Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
TRANSICIÓ
De la filosofia antiga a la filosofia moderna
1
Índex
• Aristòtil
• Filosofia hel·lenística i romana
• Filosofia cristiano-medieval
• Filosofia al Renaixement
• Revolució...
Àngels Baldó/ Filosofia II 3
Aristòtil, fundador del Liceu
(Estagira 384- Calcis 322)
L’ésser es diu
de moltes maneres…
Imperi d’Alexandre el Gran
4
Obra d’Aristòtil
5
Ciència i Filosofia
Teòrica Pràctica Poètica
Metafísica FísicaMatemàtica
Ètica Política
Retòrica
Teolog...
Obra d’Aristòtil
• Organon
• De la Interpretació
• Primers Analítics (dos llibres)
• Segons Analítics (dos llibres)
• Tòpi...
Aristòtil: punt de partida - 1
• Monisme Ontològic
no hi ha dues realitats, sinó una: el món material que podem
observar i...
Aristòtil: punt de partida - 2
• Hilemorfisme: tot el que existeix és un compost de
dos principis metafísics, la matèria i...
Aristòtil: punt de partida - 3
• Teoria Ètica:
La vida feliç es troba en la pràctica de les virtuts morals i en la
recerca...
Aristòtil: Metafísica
• Què és la realitat? La realitat és:
L’ésser
Però l’ésser es diu…
de moltes maneres!
• I què és l’é...
Aristòtil: Metafísica
La primera categoria de l’ésser és la de…
Substància
La substància defineix les coses, és ella qui f...
Aristòtil: Les Categories
12
1. Substància
2. Quantitat
3. Qualitat
4. Acció
5. Passió
6. Relació
7. Lloc
8. Temps
9. Posi...
Aristòtil: Les 4 Causes
13
Aristòtil: Potència i Acte
• Entre l’ésser i el no ésser hi
ha doncs un estadi intermedi
de l’ésser:
l’ésser en potència
•...
Aristòtil: Tipus de canvi
15
Aristòtil: Metafísica
“L’ésser es diu de moltes maneres”
16
Causa
Eficient
Causa
Formal
Causa
Material
Teoria de la
causal...
Aristòtil: Antropologia
• L’ésser humà és un compost de matèria (el cos) i forma
(l’ànima) que no es poden separar. La mor...
Aristòtil: Teoria del Coneixement
18
ciència
Aristòtil: Cosmologia
19
Geocentrisme
d’Aristòtil i
posteriorment
Ptolomeu (s. II d.C):
• la Terra és el centre
de l’unive...
Aristòtil: Ètica i Política
• Ètica i Política estan lligades perquè el bé de l'individu i el de
l'estat són inseparables ...
21
• Context històric
• Característiques comunes
• Principals escoles filosòfiques:
1. Estoïcisme
2. Epicureisme
3. Escept...
Context històric
• 323 a.C. Mor Alexandre el Gran. El
període entre la seva mort i
l’establiment de l’Imperi Romà, al 31
a...
23
SÒCRATES
CIRENAICS
Aristip
EPICUR
CÍNICS
Antístenes
Diògenes
ESTOÏCISME
Mitjà: Paneci
Tardà: Sèneca,
Epictet,
Marc Aure...
Estoïcisme 1
 Fundat per Zenó de Citium al segle III a.C., el qual
ensenyava als patis de columnes dels temples (stoa), a...
Estoïcisme 2
 L’univers s’ordena racionalment: l’atzar no existeix. Hi ha, doncs,
predestinació. Per tant, la millor acti...
Ètica estoica
11/7/2017 26
(55-135)
• En ta ep’ hemín (fórmula repetida per Epictect, s. II) el
que està en el nostre pode...
Epicureisme
L’epicureisme, fundat per Epicur de Samos (Carta a
Meneceu), teoria hedonista que es basa en 4
principis, cone...
Càlcul (symmétresis) epicuri i phrónesis
• Per a assolir l’ataraxia i
l’aponia, veritable font de la
felicitat (eudaimonía...
Tipus de plaers
a) Plaers naturals i necessaris anankaîai
(íntimament lligats a la conservació de l’individu: menjar quan ...
Escepticisme
• S’inicia al segle IV a.C. amb Pirró d’Elis
• El terme “escèptic” prové de "skepsis” que significa indagar,
...
Escepticisme
Atès que les coses són indiferenciades, l'elecció es torna impossible
davant la igualtat de raons per a prefe...
http://www.hyperhistory.com/online_n2/History_n2/a.html
Índex
• Característiques bàsiques del cristianisme.
• El problema dels universals.
• Els problema de les relacions entre r...
Expansió del cristianisme
Idees claus del cristianisme
• Monoteisme.
• Creacionisme.
• Concepció lineal del temps.
• Ésser humà: pecat original (des...
36
Patrística Escolàstica
Problemes de la Filosofia cristiano-medieval
Aspectes generals
Sorgeixen dues grans
qüestions:
• El problema dels universa...
El problema dels universals
• Solucions:
• Realisme
1.1. Realisme exagerat: l'universal és quelcom real
i és una entitat s...
El problema dels universals
• Solucions:
• Nominalisme
-L'universal no té existència real. Les tesis del nominalisme
signi...
NAVALLA D’OCCAM
Ex: En la paraula home podríem trobar tres "supositio":
• 1.-“Home és un mot bisíl·lab": Aquí la supositio...
INFLUÈNCIA DE LA FILOSOFIA ÀRAB:
-Destaquen el persa AVICENA i
el cordovès AVERROIS (S.XII)
-Poseeixen traduccions de les ...
El problema de raó i fe:
A. EL GIR TEOCÈNTRIC DE LA FILOSOFIA
Grecs
Romans
(centralitat de la RAÓ)
(centralitat de l’ESTAT...
B. ENCONTRE ENTRE CRISTIANISME I FILOSOFIA GREGA:
philosophia ancilla theologiae
CONFRONTACIÓ entre RAÓ i FE
ACOSTAMENT/TR...
C. El problema de la relació de la RAÓ i la FE:
AGUSTÍ d’ Hipona (354-430)
“CREDE UT INTELLIGAS,INTELLIGE UT CREDAS”
Mútua...
