awdawdawdaaaaaaaaaaaaa

1. EEll LLlleenngguuaattggee VViissuuaall
PPaauu FFaabbrreeggàà
11rr BBaatt AA

2. ÍÍnnddeexx
● CCaarraacctteerrííssttiiqquueess ddee llaa iimmaattggee
● EEssttrruuccttuurraa ddee llaa iimmaattggee
● RReeccuurrssooss eexxpprreessssiiuuss ddee llaa iimmaattggee
● FFuunncciioonnss ddee llaa iimmaattggee
● CCooddiiffiiccaacciióó vviissuuaall
● LLeeccttuurraa dd''iimmaattggee

3. CCaarraacctteerrííssttiiqquueess ddee llaa iimmaattggee
Les imatges són la referència d'alguna cosa
i, la relació entre imatge i realitat està tant
assimilada per nosaltres, que moltes
vegades ens sentim davant d'una realitat
quan no és més que una imatge

4. Tota imatge posseeix una serie de
característiques que definirem després,
aquestes són:
● Iconicitat – Abstracció
● Senzillesa – Complexitat
● Denotació – Connotació
● Monosèmia – Polisèmia
● Estereotip – Originalitat

5. IIccoonnoocciittaatt –– AAbbssttrraacccciióó
La iconocitat és la
semblança de la
imatge amb la
realitat.
L'abstracció no
manté semblança
amb una realitat
concreta.
Una imatge serà puramnet icònica quan
mostri la realitat tal i com es veu atraves de
la nostra visió.
En canvi serà abstracta com menys en
comú tingui de la realitat.

6. SSeennzziilllleessaa –– CCoommpplleexxiittaatt
La senzillesa o
complexitat d'una
imatge depèn de
l'estructura de
l'objecte, quantitat
d'elements, etc

7. DDeennoottaacciióó –– CCoonnnnoottaacciióó
La connotació es
preodueix quan
relacionem un
concepte o
sentiment a una
imatge, en el nostre
cas.
Per tant, la
connotació
comporta
l'associació d'una
imatge amb uns
determinats
sentiments.

8. En canvi, la denotació és el significat
objectiu d'una paraula.
És allò que literalment ens mostra una
imatge, allò que rebem inmediatament.

9. MMoonnoossèèmmiiaa –– PPoolliissèèmmiiaa
La polisèmia neix de
les connotacions de
les relacions entre
els diferents
elements d'una
imatge.
Parlem aquí de
polisèmia icònica,
que és aquella
calculada i
programada pels
creadors d'imatges
per representar
sentiments.

10. EEsstteerreeoottiipp –– OOrriiggiinnaalliittaatt
Quan parlem
d'estereotip el
definim com una
idea o en aquest cas
una imatge amb una
connotació, tant
possitiva com
negativa.
Una imatge és
considerada original
quan transmet un
missatge complex a
través de
mecanismes
reconeixibles
fàcilment.

11. EEssttrruuccttuurraa ddee llaa iimmaattggee
La imatge gràfica es pot definir
com una informació enviada per
un emissor amb un material,
s'ordena amb una estructura, un
punt de vista i un recurs
expressiu, per a dirigir-se a un
receptor

12. ccoommppoossiicciióó
És l'organització dels elements d'una imatge
en un espai determinat.
Distingim:
● Composició horitzontal: que suggereix equilibri.
● Composició vertical: que suggereix força.
● Composició diagonal: que suggereix
desequilibri.
● Composició cíclica: que suggereix moviment.

13. ppllaannss
El pla és l'espai que representa una imatge
amb relació amb els seus components.
Distingim 3 plans:
● Plans llargs
● Plans mitjos
● Plans curts

14. PPllaannss llllaarrggss
Mostren mes espais que objectes:
Pla General Gran Pla General
Pla de Conjunt

15. PPllaannss mmiittjjooss
Mostren equilibri entre espai i objectes:
Pla Mig Pla Americà

16. PPllaannss ccuurrttss
Mostren mes objectes que espais
Primer pla Pla de detall

17. RReeccuurrssooss eexxpprreessssiiuuss ddee llaa iimmaattggee
Comparació:
consisteix en posar
en escena les
qualitats i diferències
entre les seves
qualitats.

