EL LLENGUATGE VISUAL 
- CARACTERÍSTIQUES DE LA 
IMATGE 
- ESTRUCTURA DE LA IMATGE 
- RECURSOS EXPRESSIUS DE 
LA IMATGE 
- FUNCIONS DE LA IMATGE 
- CODIFICACIÓ VISUAL 
- LECTURA D’IMATGES
CARACTERÍSTIQUES DE LA IMATGE 
ICONICITAT – ABSTRACCIÓ 
SENZILLESA – COMPLEXITAT 
DENOTACIÓ – CONNOTACIÓ 
MONOSÈSMIA – POLISÈMIA 
ESTERIOTIP - ORIGINALITAT
CARACTERÍSTIQUES DE 
LA IMATGE ICONICITAT – ABSTRACCIÓ 
Iconicitat: Semblança de la imatge amb la realitat exterior. 
Abstracció: La imatge no manté semblança amb la realitat 
El grau d’iconicitat o abstracció dependrà del valor 
d’identitat d’allò representat respecte la realitat.
CARACTERÍSTIQUES DE 
LA IMATGE SENZILLESA – COMPLEXITAT 
La senzillesa o complexitat 
d’una imatge depèn de la 
quantitat i tipus de relació 
entre elements. La inclusió 
de més de 4 elements fa 
considerar de complexa una 
imatge.
CARACTERÍSTIQUES DE 
LA IMATGE DENOTACIÓ – CONNOTACIÓ 
La connotació comporta l’associació de la imatge amb determinats 
sentiments. 
La denotació és el significat objectiu d’un mot o expressió, aquell que 
la majoria de parlants d’una llengua li atorguen.
MONOSÈSMIA – POLISÈMIA 
CARACTERÍSTIQUES DE 
LA IMATGE 
Les imatges polisèmiques 
són aquelles que tenen 
diferents interpretacions. 
La polisèmia neix de les 
connotacions que provoquen 
les relacions entre els 
diferents elements de la 
imatge. 
La polisèmia icònica és 
programada pels creadors 
d’imatges per entrar en 
connexió amb els 
sentiments, creences i 
tendències del públic.
Polisèmia
CARACTERÍSTIQUES DE 
LA IMATGE ESTERIOTIP - ORIGINALITAT 
En l'estereotip es produeix una repetició de l’esquema que forma la imatge en 
totes les reproduccions. 
Les imatges originals són aquelles que tenen un toc diferent en allò que 
representen o en la forma gràfica de representar-ho.
Estructura de la Imatge 
Composició i plans.
Composició 
Composició Horitzontal 
Composició Vertical 
Composició Diagonal 
Composició Cíclica 
La composició consisteix en l’organització dels elements en 
un espai determinat
Estructura de la Imatge 
Composició Horitzontal 
Predominen les línies horitzontals suggereixen: equilibri, calma, quietud.
Estructura de la Imatge 
Composició Vertical 
Destaquen les línies verticals suggereix: acció, força, tensió
Estructura de la Imatge 
Composició Diagonal 
Predominen les línies diagonals suggereixen: desequilibri, originalitat
Estructura de la Imatge 
Composició Cíclica 
Predominen les línies corbes suggereixen: complicació, dinamisme, moviment.
Plans 
Plans Llargs 
Plans Mitjos 
Plans Curts 
El pla és l’espai que reprodueix una imatge en relació amb els 
seus components
Plans Llargs 
Mostren mes espais que objectes 
Gran Pla General 
Pla General 
Pla de Conjunt
Plans Llargs 
Gran pla general 
Espai enorme, no destaca cap element
Plans Llargs 
Pla General 
Predomini de l’espai sobre els elements, no destaca cap element però es reconeixen
Plans Llargs 
Pla de Conjunt 
Apareix un element que destaca en un espai extens
Plans Mitjos 
Equilibri entre espai i objectes 
Pla Mig 
Pla Americà
Plans Mitjos 
Pla Mig 
El subjecte predomina sobre l’ambient en què es troba
Plans Mitjos 
Pla Americà 
Mostra la figura humana de cap a genolls
Plans Curts 
Més objectes que espais 
Primer Pla 
Pla de Detall
Plans Curts 
Primer Pla 
Presenta una part essencial del tema que es vol destacar. Lectura fàcil i ràpida.