Demostracions existència de Déu
SANT ANSELM DE
CANTERBURY (1033-1109)
ESCOLÀSTICA INICIAL
SANT TOMÀS D’AQUINO
(1224-1274)
...
Argument ontològic (a priori)
• Déu (def.) Ésser més gran (excel·lència) pensable
“Id quo nihil maius cogitari potest”
• D...
Argument cosmològic (5 vies tomistes)
• Fenomen del món, entès com a efecte (punt de partida):
• 1) Moviment,
• 2) causes ...
Àngels Baldó/ Filosofia II 50
Les 5 vies de Tomàs d’Aquino
Fenomen del món
(efecte)
Principi causalitat Causa (Déu)
Moviment
a) Tot efecte té una
causa
...
HUMANISME i
S. Botticelli
Acompliment del cercle ficinià
Són característiques del moviment humanista del
Renaixement:
• Crítica al principi d’autoritat: cap filòsof posseeix per
s...
Platonisme: Nicolau de Cusa, Pico Della Mirandolla, Marsilio Ficino
(Escola de Florència).
Aristotelisme averroista (Esc...
(Florència 1469 - 1527 )
 Iniciador de la ciència política
 Separació entre ètica i poder polític (ethos-kratos)
Inversi...
• Anàlisi de text
Àngels Baldó/ Filosofia II 56
capítol XV de El Príncep:
"m'ha semblat més convenient anar a la veritat real de la
cosa que a la representació imaginària...
cap. XVIII de El Príncep:
Cal, doncs, que sapigueu que hi ha dues formes de
combatre: l'una amb les lleis, l'altra amb la ...
REVOLUCIÓ COPERNICANA
s.XVI-XVII
L’astrònom Copèrnic conversant amb Déu,
quadre del polonès Jan Matejko (1872)
Índex
• La cosmologia antiga: idees bàsiques.
• La revolució copernicana.
• El problema del moviment de la terra: Galileu....
Cosmologia Antiga
Plató: Timeu
Orientació matemàtica. Influència pitagòrica.
Moviments dels astres: circulars i uniformes....
Sistema Aristotèlic-Ptolemaic
Eudox de Cnidos (408-355)
Multiplicació d’esferes per explicar el moviment aparent dels plan...
Cosmos antic
Aristòtil (Perí Ouranos; Física):
• dividit en mons estructuralment i dinàmicament
diferenciats: món sublunar...
Problemes del cosmos antic
Problemes de medició astronòmica
• Retrocessió dels planetes. Model ptolemaic (equants,
deferen...
Innovació i tradició en el model copernicà
Innovacions Tradicions
Heliocentrisme El punt central roman immòbil
La Terra no...
Nostranau: Copèrnic
Simplicitat explicativa
71
Objeccions a l’heliocentrisme
• El sentit comú
• D’ordre geomètric
• D’ordre mecànic
• D’ordre religiós
• D’ordre cultural
Heliocentrisme; una idea perillosa
1. Neoplatònics: “Déu és l’Infinit”
2. Copèrnic: L’heliocentrisme
implica magnituds inf...
Johanes Kepler (1571-1630)
Usant les dades de Brahe,
comprovà que les òrbites dels
planetes no són circulars sinó
elíptiqu...
Galileu (1564-1642):
Precursor de la Ciència Moderna.
Imatges
Món físic
Galileu
fou el primer en usar el
telescopi en Astronomia.
Ell mateix va construir un
telescopi que utilizà en les
observac...
què va veure Galileu amb el telescopi?
• La lluna: relleu comparable a la superfície de la Terra
(contradiu la jerarquitza...
Els satèl·lits de Júpiter
Tapís del s.XIV
Teoria aristotèlica
• Causes del moviment:
• 2 tipus de causes: natural i violenta
• Natural: tendència a estar en el lloc...
Problemes de la teoria aristotèlica
• Problemes amb els
projectils
• Moviment “contranatura” del
cos. Antiperistasis (teor...
Galileu
• com cauen els cossos!
• Galileu c. 1610.
• cauen els cossos de diferent pes
en temps distints?
• Consultem l’exp...
Conclusió de Galileu:
• Tots els cossos
cauen amb la
mateixa
acceleració amb
independència del
seu pes!
Judici: “E pur si muove”
El 22 de juny del 1633, Galileu fou portat, en mula i amb hàbit de penitència al convent de Santa Maria
sopra Minerva, on ...
Aportacions epistemològiques
Matematització +
Mètode
hipotèticdeductiu
“La filosofia està escrita en aquest llibre tan gra...
• principis metodològics:
• racionalisme: Atès que la realitat es compon de
propietats objectives o quantitatives, els sen...
Galileu i el mètode científic
Nova metodologia: Diàleg sobre els dos màxims
sistemes del món. Il saggiatore.
Matematitzaci...
La
gravitació
universal
de Newton
Isaac Newton (1642-1727)
• Iniciador (amb Leibniz) del càlcul
infinitessimal
• Va estudiar l’efecte de les forces
sobre el...
“No hi ha fets sinó per a teories”
T.S. Kuhn: L’estructura de les revolucions científiques, 1982
Per a Aristòtil Per a New...
Metodologia científica
GALILEU
1. Anàlisi
matemàtica
2. Hipòtesis i
deducció
conseqüències.
3. Resolució
experimental
(ad ...
Visió antiga (aristotèlica) del món
Visió moderna (galileano-
newtoniana) del món
Els éssers es componen de matèria i form...
CIÈNCIA ANTIGA I MEDIEVAL CIÈNCIA MODERNA
Geocentrisme Heliocentrisme
Explicació qualitativa Explicació quantitativa
Cosmo...
