Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

7_John Locke: teoria del coneixement

11,796 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

7_John Locke: teoria del coneixement

  1. 1. El desenvolupament de la ciència en el s. XVII va acompanyat de la reflexió sobre el mètode adequat per a l’obtenció del coneixement vertader Aristòtil EL CONEIXEMENT TÉ EL SEU ORIGEN I FONAMENT L’experiència P lató La raó En la M odernitat EMPIRISME ANGLÈS RACIONALISME CONTINENTAL Locke Hum e Descartes IDEALISME TRASCENDENTAL K ant
  2. 2. David Hume Edimburg George Berkeley (Dublín) (1685-1753) (1711-1776) Francis Bacon Londres 1561-1626 John Locke (Bristol) (1632-1704) Thomas Hobbes (Malmesbury) (1588-1679)
  3. 3. Francis Bacon (s. XVII) Ciència experimental influència busca determinar mètode inductiu capacitats límits aplicació EMPIRISME Segle XVII es caracteritza que qüestiona per un mètode empírico històric Metafísica problemes epistemològics polítics De la raó
  4. 4. • John Locke (1632 - 1704); • Representant de l’empirisme britànic – Rebutjava la doctrina de les idees innates • Representant del liberalisme polític – Defensava els drets naturals inalienables.
  5. 5. • Destacat en Filosofia política • Professor • Secretari per a afers de Comerç (1673) Universitat d’Oxford
  6. 6. • John Locke (Wrington, a prop de Bristol 29 d’agost de 1632 – Oates, Essex, 28 d’octubre 1704). • Locke estudià medicina a Oxford, coneix el químic Robert Boyle, fonamental en la defensa de Locke del mètode experimental. • Ingressà al cos diplomàtic la qual cosa li va permetre residir a França un cert temps i contactar amb els cartesians. • Intervé en la redacció de la Constitució fonamental de Carolina (EUA) – (1 de març de 1669). • 1663 Es nomenat Censor Moral del Christ Church • 1671 Lord Ashley (després de 1672, comte de Shaftesbury) l’anomena Secretari de la Presentation of Beneficies i el 1673 esdevé responsable dels assumptes del comerç. • El 1684 es refugià a Holanda per evitar represàlies polítiques. Coneix a Guillem d’Orange, futur rei d’Anglaterra (Guillem III). Escriu “Carta sobre la tolerància” en llatí, que no va publicar fins el 1689.
  7. 7. • 1688 Guillem III, rei d’Anglaterra (Revolució Gloriosa). Locke retorna a Anglaterra, i es considerat el filòsof dels wigh. • 1689 El Parlament britànic aprova la “Toleration Act”, després que la Carta de Locke fos publicada en llatí i traduïda a l’anglès, tanmateix Locke no es va donar a conèixer com autor de la Carta. • 1692 Fundació del Banc d’Anglaterra, Locke hi participa amb 500 lliures. S’interessa per temes teològics, estudia els escrits de Sant Pau. • Després de la Revolució Gloriosa de 1688 va publicar les seves obres més importants: – Assaig sobre l’enteniment humà , manifest empirista – Assaigs sobre el govern civil, manifest del liberalisme.
  8. 8. • Assaigs sobre el govern civil (1660-1662) • Assaig sobre l’enteniment humà (1690) • Tractats sobre el govern civil (1689). Reeditat el 1690, 1698 i 1713. Cada reedició inclou canvis i variacions sobre l’anterior. Tot i que el mateix Locke va comunicar en una carta que la darrera versió (publicada pòstumament pel seu secretari el 1713) és la que volia que “passés a la posteritat”, actualment se segueixen editant traducció de la primera i tercera versió. Hi ha importants canvis, especialment en el capítol V, sobre la propietat. • Carta sobre la tolerància (1689) • Segona carta sobre la tolerància (1690) • Tercera carta sobre la tolerància (1692) • Alguns pensaments sobre l’educació (1693)
  9. 9. No publicats o manuscrits pòstums • 1660. Primer Tractat de Govern (o the English Tract) • c.1662. Segon Tractat de Govern (o the Latin Tract) • 1664. Questions Concerning the Law of Nature (text definitiu en llatí, amb traducció a l’anglès) • 1667. Essay Concerning Toleration • 1707. Notes a les Epístoles de Sant Pau Gerrit Dou, Physician 1653
  10. 10. Assaig sobre l’Enteniment Humà (1690) – Crítica de l’innatisme – El coneixement és adquirit – Anàlisi de les idees – Graus de coneixement – Límits del coneixement Un Assaig sobre L’Enteniment Humà. “suppose the mind to be, as we say, white paper”
  11. 11. Empirisme • Els continguts mentals no són innats. L’experiència sensitiva aporta les dades a una ment originàriament buida. • L’experiència sensible és l’única font de coneixement. La raó ha de limitar les seves operacions a les dades sensorials. • L’evidència sensible és l’únic criteri de veritat. El coneixement no pot trascendir els límits de l’experiència. • Els conceptes universals no tenen valor objectiu. Les idees complexes són generades a partir d’idees simples derivades de les dades sensibles.
