4. ENQUADRAMENT
Les càmares capturen imatges
amb un límits establerts, de forma
rectangular, limitades per un marc
on nosaltres escollim el que volem
incloure i el que volem excloure
d'aquest marc fotogràfic.
5. ENQUADRAMENT
Segons el que el fotograf
escull estarà donant un
missatge o un altre de
molt diferent.
6. ENQUADRAMENT
● FORA CAMP / ESPAI OFF
Allò que és queda fora del
marc de visió i per tant no és
veu a la imatge.
● CAMP
Allò que és veu enquadrat
dins del marc de visió de
la càmera.
7. ENQUADRAMENT
La càmera pot ser un instrument:
● Manipulador: pot
presentar en imatge
indicis d'una realitat
inexistent.
● Creatiu: mitjançant la
selecció i combinació de
parcel·les enquadrades de
realitat.
8. ENQUADRAMENT
● FORMAT ( factor comunicatiu important )
- HORITZONTAL
Quietud
Tranquil·litat
12. COMPOSICIÓ
És un art, i com a tal, no
existeixen limitacions que
facin que una determinada
composició sigui millor que
una altre.
13. COMPOSICIÓ
Determinarà l'estètica i també, la significació que atribuïm als
elements que apareixen en la imatge i a aquesta general.
14. COMPOSICIÓ
● MOTIU : allò que desitgem
destacar el centre d'interès.
● FONS : allò que envolta,
decora i dona sentit al motiu.
CENTRE D'INTERÈS
15. COMPOSICIÓ
CENTRE D'INTERÈS
● ENQUADRAMENT – deixar un cert marge per no “ofegar” la
imatge.
● DESENQUADRAMENT – altres objectes que puguin distreure
l'atenció
16. COMPOSICIÓ
LÍNIES DOMINANTS
S'utilitzen per a dirigir
l'antenció de l'espectador,
és basa en la repetició de
línies i objectes, quan el
tema és una estructura.
17. COMPOSICIÓ
És poden utilitzar deiferents línies:
● Horitzó: dóna a l'espectador la sensació que els objectes
cauen cap a aquest costat.
18. COMPOSICIÓ
És poden utilitzar deiferents línies:
● Diagonals : l'ull recorrerà aquestes línies de les cantonades
als centres d'interès ajudant a dirigir cap a ells l'antenció de
l'espectador.
19. COMPOSICIÓ
REGLA DELS TERÇOS
És quan una imatge es divideix en nou parts iguals utilitzant dues
línies imaginàries paral·leles i esquiespaiades de forma hortizontal
i dues de forma vertical, i recomana utilizar els punts d'intersecció
per distribuir els objectes de l'escena.
20. COMPOSICIÓ
MIRADA I MOVIMENT
La mirada d'un ésser
humà traça una línea
dominant imaginària a la
imatge de gran força
expressiva que ha de
ser respectada i
destacada.
22. PUNTS DE VISTA
La mesura més recomendada és 1'60m d'altura i de front ja que
és capten de forma clara i descriptiva. La variació de punt de
vista o angulació aporta perspectives diferents amb elements
inesperats que sovint capten més l'atenció.
23. PUNTS DE VISTA
ANGLES
● FRONTAL O MIG.
La càmara està just davant i a la mateixa alçada de l'element
captat.
24. PUNTS DE VISTA
ANGLES
● TRES QUARTS
S'agafa l'element una mica de costat
26. PUNTS DE VISTA
ANGLES
● PICAT
El punt de vista de la càmera és superioir a l'element captat.
Destaca la petitesa de certs objectes i alhora les contraprudent
el seu ús en persones
27. PUNTS DE VISTA
ANGLES
● CONTRAPICAT.
Consisteix en fotografiar un motiu des
de baix cap a dalt i ajuda a ressaltar la
grandiositat d'un element. (edificis o
monuments)
28. PUNTS DE VISTA
ANGLES
● ZENITAL
La imatge es pren en un angle totalment perpendicular respecte
el trra,a 90º.
29. PUNTS DE VISTA
ANGLES
● NADIR
La càmera o el
punt de vista és
just a dota, és el
contrapicat
absolut.
30. PUNTS DE VISTA
ANGLES
● PRESA A RAN.
La càmara capta la imatge a ran de terra o de l'objecte. Sopren al
espectador.
31. PUNTS DE VISTA
ANGLES
● PLA DE DETALL
Mostra un objecte o part d'un objecte o subjecte sobre el que es
vol cridar l'atenció. Ens dona una informació molt detallada i
remarca una importància sobre aquell fragment de la realitat.
