrates
 «El fanatisme amb què la reflexió grega sencera es llança
a la racionalitat delata una situació difícil: s’estava en
perill, es tenia una sola elecció: o bé perir o bé ser
absurdament racionals... El moralisme dels filòsofs grecs a
partir de Plató té uns condicionaments patològics; i el
mateix el seu afecte a la dialèctica, Raó = virtut = felicitat
significa simplement: cal imitar Sòcrates i implantar de
manera permanent contra els apetits obscurs una llum
diürna —la llum diürna de la raó. Cal ser intel·ligents,
clars, lúcids a tot preu; tota concessió als instints, al que
és inconscient, condueix cap a baix... [...]. El que ells
escullen com a remei, com a salvació, no és a la vegada,
més que una expressió de la décadence [...]. La llum
diürna més enlluernadora, la racionalitat a tot preu, la vida
lúcida, freda, previsora, conscient, sense instint, en
oposició als instints, tot això era només una malaltia
diferent —i de cap manera un camí de retorn a la virtut”, a
la "salut”, a la felicitat... Haver de combatre els instints —
aquesta és la fórmula de décadence: mentre la vida
ascendeix, la felicitat és igual a instint»
NIETZSCHE. Crepuscle dels Ídols, «EL problema de
Sòcrates».

21. Sobre veritat i mentida en sentit extramoral (1873)
L’home es creu molt important perquè té intel·lecte Coneixement i sensació
ENGANY
(No pot conèixer
ni com és ell mateix)VERITAT
Establerta socialment
mitjançant el LLENGUATGE
REALITAT?
Crítica al criteri de veritat
com a correspondència
OBLIT
La paraula és la
reproducció en sons
d’un estímul que es
tradueix en un impuls
nerviós que crea una
imatge a partir de la qual
metafòricament
representem el món.CARÀCTER CONVENCIONAL
DEL LLENGUATGE
Crítica a les idees de Plató
I als Universals com a realitats

22. Sobre veritat i mentida en sentit extramoral (1873)
D’on prové l’impuls cap a la VERITAT? Prové de la pròpia capacitat racional
que transforma les intuïcions en
esquemes
Ajuden al pas de la
Imatge al concepte
Residu d’una
metàfora
Recerca de la veritat
Recerca del sentit de l’home
i de seguretats
Només és possible la seguretat i la calma
Comprenent que cadascú té veritat (perspectivisme)
I que tota percepció és una interpretació
Crítica a la CIÈNCIA
Vol quantificar el que només són
qualitats. Les lleis de la naturalesa
només expressen relacions entre fets en
un moment determinat.
És el resultat de voler fixar la
realitat. La ciència crea
constantment metàfores per
donar consistència al món.

23. Sobre veritat i mentida en sentit extramoral (1873)
HOME RACIONAL HOME INTUÏTIU
Estoic o angoixat davant
la intuïció
Se’n riu de les abstraccions.
Alliberat de la rigidesa
conceptual.

24. Conceptes fonamentals

25. Segons Nietzsche es troba
instal·lat en la cultura
occidental des dels seus
orígens
CONCEPTE DE NIHILISME
Posició filosòfica que constata la manca de valors
vitals i de l’existència. NIHIL VALET ( Res té valor)
POSITIU-ACTIU:
és el reconeixement de les condicions per
les quals Occident ha arribat a ser
nihilista. Té un sentit reactiu i combatiu.
Negació de la negació de la vida.
Té tres moments:
1. Destrucció dels valors vigents fins
aleshores.
2. Afirmació, distanciament vers la
tradició. Moment de reflexió.
3. Nova valoració sobre la vida que
condueix a l'esperança, a "l'Aurora".
Voluntat de poder.
NEGATIU:
és l'essència de la tradició
platònica-cristiana.
Absència de sentit.
Negació de la vida.
Es pot afegir un tercer sentit: El nihilisme passiu o budista.
Consisteix en la interiorització de la vida humana. S'ha de
superar.

