2. DENOTACIÓ-CONNOTACIÓ
DENOTACIÓ:
És el significat objectiu d’un
mot o expressió, aquell que la
majoria de parlants d’una
llengua li atorguen per
convenció i que es recull en
obres normatives.
CONNOTACIÓ:
Comporta l’associació de la
imatge amb determinats
sentiments. S’han elaborat
escales tancades per a la
valoració de les connotacions
seguint la tècnica del
diferencia semàntic d’Osgood
3. MONOSÈMIA-POLISÈMIA
Les imatges monosemiques
posseeixen un unic significat o una
unica interpretació. Les imatges
monosemiques estan pensades per
ser llegides de manera fàcil i ràpida
Les imatges polisèmiques són les que
fan possible diferents interpretacions.
En la recepció dels missatges el
public està influït per un context
personali social que matisa el
significat original
4. ESTEREOTIP- ORIGINALITAT
La massificació de la comunicació per imatges produiex la
repetició d’esquemes, la propagació de l’estereotip, la
insistència en estímuls coneguts i redundats de manera
que ja no ens criden l’atenció
L’originalitat té un toc diferent en allò que representen o en
la forma gràfic de representar-ho. Es considera una imatge
original quan és capaç de transmetre un missatge més o
menys complex
5. LA IMATGE GRÀFICA
Es pot definir com una informació eleborada per un emissor amb un material
que s’ordena segons una estructura i un punt de vista, fent ús d’un codi i d’uns
recursus expressius, per a dirigir-se a un receptor.
6. LA COMPOSICIÓ
Consisteix en l’organització dels seus elements en un espai determinat. La
relació entre els elements i l’espai on es col·loquen haurà de ser equilibrada
POSSIBILITATS DE COMPOSICIÓ
TIPUS DE COMPOSICIÓ SUGGEREIX
COMPOSICIÓ HORITZONTAL
Predominen les linies horitzontals
Equilibri, calma, quietud…
COMPOSICIÓ VERTICAL
Destaquen les linies verticals
Accio, força, tensió…
COMPOSICIÓ DIAGONAL
Predominen les linies diagonals
Desequilibri, originalitat…
COMPOSICIÓ CÍCLICA
Predominen les linies corbes
Complicació, dinamisme, moviment…
7. ELS PLANS
El pla és l’espai que presenta o reprodueix una imatge en relació amb els seus
components.
TIPUS DE PLANS
PLANS LLARGS
PLANS MITJOS
PLANS CURTS
8. PLANS LLARGS
Mostren més espai que objectes
Gran pla general:
Mostra un espai enorme. No
destaca cap element.funció
desciptiva.imatges de
presentació
Pla general:
Predomina l’espai sobre
elements. No destaca cap
element tot i que es
reconeixen.
Pla de conjunt:
apareix un element que
destaca en un espai extens.
Funció descriptiva.
Acostament a l’acció
9. PLANS MITJOS
Mostren un equilibri entre espai i objectes
PLA MIG:
El subjecte predomina sobre
l’ambient en que es troba.
PLA AMERICÀ:
Mostra la figura humana del cap
als genolls
10. PLANS CURTS
Mostren més objectes que espais
PRIMER PLA:
presenta una part essencial
del tema que es vol destacar
PLA DETALL:
No és suficient per
coneixer la totalitat, no
posseix referència espacial
11. LA COMPARACIÓ
Consisteix en exposar dos elements per tal que puguin establir-se semblances i
diferencies entre les seves qualitats
12. PERSONIFICACIÓ
Consisteix en donar als objectes qualitats humanes, trets propis de les
persones. Els publicistes utilitzen aquest recurs per a humanitzar el producte
13. METÀFORA
Consisteix en substituir allò que es vol mostrar per una altra cosa amb la que guarda alguna
relació
15. SINÈCDOQUE
Es tracta de mostrar un objecte presentant-ne només una part de manera que
el receptor pugui imaginar el que falta
16. FUNCIONS DE LA IMATGE
Podem distingir quatre funcions fonamentals de la comunicació pere imatges:
la informativa, l’expressiva, la poètica i la suggestiva
17. FUNCIÓ INFORMATIVA O
REFERENCIAL
Funció del llenguatge orientada al context. Al ser el context tot allò extra
comunicatiu, la funcio informativa tracta només successos reals i
comprovables
18. FUNCIÓ EMOTIVA O EXPRESSIVSA
És la funció orientada a l’autor de la imatge, expressió directe del subjecte
enunciador davant d’allò sobre el que està informant. Permet afegir la
subjectivitat de qui mira, el seu estat emocional, el seu punt de vista personal,
la seva ubicació irreeplaçable en l’espai com a ésser vital
19. FUNCIÓ POETICA O ESTETICA
Està centrada en la fotografia mateixa. És la funció orientada al missatge.