32. PUNTS DE VISTA
ANGLES
● PRIMERÍSSIM PRIMER PLA
Mostra una part del rostre o del cos d'una persona. Potencia el
calor dramàtic. Transmet més intimitat i confidencialitat. La imatge
queda tallada pel front o per damunt de les celles i just per sota
del llavi
33. PUNTS DE VISTA
ANGLES
● PRIMER PLA.
Presenta el rostre
sencer, és un pla molt
expressiu, psicològic i
dramàtic. Intenta
captar les expressions
facials.
34. PUNTS DE VISTA
ANGLES
● PLA MIG
Persona tallada per la cintura, de mig cos amunt. És el més
proper que és pot realitzar amb l'objectiu normal
35. PUNTS DE VISTA
ANGLES
● PLA AMERICÀ O TRES QUARTS
Els límits superior i inferior coincideixen amb el cap i els genolls
de la persona. És cinematogràfics
36. PUNTS DE
VISTA
ANGLES
● PLA SENCER
Els límits inferior i superior de la
pantalla coincideixen amb el
cap i els peus d'un o dos
personatges. Interessa l'acció.
37. PUNTS DE VISTA
ANGLES
● PLA DE CONJUNT
Els límits inferior i superior de
la pantalla coincideixen amb el
cap i els peus d'un o dos
personatges. Interessa l'acció
38. PUNTS DE VISTA
ANGLES
● PLA GENERAL
s'incorpora una persona o grup de persones que ocupa un terç o
una quarta part de l'enquadrament. L'entorn té tanta o més
importància que els mateixos objectes o subjecte.
39. PUNTS DE VISTA
ANGLES
● GRAN PLA GENERAL
Representa gran paisatge o una multitud. L'entorn és més
important que la persona. Té valor descriptiu i dràmatic. Els
personatges estàn allunyats, petits, imperceptibles o directament
no és veuen.
41. ENFOCAMENT
Permet captar les imatges
nítidament, fent que els
controrns dels elements, la
incidència de la llum i les
gradacions tonals quedin
clarament definits.
42. ENFOCAMENT
L'enfocament o desenfocament poden ser efectes pretesos que
modifiquen la captura d'imatges i que ens fan veure la realitat
visible diferent com la podem veure amb nosaltres mateixos.
43. ENFOCAMENT
La profunditat de camp és l'espai en profunditat captat per la
càmara amb nitidesa, i permeet establir relacions entre els elements
situats en diferentd termes.
44. ENFOCAMENT
L'enfocament selectiu consisteix en destacar l'element enfocat
danvant totes les altres coses que estan desenfocades. És molt
poderós a l'hora de fixar el centre d'interès de la fotografia.
46. IL·LUMINACIÓ
La llum és la que
conforma la imatge però
també la que determina
l'aspecte que tindran els
elements de l'escena
que estem mirant.
47. IL·LUMINACIÓ
TIPUS DE LLUM
● LLUM DEL MIGDIA
És una llum dura, intensa i que elimina les ombres. En
general no sol ser bona per la fotografia.
48. IL·LUMINACIÓ
TIPUS DE LLUM
● LLUM DEL MATÍ
Il·lumina amb tons frescos pastel i difumina normalment els
detalls llunyans.
49. IL·LUMINACIÓ
TIPUS DE LLUM
● LLUM DEL CAPVESPRE
Il·lumina lateralment i amb tons dautats i càlids produint
ombres tènues i subtils que fan ressaltar la textura dels
objectes i el seu volum
50. IL·LUMINACIÓ
TEXTURA
És una il·lusió òptica. La sensació de textura li atorga a la imatge
una capacitat comunicativa extra. Reconeixem la superfície dels
objectes.
51. IL·LUMINACIÓ
TEXTURA
La llum més adecuada per resaltar la textura és la que incideix
sobre el motiu des d'un costat, la il·luminació lateral
52. IL·LUMINACIÓ
TEXTURA
● LLUM DURA
La llum que prové directament del sol en un dia assolellat o
d'un únic punt de llum artificial com un flash o un focus. Origina
ombres en els objectes destancant-ne el volum i el seu
contorn.
54. IL·LUMINACIÓ
TEXTURA
● LLUM DIFUSA
És la llum que il·lumina els objectes sense produir grans
ombres ni contrastos, el sol no il·lumina directament els
objectes en un dia assolellat. Suavitza el contrast i redueix la
sensació de textura i relleu en la imatge
55. IL·LUMINACIÓ
COLOR
Per resaltar el motiu és convenient buscar un contrast de to i
color entre el motiu i fons. També simplifica la composició, busca
fons uniformes i pocs colors marcats a la imatge.
56. IL·LUMINACIÓ
COLOR
És més impactant una imatge amb pocs elements i pocs colors
molt contrastats que una altre amb molts elements entre els
quals no en destaca cap sobre la resta