Plans Curts 
Pla de detall 
No és suficient per a reconèixer la totalitat, no posseeix referència espacial.
Recursos expressius de la imatge 
La comparació 
La personificació 
La metàfora 
La hipèrbole 
La sinècdoque
La comparació 
La comparació consisteix en exposar dos elements per tal 
que puguin establir-se semblances i deferències.
La personificació 
Consisteix en donar als objectes qulitats humanes.
La metàfora 
Consisteix en substituir allò que es vol mostrar per una altra 
cosa amb la que guarda alguna relació.
La hipèrbole 
Consisteix en utilitzar una exageració per a destacar 
l’expressió.
La sinècdoque 
Mostrar un objecte presentant-ne només una part de 
manera que el receptor pugui imaginar el que falta.
Funcions de la imatge 
Quatre funcions: Informativa, expressiva, poètica i suggestiva.
Funció informativa o 
referencial 
Funció orientada al context, tracta només 
successos reals i comprovables
Funció emotiva o 
expressiva 
És la funció orientada a l’autor de la imatge, expressió directa 
del subjecte. 
Permet afegir la subjectivitat de qui mira.
Funció poètica o estètica 
Està centrada en la fotografia mateixa. Funció orientada al 
missatge.
Funció suggestiva o 
connotativa 
Aquesta funció va dirigida a convèncer l’espectador, domina 
en les imatges publicitàries.
Funció suggestiva o 
connotativa 
Imatge subliminal 
Imatges subliminals són aquelles que, tot i no ser captades 
per l’individu, arriben fins al seu cervell i s'hi registren de 
forma inconscient.
Codificació visual 
Codi espacial 
Codi gestual 
Codi escenogràfic 
Codi lumínic 
Codi simbòlic 
Codi gràfic 
Codi de Relació
Codi espacial 
Quan es fa una fotografia caldrà escollir l’amplitud del camp de treball i el punt de 
vista des del qual es contempla, és el que anomenem enquadrament.
Codi gestual 
Els gestos tenen una significació clara i directa en la comunicació humana. 
Poden expressar diverses actituds, intencions i estats d’ànim.
Codi escenogràfic 
L’escenografia és un instrument per la creació de matisos significatius, pot 
col·laborar en la presentació deformada de la realitat.
Codi lumínic 
Les possibilitats de variar la quantitat i el tipus de llum d’una imatge són 
enormes i repercuteixen en el significat i la bellesa de la imatge.
Codi lumínic 
Llum frontal 
Aspecte irreal
Codi lumínic 
Llum posterior 
Separa les figures del fons i afegeix tridimensionalitat
Codi lumínic 
Llum lateral i zenital 
Accentua els relleus i 
volums
Codi lumínic 
Llum de baix a dalt 
Deformacions 
inquietants
Codi lumínic 
Els colors 
Càlids Freds 
Sentiments d’eufòria, optimisme i 
fortalesa 
Sentiments relaxants, pessimistes i 
dèbils
Codi simbòlic 
Per a que una imatge simbolitzi alguna cosa tan sols és necessari que 
admetem aquest significat.
Codi gràfic 
La codificació gràfica està vinculada als instruments tècnics amb els quals 
s’elabora el missatge visual.
Codi de relació 
La disposició dels elements parcials que constitueixen el conjunt d’una 
imatge estableix relacions espacials entre ells i pot convertir-se en factor 
de jerarquització i ordre.
El llenguatge visual Tema 7

El llenguatge visual Tema 7

  • 2.
