Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Sobre llibertat, igualtat i justícia.

410 views

Published on

Un plantejament comparatiu entre els conceptes més importants de Hobbes, Locke i Rousseau

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Sobre llibertat, igualtat i justícia.

  1. 1. SOBRE LLIBERTAT, IGUALTAT I JUSTÍCIA (HOBBES, LOCKE I ROUSSEAU)
  2. 2. 2 Llibertat Igualtat Contracte Estat Justícia Propietat Sobirania
  3. 3. llibertat 3 Els homes es caracteritzen per un afany infinit de poder que només acaba amb la mort. 1- Naixem lliures pel fet d’esser racionals 2- La llibertat per mantenir-se necessita respectar les normes que ens dicta la raó. 1-Renunciar a la llibertat és renunciar a la condició d’ésser humà. 2- L’home ha nascut lliure i, tanmateix, viu a tot arreu encadenat.
  4. 4. igualtat 4 Som iguals perquè tothom por matar un altre o ser mort per un altre. Els éssers humans són iguals per fer ús de la seva llibertat , no estan sotmesos a la voluntat ni a l’autoritat de cap altre humà. En l’estat civil, si la força de les coses tendeix a destruir la igualtat, la força de les lleis haurà de tendir sempre a mantenir-la.
  5. 5. contracte 5 Per aconseguir la pau cal renunciar a la llibertat natural. 1- Es renuncia al dret natural de castigar els culpables per una autoritat que vetlli per l’aplicació imparcial dels càstigs. 2- Quan cada cop són més els que no respecten els drets naturals, cal instituir un poder polític que ens alliberi de l’estat de guerra. Sóc lliure en la mesura que em dono a mi mateix les normes a què em sotmeto. En el cas col ·lectiu són els ciutadans que lliurement arriben a atorgar-se les lleis que després han de respectar.
  6. 6. estat 6 L'Estat és imprescindible perquè amb la raó no n'hi ha prou per complir les lleis que s'acordin: "sense l'espasa els pactes no són més que paraules ". El "contracte social" no consisteix en un lliurament total i definitiu del poder de cadascú a l'Estat, sinó que és un pacte que obliga els ciutadans a respectar l'autoritat que ells han consentit i l'Estat a defensar els drets naturals de cada un mentre compti amb el consentiment de la majoria. El que junts ens donem les lleis per les quals ens regim només funciona si els ciutadans que s'autogovernen són realment lliures, és a dir, morals, el que implica que, després d'haver vençut tots els egoismes particulars, les voluntats conflueixin en una sola "voluntat general ", que és justament aquella en la qual cada un prioritzi el bé de l'altre al propi.
  7. 7. justícia 7 No hi ha un ordre millor o pitjor, sinó que tot ordre, és bo en si. L'únic dolent és la manca d'ordre. L'Estat s’encarrega de declarar el que és just i el que és injust. Allò que és just i allò que és injust és anterior a la instauració del poder polític. La seva funció és reforçar institucionalment, des de l’acord de la majoria, allò que per naturalesa s’accepta com a just i injust, els drets naturals. Cal que cap ciutadà sigui ni massa ric i ni massa poderós per poder comprar a un altre, ni cap altre ciutadà sigui massa pobre per sentir-se obligat a vendre’s.
  8. 8. propietat 8 1- La propietat no només no és un dret natural, sinó que, al contrari, el dret natural prescriu que tot pertany a tots. 2- La propietat existeix únicament per l'Estat i des de l'Estat, és el poder de l'Estat el que la concedeix, la protegeix, o l'elimina. 1- La propietat, un dret natural constitutiu de l'humà, sorgeix ja en l'estat de naturalesa. 2- La desigualtat social seria així una conseqüència necessària del dret de propietat. 1- Amb l’estat civil la possessió es converteix en dret de propietat. 2- Un dels objectius de l’Estat és protegir els béns de cada associat.
  9. 9. sobirania 9 L'Estat constitueix l'única possibilitat d'acabar amb les guerres i altres conteses civils perquè, en centrar en una sola veu la presa de decisions, elimina la base mateixa dels litigis. El primer acte de l'Estat és establir el poder legislatiu elegit pel poble, que és el poder suprem del qual depenen els altres poders, l'executiu i el judicial. 1- La sobirania descansa en el conjunt de ciutadans, que no admeten que ningú els representi. 2- El cos polític és indivisible i inalienable.