  12. 12. QUÈ ÉS EL CONEIXEMENT? D’on procedeixen les idees que tenim en la ment? Com es formen les idees que tenim en la ment? PREGUNTA PELS ELEMENTS DEL CONEIXEMENT Són innates o adquirides? Reminiscència o tabula rasa? Ciència/pseudociència Ciència/religió Ciència /metafísica Trobar els fonaments (igual que Descartes) Fins a on pot conéixer la ment humana? Què és un coneixement autèntic i un pseudoconeixement? PREGUNTA PELS LÍMITS DEL CONEIXEMENT La filosofia com a “geografia mental” El coneixement com a joc de construcció
  13. 13. Advertiment de Locke “L’enteniment, com l’ull, tot i que ens permet veure i percebre totes les altres coses, no s’adverteix a si mateix, i necessita art i esforç per a posar-se a distància i convertir-se en el seu propi objecte.” EHU, I, I Introducció An Essay Concerning Human Understanding
  14. 14. D’on procedeixen les idees que tenim en la ment? Locke defensa un plantejament EMPIRISTA Pregunta filosòfica però també psicològica. Psicologisme: estudi dels processos mentals produeixen el coneixement Tot contingut mental procedeix de l’experiència La ment és inicialment una tabula rasa Aristòtil Occam No hi ha coneixements innats “Empeiria” = experiència sensible = dades, continguts que s’obtenen a través dels sentits La ment humana, de forma espontània, fabrica el coneixement a partir d’uns materials sensorials bàsics Coneixem fenòmens i idees, no la realitat Plató Descartes Descartes
  15. 15. Principis de l’innatisme • Què és l’innatisme? • “És opinió establerta entre algunes persones que en l’enteniment hi ha certs principis innats; certes nocions primàries, caràcters impresos en la ment de l’home, que l’ànima rep en el seu primer ser i que porta al món amb ella” (A, 1,1)
  16. 16. Arguments de l’innatisme intuïció consciència argument platònic consens universal Déu innatisme evidència
  17. 17. Crítica de l’innatisme • Idees innates serien caracters impresos en la ment des del moment de la seva existència. • Crítiques a l’innatisme: 1. El consens universal no pot ser prova d’innatisme. 2. Els nens i els idiotes refuten l’innatisme. 3. La dificultat de la tasca docent és una prova contra l’innatisme. 4. No hi ha principis teòrics, ni pràctics innats, com ho proven les distintes teories i modes de conducta al llarg de l’espai geogràfic i del temps històric.
  18. 18. CRÍTICA DE LES IDEES INNATES 1 L'argument del desconeixement infantil. Si hi haguessin idees innates, els infants també les tindrien. Però els infants desconeixen determinats principis de la demostració que per als adults són evidents (axiomes) 2 L'argument de la necessitat d'educació. Si certes veritats fossin innates, no caldria ensenyar-les, ja que la raó humana les descobriria immediatament. Però determinades veritats suposadament innates (Déu) són realment ensenyades. 3 L'argument de la manca de consens Si certes veritats fossin innates, llavors hi hauria un acord entre tots els éssers humans. Però és evident que aquest acord no existeix ni sobre veritats especulatives (Déu) ni sobre principis morals.
  19. 19. Text complementari És opinió establerta entre alguns que en l’enteniment hi ha certs principis innats; certes nocions primàries o caràcters com si diguéssim impresos en la ment de l’home, que l’ànima rep en el primer moment de la seva existència i que du amb ella quan arriba al món. Per convèncer el lector imparcial de la falsedat d’aquesta hipòtesi, bastaria mostrar només (tal com espero fer en les diverses parts d’aquest assaig) com els homes, simplement amb el recurs de les seves capacitats naturals, poden aconseguir tot el coneixement que tenen, sense l’ajuda de cap impressió innata, o com poden arribar a la certesa sense cap d’aquestes nocions o principis innats. Perquè m’imagino que tothom admetrà que no tindria sentit suposar que són innates les idees de color en una criatura a la qual Déu va donar la vista i el poder de rebre-les per mitjà dels ulls a partir dels objectes externs. I no deixaria de ser poc raonable atribuir algunes veritats a certes impressions de la natura i a certs caràcters innats, si podem observar en nosaltres mateixos algunes facultats adequades per obtenir un coneixement fàcil i cert d’aquelles veritats, com si estiguessin originàriament impreses en la nostra ment. LOCKE, Assaig sobre l’enteniment humà, Llibre I
  20. 20. Text complementari Però el pitjor és que aquest argument de l’assentiment universal, que s’utilitza per provar principis innats, segons el meu parer demostra que no hi ha cap principi d’aquesta mena: perquè no hi ha cap principi pel qual la humanitat assenteixi d’una manera universal. Començaré pels principis especulatius, exemplificats en aquells famosos principis de la demostració: “El que és, és” i “és impossible que una mateixa cosa sigui i no sigui”, als quals cal atribuir, em penso, més que cap altre, el títol d’innats. Aquests principis han adquirit tal reputació de ser màximes universalment acceptades que seria molt estrany que algú pogués posar-los en dubte. Tanmateix, em prenc la llibertat d’afirmar que aquestes proposicions són tan lluny de rebre l’assentiment universal que podem dir que una gran part de la humanitat les ignora. Perquè, primer, és evident que els infants i els idiotes no en tenen la més mínima percepció o idea, i aquesta mancança ja es basta per destruir aquell assentiment universal, que forçosament ha de ser el concomitant necessari de tota veritat innata.
