2. Índex
● Característiques de la imatge
● Estructura de la imatge
● Recursos expressius de la imatge
● Funcions de la imatge
● Codificació visual
● Lectura d'imatge
3. Característiques de la imatge
Les imatges són la
referència d'alguna
cosa i, la relació entre
imatge i realitat està
tant assimilada per
nosaltres, que moltes
vegades ens sentim
davant d'una realitat
quan no és més que una
imatge
Bosque rojo. Visto en Fancy
5. Iconocitat – Abstracció
La iconocitat és la
semblança de la imatge
amb la realitat.
Icono del bosque.
Una imatge serà puramnet icònica quan mostri la
realitat tal i com es veu atraves de la nostra visió.
6. L'abstracció no manté
semblança amb una
realitat concreta.
Serà abstracta com
menys en comú tingui
de la realitat.
Alicia en el pais de las maravillas.
7. Senzillesa – Complexitat
La senzillesa o
complexitat d'una
imatge depèn de
l'estructura de l'objecte,
quantitat d'elements,
etc. Niño meditando
por el bosque.
(Imagen sencilla)
Victoria Francès.
Venecia
8. Denotació – Connotació
La connotació es
preodueix quan
relacionem un concepte
o sentiment a una
imatge, en el nostre
cas.
Per tant, la connotació
comporta l'associació
d'una imatge amb uns
determinats
sentiments.
Kevin Carter 1994. Niño y buitre.
9. En canvi, la denotació és el significat objectiu d'una
paraula.
És allò que literalment ens mostra una imatge, allò que
rebem inmediatament.
10. Monosèmia – Polisèmia
La polisèmia neix de les
connotacions de les
relacions entre els
diferents elements
d'una imatge.
Parlem de polisèmia
icònica, que és aquella
calculada i programada
pels creadors d'imatges
per representar
sentiments.
Metáfora visual. La nube
11. Estereotip – Originalitat
La propagació de
l'estereotip consisteix
en la insistència en
estímuls coneguts i
redundants de manera
en que ja no ens criden
l'atenció.
12. Una imatge és
considerada original
quan transmet un
missatge complex a
través de mecanismes
reconeixibles fàcilment.
13. Estructura de la imatge
La imatge gràfica es pot definir con una
informació enviada per un emissor amb
un material, s'ordena amb una
estructura, un punt de vista i un recurs
expressiu, per a dirigir-se a un receptor
Luna
14. Composició
És l'organització dels elements d'una imatge en un
espai determinat. Distingim:
Composició horitzontal: que suggereix equilibri.
Cerezos.
18. Plans
El pla és l'espai que representa una imatge amb
relació amb els seus components.
Distingim 3 plans:
● Plans llargs
● Plans mitjos
● Plans curts
19. Plans llargs
● Mostren mes espais que objectes:
Gran Pla General
Pla General
Machu Picchu.
Pla de Conjunt
El valle.
El llanero solitario.
20. Plans mitjos
Mostren equilibri entre espai i objectes:
Pla Mig Pla Americà
Los piratas del caribe. El oeste.
21. Plans curts
Mostren mes objectes que espais
Primer Pla
Johnny Depp
Pla de detall
Labios pintados.
22. Recursos expresius de la imatge
La comparació:
Consisteix en exposar
dos elements per tal
que puguin establir-se
semblances i
diferències.
23. La personificació:
consisteix en donar als objectes qualitats humanes,
trets propis de les persones.
La dama y el vagabundo.
24. La metàfora:
Consisteix en substituir
allò que es vol mostrar
per una altra cosa amb
la que guarda alguna
relació.
Anorèxia.
Metáfora visual.
26. La sinècdoque:
Es tracta de mostrar un objecte presentant-ne només
una part de manera en que el receptor pugui imaginar
lo que falta.
27. Funcions de la imatge
Podem distinguir quatre funcions de comunicació:
Informativa, Expressiva, Poètica i Suggestiva.
