2. ÍNDEX
● EL LLENGUATGE VISUAL
● CARACTERÍSTIQUES DE LA IMATGE
● ESTRUCTURA DE LA IMATGE
● RECURSOS EXPRESSIUS DE LA IMATGE
● FUNCIONS DE LA IMATGE
● CODIFICACIÓ VISUAL
● LECTURA D'IMATGES
3. 7.1 CARACTERÍSTIQUES DE LA IMATGE
● La imatge fa referència a quelcom, representa alguna cosa, és
imatge d'alguna cosa. L'escultura és una del model, la fotografia és
una imatge del paisatge, el prospecte publicitari mostra imatges del
producte que anuncia.
4. 7.1 CARACTERÍSTIQUES DE LA IMATGE
● ICONOCITAT
La iconocitat es refereix a la semblança de la imatge amb la realitat
exterior. La iconocitat és la capacitat que posseeix la representació
de quelcom per produir en nosaltres un efecte visual similar al que
ens produiria la realitat representada.
5. 7.1 CARACTERÍSTIQUES DE LA IMATGE
● ABSTRACCIÓ
L'abstracció suposa que la imatge no manté semblança amb una
realitat concreta, pot ser un producte de la fantasia o relacions
arbitràries. En alguns casos la representació no existeix i la imatge
es converteix en realitat autonòma.
6. 7.1 CARACTERÍSTIQUES DE LA IMATGE
● GRAU D'ICONICITAT O
ABSTRACCIÓ
Dependrà del valor d'identitat
d'allò representat respecte a la
realitat. Una imatge serà
purament icònica quan mostri
un fragment de la realitat.
● Iconocitat és sinònim de
realitat. Una imatge serà més
allunyada sigui aquesta de
qualsevol referent de la realitat,
ja sigui alterada per un punt de
vista o una òptica diferent a la
de la nostra visió natural.
7. 7.1 CARACTERÍSTIQUES DE LA IMATGE
● SENZILLESA- COMPLEXITAT
La senzillesa o complexitat d'una imatge depèn de:
● l'estructura de l'objecte
● la quantitat d'elements que conté
● la manera en què es plantegenles relacions entre ells
● la comprensibilitat de la significació de les relacions establertes
8. 7.1 CARACTERÍSTIQUES DE LA IMATGE
● DENOTACIÓ- CONNOTACIÓ
La descodificació d'una imatge es duu a terme des del nostre univers
mental on conservem un gran nombre de relacions emocionals entre
escenes i sentiments, entre visions i emocions.
9. 7.1 CARACTERÍSTIQUES DE LA IMATGE
DENOTACIÓ-CONNOTACIÓ
● Denotació és el significat
objectiu d'un mot o expressió i
és allò que literalment ens
mostra una imatge.
● Connotació comporta
l'associació de la imatge amb
determinats sentiments.
10. 7.1 CARACTERÍSTIQUES DE LA IMATGE
MONOSEMIA - POLISEMIA
● La polisèmia de les imatges neix de les connotacions que provoquen
les relacions entre els diferents elements de la imatge.
● La polisèmia icònica és calculada i programada pels creadors
d'imatges per entrar en connexió amb els sentiments.
11. 7.1 CARACTERÍSTIQUES DE LA IMATGE
ESTEOROTIP- ORIGINALITAT
● Una imatge pot ser considerada original quan:
● És capaç de transmetre un missatge més o menys complex,
instaurant nous paràmetres.
12. 7.2. ESTRUCTURA DE LA IMATGE
LA COMPOSICIÓ
● COMPOSICIÓ HORITZONTAL:
predominen les línies
horitzontals.
● COMPOSICIÓ VERTICAL:
destaquen les línies verticals
● COMPOSICIÓ CICLICA:
predominen les línies corbes.
● COMPOSICIÓ DIAGONAL:
predominen les línies diagonals
13. 7.2. ESTRUCTURA DE LA IMATGE
ELS PLANS
● Plans llargs: mostren més espai que objectes:
GRAN PLA GENERAL: mostra un espai enorme
PLA GENERAL: predomini de l'espai sobre els
elements.
PLA DE CONJUNT: apareix un element que
destaca en un espai extens.
● El pla és l'espai o “camp” que representa o
reprodueix una imatge en relació amb els seus
components.
14. 7.2. ESTRUCTURA DE LA IMATGE
ELS PLANS
● Plans mitjos: mostren un equilibri entre espai i objectes:
PLA MIG: el subjecte predomina sobre l'ambient en què es troba.
PLA ÀMERICA: mostra la figura humana del cap als genolls
● Plans curts: mostren més objectes que espais:
PRIMER PLA: presenta una part essencial del tema que es vol
destacar.