  21. 21. Mètode històric El mètode que segueix el filòsof anglès és l’anomenat mètode històric. Aquest mètode consisteix a esbrinar 1. com la ment rep les seves idees 2. com elabora d’altres idees a partir d’aquestes idees originàries (I, int, 2) 3. després, el que es tractar és de dirimir la realitat objectiva de les idees, quines idees tenen la funció de conèixer la realitat i quines no.
  22. 22. An Essay Concerning Human Understanging • Let us then suppose the mind to be, as we say, white paper, void of all characters, without any ideas:- How comes it to be furnished? Whence comes it by that vast store which the busy and boundless fancy of man has painted on it with an almost endless variety? Whence has it all the materials of reason and knowledge? To this I answer, in one word, from EXPERIENCE. (EHU 2:1:2)
  23. 23. La ment és com una taula rasa Qui consideri atentament l’estat d’un nen acabat de néixer, tindrà pocs motius per pensar que està ple de les idees que constituiran el material dels seus coneixements futurs. (I, 2, 1,6) Suposem, doncs, que la ment sigui, com es diu, un paper en blanc, net de tota instrucció, sense cap idea. ¿Com arriba a tenir-la? (I, 2, 1,2) Tot el que la ment percep en si mateixa, o tot el que és objecte immediat de percepció, de pensament o d’enteniment, és el que anomeno idea ... (I, 2, 8, 8)
  24. 24. Text complementari Anomeno idea tot allò que la ment percep en si mateixa o tot allò que està immediatament present en l’enteniment quan percebem o pensem; i el poder de produir una determinada idea en la ment l’anomeno qualitat de l’objecte on rau aquest poder. I així, la bola de neu que té el poder de produir en nosaltres les idees de blanc, fred i rodó, és a dir, els poders de produir en nosaltres aquestes idees, com a poders presents en la bola de neu, els anomeno qualitats; i aquests poders, com a sensacions o percepcions en l’enteniment, els anomeno idees. I si alguna vegada parlo de les idees com si estiguessin en les coses, cal entendre que em refereixo a les qualitats dels objectes que produeixen en nosaltres aquelles mateixes idees. LOCKE, Assaig sobre l’enteniment humà, Llibre II
  25. 25. El recurs a la Filosofia natural • Distinció entre idea i qualitat (A, II, 8,8): IDEA: tot el que la ment percep en si mateixa, o tot el que és objecte immediat de percepció, de pensament o d’enteniment. QUALITAT: poder de produir una idea qualsevol en la nostra ment per part d’un objecte. Qualitats primàries qualitats Bola de neu Ment rodó fred blanc idees
  26. 26. Les idees i l’empirisme de Locke • En el llibre IV afirma: “el coneixement de les nostres idees acaba amb elles i no assoleix més enllà, quan s’intenta aconseguir alguna cosa més, els nostres pensaments més seriosos no seran de més utilitat que els somnis dels bojos …” (IV, 4, 2) Aquesta limitació la podem anomenar limitació idealista.
  27. 27. Les idees i l’empirisme de Locke • Aquests principis constitueixen els principis definitoris de la teoria de les idees de Locke. • Aquests principis estan tutelats per una limitació que s’autoimposa Locke: les idees són l’origen, el fonament i el límit dels nostres coneixements.
  28. 28. Les idees i l’empirisme de Locke Limitació idealista. Aquesta limitació permet fer dues distincions 1. Permet justificar en part el mètode històric de com es va omplint la ment, en principi buida: 1. primer són les idees simples captades pels sentits, després, 2. sobre aquestes, la ment crea idees complexes. 2. Permet distingir dues funcions de la ment: 1. 2. ment passiva  capta idees simples ment activa  crea idees complexes
  29. 29. Les idees i l’empirisme de Locke 1 Contra l’innatisme Ment buida 2 Concepció genètica del coneixement Experiència: origen de tot coneixement 3 Ment passiva/ment activa Funcions de la ment 4 Idees simples/idees complexes Anàlisi d’idees
  30. 30. Els dos estats de la ment • Dos estats de la ment: – Estat passiu de la consciència: recepció de les idees simples. En aquest estat, el subjecte no aporta res. – Estat actiu de la consciència: per generar idees complexes. Tot i que el coneixement humà té com a origen i fonament l’experiència, no tot coneixement deriva o és explicable a partir d’ella: l’enteniment humà permet obtenir idees complexes i coneixements que els sentits mai no poden proporcionar-nos. (P.ex: la noció de causalitat) (II, 2, 25)
  31. 31. Ment passiva Idees simples •De sensació •De reflexió Ment activa Idees complexes •Modes •Substància •Relacions
  32. 32. Idees simples EHU II, 1,2
  33. 33. Estat passiu de la ment (recepció d’idees) • Idees de sensació d´un sol sentit (color, sabor, olor ..) qualitats secundàries de diferents sentits (extensió, figura, nombre ...) qualitats primàries Idees simples Idees de reflexió d’operacions o estats de la nostra ment (record, disgust ...)