5_Transició: de Plató a Descartes
5_Transició: de Plató a Descartes
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

5_Transició: de Plató a Descartes

1,043 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

5_Transició: de Plató a Descartes

  1. 1. TRANSICIÓ De la filosofia antiga a la filosofia moderna 1
  2. 2. Índex • Aristòtil • Filosofia hel·lenística i romana • Filosofia cristiano-medieval • Filosofia al Renaixement • Revolució científica: implicacions filosòfiques Àngels Baldó - Filosofia 2
  3. 3. Àngels Baldó/ Filosofia II 3 Aristòtil, fundador del Liceu (Estagira 384- Calcis 322) L’ésser es diu de moltes maneres…
  4. 4. Imperi d’Alexandre el Gran 4
  5. 5. Obra d’Aristòtil 5 Ciència i Filosofia Teòrica Pràctica Poètica Metafísica FísicaMatemàtica Ètica Política Retòrica Teologia Ontologia Lògica Pura: Aritmètica, Geometria Aplicada: Astronomia Armonia Cosmologia Zoologia Botànica Comèdia Tragèdia
  6. 6. Obra d’Aristòtil • Organon • De la Interpretació • Primers Analítics (dos llibres) • Segons Analítics (dos llibres) • Tòpics (vuit llibres) • Refutacions de Sofismes • Física (vuit llibres) • Tractat del Cel (quatre llibres) • De la Generació i de la Corrupció (dos llibres) • Metereològics (quatre llibres) • Tractat de l’Ànima (tres llibres) • De la sensació • De la Memòria i del Record • De la interpretació dels somnis • De la respiració • De la Joventut i de la Vellesa • De la longevitat i de la brevetat de la vida. • De la Vida i de la mort • Història dels Animals (deu llibres) • De les parts dels animals • Del moviment dels animals • De la marxa dels animals • De la generació dels animals (cinc llibres) • Problemes (trenta-vuit llibres) • Sobre Jenòfanes, Melis i Gòrgies • Metafísica (catorze llibres) • Ètica a Nicòmac (deu llibres) • Ètica a Eudem (quatre llibres) • Gran Ètica • Política (vuit llibres) • Econòmica (dos llibres) • Retòrica (tres llibres) • Poètica (falta la segona part, sobre la comèdia) • La Constitució d’Atenes 6
  7. 7. Aristòtil: punt de partida - 1 • Monisme Ontològic no hi ha dues realitats, sinó una: el món material que podem observar i palpar. • Monisme Antropològic: l’ésser humà no està fet de dues substàncies separades (cos i ànima). L’ànima i el cos no poden existir de forma separada. El cos mor quan l’ànima s’esvaeix. • Teoria del Coneixement: Importància del coneixement sensible. Tot el que sabem comença pels sentits. La ment ordena la diversitat del món sensible i li dóna categoria de coneixement universal. La ciència és possible. • Geocentrisme: La Terra és el centre de l’Univers 7
  8. 8. Aristòtil: punt de partida - 2 • Hilemorfisme: tot el que existeix és un compost de dos principis metafísics, la matèria i la forma • Teoria del canvi: el canvi és real. Tot canvia perquè tot està sotmès a dos principis metafísics: la potència i l’acte. La matèria és potència. La forma és acte. • Teoria de les 4 causes: tot el que existeix es deu a 4 causes: material, formal, eficient i final. La més important de totes és la final. L’atzar no existeix. • Lògica: és l’instrument de la raó. Fonamenta els criteris de veritat dels enunciats. 8
  9. 9. Aristòtil: punt de partida - 3 • Teoria Ètica: La vida feliç es troba en la pràctica de les virtuts morals i en la recerca del coneixement. La virtut sempre es troba en el terme mig de totes les coses. • Teoria política: l’ésser humà és un animal polític. Només es pot viure a la polis. La polis ha de ser governada pels millors (Aristocràcia). • Teoria Estètica: l’art és imitació, perquè la imitació produeix plaer, sobretot si és imitació del que és bell. Funció catàrtica de l’art. Àngels Baldó/ Filosofia II 9
  10. 10. Aristòtil: Metafísica • Què és la realitat? La realitat és: L’ésser Però l’ésser es diu… de moltes maneres! • I què és l’ésser? Ésser és tot allò que és, el món que podem veure i tocar amb els nostres sentits (El món de les idees no existeix). • Però… Hi ha moltes maneres de “ser” • Que es poden resumir en 10, les 10 categories de l’ésser 10
  11. 11. Aristòtil: Metafísica La primera categoria de l’ésser és la de… Substància La substància defineix les coses, és ella qui fa que siguin el que són i no una altra cosa. La substància és, per això, una categoria necessària. Les altres 9 categories també defineixen l’ésser, però no de forma necessària, sinó accidental 11
  12. 12. Aristòtil: Les Categories 12 1. Substància 2. Quantitat 3. Qualitat 4. Acció 5. Passió 6. Relació 7. Lloc 8. Temps 9. Posició 10. Estat
  13. 13. Aristòtil: Les 4 Causes 13
  14. 14. Aristòtil: Potència i Acte • Entre l’ésser i el no ésser hi ha doncs un estadi intermedi de l’ésser: l’ésser en potència • L’esdevenir en el món és l’actualitzación constant d’allò que està en potència. • La matèria és la part de l’ésser que sempre està en potència. • La forma, en canvi, és el que actualitza l’ésser. matèria Ésser en potència forma Ésser en acte Àngels Baldó/ Filosofia II 14
  15. 15. Aristòtil: Tipus de canvi 15
  16. 16. Aristòtil: Metafísica “L’ésser es diu de moltes maneres” 16 Causa Eficient Causa Formal Causa Material Teoria de la causalitat Forma pura: Pensament de pensament Teoria Hilemòrfica: Acte Pur: Primer motor immòbil Potència + Acte Substància + Accidents Déu Matèria + Forma L’ésser supremDinamisme de l’ésser: Categories de l’ésser Metafísica (ciència de l’ésser) Causa Final
  17. 17. Aristòtil: Antropologia • L’ésser humà és un compost de matèria (el cos) i forma (l’ànima) que no es poden separar. La mort d’un equival a la mort de l’altra. Unió substancial ànima cos Àngels Baldó/ Filosofia II 17 • En tots els éssers vius, l’ànima és un principi vital, la portadora de vida. • En l’ésser humà, a més, l’ànima és un principi intel.lectual, perquè és la seu de la raó, qualitat que ens distingeix dels altres animals. (ésser humà = animal racional)
  18. 18. Aristòtil: Teoria del Coneixement 18 ciència
  19. 19. Aristòtil: Cosmologia 19 Geocentrisme d’Aristòtil i posteriorment Ptolomeu (s. II d.C): • la Terra és el centre de l’univers • La Terra és esfèrica • La Terra és immòbil • Al voltant de la Terra giren esferes transparents, etèries, amb la lluna, els planetes, el sol i les estrelles •Distinció entre món sublunar i món supralunar
