HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
Cultura audiovisual tema 11
1. TEMA 11: EL MUNTATGE
AUDIOVISUAL
CARLES GARÍ
1R BAT B
2. ÍNDEX
• Mirar a través de la càmera
• El relat audiovisual
• Recursos audiovisuals
• El muntatge
• La banda sonora
3. 11.1 Mirar a través de la
càmera
• Les imatges
cinemafotogràfiques creen un
efecte d’aparent semblança
amb la realitat.
• Els mitjans audiovisuals són
únicament una articulació
artificiosa d’imatges i sons.
4. 11.2 El relat audiovisual
• El pla: és una unitat bàsica de la narrativa
• La seqüència: és una realitat del relat audiovisual
on es planteja, desenvolupa i conclou una
situació dràmatica
5. 11.2 El relat audiovisual
• L’escena: és una part del discurs visual que es
desenvolupa en un sol escenari.
• La presa: és l’enregistrament seguit d’imatges
d’una escena o situació.
10. 11.3 Recursos audiovisuals
• Tipus de plans:
• Pla general i gran pla general
• Pla conjunt
• Pla sencer
• Pla americà o tres quarts
• Pla mitjà
• Primer pla
• Pla de detall
18. 11.3 Recursos audiovisuals
Composició
• S’anomena composició a
l’organització de tots els
elements visuals a l’interior de
l’enquadrament.
• Compondre és ordenar,
agrupar els elements visuals a
través de l’enquadrament
19. 11.3 Recursos audiovisuals
Angulació o punt de vista
• Angle normal o neutre: L’eix de la càmera és
perpendicular als elements.
• Angle picat: la càmera es troba per damunt de
l’element.
• Angle zenital: el picat absolut, quan s’enfoca
verticalment cap a baix.
20. 11.3 Recursos audiovisuals
Angulació o punt de vista
• Angle contrapicat: la càmera enregistra un
element des de baix, des d’un nivell inferior.
• Angle nàdir: el contrapicat absolut, el punt de
vista està totalment per sota del personatge.
• Angle inclinat: la càmera s’inclina en diagonal i es
perd la horitzontalitat.
27. 11.3 Recursos audiovisuals
Distància focal
• Es poden utilitzar objectius
amb diferents distàncies
focals que ens
proporcionen angles de
visió oberts, diferents
efectes de les distàncies en
profunditat amb una
càmera de vídeo.
28. 11.3 Recursos audiovisuals
Profunditat de camp
• La profunditat de camp és l’espai en profunditat
captat per la càmera amb nitidesa, permet
establir relacions entre els elements situats a
diferents termes
• La profunditat de camp pot aïllar elements o fer
que concentrem l’atenció en un element concret.
30. 11.3 Recursos audiovisuals
Moviments de càmera
• Càmera fixa: la càmera resta immòbil sobre un
suport i enregistra tot allò que hi passa per
davant. Capta el moviment dels elements i per
ella mateixa es pot moure.
• És un recurs expressiu que ens permet observar
una escena desplaçant-nos per ella.
32. 11.3 Recursos audiovisuals
Els quatre grups de moviment de càmera
• Panoràmica: moviment de rotació de la càmera
que sense desplaçar-se gira sobre si mateixa
sempre mantenint una distància focal constant.
Tipus de panoràmica:
• Panoràmica vertical: moviment que va de dalt a
baix o viceversa
• Panoràmica horitzontal: moviment de rotació
d’esquerra a dreta o a la inversa.
33. 11.3 Recursos audiovisuals
Els quatre grups de moviment de càmera
• Panoràmica descriptiva: permet captar més
àmpliament tot l’escenari on passa l’acció
• Panoràmica seguiment: segueix el recorregut
d’una persona o element mòbil.
• Panoràmica de relació: serveix per vincular dos o
més elements que tenen sentit en la trama.
34. 11.3 Recursos audiovisuals
Els quatre grups de moviment de càmera
• Tràveling: moviment de transació de la càmera.