  34. 34. An Essay Concerning Human Understanging First, our Senses, conversant about particular sensible objects, do convey into the mind several distinct perceptions of things, according to those various ways wherein those objects do affect them. And thus we come by those ideas we have of yellow, white, heat, cold, soft, hard, bitter, sweet, and all those which we call sensible qualities; which when I say the senses convey into the mind, I mean, they from external objects convey into the mind what produces there those perceptions. This great source of most of the ideas we have, depending wholly upon our senses, and derived by them to the understanding, I call SENSATION (2:1:3). • Secondly, the other fountain from which experience furnished the understanding with ideas is,- the perception of the operations of our own mind within us, as it is employed about the ideas it has got;- which operations, when the soul comes to reflect on and consider, do furnish the understanding with another set of ideas, which could not be had from things without. And such are perception, thinking, doubting, believing, reasoning, knowing, willing, and all the different actings of our own minds;- which we being conscious of, and observing in ourselves, do from these receive into our understandings as distinct ideas as we do from bodies affecting our senses (2:1:4).
  35. 35. Text complementari “Pel que fa a les idees simples, que provenen de la sensació, cal tenir en compte que tot allò que per constitució natural és capaç, per mitjà de l’excitació dels sentits, de causar alguna percepció en la ment produeix per aquest fet una idea simple en l’enteniment; aquesta idea, sigui quina sigui la seva causa externa, un cop advertida per la nostra facultat de discernir, la ment la contempla i la considera com una idea positiva real en l’enteniment, igual com qualsevol altra idea, tot i que, potser, la seva causa no és més que una privació en l’objecte.” LOCKE, Assaig sobre l’enteniment humà, Llibre II
  36. 36. Text complementari Vist això, cal distingir en els cossos dues formes de qualitats. Primer, aquelles que són del tot inseparables del cos en qualsevol estat en què es trobi, i que el cos manté constantment en totes les alteracions i canvis que pateix, sigui quina sigui la força a què pugui estar sotmès; o aquelles també que els sentits constantment troben en cada partícula de matèria amb massa suficient per ser percebuda, i que la ment considera inseparables de cada partícula de matèria, per bé que siguin massa petites per ser percebudes de forma individual pels nostres sentits. Per exemple, prenem un gra de blat i el dividim en dues parts: cada part manté la solidesa, l’extensió, la forma i el moviment. Dividim-lo de nou i cada part manté encara les mateixes qualitats; (...). Aquestes qualitats les anomeno qualitats originals i primàries d’un cos, i són, per exemple, la solidesa, l’extensió, la forma, el moviment o el repòs i el nombre, qualitats que produeixen en nosaltres idees simples, tal com podem observar, penso jo. 
  37. 37. QUALITATS PRIMÀRIES I SECUNDÀRIES IDEA SIMPLE DE SENSACIÓ: VERMELL. “QUALITAT” DE PRODUIR LA SENSACIÓ DE VERMELL. Una QUALITAT és la capacitat (la potència) que tenen els objectes de produir idees en la nostra ment. Les qualitats depenen de la matèria dels cossos. Però això no significa que les idees siguin la còpia exacta de les qualitats.
  38. 38. Text complementari Segon, aquelles qualitats que veritablement no són en els objectes mateixos res més que poders o potències per produir en nosaltres sensacions mitjançant les qualitats primàries dels objectes, és a dir, mitjançant la massa, la forma, la textura o el moviment de les seves parts insensibles, com els colors, els sons, els sabors, etc., aquestes, dic, les anomeno qualitats secundàries. Hi podem afegir una tercera classe, que tothom està d’acord en dir que són simplement poders, tot i que són qualitats de l’objecte tan reals com aquelles que, acomodant-me a la manera habitual de parlar, anomeno qualitats i, per distingir-les, qualitats secundàries. Perquè el poder del foc per produir un color nou o una nova consistència en la cera o en el fang, mitjançant les seves qualitats primàries, és tant una qualitat del foc com la potència que té per produir en mi una nova idea o sensació d’escalfor o de cremada, que no he sentit anteriorment, per mitjà de les seves qualitats primàries, és a dir, la massa, la textura i el moviment de les seves parts sensibles. LOCKE, Assaig sobre l’enteniment humà, Llibre II
  39. 39. QUALITATS PRIMÀRIES I SECUNDÀRIES Qualitats primàries: solidesa, extensió, forma, moviment, repòs i nombre. Inseparables del cos, qualsevol que sigui l'estat en què es trobi, i que aquest cos les conserva constantment en totes les alteracions i canvis que pugui sofrir a causa de la major força que hom pugui exercir sobre ell.