26. TEMES: LA MORT DE DÉU
Amb la metàfora de la “mort de Déu” Nietzsche expressa la negació a la
Metafísica i a les idees immutables que es presenten com a veritats absolutes.
També reflecteix el procés de desintegració de la cultura occidental que
concentrava en la idea de Déu tot el valor d’aquest món.
El procés de la
mort de Déu
• S’inicia en el Renaixement Antropocentrisme
• Continua en la
Il·lustració
Substitueix a Déu per: Raó, Ciència,
Progrés
Nihilisme parcial
Reaccions a la
mort de Déu
Nihilisme total: actitud que adopten els que, al descobrir
que Déu ha mort, cauen en la desesperació.
Nihilisme actiu: l’home ha de convertir-se de manera explícita i
voluntària en l’assassí de Déu per alliberar-se i crear els seus
propis valors.

28. De les tres transformacions
 De les tres metamorfosis de l'esperit us parlo: com l'esperit es converteix en camell, i el camell en lleó, i el
lleó, a la fi, en nen.
Moltes coses feixugues hi ha per a l'esperit, per a l'esperit fort, que sap suportar, en el qual habita el
respecte profund: coses més feixugues, i àdhuc les més feixugues, és el que deleja.
"¿Què és feixuc?", així pregunta l'esperit que sap suportar, i s'agenolla, com el camell, i vol anar ben
carregat.
Que no és això, humiliar-se per tal de mortificar el propi urc? Fer brillar la pròpia toixesa per riure's de la
pròpia saviesa?
O és això: capbussar-se en aigua llòtica, quan aquesta és l'aigua de la veritat, i no apartar-se de les
gèlides granotes i dels gripaus ardents?
O és això: estimar aquells que ens menyspreen, i, al fantasma, donar-li la mà, quan ens vol fer por?
Totes aquestes coses, les més feixugues de totes, es carrega a coll l'esperit que sap suportar: com el
camell que, ben carregat, corre al desert, així corre ell pel seu desert.
Però en el desert més solitari té lloc la segona metamorfosi: aquí l'esperit es converteix en lleó, vol fer
presa de la llibertat i ser senyor al seu propi desert.
Aquí cerca el seu últim senyor: es vol tornar el seu enemic, i l'enemic del seu últim Déu, per assolir la
victòria vol lluitar amb el gran drac.
Quin és el gran drac al qual l'esperit no pot seguir anomenant Déu i senyor? "Tu has de" s'anomena el
gran drac. Però l'esperit del lleó diu "jo vull".
"Tu has de" li barra el pas, resplendent com l'or, una bèstia coberta d'escata, i damunt cada escata brilla
rutilant "tu has de"!
Valors mil·lenaris brillen en aquestes escates i així parla el més poderós de tots els dracs: "Tots els valors
de les coses - brillen en mi."
"Ja han estat creats tots els valors, i tots els valors creats - sóc jo. En veritat, no hi ha d'haver cap més
"jo vull"!" Així parla el drac.
Germans meus, per què cal el lleó a l'esperit? Per què no n'hi ha prou amb la bèstia de càrrega que
renuncia i respecta?
Crear nous valors - tampoc el lleó no és capaç de fer-ho: però crear-se llibertat per a noves creacions -
això sí que és capaç de fer-ho el poder del lleó.
Crear-se la llibertat i un sagrat no àdhuc enfront del deure: per això, germans meus, cal el lleó.
Prendre's el dret de nous valors - això és la presa més horrible per a un esperit que suporta i que
respecta.
Però digueu, germans meus, què pot fer el nen que no hagi pogut fer el lleó? Per què el lleó rapinyaire
s'ha de convertir en nen?
Innocència és el nen, i oblit, un nou començament, un joc, una roda que dóna voltes per si sola, un
primer moviment, un sagrat dir si.
Sí, per al joc del crear, germans meus, cal un sagrat dir si: l'esperit vol ara la seva voluntat, el que havia
renunciat al món es guanya el seu món.
Tres metamorfosis de l'esperit us he contat: com l'esperit es convertí en camell, i el camell en lleó, i el
lleó, a la fi, en nen.
Així parlà Zarathustra