Apareix sempre que la expressió atrau l’atenció sobre la seva forma.posseeix
molta informació, es una funció constant en el llenguatge publicitari. Aquesta
funció es bassa en el missatge i es relaciona amb la imatge
20. FUNCIÓ SUGGESTIVA O
CONNATIVA
Aquesta funció va dirigida a convencer l’espectador i la que domina en les
imatges publicitaries.si els missatges publicitaris s’ajustessin al seu proposit
teoric d’informar els consumidors per a orientar la seva llibertat d’elleció, cada
anunci tractaria de presentar, de la forma més clara possible
21. CODIFICACIÓ VISUAL
Les imatges incorporen codis comunicatius generals, que existeixen en la
nostra interacció directa amb l’entorn, i codis especifics. Els codis són
d’origen cultural, la qual cosa implicaque la seva acció provoca diferents
efectes segons l’epoca o el lloc
22. CODI ESPACIAL
Quan es fa una fotografia o es pinta un quadre, es plasma una parcl·la del que
es pot veure. Caldrà escollr l’amplitud del camp de treball i el punt de vista des
del qual es contempla. És el que anomenem enquadramenti dona una idea de
la nostra posició física
23. CODI GESTUAL
Al analitzar una imatge és important aturar-nos en la sensació que ens
produiex l’actitud i la gestualitat de les figures que hi apareixen. Els gestos
tenen una significació clara i directa en la comunicació huma
24. CODI ESCENOGRÀFIC
Els protsgonistes principals de les imatges estan envoltats d’una sèrie
d’elements afegits que ambienten i adjectiven la seva presencia. A l’hora de
construir missatges, l’escenografia és un istrument per a la creació de matisos
significatius.
25. CODI LUMINIC
LLUM DEFINICIÓ
FRONTAL Aixafa les figures contra el fons i els dóna
un aspecte irreal
POSTERIOR Permet separar les figures del fons i afegeix
tridimensionalitat
LATERAL I ZENITAL Accentuenels volums i relleu, però si la llum
no és equilibrada accentua els contrastos
deformats
DE BAIX A DALT Pot produir deformacions inquietants
27. CODI SIMBOLIC
Quan la representació visual d’una persona o una cosa és entesa com la
representació de quelcom més ampli que la cosa o persona concretes, estem
davant d’un proces comunicatiu de carácter simbolic
28. CODIS GRÀFICS
La codificació gràfica està vinculada als instruments tecnics amb els quals
s’elabora el missatge visual. Aquests instruments determinen particularitats
formals que matisen el sentit total de les imatges, identifiquen el missatge amb
determinats estils o comportaments socials i influeixen en l’exactitud de la
representació i en la nostramanera de percebra-la
29. CODI DE RELACIÓ
La disposició dels elements parcials que constitueixen el conjunt d’una imatge
estableix relacions entre ells i pot convertir-se en factor de jerarquització i
d’ordre. Les relacions poden ser reals entre els objectes representats
30. LECTURA D’IMATGES
La lectura tipografica és la que segueix un metode similar a l’utilitzat en la
lectura d’un text.
La lectura gelstatica implica anar analitzant els diferents nuclis d’atenció. La
impressió global obtinguda a primer cop d’ull destaca el tema principal i
despres es localitzen els centres d’interes
31. FACTORS D’ANALISI
La imatge pot ser força complexa, de manera que caldrà fer-ne la lectura per
parts: identificació de cada element que apareix en la imatge, com estan
estructurats, i quins significats transmeten
ELEMENTS: dades observades
ESTRUCTURES: relació entre els elements grafics
SIGNIFICATS: coses que suggereix la imatge