  40. 40. QUALITATS PRIMÀRIES I SECUNDÀRIES Estímul Transducció Òrgan sensorial Les qualitats secundàries (p.e gust salat) no són res en els objectes mateixos sinó que són el resultat de l'operació de les qualitats primàries (p.e clorur sòdic) en nosaltres. Transmissió Sensació
  41. 41. Idees complexes EHU II
  42. 42. Estat actiu de la ment Distingir, comparar, combinar ..., són les principals operacions de l’enteniment. 1. Amb aquestes activitats l’enteniment multiplica els seus objectes, amplia el seu horitzó, crea mons. (II, 12, 2). 2. En aquest estat del dinamisme de la ment, el que sembla més oportú és descriure minuciosament els mecanismes subtils que porten a l’enteniment a formar aquestes idees: substància, causa, infinit, espai, temps ...
  43. 43. Estat actiu de la ment (creació d’idees) Substància Idees complexes Mode Relacions
  44. 44. Text complementari “Totes les idees simples concorden amb les coses...En segon lloc, com que les idees complexes, tret de la de substància, són arquetipus construïts per la mateixa ment, i no pretenen ser còpies de res ni referir-se a cap cosa existent com si fos el seu original, no poden deixar de tenir la conformitat que el coneixement real necessita. Perquè el que no està fet per representar res llevat d’ell mateix no pot ser mai capaç de representar falsament, ni pot allunyar-nos d’una vertadera aprehensió de cap cosa, pel fet de no assemblar-s’hi. I això passa amb totes les idees complexes, excepte la idea de substància.” LOCKE, Assaig sobre l’enteniment humà, Llibre II
  45. 45. Idees complexes • La ment activa, a més, té la capacitat d’associar i combinar aquestes idees simples, produint així les “idees complexes”, que poden ser: – de substància • Particular o de coses individuals que existeixen (“aquesta taula”, “aquest arbre”. Són còpies derivades d’idees simples. • General (material o espiritual) és un supòsit per a les qualitats però totalment desconegut. “jo no sé quin subjecte, completament desconegut, que se suposa ser el suport de les qualitats capaces d’excitar idees simples en la nostra ment.” (II 23,2).
  46. 46. Substància punt de vista ARISTÒTIL JOHN LOCKE SUBSTÀNCIA suport real darrer idees simples propietats dels objectes CONSTANT I NECESSARI ésser o que és
  47. 47. Text complementari “Com que suposem que les nostres idees de substàncies són còpies que es refereixen a arquetipus que es troben fora de nosaltres, cal que s’hagin constituït d’acord amb coses que existeixen o hagin existit; no poden consistir només en idees unides a voluntat en els nostres pensaments, sense haver estat extretes de cap model, encara que no percebéssim cap inconsistència en aquesta combinació. Perquè, com que no sabem quina és la constitució real de les substàncies, de la qual depenen les nostres idees simples i que és, a més, la causa real del fet que algunes d’elles vinguin estretament unides i altres s’excloguin mútuament, són molt poques les idees d’aquest tipus de les quals podem saber si són o no consistents en la natura, més enllà del que ens diu l’experiència o l’observació sensorial. Aquest és, en conseqüència, el fonament de la realitat del nostre coneixement referent a les substàncies: el requeriment que totes les idees complexes que apliquem a les substàncies siguin constituïdes només per les idees simples que hem pogut descobrir coexistents en la natura. Sent aleshores les nostres idees vertaderes còpies, encara que potser no gaire exactes, seran també objecte de coneixement real (en la mesura que en tenim algun).” LOCKE, Assaig sobre l’enteniment humà, Llibre II
  48. 48. Text complementari “Quan parlem o pensem de qualsevol classe de substància corpòria, com un cavall o una pedra, etc. tot i que la idea que tenim d’elles no és sinó la de reunió de vàries idees de qualitats sensibles que acostumem a unir en la cosa anomenada pedra o cavall, tanmateix, perquè no podem concebre com podrien subsistir elles soles, suposem que existeixen un subjecte comú que les sosté, i a aquest suport l’anomenem substància, malgrat que és cert que no tenim una idea ni clara ni distinta del que és aquest suport.” LOCKE, Assaig sobre l’enteniment humà, Llibre II
  49. 49. Estat actiu de la ment (EHU,II) Realitat primària i d’ella depenen les realitats secundàries (accidents) Substància (Aristòtil/Descartes) realitat Les realitats primàries són les idees simples. Sobre elles, la ment construeix la idea complexa de substància. Substància (Locke) ficció
  50. 50. Idees complexes – de mode – les que no existeixen en si mateixes sinó en una substància. Els modes analitzats per Locke són: espai, successió, nombre, moviment, pensament, potència (power) activa i passiva, i llibertat. – de relacions – que descriuen associacions d’idees: causa-efecte, identitat i diversitat. En tot cas, l’experiència esdevé l’element determinant i com a font de les idees, determina la possibilitat del coneixement i també els seus límits; i com a únic element de contrastació de les idees, és el que legitima el coneixement. (limitació idealista)
  51. 51. El coneixement El coneixement consisteix en la percepció que tenim de la conveniència o de la desconveniència que les nostres idees tenen entre elles. Conèixer, és comparar idees, descobrir quines són les seves relacions, i jutjar. Intuïtiu  foc, blau, Jo Coneixement Demostratiu  matemàtiques, Déu Sensorial  realitat Enteniment, intel·ligència, raó natural. Sabem que una cosa existeix de tres maneres: per intuïció (així coneixem la nostra pròpia existència); per demostració (així coneixem, per exemple –segons Locke-, l'existència de Déu) i per sensació (impressió que els objectes produeixen per mitjà dels sentits), és a dir, aquella percepció que la ment té de què existeixen coses particulars finites (així sabem, amb menor certesa, no obstant, que la que proporcionen la intuïció i la demostració, que les coses externes existeixen).