29. Superhome
Amb la MORT DE DÉU només es poden adoptar dues actituds:
Fan falta tres transformacions o metamorfosis
1. Que el CAMELL es transformi en LLEÓ: el camell significa la forma de viure que carrega
el pes de la culpa.
2. El LLEÓ significa el trencament amb el jo haig i la substitució pel jo vull, una voluntat
capaç de ser lliure.
3. Però el LLEÓ s’ha de transformar en NEN. En el neu veu Nietzsche la millor simbolització
del superhome com a l’home innocent, alliberat de la culpa cristiana i com a home creador,
que inventa els seus propis valors.
Superhome
El darrer home
Precipitat al Nihilisme.
Només cerca la comoditat i els plaers quotidians.
Sense ideals ni valors.
Home nou que es proposa crear nous valors
Donarà un nou sentit a la vida.
Representant dels ideals aristocràtics

30. TRETS DEL SUPERHOME
El superhombre és un esperó i una meta per als
homes potencialment superiors, mai per als
mediocres. ELITISME
El superhome és el sentit de la terra, aquell ésser
capaç d'afirmar la vida tant en els seus aspectes
lluminosos i racionals com en els més foscos i
passionals. VITALISME
La seva total afirmació de la vida el porta a acceptar el present amb tanta intensitat
com per voler que es faci etern. ETERN RETORN
És l’únic que pot crear nous valors perquè compta amb la VOLUNTAT DE PODER,
de domini, de creació... que admet l’error. “Arriba a ser el que ets”

31. Superhome
(Übermensch)
 És l’home nou (profetitzat per Zarathustra)
– s’emancipa de la moral cristiana (Anticrist)
– propugna valors vitals (revalorització del cos
enfront de l’esperit)
– diu dionisíacament sí a la vida, que inclou la
seva tragèdia i insensatesa (joia-dolor, felicitat-
infelicitat)
– fa pròpia la idea de l’etern retorn de l’idèntic
– es posa com a voluntat de poder, que
interpreta perspectivísticament el món
– crea nous valors (transvaloracions) el lloc dels
vells

32. Superhome
"Jo us predico el superhome. L'home és quelcom que ha de ser superat. Què
heu de fer per superar-lo?
Fins ara tots els éssers han creat alguna cosa que els supera: i vosaltres
voleu ser el reflux d'aquesta gran marea i recular fins a la bèstia en
comptes de superar l'home?
Què és el simi per a l'home? Una riallada o una vergonya dolorosa. I
precisament això ha de ser l'home per al superhome: una riallada o una
vergonya dolorosa.
Heu seguit el camí des del cuc fins l'home i encara en vosaltres hi ha
moltes coses que continuen essent cuc. Antany fóreu simis i ara l'home és
encara més simi que qualsevol simi.
Però el més savi de vosaltres és també un conflicte, un híbrid mig planta,
mig fantasma. Però potser us dic que us torneu fantasmes o plantes?
Mireu, jo us predico el superhome!
El superhome és el sentit de la terra. Que la vostra voluntat digui: sia el
superhome el sentit de la terra!
Jo us conjuro, germans meus, que resteu fidels a la terra i que no us
cregueu aquells que parlen d'esperances sobreterrenals! Són gent que
emmetzinen, tant si ho saben com si no.
Són gent que menyspreen la vida, són gent que agonitzen, que s'han
emmetzinat ells mateixos; la terra ja n'està tipa: tant de bo se'n perdi la
mena!
Antany, ultratjar Déu era l'ultratge més gros; però Déu ha mort, i amb Ell
han mort també aquests ultratjadors. Ara la cosa més horrorosa és
ultratjar la terra i estimar les entranyes de l'inescrutable més que no pas el
sentit de la terra! (Nietzsche. Zaratustra)

33. L’ETERN RETORN
Tradició judeo-cristiana
TEMPS LINEAL
Superhome
TEMPS COM ETERN
RETORN
El present només té sentit des del futur.
És en el futur on l’home se salva
definitivament de la seva miserable
existència terrenal. Significat de
l’etern retorn
L’etern retorn
té dos sentits
sentit cosmològic només hi ha aquest món
suprema fidelitat a la terrasentit axiològic
simbolitza que aquest món és l’únic
expressa que tot és bo i justificable
Representa el destí: “amor fati”.
Metàfora per expressar el sí a la vida.
Visió cíclica del temps.