PLA DE DETALL: no és suficient per a reconèixer la totalitat, no
posseeix referència espacial.
15. 7.3. RECURSOS EXPRESSIUS DE LA
IMATGE
● LA COMPARACIÓ: consisteix en
exposar dos elements per tal que
puguin establir-se semblances i
diferències entre les seves
qualitats.
● LA PERSONIFICACIÓ:
consisteix en donar als objectes
qualitats humanes, trets propis
de les persones.
16. 7.3. RECURSOS EXPRESSIUS DE LA
IMATGE
● LA METÀFORA: consisteix en
substituir allò que es vol
mostrar per una altra cosa amb
la que guarda alguna relació.
● LA HIPERBÒLE: consisteix en
utilitzar una exageració per a
destacar l'expressió.
17. 7.3. RECURSOS EXPRESSIUS DE LA
IMATGE
● LA SINÈCDOQUE: es tracta de mostrar un objecte presentant-ne
només una part de manera que el receptor pugui omaginar el que
falta. També a la inversa, s'anomena un tot per a referir-se a una de
les seves parts.
18. 7.4 FUNCIONS DE LA IMATGE
● FUNCIÓ INFORMATIVA O REFERENCIAL: és la funció
del llenguatge orientada al context. Tracta només
successos reals i comprovables, ja que no són opinions ni
coses subjectives.
● FUNCIÓ EMOTIVA O EXPRESSIVA: la funció orientada a
l'autor de la imatge, expressió directa davant allò sobre el
que està informant. Depenen de l'angle escollit pot generar
missatges emotius.
19. 7.4 FUNCIONS DE LA IMATGE
● FUNCIÓ SUGGESTIVA O CONNOTATIVA: va dirigida a convèncer
l'espectador i la que domina en les imatges publicitàries. Aquesta
funció és la més interessada i pretén obtenir quelcom de nosaltres.
● Les imatges subliminals són aquelles que arriben fins al
seu cervell i s'hi registren de forma inconscient,
impossibilitant un filtratge crític. Es tracta d'un procés
sensorial que es desenvolupa sota l'ombra de la
percepció humana.
20. 7.6 CODIFICACIÓ VISUAL
● Hi han 6 tipus de codis:
● CODI ESPACIAL: quan es fa una fotografia es plasma una
parcel·la del que es pot veure. S'ha d'escollir l'amplitud del camp
de treball, és el que es diu enquadrament. Com més petit sigui
l'espai seleccionat més probabilitats hi haurà de transmetre una
idea diferent a la realitat que es pretén mostrar.
● CODI ESCENOGRÀFIC: els protagonistes principals de les
imatges estan envoltats d'una sèrie d'elements afegits que
ambienten i adjectiven la seva presència. L'escenografia és un
instrument per a la creació de matisos significatius.
21. 7.6 CODIFICACIÓ VISUAL
● CODI LUMÍNIC: hi ha quatre tipus de jugar amb la posició de la llum:
LLUM FRONTAL: aixafa les
figures contra el fons i els dóna
un aspecte irreal.
LLUM POSTERIOR: permet
separar les figures del fons i
afegeux tridimensionalitat.
LLUM DE BAIX A DALT: pot
produir deformacions
inquietants.
LLUM LATERAL I ZENITAL:
accentuen els volums i el relleu,
però si la llum no és equilibrada
accentua els contrastos
deformants.
22. 7.6 CODIFICACIÓ VISUAL
● CODI SIMBÒLIC: les relacions entre els símbols i allò que
simbolitzen poden establir-se per la existència d'analogies o
d'implicacions causa-efecte. Tota comunicació simbòlica implica un
procés d'abstracció, ja que treballem amb conceptes, amb realitats
inmaterials.
23. 7.6 CODIFICACIÓ VISUAL
● CODIS GRÀFICS: està vinculada als instruments tècnics amb els
quals s'elabora el missatge visual. Els teleobjectius apropen l'objecte
i provoquen sensació d'aixafament. Un altre aspecte tècnic que pot
modificar el significat és l'enfocament/ desenfocament. Totes
aquestes distorsions poden provocar ambigüitats o equívocs en
l'apreciació de les imatges per part del receptor.
24. 7.6 CODIFICACIÓ VISUAL
● CODI DE RELACIÓ: la disposició dels elements parcials que
constitueixen el conjunt d'imatges, estableix relacions espacials entre
ells i pot convertir-se en factor de jerarquització i d'ordre. Les
relacions poden ser reals o potenciades per la composició de la
imatge.