18. Personificació:
consisteix en donar
qualitats humanes.
Els publicistes
l'utilitzen per
"humanitzar" un
producte.

19. Metàfora: Mostra una
imatge per una altre
que tingui relació amb
aquesta.

20. Hipèrbole: utilitza
una exageració per
destacar expressió.

21. Sinècdoque: es
tracta de mostrar
només una part de la
imatge, perque el
receptor pugui
imaginar alló que
falta.

22. FFuunncciioonnss ddee llaa iimmaattggee
Podem distinguir 4 funcions de
comunicació en una imatge: Informativa,
Expressiva, Poètica i Suggestiva.

23. FF.. iinnffoorrmmaattiivvaa
S'orienta al context i es utilitzada en
periodisme i documentals. Tracta només
succesos reals i comprovables.
La relació amb el context pot ser tant forta
que els fotògrafs acaben servint a
campañes polítiques de caràcter humanitari.

24. FF.. eemmoottiivvaa
Està orientada a l'autor de la imatge i
permet afegir subjectivitat de qui mira.
I si utilitzem un gran angular, es poden
generar misstages emotius de diferents
tipus segons l'angle escollit.

25. FF.. ppooèèttiiccaa
Està centrada en la fotografia mateixa i
atrau l'atenció sobre la seva forma.

26. FF.. ssuuggggeessttiivvaa
Aquesta funció va dirigida a convèncer
l'espectador i és la que domina en les
imatges publicitàries. Pretèn obtenir
quelcom de nosaltres o vendre'ns-ho.

27. CCooddiiffiiccaacciióó VViissuuaall
Les imatges transmeten emocions i valors
de manera inconcient depenent dels codis
que l'autor de tal imatges preten difundir.
Veiem ara tots els tipos de codis:

28. CCOODDII EESSPPAACCIIAALL
L'enquadrament es
l'amplitud del camp
de treball i el punt
de vista que es
contempla
Una mateixa realitat
pot quedar
plasmada des
d'infinits
enquadraments

29. CCOODDII GGEESSTTUUAALL
Els gestos tenen
una significació
clara i directa en la
comunicació
humana, ja que pot
crear un missatge
amb informació del
moment de la
fotografia.
La publicitat, per
exemple, articula els
seus missatges
reforçant els
aspectes gestuals.

30. CCOODDII EESSCCEENNOOGGRRÀÀFFIICC
Es tracta de tots els
elements que
envolten un
protagonista en una
imatge, des de la
roba que porta fins
el maquillatge o la
forma de comportar-se.
L'escenografia és
un instrument per a
la creació de
matisos
significatius, i pot
contribuir en la
distorció de la
realitat.

31. CCOODDII LLLLUUMMÍÍNNIICC
Al variar la quantitat de llum en una imatge,
es canvia el significat i la bellesa d'aquesta,
per exemple, la llum directa produeix
ombres més fortes que la llum indirecta.
● Llum frontal
● Llum posterior
● Llum lateral i zenital
● Llum de baix a dalt
També els colors
tenen diferents
significats,
distinguim els
càlids i els freds.

32. CCOODDII SSIIMMBBÒÒLLIICC
Consisteix en
tractar quelcom per
a que simbolitzi un
determinat símbol,
com pot ser dos
pals formant una
creu.
Per a que això es
comleixi, només
s'ha d'admetre el
significat de dit
símbol.

33. CCOODDII GGRRÀÀFFIICC
La codificació
gràfica consisteix
en manipular els
instruments tècnics
amb els quals
s'elavora el
missatge visual.
Per exemple, amb
un quadre famos, la
imatge adquereix
valor artístic, i amb
un gran angle,
s'aconsegueix
sensació de
profunditat.

34. CCOODDII DDEE RREELLAACCIIÓÓ
La manera en que
es troben col·locats
els elements en una
imatge crea una
jerarquia en la qual
els receptors
perceben
inconscientment la
importància de cada
element.

35. LLeeccttuurraa dd''iimmaattggeess
La lectura tipogràfica és la que segueix un
mètode similar a l'utilitzat en la lectura d'un
text: de dalt a baix i d'esquerra a dreta.
La lectura gelstàtica implica anar analitzant
els diferents núclis d'atenció: primer el tea
principal i a continuació tots els temes
secundàris.