  20. 20. Aristòtil: Ètica i Política • Ètica i Política estan lligades perquè el bé de l'individu i el de l'estat són inseparables (tot i que Aristòtil posa l'accent sobre l'individu). • La virtut és un tret del caràcter, la disposició a actuar d’una certa manera en determinades circumstàncies (tant bones com dolentes). • La virtut consisteix en saber escollir el terme mitjà entre dues actituds extremes, per exemple, el coratge, entre la temeritat i la covardia. • La bona vida és la vida guía.da per la virtut i la raó 20
  21. 21. 21 • Context històric • Característiques comunes • Principals escoles filosòfiques: 1. Estoïcisme 2. Epicureisme 3. Escepticisme 4. Cinisme
  22. 22. Context històric • 323 a.C. Mor Alexandre el Gran. El període entre la seva mort i l’establiment de l’Imperi Romà, al 31 a.C., es coneix com a Època Hel·lenística. • Apareix un nou marc polític i social: els grans estats (en lloc de la Polis) i la burocràcia (cos de funcionaris) • Alexandria, la “Nova Atenes”, és el nou centre cultural. La ciència desplaça la filosofia: matemàtiques (Euclides), medicina, geografia, astronomia (Aristarc, Ptolomeus), física (Arquímedes) 22 Alexandre el Gran
  23. 23. 23 SÒCRATES CIRENAICS Aristip EPICUR CÍNICS Antístenes Diògenes ESTOÏCISME Mitjà: Paneci Tardà: Sèneca, Epictet, Marc Aureli Antic: Zenó ESCEPTICISME Tardà: Sext Empíric Mitjà: Enesidem Antic: Pirró d’Elis PLATÓ ARISTÒTIL
  24. 24. Estoïcisme 1  Fundat per Zenó de Citium al segle III a.C., el qual ensenyava als patis de columnes dels temples (stoa), als mercats i gimnasos,…  Els estoics proposen viure d’acord amb les lleis racionals de la naturalesa i aconsellen  apatheia (apatía) i indiferència (adiáphora)  ataràxia (imperturbabilitat, pau interior)  Defensen que l’home savi és qui obeeix la llei natural, i es reconeix com una peça més, dins del gran ordre i propòsit de l’univers. 24
  25. 25. Estoïcisme 2  L’univers s’ordena racionalment: l’atzar no existeix. Hi ha, doncs, predestinació. Per tant, la millor actitud davant la vida és la indiferència (adiáphora)  Cal controlar les passions per mitjà de la raó: resignació, acceptació del destí, que no depèn de nosaltres. [Epictect (ta ep’ hemín)]  Pessimisme: no hi ha cap raó per pensar que les coses aniran tal com nosaltres desitgem. Un cop això s’entén, es pot arribar a la pau interior (ataraxia) i l’autarquia (no necessitar res dels altres)  Materialisme: l’ànima és “matèria fina”. Només Déu és immortal. 25
  26. 26. Ètica estoica 11/7/2017 26 (55-135) • En ta ep’ hemín (fórmula repetida per Epictect, s. II) el que està en el nostre poder o depèn de nosaltres, és on cal situar el bé i el mal de l’acció i és el que permet la felicitat i l’autárkeia.
  27. 27. Epicureisme L’epicureisme, fundat per Epicur de Samos (Carta a Meneceu), teoria hedonista que es basa en 4 principis, coneguts com el “Tetrafarmakon” o «Teoria del quàdruple remei», determinats pel “càlcul de plaer i dolor”: 1. No hi ha cap déu a témer (No s’ha de tenir por dels déus). 2. La mort està fora de tota sensació (No s’ha de tenir por de la mort; és insensible). 3. Es pot accedir a la felicitat (el bé és fàcil de procurar). 4. Podem evitar el dolor (el mal és fàcil de suportar). 27
  28. 28. Càlcul (symmétresis) epicuri i phrónesis • Per a assolir l’ataraxia i l’aponia, veritable font de la felicitat (eudaimonía) cal un càlcul de plaer que minimitzi al màxim les torbacions més permanents i menystingui els plaers de goig instantani i fugisser però que poden suposar pertorbacions posteriors. Fins i tot, podem acceptar un patiment si aquest comporta un plaer futur durador. Els plaers catastemàtics són considerats plaers perfectes. • Cal doncs, distingir entre els diferents tipus de plaers. Veritable font de plaer Hedoné plaer Cinètic (dinàmic) Catastemàtic (estàtic) Aponia (absència de dolor físic) Ataraxia (absència de patiment espiritual) eudaimonía
  29. 29. Tipus de plaers a) Plaers naturals i necessaris anankaîai (íntimament lligats a la conservació de l’individu: menjar quan es té gana, beure quan es té set, reposar quan s’està fatigat...) • Per a la felicitat • Per a l’absència de malestar al cos • Per a la vida mateixa b) Plaers naturals però no necessaris (tots aquells desigs i plaers que constitueixen les variacions supèrflues de plaers naturals: menjar bé, beure licors refinats,...) c) Plaers (kenaí) no naturals i no necessaris (plaers nascuts de les vanes opinions dels homes: desig de riquesa, poder, honors i coses semblants).
  30. 30. Escepticisme • S’inicia al segle IV a.C. amb Pirró d’Elis • El terme “escèptic” prové de "skepsis” que significa indagar, mirar o bé investigar. • No es tracta ben bé d’una escola filosòfica, sinó d’una actitud i una orientació del pensament centrada en l’anàlisi crítica i rigurosa de les possibilitats del coneixement humà. 30
  31. 31. Escepticisme Atès que les coses són indiferenciades, l'elecció es torna impossible davant la igualtat de raons per a preferir «a» o «b»; aquesta situació condueix a la suspensió de judici o epokhé i, per tant, a la inacció, amb les conseqüències per a l’ètica. Aquesta actitud és radicalment nova en la filosofia antiga: aquesta incomprensibilitat i irresolució en les coses duu a un estat de tranquil·litat interior (ataràxia) que caracteritza l'ideal del savi escèptic. 31
  32. 32. http://www.hyperhistory.com/online_n2/History_n2/a.html
  33. 33. Índex • Característiques bàsiques del cristianisme. • El problema dels universals. • Els problema de les relacions entre raó i fe • Demostracions de l’existència de Déu. Àngels Baldó - Filosofia 33
  34. 34. Expansió del cristianisme
  35. 35. Idees claus del cristianisme • Monoteisme. • Creacionisme. • Concepció lineal del temps. • Ésser humà: pecat original (desobediència). • Redempció a través de la fe en Jesucrist. • Llibertat intrínseca de l’ésser humà. No hi ha destí. Àngels Baldó - Filosofia 35
  36. 36. 36 Patrística Escolàstica
  37. 37. Problemes de la Filosofia cristiano-medieval Aspectes generals Sorgeixen dues grans qüestions: • El problema dels universals • Les relacions entre raó i fe
  38. 38. El problema dels universals • Solucions: • Realisme 1.1. Realisme exagerat: l'universal és quelcom real i és una entitat separada (ante rem). Posició defensada per Plató. 1.2 Realisme moderat: L'universal és in re. Els universals no tenen existència separada de les coses particulars sinó que inhereixen en elles. Posició derivada d’Aristòtil.