  10. 10. 10 Si la vida en grupo se basa en un contrato social, quien lo redacta y firma no son las partes individuales, sino la Madre Naturaleza. Y solo lo hace si los individuos sociales se reproducen más que los solitarios. Estamos viendo cómo surgieron las tendencias sociales: a través de un cálculo genético más que de una elección racional. Incluso en nuestra especie, que tanto se enorgullece del libre albedrío, encontramos algún que otro eremita que ha optado por la reclusión; pero nunca hemos visto a nadie que haya decidido de un modo consciente volverse social. Uno no puede elegir lo que ya se es. Frans de Waal, Bien natural, Herder, Barna 1997pàg. 220 Materials: sobre el contracte
  11. 11. 11 Materials: sobre el contracte Pero lo que los modernos llamamos sociedad no tiene nada que ver con esa “comunidad natural” (que es la comunidad natal): tal comunidad forma parte de lo que los modernos hemos perdido y de lo que no podemos dejar de echar en falta, es decir, forma parte de la naturaleza. La sociedad moderna se ha constituido justamente en ruptura con esa comunidad natural de dependencias, alianzas y filiaciones, del mismo modo que el tiempo moderno (mecánico) se ha constituido en ruptura con las estaciones y los fenómenos naturales. Y nada expresa mejor esta ruptura que la teoría hobbesiana del contrato social. José Luis Pardo, formato de texto enloquecido, facebook 25/04/2016
  12. 12. 12 Alguns teòrics han desqualificat Hobbes per pressuposar un estat natural cronològicament previ a la creació de L´Estat, però Hobbes és clar al respecte: l´estat natural sense poder coercitiu que imposi lleis i les faci respectar no és una situació pretèrita sinó una hipòtesi de treball i, el que és pitjor, una cosa a la que podem tornar en qualsevol moment: la guerra. L´objectiu del pacte social és sobretot garantir la pau. La possibilitat de la guerra és permanent perquè l’escassetat és permanent. I perquè a l’escassetat real cal afegir la imaginària que impulsa a l’acumulació i augmenta aquella. Francesc Arroyo, La libertad limitada es la paz, Temas de nuestra época. El País, 07/04/1988 Materials: sobre el contracte
  13. 13. 13 Materials: sobre la sobirania Según Thoreau, “el gobierno por sí mismo, no es más que el medio elegido por el pueblo para ejecutar su voluntad”, por ende,cuando este deja de representar la voluntad del pueblo se hace ilegitimo y su autoridad desaparece. Claudio A. Caamaño Vélez, Desobediencia Civil: ¿delito o derecho?, Rebelión, 23/11/2012 http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2012/11/la-desobediencia-civil-no-es-un-delicte.html (llegiu el text complet)
  14. 14. 14 Materials: sobre la llibertat i la propietat John Locke pensava que el dret a tenir possessions externes era una conseqüència natural dels drets sobre la nostra persona (A,2, 5, 27) (80) En aquest argument clàssic està implícit l'axioma relacionat que així com tinc un dret sobre la meva persona, també tinc el dret d'assegurar-me contra la violència a la meva persona i a la propietat envers la qual s'extén la meva persona. Aquest dret es pre-polític, no depèn de la política sinó més aviat la jutja. Per a una llarga tradició, aquests drets pre-polítics es designen com drets naturals; és en aquest sentit que utilitzo aquest terme. També tinc el dret natural de no ser privat de la meva llibertat o de la meva propietat amb argúcies o males arts; d'aquí prové l'argument clàssic que un home té el dret d'estar assegurat contra la força i el frau, i que la llei li ha de protegir. Finalment, el sòlid fonament d'aquest conjunt de drets naturals implica el dret d'intercanviar lliurement el que és meu i per tant de concordar en fer això, del qual deriva la pràctica de formular promeses i el dret contractual (80-81). Charles Fried, La libertad moderna y los límites del gobierno, Katz editores, Buenos Aires 2009
  15. 15. 15 Materials: sobre la igualtat En el origen de la filosofía política moderna, Thomas Hobbes sostiene que lo que produce una violencia insoportable no es un accidente externo cualquiera, sino la propia comunidad en cuanto tal. De hecho, se trata de lo más común en el hombre: la posibilidad de matar y de ser muerto. En esta posibilidad se funda nuestra igualdad primaria. Más que por ninguna otra cosa, los hombres están igualados por el hecho de poder ser todos, indistintamente, verdugos y víctimas. Si alguno fuese tan fuerte o tan inteligente que no se sintiera amenazado por otros, la tensión se aplacaría. Los hombres se organizarían en relaciones estables de obediencia y mando. Roberto Esposito, Comunidad y violencia, Minerva, nº 12, Círculo de bellas Artes de Madrid, 2009
  16. 16. 16 Ignacio Sotelo, Libertad “versus” igualdad. Hobbes, Locke y Rousseau, Claves de razón práctica, Noviembre 2011, nº 217 Bibliografia:

×