2. La imatge fa referència a quelcom,representa alguna cosa,és
imatge d’alguna cosa.Les imatges actuen com a signes de
quelcom aliè.L’esculturaés una imatge del model,la fotografía
és una imatge del paisatge,el prospecte publicitari mostra
imatges del producte que anuncia…
Existeix una sèrie de característiques que,en major o menor
mesura,posseeixen totes les imatges.Les propietats concretes
de la mateixa dependran del grau de concreció que en ella
tinguin les diferents característiques concretades.
3. Iconicitat-Abstracció
Senzillesa-Complexitat
Denotació-Connotació
• Aquesta es refereix a
la semblança de la
imatge amb la realitat
exterior.
• Suposa que la imatge
no manté semblança
amb una realitat
concreta,pot ser
producte de:la
fantasia,relacions
arbritàries.
• Aquesta depèn de
l’estructura de
l’objecte,la quantitat
d’elements que
conté,la manera en
que es plantejen les
relacions entre ells i la
comprensibilitat deles
relacions establertes.
• Aquesta comporta
l’associació de la
imatge amb
determinats
sentiments.Segueix
les tècniques
d’Osgood.
• És el significat
objectiu d’un mot i es
recull pels parlants
d’una llengua en un
diccionari
4.
5.
6.
7.
8. FUNCIÓ INFORMATIVA O REFERENCIAL:Podem distingir tres funcions
fonamentalsde la comunicació per
imatges:informativa,expressiva,poètica i suggestiva.
La informativa és la base de tota la comunicació,però té
especial rellevància en la fotografia periodística i el
documentalisme.Està orientada al context,està present en tots
els actes comunicatius. Eugene Smith és un gran
representant.
FUNCIÓ EMOTIVA O EXPRESSIVA:Aquesta és la funció orientada per
l’autor a la imatge,expressió directa del subjecte enunciador
davant d’allò sobre el que s’està informant.
Funció poètica o estètica:La funció poètica està centrada en la
fotografia mateixa.És la funció orientada al missatge.Aquesta
es basa en el missatge i es relaciona amb la mateixa perquè
es refereix a com es configura el llenguatge fotogràfic.
9. FUNCIÓ SUGGESTIVA O CONNOTATIVA:Aquesta funció va dirigida a convèncer
l’espectador i la que domina en les imatges publicitàries.
Aquesta funció és la més interessada:pretén obtenir quelcom de
nosaltres,no pas donar-nos-ho.Les imatges subliminals són aquelles
que,tot i no sent aparentment captades perl’individu,arriben fins el seu
cervell i s’hi registren de forma inconscient.
10. En la nostra cultura associem automàticament la visió d’un fet amb la seva
existència,identifiquem la imatge amb la realiat.Aquestes incorporen codis
comunicatius.Aquestes comuniquen de forma global i per la via emotiva.Per
això,sovint, es produeixen a través d’elles comunicacions invertides,es
transmeten emocions,etc…
La imatge està construïda per un autor que,amb l’ajuda de determinats
instruments,estableix vincles entre la identitat visual de la seva creació i allò
que aquesta presenta per als que la contemplem.
La percepció té en compte una jerarquització figura-fons per la que es
distingeix un tema protagonista en un entorn.
11. És el que anomenem
enquadrament i dóna una idea de la
nostra posició física.Una realitat pot
quedar plasmada en els
mateixos.L’espai és vital per la
mostra d’idees.
Al analitazar una imatge cal aturar-se
en la sensació que ens produeix
l’actitud i la gestualitat dels gestos,que
tenen una significació clara i
directa.Aquesta és molt utilitzada a les
històries i caricatures.
Els protagonistes principals de les imatges
estan envoltats d’una sèrie d’elements
afegits que ambienteni adjectiven la seva
presència.Aquesta és una presentació
deformada de la realitat.Té matisos
significatius.
Els tipus de llum són enormes,hi ha
directa e indirecta i provoca
ombres.Tipus:llum
frontal,posterior,lateral o zenital,de baix
a dalt.Després trobem els colors,que hi
han càlids i freds.
12. Aquesta es refereixa una representació visual
d’una persona o cosa com la representació de
quelcom més ampli.Les relacions entre els
símbols i allò que simbolitzen és gràcies a les
analogies,també trobem un procés
d’abstracció.
La codificació gràfica estàvinculada
als instruments tècnics amb els
quals s’elabora el missatge
visual,trobem el gran angular i els
teleobjectius que enfoquen o
desenfoquen.
La disposició dels elements
parcialsque constitueixen el conjunt
d’una imatge,dins de l’espai
determinat pels límits dels
quadre,estableix relacions i uneslleis
de perspectiva i tonalitat entre altres.
13.
14. Quan es descriu una imatge resulta difícilenumerar
minusiosament cadascun dels detalls gràfics rellevants
d’aquesta.Aquesta ens obliga a reflexionar i té una
sèrie de paràmetres expressius sobre la imatge
tractada.
LECTURA TIPOGRÀFICA:
És la que segueix un mètode
similar a l’utilitzaten la lectura
d’un text.
LECTURA GELSTÀTICA:
Per la seva banda,implica
anar analitzant els diferents
nuclis d’atenció.
15. QUADRE PER A L’EXPLORACIÓ DE LA CODIFICACIÓ DE MISSATGES:
Descripció i Reconeixement.
Codi espacial
Codi gestual
Codi escenogràfic
Codis gràfics
Codi lumínic
Codi simbólic
Relacions
Síntesi
Segons Abraham Moles,seguint la teoria de la informació,quan la quantitat
d’informació d’una imatge no és massa gran,la imatge es percep com una
totalitat jerarquitzada.
16. ELEMENTS:Dades
observades:gràfiques i verbals.
ESTRUCTURES:Relació entre els
elements gràfics,verbals,tipus de
composició,enquadrament,tipus de
pla,recursos,etc…
SIGNIFICATS:Coses que suggereix la
imatge,sentiments i emocions que
produeix,experiències que ens fa
recordar…Els significats es desxifren
en el nostre cervell sense necesitat de
paraules.Aquests han de ser
compresos i no raonats.
Les relacions visuals amb la
presència d’argumentacions
verbals,per aixó caldrà fer
una lectura
verboicònica(text+imatge).
SITUACIONS:Que sigui el
text el que aportiel sentit al
missatge i la imatge serveixi
com a simple il·lustració.
Que,pel contrari,la imatge
expressi una idea bàsica i el
text es converteixi en
accesori o innecessari.
Que existeixi una
complementarietat entre el
text i la imatge.
17. El més important que
posseeix la imatge
des del punt de vista
significatiu,és la seva
capacitat d’impacte
emocional.Quan un
text i una imatge es
combinen per a formar
un
missatge,estableixen
una relació
significativa.
18.
19. Quan es reben les imatges,quan s’observen,cal tenir en
compte aquests elements i també cal tenir en compte que una
imatge pot ser llegida.L’exercici de lectura i posterior
interpretació depèn de diferents factors i del nostre
coneixement previ entre molts altres.Cal observar,reflexionar i
pensar.Finalmenthem de ser capaços d’exposar allò que veiem
nosaltres en la imatge i argumentar-ho.Això és interpretació.