  39. 39. El problema dels universals • Solucions: • Nominalisme -L'universal no té existència real. Les tesis del nominalisme signifiquen la supressió de les idees o formes preexistents o existents en les coses. Cal depurar tot allò que no serveixi per a explicar de forma simple . Es la famosa "navalla d'Occam" (non sunt multiplicanda entia sine necesitate: no s'han de multiplicar els éssers sense necessitat).
  40. 40. NAVALLA D’OCCAM Ex: En la paraula home podríem trobar tres "supositio": • 1.-“Home és un mot bisíl·lab": Aquí la supositio d'home seria material. Materialment la paraula home té dos síl·labes. • 2.-"L´home corre" : La paraula home seria una supositio individual. Hi ha un home que corre. • 3.-"L´home és un animal racional" : La supositio d´home és simple o general. “home" no és cap concepte universal; ben al contrari a cada una d'aquestes frases el mateix mot, "home", té un significat diferent. Occam és l'iniciador de l'anomenat "Principi d'Economia“, més conegut com a “navalla d’Occam”que està present en tot el context empirista i que es formula com: "No cal multiplicar els ens sense necessitat". En el món universitari britànic una dita prou vella afirma que: "la navalla d'Occam serveix per tallar les barbes a Plató"
  41. 41. INFLUÈNCIA DE LA FILOSOFIA ÀRAB: -Destaquen el persa AVICENA i el cordovès AVERROIS (S.XII) -Poseeixen traduccions de les obres d’Aristòtil, Plató, Ptolomeu, Euclides i Galè -La interpretació que fa Averrois d’Aristòtil, de caràcter neoplatònic, influirà posterioment. - Influeixen en l’escolàstica cristiana en: + La interpretació d’Aristòtil + La distinció entre essència i existència (ALFARABI) + La necessitat i eternitat del món (els cristians ho conceben contingent i creat del no-res)
  42. 42. El problema de raó i fe: A. EL GIR TEOCÈNTRIC DE LA FILOSOFIA Grecs Romans (centralitat de la RAÓ) (centralitat de l’ESTAT) (creença en DÉU) CRISTIANISME MÓN ANTIC. Preocupació COSMOCÈNTRICA EDAT MITJANA. Preocupació TEOCÈNTRICA RENAIXEMENT. Preocupació ANTROPOCÈN- TRICA Jueus
  43. 43. B. ENCONTRE ENTRE CRISTIANISME I FILOSOFIA GREGA: philosophia ancilla theologiae CONFRONTACIÓ entre RAÓ i FE ACOSTAMENT/TRENCAMENT: ús de termes filosòfics (RAÓ) grecs Per a expressar el missatge (FE) cristià: -LOGOS: de raó humana passa a significar “saviesa divina” (Jn 1, 1-14) - SAVIESA: que s’entén no com a coneixement del món, sinó com a “fe en el misteri” (1 Cor 1, 18-29)
  44. 44. C. El problema de la relació de la RAÓ i la FE: AGUSTÍ d’ Hipona (354-430) “CREDE UT INTELLIGAS,INTELLIGE UT CREDAS” Mútua col.laboració de Raó i Fe, però confusió de papers de cada àmbit. AVERROÏS (1126-1198), : Tesi de la DOBLE VERITAT, segons la qual Existeix una veritat per a la fe i una altra per a la raó, ambdues poden ser vertaderes però contradictòries (ej.: el món és etern per a la raó i creat per a la fe) Teoria de la doble veritat. SANT TOMÀS D’AQUINO (1224-1274): integració d’ambdues i configuració de la Teologia com a una ciència mixta. GUILLEM D’OCCAM (c. 1280/1288 – 1348/1349), (NOMINALISME –indemostrabilitat de Déu per la Raó. Teologia Natural y Teologia Revelada. Via modernorum. Separació dels àmbits de fe i raó.
  45. 45. Demostracions existència de Déu SANT ANSELM DE CANTERBURY (1033-1109) ESCOLÀSTICA INICIAL SANT TOMÀS D’AQUINO (1224-1274) ESCOLÀSTICA
  46. 46. Argument ontològic (a priori) • Déu (def.) Ésser més gran (excel·lència) pensable “Id quo nihil maius cogitari potest” • Demostració lògica per reducció a l’absurd: • Ateu: • “Déu no existeix”  “No existeix el ser més gran pensable” • Però • El ser més gran pensable ha de tenir l’atribut de l’existència atès que, en cas contrari, no s’està considerant el ser més gran, el qual per a ser-ho ha d’existir necessàriament en el pensament i en la realitat. • Ateu: “No existeix un ésser necessàriament existent” (contradicció) • Per tant (per reducció a l’absurd) • Existeix Déu
  47. 47. Argument cosmològic (5 vies tomistes) • Fenomen del món, entès com a efecte (punt de partida): • 1) Moviment, • 2) causes eficients, • 3) del possible i el necessari, • 4) jerarquia dels éssers • 5) ordre del món • Aplicació del principi de causalitat: Tot efecte té una causa explicativa • Impossibilitat de seguir fins a l’infinit en les relacions causals • Déu com a causa (primera o darrera) del fenomen. • 1) Déu Primer Motor Immòbil • 2) 1a. Causa eficient • 3) Ésser necessari • 4) Suma perfecció • 5) Darrera causa final
  48. 48. Àngels Baldó/ Filosofia II 50
  49. 49. Les 5 vies de Tomàs d’Aquino Fenomen del món (efecte) Principi causalitat Causa (Déu) Moviment a) Tot efecte té una causa b) Impossibilitat d’aplicació infinita del principi Primer motor Immòbil Causes eficients Primera causa eficient Del possible i del necessari Ésser necessari Jerarquia dels éssers Summa perfecció Ordre del món Darrera causa final
  50. 50. HUMANISME i S. Botticelli Acompliment del cercle ficinià
  51. 51. Són característiques del moviment humanista del Renaixement: • Crítica al principi d’autoritat: cap filòsof posseeix per si mateix la veritat. L’esperit cal que s’obri cap a moltes perspectives filosòfiques. • Crítica a l’aristotelisme, especialment al logicisme i reivindicació de la importància de la retòrica i l’eloqüència • Es reclama que la reflexió fonamental ha de girar entorn a l’ésser humà, com a realitat moral i espiritual. • Defensa d’un profund lligam i harmonia entre la cultura clàssica pagana i el cristianisme.