    EL LLENGUATGE VISUAL - CARACTERÍSTIQUES DE LA IMATGE - ESTRUCTURA DE LA IMATGE - RECURSOS EXPRESSIUS DE LA IMATGE - FUNCIONS DE LA IMATGE - CODIFICACIÓ VISUAL - LECTURA D’IMATGES
  • 3.
    CARACTERÍSTIQUES DE LAIMATGE ICONICITAT – ABSTRACCIÓ SENZILLESA – COMPLEXITAT DENOTACIÓ – CONNOTACIÓ MONOSÈSMIA – POLISÈMIA ESTERIOTIP - ORIGINALITAT
  • 4.
    CARACTERÍSTIQUES DE LAIMATGE ICONICITAT – ABSTRACCIÓ Iconicitat: Semblança de la imatge amb la realitat exterior. Abstracció: La imatge no manté semblança amb la realitat El grau d’iconicitat o abstracció dependrà del valor d’identitat d’allò representat respecte la realitat.
  • 5.
    CARACTERÍSTIQUES DE LAIMATGE SENZILLESA – COMPLEXITAT La senzillesa o complexitat d’una imatge depèn de la quantitat i tipus de relació entre elements. La inclusió de més de 4 elements fa considerar de complexa una imatge.
  • 6.
    CARACTERÍSTIQUES DE LAIMATGE DENOTACIÓ – CONNOTACIÓ La connotació comporta l’associació de la imatge amb determinats sentiments. La denotació és el significat objectiu d’un mot o expressió, aquell que la majoria de parlants d’una llengua li atorguen.
  • 7.
    MONOSÈSMIA – POLISÈMIA CARACTERÍSTIQUES DE LA IMATGE Les imatges polisèmiques són aquelles que tenen diferents interpretacions. La polisèmia neix de les connotacions que provoquen les relacions entre els diferents elements de la imatge. La polisèmia icònica és programada pels creadors d’imatges per entrar en connexió amb els sentiments, creences i tendències del públic.
  • 8.
  • 9.
    CARACTERÍSTIQUES DE LAIMATGE ESTERIOTIP - ORIGINALITAT En l'estereotip es produeix una repetició de l’esquema que forma la imatge en totes les reproduccions. Les imatges originals són aquelles que tenen un toc diferent en allò que representen o en la forma gràfica de representar-ho.
  • 10.
    Estructura de laImatge Composició i plans.
  • 11.
    Composició Composició Horitzontal Composició Vertical Composició Diagonal Composició Cíclica La composició consisteix en l’organització dels elements en un espai determinat
  • 12.
    Estructura de laImatge Composició Horitzontal Predominen les línies horitzontals suggereixen: equilibri, calma, quietud.
  • 13.
    Estructura de laImatge Composició Vertical Destaquen les línies verticals suggereix: acció, força, tensió
  • 14.
    Estructura de laImatge Composició Diagonal Predominen les línies diagonals suggereixen: desequilibri, originalitat
  • 15.
    Estructura de laImatge Composició Cíclica Predominen les línies corbes suggereixen: complicació, dinamisme, moviment.
  • 16.
    Plans Plans Llargs Plans Mitjos Plans Curts El pla és l’espai que reprodueix una imatge en relació amb els seus components
  • 17.
    Plans Llargs Mostrenmes espais que objectes Gran Pla General Pla General Pla de Conjunt
  • 18.
    Plans Llargs Granpla general Espai enorme, no destaca cap element
  • 19.
    Plans Llargs PlaGeneral Predomini de l’espai sobre els elements, no destaca cap element però es reconeixen
  • 20.
    Plans Llargs Plade Conjunt Apareix un element que destaca en un espai extens
  • 21.
    Plans Mitjos Equilibrientre espai i objectes Pla Mig Pla Americà
  • 22.