34. “Què et passaria si un dia o una nit et perseguís un dimoni en la teva solitud
més solitària i et digués: "aquesta vida, tal com la vius ara i tal com l’has
viscuda, hauràs de viure-la encara una altra vegada i encara incomptables
vegades. I en ella no hi haurà res de nou, sinó que cada sofriment, cada
plaer, cada pensament, cada sospir, tot allò que és extraordinàriament petit i
gran de la teva vida, ha de tornar a esdevenir-se per a tu, tot en el mateix
ordre i en la mateixa successió; alhora, també aquesta aranya i aquest raig
de lluna que apareix entre els arbres, també aquest instant i jo mateix. L’etern
rellotge de sorra de l’existència serà capgirat sempre de bell nou —com
també tu amb ell, que ets una volva de pols de la pols"? No et llançaries a
terra cruixint de dents i maleiries el dimoni que et parlés d’aquesta manera?
O bé has experimentat alguna vegada un moment immens en el qual li
respondries: «ets un déu i mai no havia sentit una cosa més divina!»? Si
aquest pensament exercís la seva puixança sobre tu, et transformaria, tal
com ets, i tal vegada t’esclafaria. La pregunta referent a totes les coses i a
cada cosa: «Vols viure això encara una altra vegada i encara incomptables
vegades?», constituiria en la teva actuació com l’enorme pes més gran! O no
hauries de sentir-te bé amb tu mateix i amb la vida, per tal de no desitjar res
més que aquesta darrera i eterna confirmació, que aquest darrer i etern
segellament?”
NIETZSCHE, La gaia ciència

35. Transmutació dels valors
Els valors actuals s’han tornat relatius, ja no volen dir res: Déu, moral, ciència...
Com han de ser els nous valors? VIDA
Genealogia de la moral judeocristiana
Finalitat: descobrir els impulsos, la voluntat de poder de la qual brolla la forma judeo
cristiana de valorar
Mètode: utilitza l’etimologia, per a detectar el sentit primigeni que tenen els termes "bo"
y “dolent" en les llengües més antigues
Per a totes les cultures primitives, el terme "bo" és sinònim de noble, fort, poderós, ric.
Van ser els nobles (en el sentit estamental) qui van establir una primera contraposició
entre la seva moral, la moral dels senyors i la resta, la moral dels esclaus.

36. Genealogia de la moral (1887)
Característiques del poble jueu
•Triomf de la forma sacerdotal
•Els sacerdots mobilitzaren al poble contra els nobles
•El seu mòbil fou el ressentiment del dèbil respecte al
fort
Poble sotmés històricament
TRANSVALORACIÓ
Es va considerar “dolent“
el poder, la fortalesa,
la salut, la crueltat i
el plaer.
Es va considerar "bona"
la compassió, la renúncia,
la malaltia, la debilitat
En la major part de les societats primitives, la forma noble i
aristocràtica de valorar es va imposar sobre la forma sacerdotal