  52. 52. TIPUS DE CONEIXEMENT 1 Coneixement intuïtiu Coneixement immediat (sense cap mediació) del qual no cal demostració perquè resulta evident per a l’experiencia sensible. La certesa del coneixement intuïtiu es basa en la impossibilitat de dubtar que una idea determinada forma part de la meva ment en un moment determinat. És evident que estic experimentant una sensació de dolor. La idea de dolor, per tant, és certa de forma intuïtiva. Se’m fa present sense que calgui cap demostració. També de la pròpia identitat personal i existencia del jo, tenim una certeza intuïtiva.
  53. 53. Sobre el Jo • «Pel que fa a la nostra existència, la percebem amb tanta d’evidència i de certesa que no cal pas que sigui demostrada per cap prova. Jo penso, jo raono, jo sento plaer i dolor; cap d’aquestes coses no em pot ser més evident que la meva pròpia existència? Si dubto de qualsevol altra cosa, aquest mateix dubte em convenç de la meva pròpia existència i no em permet pas que en dubti. [...] En cada acte de sensació, de raonament o de pensament, som convençuts interiorment en nosaltres mateixos del nostre propi ésser, i arribem pel que fa a això al més alt de certesa que sigui possible d’imaginar.» EHU
  54. 54. TIPUS DE CONEIXEMENT 2 Coneixement demostratiu Coneixement mediat que té lloc com a resultat d'un procediment deductiu. La seva certesa es basa en la correcta connexió entre idees, és a dir, en la derivació d'una idea-conclusió a partir d'altres idees-premises. Atès que necesita mediació argumentativa, la seva certeza és inferior a la del coneixement intuïtiu.
  55. 55. Demostració: també la ment gràcies a ella coneix la conveniència o inconveniència de dues idees, però no immediatament sinó mitjançant idees intermèdies que cal considerar successivament. El coneixement demostratiu no sempre és clar, perquè alguna de les idees intermèdies que ho fan possible no són fàcilment evidents. (p.ex. “La suma dels angles d’un triangle és igual a la suma de dos angles rectes”). Necessita d’un raonament, mediat, indirecte mitjançant altres idees que permeten percebre l’acord. (IV, 2, 1-2)
  56. 56. Sobre la demostració de l’existència de Déu • L’existència de Déu pot ser demostrada: – Locke reprèn l’argumentació causal de l’existència de Déu: – “És evident que el que té el seu ser i principi d’un altre també ha de tenir d’un altre tot el que és i li pertany. Totes les facultats que posseeix han de procedir de la mateixa font. És necessari, doncs, que aquesta font eterna de tot ser sigui la font i origen de tota facultat o potència; i així, aquest Ésser etern ha de ser també el més poderós.” (EHU, VII, 4)
  57. 57. TIPUS DE CONEIXEMENT 3 Coneixement sensorial Coneixement de l'existència d'objectes externs. Cal suposar que hi ha objectes externs que produeixen les idees que hi ha en la ment humana. És evident que estic experimentant una sensació de dolor. La idea de dolor, per tant, és certa de forma intuïtiva. Se'm fa present sense que calgui cap demostració. Però cal postular que aquesta sensació la provoca el foc que hi és realment en la meva mà.
  58. 58. Locke: realisme indirecte Idea en la ment (directament percebut) Objecte material (causa de la idea) Problema del “vel de la percepció” : com podem saber que hi ha un objecte material? 77
  59. 59. coneixement sensible i realitat • La superioritat de la intuïció sobre la demostració i el coneixement sensorial s’explica per la percepció immediata que té la ment sobre l’objecte de coneixement. • El subjecte (autolimitació idealista) té un accés immediat a la representació de l’objecte (la idea), però no a allò representat (l’objecte extern).