  52. 52. Platonisme: Nicolau de Cusa, Pico Della Mirandolla, Marsilio Ficino (Escola de Florència). Aristotelisme averroista (Escola de Pàdua) i Aristotelisme alexandrí (Alexandre de Afrodísia, Pomponazzi). Estoïcisme (Just Lipsius), Epicureisme (Gassendi), Escepticisme (Montaigne). Naturalisme: Giordano Bruno, T. Campanella. Sobre qüestions socials, morals i polítiques destaquen principalment Maquiavel, Tomàs More, Erasme, Luter i Calví. Cal afegir l’activitat científica representada per F. Bacon, Leonardo, Copèrnic
  53. 53. (Florència 1469 - 1527 )  Iniciador de la ciència política  Separació entre ètica i poder polític (ethos-kratos) Inversió del model platònic
  54. 54. • Anàlisi de text Àngels Baldó/ Filosofia II 56
  55. 55. capítol XV de El Príncep: "m'ha semblat més convenient anar a la veritat real de la cosa que a la representació imaginària de la mateixa. Molts s'han imaginat repúbliques i principats que ningú no ha vist mai ni s'ha sabut que existissin realment; perquè hi ha tanta distància de com es viu a com s'hauria de viure, que qui deixa a una banda el que es fa pel que s'hauria de fer, aprèn abans la seva ruïna que la seva preservació: perquè un home que volgués fer en tots els punts professió de bonhomia, llaurarà necessàriament la seva ruïna entre tants que no ho són. Per tot això, és necessari a un príncep, si es vol mantenir, que aprengui a ser no bo i a fer servir o no fer servir aquesta capacitat en funció de la necessitat."
  56. 56. cap. XVIII de El Príncep: Cal, doncs, que sapigueu que hi ha dues formes de combatre: l'una amb les lleis, l'altra amb la força. La primera és pròpia de l'home, la segona de les bèsties; però com amb la primera moltes vegades no basta, convé recórrer a la segona. Per tant, és necessari a un príncep saber utilitzar correctament la bèstia i l'home. Aquest punt fou ensenyat veladament als prínceps pels antics autors, els quals escriuen com Aquil·les i molts d'altres d'aquells prínceps antics foren lliurats al centaure Quiró perquè els eduqués sota la seva disciplina. Això de tenir per preceptor algú mig bèstia i mig home no vol dir una altra cosa sinó que és necessari a un príncep saber usar una i altra naturalesa i que l'una no dura sense l'altra.
  57. 57. REVOLUCIÓ COPERNICANA s.XVI-XVII
  58. 58. L’astrònom Copèrnic conversant amb Déu, quadre del polonès Jan Matejko (1872)
  59. 59. Índex • La cosmologia antiga: idees bàsiques. • La revolució copernicana. • El problema del moviment de la terra: Galileu. • La teoria newtoniana. Àngels Baldó - Filosofia 61
  60. 60. Cosmologia Antiga Plató: Timeu Orientació matemàtica. Influència pitagòrica. Moviments dels astres: circulars i uniformes. Immutabilitat dels cels. Terra al centre i immòbil (Geocentrisme i Geoestatisme)
  61. 61. Sistema Aristotèlic-Ptolemaic Eudox de Cnidos (408-355) Multiplicació d’esferes per explicar el moviment aparent dels planetes. Aristòtil: 55 esferes (èter). Moviment circular i uniforme. Primer motor. Geocentrisme i Geoestatisme. Distinció entre món sublunar / món supralunar. Univers finit i simètric. Ptolomeu (Alexandria 90-168) Almagest: Epicicles i deferents per explicar el moviment aparent dels planetes. Punt equant al centre. Desplaçament de la terra. A finals de l’Època Medieval els sistemes utilitzats per explicar l’Univers eren l’Eudoxià-aristotèlic-ptolemaic.
  62. 62. Cosmos antic Aristòtil (Perí Ouranos; Física): • dividit en mons estructuralment i dinàmicament diferenciats: món sublunar (4 elements i generació i corrupció) i món supralunar (cinquena essència: èter, cristal·lí i moviment circular perfecte –derivat del dogma platònic) • jerarquització ontològica, és a dir, que hi havia lleis i sers diferenciats en el món sublunar i en el món supralunar; i aquest últim era superior en perfecció al món sublunar. En qualsevol cas, per Aristòtil tot ésser mòbil, a diferència de Déu, es podia explicar a partir de la seva teoria de l’hilemorfisme. • governat per una causa eficient i final, que era el Primer Motor Immòbil (Déu), causa primera de l’existència dels éssers i causa última en relació a l’ordenació jeràrquica dels cosmos (Α – Ω).