37. Genealogia de la moral
 «A tot arreu “noble”, “distingit” en el sentit corporatiu,
era el concepte fonamental a partir del qual s’havia
desenvolupat el terme "bo" en el sentit de
“psíquicament noble”, de “generós”, de “psíquicament
distingit”, de “psíquicament privilegiat”. Aquesta
transformació, duta a terme d’una forma inevitable,
va sempre acompanyada d’una forma paral·lela
d’aquella altra transformació que obliga els mots
“vulgar”, “plebeu”, “baix” a convertir-se al cap i a la fi
en el concepte “dolent". L’exemple més eloqüent pel
que fa a aquest darrer punt és el mateix mot alemany
"Schlecht”, que significa “dolent”. En essència, és
igual al mot "Schlicht", que significa “simple”, “senzill”
(...), i que originàriament qualificava l’home senzill,
vulgar, sense que encara impliqués una sospitosa
mirada de reüll, sinó la simple intenció de
contraposar-lo al noble. A l’època de la Guerra dels
Trenta Anys si fa no fa, és a dir, bastant tard, aquest
sentit es canvià en el que s’empra actualment.»
NIETZSCHE, Genealogia, I, 4.

38. Genealogia de la moral
La sospita de Nietzsche respecte a la moral judeo-cristiana
El fonament premoral del qual sorgeix aquesta forma de valorar és un fonament de
debilitat. Ha estat el resultat del ressentiment d’un poble de dèbils la que ha donat
origen a la forma esclava de valorar. Res hagués passat si haguessin coexistit
ambdues morals, però el crisitanisme va imposar universalment els seus valors.
Mitjans utilitzats pel cristianisme per imposar la seva forma de valorar:
•la utilització sacerdotal de la mala consciència, de la consciència moral: és per a
Nietzsche el resultat d’una perversió dels instints.
•Ideals ascètics: proposen a l’hombre como a fi el seu debilitament.
L’ascètica és un recurs de la vida dèbil i malalta per a seguir vivint, doncs proposa la
renúncia als grans sentiments i a les grans passions
L’ideal ascètic està sempre mostrant un odi a allò humà, als sentits, a la felicitat. I a tot
el que implica, en últim terme, una voluntat de no-res (NIHILISME)

39. Moral d'Esclaus: Moral de Senyors:
(Cristianisme i socialisme)
És la moral dels dèbils que a fi de fer-
se forts han creat els anivelladors o
maneres que ha trobat el dèbil per
afirmar-se:
 Igualtat de drets;
 fixació de l'espècie;
 guerra al poderós.
És la moral de la mediocritat.
Bo equival a dèbil, pobre, impotent,
malalt...
Moral de la democràcia, vol igualar.
(Superhome)
És la moral dels forts i està dirigida
per la Voluntat de poder: força
cega, passió pura, apetència,
pulsions... És l'essència del món, és la
llei última de cada ésser que vol el
propi desplegament, que vol ser
més...
Tot l'univers físic, moral i artístic no
és res més que força, energia,
necessitat, impuls...
Justifica, com a condició necessària
de l'afirmació de la vida, l'error.

40. Aforismes de Nietzsche
d'"Humà, massa humà,"
• No solament s'ataca per fer mal a algú, per vèncer-lo, sinó de vegades pel mer desig
d'adquirir consciència de la pròpia força.
• La distinció que trobem en l'infortuni (com si fos un signe de vulgaritat, de falta
d'ambició, sentir-se feliç) és tan gran, que si diem una persona " Però, que feliç és
vostè! ", en general protesta.
• L'avantatge de la mala memòria és que se'n gaudeix diverses vegades de les
mateixes coses per primera vegada.
• El que ens trobem tan de gust en plena naturalesa prové que aquesta no té opinió
sobre nosaltres.
• Les dones arriben a ser, per mitjà de l'amor, la qual cosa és en la ment de l'home que
les estima.
d'"Així parlava Zaratustra“
• És precís saber-se estimar a si mateix, amb amor sa i saludable, per saber suportar-
se a si mateix i no vagabundejar.
• Els homes no són iguals: així ho diu la justícia; i ells no poden voler el que jo vull.
• L'home és quelcom que ha de ser superat; l'home és un pont i no un final.
de "Més enllà del bé i del mal"
• El que es fa per amor, es fa més enllà del bé i del mal.
• El desil·lusionat parla: "Jo esperava ecos i no n'he trobat més que elogis".
• No s'odia mentre es menysprea. No s'odia més que a seu igual o al seu superior.

41. “Poders filosòfics”