  60. 60. coneixement sensible i realitat • El coneixement sensorial no assoleix el grau de certesa dels anteriors, només una certa probabilitat. (A, IV, 2, 14). • Graus d’assentiment: 1. Certesa (coneixement intuïtiu i demostratiu) 2. Probabilitat (coneixement del món físic i metafísica 3. Creença, fe (religió)
  61. 61. coneixement sensible i realitat • La filosofia Locke accepta, doncs, el realisme indirecte respecte a l’existència del món exterior. Però condueix a un cert escepticisme sobre el nostre coneixement del “món exterior”, ja que mai no podrem tenir un coneixement evident del que representen les nostres idees més enllà del límit de la nostra experiència.
  62. 62. coneixement sensible i realitat • Locke contra l’escepticisme assumeix la defensa del realisme amb uns arguments que ens recorden als utilitzats per Descartes en la Meditació VI. • Contra l’argument de l’escèptic segons el qual és dubtós que una idea que percebem sigui l’efecte del seu corresponent objecte extern, Locke afirma que l’evidència d’aquest vincle és possible perquè està fonamentada en la vivacitat amb què sentim la seva percepció.
  63. 63. Text complementari “Aquests dos, l’intuïtiu i el demostratiu, són els dos graus del nostre coneixement; tot allò que està per sota d’aquests dos graus, sigui quina sigui la seguretat amb què ho acceptem, no és més que fe o opinió. De fet hi ha una altra percepció de la ment abocada a l’existència particular dels ens finits en l’exterior de nosaltres mateixos: l’acceptem com un coneixement que excedeix a la mera probabilitat, però no ateny de manera plena a cap dels dos graus de certesa ara esmentats. No hi ha res de més cert que la idea que rebem en les nostres ments d’un objecte exterior; i aquest és el coneixement intuïtiu. 
  64. 64. Text complementari “Però saber si existeix alguna cosa més que la simple idea en la nostra ment, o si podem a partir de la idea inferir amb certesa l’existència d’alguna cosa exterior a nosaltres, que correspongui a la idea, és una qüestió per alguns controvertible, perquè pot passar que tinguem idees en la ment sense que existeixin les coses a què es refereixen, o sense que cap objecte impressioni els nostres sentits. Però també en aquest assumpte, em penso, estem proveïts d’una evidència que ens fa superar el dubte. Perquè jo pregunto a qui vulgui si no està invenciblement o íntimament convençut que la percepció és diferent quan de dia veu el Sol o quan només hi pensa de nit; quan tasta de fet l’absenta, o flaira realment una rosa, o quan només pensa en aquell sabor i en aquesta olor. 
  65. 65. Text complementari “Veiem tan clarament la diferència que hi ha entre una idea reviscuda en la ment mitjançant el record i aquella que arriba de fet a la nostra ment per mitja dels sentits, com veiem la que hi ha entre dues idees distintes. I si algú diu: en un somni passa el mateix, i totes aquestes idees poden estar produïdes en la nostra ment sense que hi hagi cap objecte extern; aquest tal que somniï, si vol, que li dono la resposta següent: 1) que no importa massa que jo elimini o no el seu dubte; si tot és un somni, no serveix ni raonar ni argumentar, la veritat i el coneixement no són res; 2) que crec que admetrà que hi ha una diferència molt clara entre somniar trobar-se dins d’un foc i trobar-hi realment. 
  66. 66. Text complementari “Amb tot, si està decidit a mostrar-se tan escèptic fins al punt de mantenir que el que jo anomeno “trobar-se realment dins d’un foc” no és més que un somni, i que per això manté que no podem saber amb certesa si coses com el foc existeixen en realitat sense nosaltres, li responc: que sabem amb certesa que se’n segueix plaer o dolor quan ens afecten determinats objectes –l’existència dels quals percebem, o somniem que percebem– mitjançant els nostres sentits; aquesta certesa és tan gran com la nostra felicitat o la nostra desgràcia, per sobre de les quals conèixer o existir deixen de tenir interès per nosaltres. De manera que em penso que podem afegir a les dues formes precedents de coneixement també aquesta: la de l’existència dels objectes externs, mitjançant la percepció i la consciència que tenim de la recepció actual de les idees a partir dels objectes, i que podem admetre aquests tres graus de coneixement, a saber, l’intuïtiu, el demostratiu i el sensorial; en cadascun d’ells hi ha graus i formes d’evidència i de certesa.” (EHU, IV, II, 14)
  67. 67. Ment empirista vs ment racionalista • Descartes A partir de la crítica que Locke realitza de l’innatisme podem establir una distinció entre el que és una concepció racionalistacartesiana i el que és una concepció empirista lockeana de la ment o enteniment humà. Locke
  68. 68. Ment cartesiana 1. 2. 3. 4. el pensament gaudeix d’una autonomia pràcticament completa enfront l’experiència. és una ment “carregada” de continguts innats. la ment no necessita del concurs de la sensibilitat, ja que té la capacitat d’autodesplegar-se per si mateixa. les diferències entre les ments estan relacionades amb la capacitat de fer o no emergir els coneixements innats de la ment. Ment lockeana 1. 2. 3. 4. Heteronomia i dependència del pensament envers l’experiència. al principi és una ment “buida” d’idees. els continguts de la ment s’adquireixen mitjançant l’experiència externa o interna (ment és passiva en el seu origen, en expectativa de rebre continguts). les diferències entre les ments depenen de les seves diferents educacions, de les seves diferents experiències.