28. F. referencial
S'orienta al context i es utilitzada en periodisme i
documentals. Tracta només succesos reals i
comprovables.
La relació amb el context pot ser tant forta que els
fotògrafs acaben servint a campañes polítiques de
caràcter humanitari.
El sexto sentido.
29. F. Expressiva
Està orientada a l'autor de la imatge i permet afegir
subjectivitat de qui mira.
Si utilitzem un gran angular, es poden generar
misstages emotius de diferents tipus segons l'angle
escollit.
Pareja de enamorados
30. F. Estètica
Està centrada en la fotografia mateixa i atrau
l'atenció sobre la seva forma.
El nacimiento de Venus.
31. F. Connotativa
Va dirigida a convèncer l'espectador i és la que
domina en les imatges publicitàries. Pretèn obtenir
quelcom de nosaltres o vendre'ns-ho.
Anuncio de bebida.
32. Codificació Visual
Hi han diferents tipus:
Les imatges transmeten emocions i valors de
manera inconcient depenent dels codis que l'autor
de tal imatges preten difundir.
Ojo violeta.
33. Codi espacial
L'enquadrament es
l'amplitud del camp de
treball i el punt de vista
que es contempla.
Una mateixa realitat
pot quedar plasmada
des d'infinits
enquadraments
Encuadre puesta de sol.
34. Codi gestual
Els gestos tenen una
significació clara i
directa en la
comunicació humana,
ja que poden expressar
diverses actituds,
intencions...
Gritos
35. Codi escenogràfic
Es tracta de tots els
elements que envolten
un protagonista en una
imatge, des de la roba
que porta fins el
maquillatge o la forma
de comportar-se.
Vecinos se manifiestan en manos a la obra.
36. Codi llumínic
Al variar la quantitat de llum en una imatge, es
canvia el significat i la bellesa d'aquesta.
● Llum frontal
● Llum posterior
● Llum lateral i zenital
● Llum de baix a dalt
També els colors tenen
diferents significats,
distinguim els càlids i
els freds.
Bebé con luces.
37. Codi simbòlic
Consisteix en tractar
quelcom per a que
simbolitzi un
determinat símbol.
Per a que això es
comleixi, només s'ha
d'admetre el significat
de dit símbol.
Llave de sol
38. Codi gràfic
La codificació gràfica consisteix en manipular els
instruments tècnics amb els quals s'elavora el
missatge visual.
Sola rodeada de gente.
39. Codi de relació
La manera en que es
troben col·locats els
elements en una imatge
crea una jerarquia en la
qual els receptors
perceben
inconscientment la
importància de cada
element.
Anuncio de absolut
40. Lectura d'imatges
La lectura tipogràfica és la que segueix un mètode
similar a l'utilitzat en la lectura d'un text: de dalt a
baix i d'esquerra a dreta.
La lectura gelstàtica implica anar analitzant els
diferents núclis d'atenció: primer el tema principal i
a continuació tots els temes secundàris.
Paisaje japones
42. La interacció verboicònica:
S'utilitza per reforçar allò suggerent que plantegen les
relacions visuals amb la presència d'argumentacions
verbals.
Hi podem trobar diferents situacions:
43. ● Que sigui el text el que aporti el sentit al missatge.
Bomba de Hiroshima
● Que la imatge expressi una idea bàsica.
Manifestación para defender los
derechos de la mujer
44. Que existeixi una
complementarietat
entre el text i la imatge.
Els textos i les imatges
que es complementen
estableixen entre sí
diferents relacions
significatives:
45. Relació de recolzament:
El text serveix de
recolzament a la
imatge; fixa i concreta
el significat de la
imatge.
46. Relació de parasitisme:
El text aporta un
significat diferent al que
expressa la pròpia
imatge.
48. La interpretació d'imatges:
Podem dir que una imatge és un camp obert de
significats. Quan l'observem podem treure conclusions.
Mi vecino Totoro. Estudios Ghibli