2. ÍNDEX
• CARACTERÍSTCA DE LA IMATGE………………………………..3-9
• ESTRUCTURA DE LAIMATGE…………………………………….9-14
• FUNCIONS DE LA IMATGE………………………………………14-19
• CODIFICACIÓ D’IMATGES…………………………………………19-28
• LECTURA D’IMATGES………………………………………………28-29
3. ICONOCITAT
Iconocitat es refereix a la semblança de la imatge amb la realitat
exterior. La iconocitat és la capacitat que posseix la representació de
quelcom per a produir en nosaltres un efecte visual similar al que ens
produirà la realitat representada. Com més semblant sigui l’efecte,
4. L’ABSTRACCIÓ
L’abstracció suposa que la imatge no manté semblança amb una realitat
concreta, pot ser un producte de la fantasia o relacions arbitràries. En alguns
casos la representació no existeix i la imatge es converteix en representació no
existeix i la imatge es converteix en realitat autònoma. El grau d’iconositat o
abstracció dependrà del valor d’identitat d’allò representat a la realitat.
5. LA SENCILLESA O COMPLEXITAT
En una imatge depèn de l’estrucuta de l’objecte la quantitat
d’elements que conté, la manera en què es plantegen les relacions
entre ells i la comprensibilitat de la significació de les relacions
establertes. Des de el punt de vista de la percepció visual, la inclusió
de més de 4 elements que diferenxien en forma forma volum i textura
6. DENOTACIÓ-CONNOTACIÓ
La descodificació d’una imatge es duu a
terme des del nostre univers mental, on
concient o inconcient, conservem un gran
nombre de relacions emocionals entre
escenes i sentiments, entre visions i emocions.
Pel contrari, la denotació és el sigmificat
objectiu d’un mot o espressió.
7. MONOSÈMIA-POLISÈMIA
-Polisemiques: són les possibles diferents interpretacions. En la
percepció dels missatges el públic està influït per un context personal
i social que matisa el sigmificat original, provocant l’aparició de
diferents sentits per a idèntiques imtges
8. ESTERIOTIP
La insistencia en estimuls coneguts i redundants de manera que no
ens criden l’atenció perla massificació de la comunicació per imatges
produeix la propagació d’esteriotips
9. ESTRUCTURA DE LA IMATGE
La imatge gràfica és una
informació elabora per un
emissor amb un material ,que
s’ordena segons una estructura
i un punt de vista, fent ús d’un
c o d i i d ’ u n s r e c u r s o s
expressius, per a dirigir-se a
una receptor
10. La composició d’una imatge consisteix en l’organització
dels elements en un espai determinat. La relació entre els
elements i l’espai on es col·loquen haurà de ser equilibrada
LA COMPOSICIÓ
11. Els plans és l’espai que presentan reprodueix una imatge en relació
amb els seus components. El pla que s’utilitza en cada imatge està en
funció de les necessitats expressives de l’emisor o de les particularitats
del tema
ELS PLANS
12. RECURSOS EXPRESSIUS DE LA
IMATGE
Comparació: consisteix en exposar dos elements per tal que puguin establir-se
semblances i diferencies entre les seves qualitats
Personificació:constitueix donar als objetctes un adjectiu propi d’una persona
Personificaó
(armari divertiti)
Comparació
13. Metàfores: consisteix alló que es vol mostrar per una altre cosa amb la que
guarda alguna relació
La hipèrbole: consisteix en utilitzar una exageració per a destacar l’expressió
RECURSOS EXPRESSIUS DE LA
IMATGE
14. RECURSOS EXPRESSIUS DE LA
IMATGE
La sinècdoque: és tracta de mostrar un objecte presentant-ne només
una part de manera que el receptor pugui imaginar el que faltar
15. FUNCIONS DE LA IMATGE
Podem distingir tres tipus de funcionsfonamnetals de la comunicació
-Informativa
-L’expressiva
-Poetica
-Suggestiva
16. FUNCIÓ INFORMATIVA O REFERENCIAL
Aquesta funció està en la base de tota comunicació, però té especial
rellevàcia enla fotografia periodistica i el documentalisme. És la
funció del llenguatge orientada al context. Al ser el context tot alló
extra comunicatiu
17. FUNCiÓ EMOTIVA O EXPRESSIVA
És la funció orientada a l’autor de la imatge, expressio directa del subjecte
enunciador devant d’allo sobre el que està informant. Permet afegir la
subjectivitat de qui mira, el seu estat emocional, el seu punt de vista
personal, la seva ubicació irremplaçable en l’espai coma ésser vital, amb
voluntat
18. FUNCIÓ POÈTICA O ESTETICA
Està centrada en la fotografia mateixa. Apareix sempre que la expressió
atrau l’atenció sobre la seva forma i posseix molta informació, s’utilitza
també a la pa publicitat. Tè la funció de relacionar la imatge amb el
misatge
19. FUNCIÓ SUGGESTIVA O
CONOTATIVA
Aquesta funció va dirigida a convèncer l’espectador i domina en les
imatges publicitaries ja que s’ajusten al seu propòsit teòric d’informar
els consumidors per a orientar la seva llibertat d’elecció. Porten
normalment imatges subliminals.
20.
21. CODI GESTUAL
La gestualitat és utilitzada al màxim en l’elaboració d’histories i
caricatures. Els gestos tenen una sigmificació clara i directa en la
comunicació humana
22.
23. CODI ESPACIAL
Quan es fan una fotogràfia o es pinta un quadre, es plasma una
parcela del que es pot veure
24. CODI ESCENOGRÀFIC
L’escenogràfia és un instrument per la la creació de matisos
sigmificatius. També pot col·loborar en la presentació deformada de la
realitat
28. CODI DE RELACIÓ
Les relacions poden ser reals entre els objectes representats, poden
ser potenciades per la composició de la imatges, amb ajuda de la
codificació
29. INTERPRETACIÓ DE LES IMATGES
La fotografia es pot adoptar diferents actituds davant i que el registre
es fa d’aquesta no és un registre objectiu , sino que ens ofereix una
selecció de la realitat mirada des de un determinat punt de vista