  69. 69. Descartes versus Locke
  70. 70. Ètica Crítica a l’innatisme L’ètica és una ciència demostrativa L’ètica no és una ciència fàctica Base naturalista de l’ètica de Locke
  71. 71. Crítica de l’innatisme • Argument del consens universal: • “… hi ha uns principis, tant especulatius com pràctics, acceptats de manera universal per tothom”. (A, 1, 2) objeccions A banda, de la teoria innatista hi ha d’altres teories que poden explicar per què els humans comparteixen les mateixes veritats: la conveniència. (A, 2,2) Un repàs a la història de la humanitat i un examen dels diferents pobles demostra que no existeix unanimitat en la pràctica de les regles morals (A,)
  72. 72. L’ètica no és una ciència fàctica • En un moment de la crítica que fa Locke contra l’innatisme en el terreny de la moral, el filòsof anglès afirma que un judici com “els pares han de conservar i estimar els seus fills” que no expressa un coneixement (ciència) sinó una norma o obligació. • Una de les característiques de la ciència és que els seus enunciats expressen o volen expressar veritats. • Si el judici moral anterior no és una veritat i tots els judicis com aquest són de la mateixa forma (tots expressen una norma, un deure, una obligació ...), arribem a la conclusió que l’ètica no és una ciència.
  73. 73. L’ètica no és una ciència fàctica • Els judicis morals no expressen realitats, sinó models de realitats (comportaments), són manaments, aspiren a què la realitat s’acomodi a ells, no a l’inrevès. • Per tant, la concepció que utilitza l’ètica de veritat no és la de la correspondència, sinó la de coherència (com les matemàtiques) : els seus judicis no poden ser autocontradictoris, deriven de principis superiors ... Disciplina Tipus Fonamenta S’expressa en Determina valors de Ciències Ciència descriptiva fets proposicions V/F Ètica Ciència normativa deures normes B/M
  74. 74. Ètica de locke Doble perspectiva demostrativa Les regles morals deriven de principis superiors. naturalista Les regles morals s’originen en tendències naturals: la conveniència de viure en societat.
  75. 75. Base naturalista de l’ètica de Locke • Anteriorment, Locke havia assenyalat un seguit de “regularitats” en el comportament humà, que no eren regles morals, però que eren naturals i constants (quasi universals, i per tant, les podíem anomenar “naturals”). 1- Per exemple, troba en la inclinació de la conveniència la raó que explica per què el compliment dels acords és un principi moral respectat fins i tot pels bandits i els delinqüents. Sense aquest principi no existiria la confiança necessària per conservar la unitat del grup. (A, 1,2,2)
  76. 76. Base naturalista de l’ètica de locke 2- Per la seva universalitat i constància, Locke considera que el desig de felicitat i el rebuig de la desgràcia formen part també d’aquestes inclinacions naturals. (A, 1,2,3). 3- Una altra inclinació que influeix en el comportament dels humans és el seguiment de l'interès i el benefici propi. (A, 1,2,6) • Justament per posar fre a aquesta tercera inclinació apareixen les lleis ètiques (els deures) i els legisladors que vigilen que s’acompleixin. (A, 1,2, 13)
  77. 77. Base naturalista de l’ètica de Locke • Les regles morals (els deures) poden tenir un doble origen explicatiu: Origen de les regles morals metafísic Antropològic/ naturalista Déu conveniència Voluntat divina Les lleis i l’amenaça del càstig a l’infractor han de fer front a l’interès particular
  78. 78. Base naturalista de l’ètica de Locke • La perspectiva naturalista tindrà una repercussió més gran en Locke que no pas la perspectiva metafísica: sobre ella fonamentarà la seva teoria política. (Els dos Assaigs sobre el govern civil) • En tot cas, no prescindirà del tot de la figura de Déu, que deixarà el seu paper de principi suprem del qual deriven les lleis morals, per assumir la funció de Legislador Suprem, que assegura que si no és en aquesta vida, en l’altra els infractors seran castigats.
  79. 79. Base naturalista de l’ètica de locke • No hi ha principis morals innats, però hi ha tendències naturals que mouen els humans a actuar moralment: com, per exemple, la conveniència de viure en comunitat . • Hi ha també tendències naturals contràries a les a les tendències socialitzadores: la tendència a seguir només el benefici personal. Contra aquestes tendències poc pot fer el coneixement (anti-intel·lectualisme moral). Només tendències contràries: la por a ser castigat, per exemple, poden contrarestar la seva força.

×