  63. 63. Problemes del cosmos antic Problemes de medició astronòmica • Retrocessió dels planetes. Model ptolemaic (equants, deferents i epicicles) • Observació de canvis notables d'intensitat de llum en els astres • Dificultats en la capacitat predictiva dels esdeveniments celestes [Epicicles: Nostranau] Problemes d’explicació del moviment • Física aristotèlica: el problema dels projectils. • Revolució científica (s. XVI-XVII)
  64. 64. Innovació i tradició en el model copernicà Innovacions Tradicions Heliocentrisme El punt central roman immòbil La Terra no és el centre del cosmos, sinó només el centre del món sublunar S'adhereix als dogmes platònics de circularitat del moviments celests Ampliació de l'univers a causa de la paral·laxi (desplaçament aparent d'una estrella com a conseqüència del moviment de translació terrestre). L'augment és de 5000 vegades els cosmos aristotèlic El cosmos és finit i limitat per les estrelles fixes (si bé no li cal pressuposar l'existència d'una esfera perquè no tenen moviment) Hi ha dues regions supralunars Admet que els planetes s'inserten en esferes concèntriques.
  65. 65. Nostranau: Copèrnic
  66. 66. Simplicitat explicativa 71
  67. 67. Objeccions a l’heliocentrisme • El sentit comú • D’ordre geomètric • D’ordre mecànic • D’ordre religiós • D’ordre cultural
  68. 68. Heliocentrisme; una idea perillosa 1. Neoplatònics: “Déu és l’Infinit” 2. Copèrnic: L’heliocentrisme implica magnituds infinites. Bruno: Límits de Déu? Límits de la materia. L’heliocentrisme esdevé una idea perillosa. Giordano Bruno (1548-1600)
  69. 69. Johanes Kepler (1571-1630) Usant les dades de Brahe, comprovà que les òrbites dels planetes no són circulars sinó elíptiques. Formula les lleis i les publica: Astronomia Nova (1609) i L’harmonia dels mons (1619).
  70. 70. Galileu (1564-1642): Precursor de la Ciència Moderna. Imatges Món físic
  71. 71. Galileu fou el primer en usar el telescopi en Astronomia. Ell mateix va construir un telescopi que utilizà en les observacions (1609): Telescopi Refractor Galileà.
  72. 72. què va veure Galileu amb el telescopi? • La lluna: relleu comparable a la superfície de la Terra (contradiu la jerarquització del món aristotèlica) • El sol: Existència de taques que apareixen i desapareixen. Això feia pensar que el Sol podia seguir processos de canvi (vida/mort?) (que posa en evidència el problema de la corruptibilitat dels cels) • Els 4 satèl·lits de Júpiter –que anomenà Medicis-- (contra la teoria homocèntrica) • Descobreix les fases de Venus. Copèrnic havia dit que si el seu sistema era vertader aleshores Venus presentaria fases). (En la tradició ptolemaica no existien) • Va descobrir estrelles noves (refutant la possibilitat de generació del món supralunar).
  73. 73. Els satèl·lits de Júpiter
  74. 74. Tapís del s.XIV
  75. 75. Teoria aristotèlica • Causes del moviment: • 2 tipus de causes: natural i violenta • Natural: tendència a estar en el lloc que ocupa en cosmos (línia recta Terra, cercles al món supralunar) • Violent: induït per forces externes • Moviment dels greus • (velocitat) = (pes) / (resistència) • Cossos pesats cauen més ràpidament • Problemes: Com és el moviment d’un projectil?
  76. 76. Problemes de la teoria aristotèlica • Problemes amb els projectils • Moviment “contranatura” del cos. Antiperistasis (teoria de l’envolviment de l’aire) • diferent pes, diferents temps?
  77. 77. Galileu • com cauen els cossos! • Galileu c. 1610. • cauen els cossos de diferent pes en temps distints? • Consultem l’experiència...
  78. 78. Conclusió de Galileu: • Tots els cossos cauen amb la mateixa acceleració amb independència del seu pes!
  79. 79. Judici: “E pur si muove”
  80. 80. El 22 de juny del 1633, Galileu fou portat, en mula i amb hàbit de penitència al convent de Santa Maria sopra Minerva, on se li llegí la sentència que el declarava sospitós d’heretgia. La declaració acabava dient: ens alegrem que siguis absolt sempre que, prèviament, amb cor sincer i fe infinita, davant nosaltres, abjuris, maleeixis i detestis els esmentats errors i heretgies contraris a la catòlica i apostòlica Església de la forma i manera que nosaltres t’imposem. Era condemnat, doncs, a abjurar, a reclusió formal en aquest Sant Ofici -que no complí per edat- i a resar durant tres anys un cop per setmana, set salms expiatoris. El text de l’Abjuració és el següent: Jo, Galileu, fill del difunt Vicenzo Galileu, florentí, de setanta anys d'edat, acusat davant aquest tribunal i agenollat davant vostre, Eminentíssims i Reverendíssims Senyors Cardenals, Inquisidors Generals contra l'herètica perversitat en tota la comunitat cristiana, tenint davant els meus ulls i tocant amb les meves mans els Sagrats Evangelis, juro que sempre he cregut, crec i amb l'ajut de Déu creuré en el futur tot allò que sosté, predica i ensenya la Santa Església Catòlica i Apostòlica; després, però, havent-me estat ordenat per aquest Sant Ofici que abandoni totalment la falsa noció que el Sol és el centre del món i que no es mou i que la Terra no és el centre del món i es mou, així com no haig de sostenir, defensar ni ensenyar de cap manera ni oralment n per escrit aquella falsa doctrina; després d'haver-me estat notificat que aquesta doctrina era contrària a les Sagrades Escriptures, vaig gosar escriure i imprimir un llibre en el qual exposava aquesta doctrina ja condemnada, i vaig aportar arguments de gran força a favor seu, sense, però, presentar cap solució per a ells. I per això el Sant Ofici ha declarat que en contra meva hi ha vehements proves d'heretgia; és a dir, que he sostingut que el Sol és el centre del món i immòbil, mentre que la Terra no n'és el centre i es mou. Per tant, amb el desig d'esborrar de les ments de Vostres Eminències i de tots els fidels cristians aquesta vehement sospita, justament concebuda contra mi, amb cor sincer i una fe que no fingeixo, abjuro, maleeixo i detesto els errors esmentats i les esmentades heretgies i en general, qualssevol errors, heretgies i sectes contraris a la Santa Església i juro que, en el futur, mai més no tornaré a dir i a afirmar res de paraula o per escrit que pogués donar lloc a semblant sospita de mi. És més, si conec algun heretge o alguna persona sospitosa d'heretgia, la denunciaré a aquest Sant Ofici o a l'Inquisidor o a l'Ordinari del lloc on em trobi. Juro també, i prometo complir i observar en la seva integritat totes les penitències que m'han estat imposades, o que puguin ésser-ho més endavant, per aquest Sant Ofici. I en el cas, que Déu no ho vulgui, que infringeixi qualsevol d'aquests juraments o promeses, em sotmeto a tots els càstigs i penes imposats i promulgats en els cànons sagrats i en altres constitucions generals o particulars contra aitals delinqüents. Així m'ajudin Déu i aquests Sants Evangelis que toco amb les mans. Jo l’esmentat Galileu Galilei he abjurat, jurat, promès, i m’he obligat com figura més amunt; i com a fe de la veritat he subscrit la present cèdula d’absolució, paraula per paraula, en el convent de Minerva, aquest 22 de juny del 1633.