La càmera pot ser desplaçada a peu pel mateix
operador, pot anar muntada sobre un element
mòbil. Tipus de tràvelings:
• Tràveling frontal: la càmera es mou cap endavant
o enrere, seguint un personatge que es mou.
35. 11.3 Recursos audiovisuals
Els quatre grups de moviment de càmera
• Tràveling lateral: la càmera es desplaça
lateralment al voltant de l’element.
• Tràveling circular: la càmera es desplaça
circularment al voltant de l’element.
• Tràveling vertical ascendent o descendent: la
càmera puja o baixa.
36. 11.3 Recursos audiovisuals
Els quatre grups de moviment de càmera
• Zoom: aquest moviment s’anomena tràveling
òptic, es desplaça l’òptica. L’efecte que produeix
el zoom és l’apropament o allunyament dels
elements que s’estan enfocant sense que la
càmera es mogui del lloc.
37. 11.3 Recursos audiovisuals
Els quatre grups de moviment de càmera
• Moviment lliure: la càmera es mou sense seguir
un ordre concret un moviment lliure particular és
el que anomenem el de càmera a l’espatlla o
steadycam. Es combinen la panoràmica i el
tràveling. L’efecte que s’aprecia és que son
condicions díficils, com accidents o guerres.
38. 11.3 Recursos audiovisuals
Els quatre grups de moviment de càmera
• Llum: fa possible que la realitat sigui
representada fotogràficament. Té un valor
funcional però també un valor expressiu i
significatiu. La llum transforma la percepción de
la realista que veurem d’un objecte, d’una
persona o d’un espai.
39. 11.4 EL MUNTATGE
• El procés cinematogràfic de
relacionar i combinar els plans
rodats segons una idea prèvia:
• Seleccionar les preses més
adients.
• Decidir la seva logitud
• Ordenar les presea
• Combinació d’imatges i banda
sonora.
40. 11.4 MUNTATGE
REPÀS HISTÒRIC
• MELIÈS: històries com el
viatge a la lluna o realitzar una
de les seves desaparicions a
partir de deturar i tornar a
engegar la càmera.
41. GRIFFITH
• Començà a adoptar diferents
punts de vista.
• Muntà diferents preses i
establint discontinuïtats en el
temps i l’espai amb els flash-
backs.
• S’afirma el cinema coma
llenguatge
• Al llarg de la història
s’estableixen pautes per les
possibilitats de muntatge.
42. LEV KULETXOV
• Un dels realitzadors que
contribueix en la investigación
dels muntatges:
• Relacionar coses dispars i fer-
les entendre com una.
• Crear sensaciones i
expressions o atribuïr i caviar
significats d’algunes coses.
43. DZIGA VERTOV
• En el film la batalla davant de
Tsartin ho desenvolupa en
cine-ull. Realització de films
amb trossos de pel·lícules
rodats per altres realitzadors.
45. 11.4 Muntatge
Tipus de muntatge
• Construir la narració estructurant els elements
que pertanyen a diferents llocs i moments
atribuint-los un sentit temporal.
46. 11.4 Muntatge
Tipus de muntatge
• CONTINU: reconstrucció en temps real d’una
acció a partir de diferents plans.
• DISCONTINU: ens mostra imatges separades en
el temps. La relació determinarà el significat de la
narració.
47. 11.4 Muntatge
Tipus de muntatge
• EN PARAL·LEL: dues o més escenes que
passen en moments i llocs diferents es van
mostrant per crear un estat d’ànim o una
associació d’idees.
• ALTERN: alternativament acciona en el mateix
moment però en llocs diferents i que convergiran.
48. 11.4 Muntatge
Tipus de muntatge
• FLASHBACK: utilització d’un pla que suposa
tornar a enrere en el temps. Flashforwar és al
futur.
• D’ANTICIPACIÓ: sobre un pla s’encavalquen
diàleg, música o sons del següent pla.