    Plans Mitjos PlaMig El subjecte predomina sobre l’ambient en què es troba
  • 23.
    Plans Mitjos PlaAmericà Mostra la figura humana de cap a genolls
  • 24.
    Plans Curts Mésobjectes que espais Primer Pla Pla de Detall
  • 25.
    Plans Curts PrimerPla Presenta una part essencial del tema que es vol destacar. Lectura fàcil i ràpida.
  • 26.
    Plans Curts Plade detall No és suficient per a reconèixer la totalitat, no posseeix referència espacial.
  • 27.
    Recursos expressius dela imatge La comparació La personificació La metàfora La hipèrbole La sinècdoque
  • 28.
    La comparació Lacomparació consisteix en exposar dos elements per tal que puguin establir-se semblances i deferències.
  • 29.
    La personificació Consisteixen donar als objectes qulitats humanes.
  • 30.
    La metàfora Consisteixen substituir allò que es vol mostrar per una altra cosa amb la que guarda alguna relació.
  • 31.
    La hipèrbole Consisteixen utilitzar una exageració per a destacar l’expressió.
  • 32.
    La sinècdoque Mostrarun objecte presentant-ne només una part de manera que el receptor pugui imaginar el que falta.
  • 33.
    Funcions de laimatge Quatre funcions: Informativa, expressiva, poètica i suggestiva.
  • 34.
    Funció informativa o referencial Funció orientada al context, tracta només successos reals i comprovables
  • 35.
    Funció emotiva o expressiva És la funció orientada a l’autor de la imatge, expressió directa del subjecte. Permet afegir la subjectivitat de qui mira.
  • 36.
    Funció poètica oestètica Està centrada en la fotografia mateixa. Funció orientada al missatge.
  • 37.
    Funció suggestiva o connotativa Aquesta funció va dirigida a convèncer l’espectador, domina en les imatges publicitàries.
  • 38.
    Funció suggestiva o connotativa Imatge subliminal Imatges subliminals són aquelles que, tot i no ser captades per l’individu, arriben fins al seu cervell i s'hi registren de forma inconscient.
  • 39.
    Codificació visual Codiespacial Codi gestual Codi escenogràfic Codi lumínic Codi simbòlic Codi gràfic Codi de Relació
  • 40.
    Codi espacial Quanes fa una fotografia caldrà escollir l’amplitud del camp de treball i el punt de vista des del qual es contempla, és el que anomenem enquadrament.
  • 41.
    Codi gestual Elsgestos tenen una significació clara i directa en la comunicació humana. Poden expressar diverses actituds, intencions i estats d’ànim.
  • 42.
    Codi escenogràfic L’escenografiaés un instrument per la creació de matisos significatius, pot col·laborar en la presentació deformada de la realitat.
  • 43.
    Codi lumínic Lespossibilitats de variar la quantitat i el tipus de llum d’una imatge són enormes i repercuteixen en el significat i la bellesa de la imatge.
  • 44.
    Codi lumínic Llumfrontal Aspecte irreal
  • 45.
    Codi lumínic Llumposterior Separa les figures del fons i afegeix tridimensionalitat
  • 46.
    Codi lumínic Llumlateral i zenital Accentua els relleus i volums
  • 47.
    Codi lumínic Llumde baix a dalt Deformacions inquietants
  • 48.
    Codi lumínic Elscolors Càlids Freds Sentiments d’eufòria, optimisme i fortalesa Sentiments relaxants, pessimistes i dèbils
  • 49.
    Codi simbòlic Pera que una imatge simbolitzi alguna cosa tan sols és necessari que admetem aquest significat.
  • 50.
    Codi gràfic Lacodificació gràfica està vinculada als instruments tècnics amb els quals s’elabora el missatge visual.
  • 51.
    Codi de relació La disposició dels elements parcials que constitueixen el conjunt d’una imatge estableix relacions espacials entre ells i pot convertir-se en factor de jerarquització i ordre.