  81. 81. Aportacions epistemològiques Matematització + Mètode hipotèticdeductiu “La filosofia està escrita en aquest llibre tan gran que tenim constantment obert davant els ulls, em refereixo a l’univers, però no pot ser llegit si abans no hem après a entendre la llengua, a conèixer els caràcters en els quals és escrit. És escrit en llenguatge matemàtic, i els seus caràcters són triangles, cercles i d’altres figures geomètriques sense les quals és impossible entendre ni una sola paraula. Prescindir d’aquests caràcters és com girar vanament en un obscur laberint”. Galileo Galilei Il saggiatore (L’assagista) “Estimat Kepler, què hem de dir als estudiosos, que, amb la tossuderia de la víbora, refusen de mirar pel telescopi? Hem de riure o hem de plorar?” Carta de Galileu a Kepler
  82. 82. • principis metodològics: • racionalisme: Atès que la realitat es compon de propietats objectives o quantitatives, els sentits no són fiables per al coneixement de la realitat. Contra l'aristotelisme. • matematicisme: La estructura de la realitat és matemàtica i la de la nostra ment també. Per tant, quan pensem matemàticament, la ment és infal·lible (Galileu) i expressa la realitat. • uniformització matemàtica: Les lleis matemàtiques expliquen tots els fenòmens de la naturalesa. • principis metafísics • simplicitat i regularitat: La Naturalesa funciona amb principis simples i cal pressuposar que sempre es comporta de la mateixa manera: no hi ha arbitrarietat.
  83. 83. Galileu i el mètode científic Nova metodologia: Diàleg sobre els dos màxims sistemes del món. Il saggiatore. Matematització de la natura. Mètode resolutiu- compositiu (hipotètic-deductiu). Primer pas: Descomposició dels elements a investigar. Anàlisi guiada per la raó matemàtica. Segon pas: Hipòtesi. Representació matemàtica dels elements sotmesos a l’anàlisi, que ens ha de permetre arribar (deduir) als resultats que l’experiència quotidiana ens ha mostrat. D’aquesta manera s’obté una experiència científica i fiable. Tercer pas: Resolució experimental. Fer experiments (ad hoc) que ens ajudin a corroborar la teoria.
  84. 84. La gravitació universal de Newton
  85. 85. Isaac Newton (1642-1727) • Iniciador (amb Leibniz) del càlcul infinitessimal • Va estudiar l’efecte de les forces sobre els cossos. Establí la llei de la gravitació universal • Va resumir les seves conclusions en tres lleis: • a) principi d’inèrcia • b) F=m·a • c) acció-reacció Nostranau “...si he pogut veure més lluny ha estat perquè m’he elevat sobre les espatlles de gegants”. DINÀMICA Julià: 25-des-1642 Gregorià: 4-gen-1643
  86. 86. “No hi ha fets sinó per a teories” T.S. Kuhn: L’estructura de les revolucions científiques, 1982 Per a Aristòtil Per a Newton Una substància hilemòrfica. Matèria mesurable. Cau perquè tendeix al seu “lloc natural” (terra). Cau per l’acció gravitatòria de la Terra. La poma grossa cau més ràpidament que la petita. Tot cos cau amb la mateixa acceleració g = 9,80665 m/s2 El moviment és un procés que tendeix a un fi: el repòs. El moviment és un estat d’un cos. Primacia del repòs sobre el moviment. Repòs o moviment són estats indiferents al cos.
  87. 87. Metodologia científica GALILEU 1. Anàlisi matemàtica 2. Hipòtesis i deducció conseqüències. 3. Resolució experimental (ad hoc) NEWTON 1. Observació fenòmens i recollida de dades 2. Generalitzacions (inducció) 3. Experimentació amb resultats mesurables (matemàtiques). 4. Lleis “Hypothesis non fingo” F. BACON 1. Eliminar prejudicis o ídols 2. Recollir dades: taules d’absència, presència i de graus. 3. Generalitzacions (inducció) i lleis
  88. 88. Visió antiga (aristotèlica) del món Visió moderna (galileano- newtoniana) del món Els éssers es componen de matèria i forma (hilemorfisme). La naturalesa es compon per matèria i pot explicar-se per lleis mecàniques en base a les matemàtiques.(mecanicisme) La filosofia natural explica les propietats en base a 4 causes (material, formal, agent i final). La causa final explica el “moviment natural” d’una substància. La ciència natural explica el moviment i les interaccions dels cossos en termes matemàtics (lleis de la naturalesa). No explica ni perquè ni per a què sinó com. Les hipòtesis s’estableixen a partir de la simple inducció a partir de l’observació. Les hipòtesis explicatives s’estableixen a partir del control sistemàtic de les experiències (mètode científic). Les qualitats sensibles (calor, olor, color…) són propietats reals dels cossos. Veure consisteix en ser afectat per la recepció de la forma transmessa pel cos “colorat”. Les qualitats sensibles són objectives. Les qualitats sensibles són només els efectes de moviments de les partícules materials (qualitats primàries) sobre els nostres sentits. Les qualitats sensibles (qualitats secundàries) són subjectives.
  89. 89. CIÈNCIA ANTIGA I MEDIEVAL CIÈNCIA MODERNA Geocentrisme Heliocentrisme Explicació qualitativa Explicació quantitativa Cosmos tancat Univers infinit Cosmos finalista. Model biològic. (teleologisme) Estructura mecànica del món (mecanicisme) Déu produeix (causa) i conserva el moviment Déu és origen però no conserva el moviment

×