49. 11.4 Muntatge
Tipus de muntatge
• RÍTMIC: acceleració o alentiment d’un
esdeveniment per crear sensacions.
• DE SÍNTESI: es fa una compressió del pas del
temps.
50. 11.4 Muntatge
Tipus de muntatge
• IDEOLÒGIC: juxtaposició de un ola en una
seqüència que aparentment no tenen res a
veure. Actua metafòricament.
• PLA SEQÜÈNCIA: pla que es manté durant tota
una seqüència i prescindim del muntatge.
51. 11.4 Muntatge
Funcions del llenguatge
• Traslladar l’espectador en el temps i l’espai.
• Fer avançar, aturar, allargar o oemtre una part
amb una finalitat expressiva.
• Relacions visuals entre imatges consecutives.
• Generar relacions de caràcter simbòlic.
52. 11.4 Muntatge
Funcions del llenguatge
• Inventar llocs i personatges.
• Crear relaciona que mai han existit.
• Modificar tot el significat d’una acció per crear
tensió.
• Donar emfàsi a una informació.
53. 11.4 Muntatge
El·lipsis i Salts temporals
• L’el·lipsi és l’espai i temps que veiem
simplements suggerit, sense que se’ns mostri de
manera nítida. És irrellevant.
54. RACCORD O
CONTINUÏTAT
• El cinema i la televisió presenten en pantalla una
acción continuada però, fraccionada en una
successió de plans.
• Donar la sensació d’aquells aspectes formals
necessaris per a donar coherència entre un pla i
els següents.
55. 11.5 BANDA SONORA
• Combinació de sons i imatges. Tal vegada es
doni més importància a la imatge perquè l’acte de
mirar és voluntari i el so, ens arriba sense haver
de fer res. Molts dels productes audiovisuals
perdrien el seu poder comunicatiu si
prescindissin del so.
56. REALITZACIÓ DE LA
BANDA SONORA
• Les veus, efectes, so d’ambient i música
s’enregistren en pistes. Després del
enregistrament i tractament, cal sincronitzar els
sons conjuntament amb les imatges. Fa pensar
que es reprodueixen sons realistes que realment
no ho són. Es doblem les veus de tots els
personatges.
57. UTILITATS DEL SO
• Alfred Hitchcock
explica que a través
dels sorolls es pot
donar un sentit
suplementari a una
situació o definir
l’estat en el qual es
troben els
personatges.
58. EL SO I LA PERCEPCIÓ
DEL TEMPS
• La banda sonora crea temporalitat i ajuda a
establir un temps de representació. Amb
“creixendos i descreixendos” acaba de definir a
narració. Amb el ritme crea insistència o tensió
fins a la sensació de desorientació.
59. EL SO QUE CREA
L’ESPAI
• El so ens permeten situar els personatges en un
espai i signifiquen aquest, pot complementar allò
que se’ns mostra o representa.
60. LA PUNTUACIÓ
• La banda sonora ens ajuda a modular el sentit i
ritme de la narració.
• Ajuden a crear continuïtat entre les escenes i la
planificació.
• Marca clarament la separació entre dos
elements, canviï o sigue substituït.
61. ANTICIPACIÓ
• La música també anticipa allò que vindrà acrear
esperança. Determinats sons poden indicar la
resolució d’una situació, la preveuen o generen la
situació de buit.
• És una de les dinàmiques segons la qual
funciona una seqüència audiovisual en la que la
part sonora hi juga un paper important.
62. EL SILENCI
• Reforça els elements anteriors. La interrupció
d’un so concret fa més conscient la idea de buit i
la imatge que l’acompanya es converteix en
quelcom important.
63. L’ÚS DE TEMES
MUSICALS
• Per generar algun efecte
anterior és necesari la
repetició d’un repertori
de temes musicals al
llarg de la pel·lícula.
S’adapten les bandes
sonores a temes
coneguts.
