2. INCONICITAT
És la capacitat que
posseeix la representació
de quelcom per a produir
en nosaltres un efecte
visual similar al que ens
produiria la realitat
representada.
3. ABSTRACCIÓ
Suposa que la imatge
no conté semblança
amb una realitat
concreta, pot ser un
producte de la fantasia
o relacions arbitràries.
4. SENZILLESA COMPLEXITAT
Depèn de l’estructura de
l’objecte, la quantitat
d’elements que conté, la
manera en que es
plantegen les relacions
entre ells i la
comprensibilitat del
significat d’aquestes.
5. DENOTACIÓ
És allò que literalment
ens mostra una imatge,
allò que rebem
immediatament. Està
conformada per tots els
elements observables.
IMATGE: soldats en un camp
de batalla.
6. CONNOTACIÓ
Comporta
l’associació de la
imatge amb
determinats
sentiments.
IMATGE: ens mostra uns soldats armats preparats
per atacar, i al fons fum causat pel foc, el que ens
suggereix que estan en mig d’una guerra.
7. POLISÈMIA
Fa possible diferents
interpretacions d’una
imatge. Neix de les
connotacions.
Polisèmia icònica.
9. ORIGINALITAT
Tenen un toc diferent
en allò que
representen o en la
forma gràfica de fer-ho.
10. IMATGE GRÀFICA
Informació elaborada per
un emissor amb un
material que s’ordena
segons una estructura i
un punt de vista, fent ús
d’un codi i d’uns recursos
expressius per a dirigir-se
a un receptor.
11. COMPOSICIÓ
Organització dels seus elements en un espai
determinat.
Tipus de Composició Suggereix:
HORITZONTAL:
Predominen les línies horitzontals.
Equilibri, clama, quietud…
VERTICAL:
Destaquen les línies verticals.
Acció, força, tensió…
DIAGONAL:
Predominen les línies diagonals.
Desequilibri, originalitat…
CÍCLICA:
Predominen les línies corbes.
Complicació, dinamisme,
moviment…
15. RECURSOS EXPRESSIUS
COMPARACIÓ:
consisteix en exposar
dos elements per tan
que puguin establir-se
semblances i
diferències entre les
seves qualitats.
19. RECURSOS EXPRESSIUS
SINÈCDOQUE: mostra
un objecte presentant-ne
només una part, de
manera que el receptor
pugui imaginar el que
falta.
20. FUNCIONS DE LA IMATGE
INFORMATIVA:
funció orientada al
context. Està
present en tots els
actes comunicatius.
21. FUNCIONS DE LA IMATGE
EXPRESSIVA: funció
orientada a l’autor de la
imatge. Expressió
directa del subjecte
enunciador davant d’allò
sobre el que esta
informant.
22. FUNCIONS DE LA IMATGE
POÈTICA: funció
orientada al missatge,
centrada en la
fotografia mateixa.
23. FUNCIONS DE LA IMATGE
SUGGESTIVA: funció
dirigida a convèncer
l’espectador i la que
domina en les imatges
publicitàries. Pretén
obtenir quelcom de
nosaltres.
24. IMATGEs subliminals
Tot i no sent captades
per l’individu, arriben
fins el seu cervell i s’hi
registren de forma
inconscient,
impossibilitant un
filtratge crític.
25. CODIFICACIÓ VISUAL
Les imatges sempre són
signes de quelcom aliè
que incorporen diversos
codis comunicatius, que
és necessari conèixer
per a llegir, de forma
comprensiva i crítica, les
imatges.
26. CODIFICACIÓ VISUAL
CODI ESPACIAL: una
mateixa realitat pot
quedar plasmada des
d’infinits
enquadraments.
27. CODIFICACIÓ VISUAL
CODI GESTUAL: els
gestos tenen una
significació clara i directa
en la comunicació
humana. Al analitzar una
imatge és important
aturar-nos en la sensació
que produeixen aquests
gestos.
28. CODIFICACIÓ VISUAL
CODI
ESCENOGRÀFIC: és
un instrument per a la
creació de matisos
significatius.
29. CODIFICACIÓ VISUAL
CODI LUMÍNIC: repercuteix en el significat i la
bellesa de la imatge.
FRONTAL POSTERIOR LATERAL de BAIX a DALT
30. CODIFICACIÓ VISUAL
CODI SIMBÒLIC: quan la representació visual
d’una persona o cosa és entesa com la
representació de quelcom més ampli que allò en
concret. Implica un procés d’abstracció.
31. CODIFICACIÓ VISUAL
CODI GRÀFIC: esta vinculat als instruments
tècnics amb els quals s’elabora el missatge visual.
GRAN ANGULAR TELEOBJECTIUS ENFOCAMENT
32. CODIFICACIÓ VISUAL
CODI DE RELACIÓ: la
disposició dels elements
parcials que constitueixen
el conjunt d’una imatge,
dins de l’espai determinat
pels límits del quadre,
estableix relacions
espacials entre ells.
33. Lectura d’imatges
TIPOGRÀFICA: segueix
un mètode similar a
l'utilitzat en la lectura d’un
text. Poc lògic.
GELSTÀTICA: implica
anar analitzant els
diferents nuclis d’atenció.
34. Factors d’anàlisi
ELEMENTS: dades
observades, gràfiques i verbals.
ESTRUCTURES: relació entre
els elements.
SIGNIFICATS: coses que
suggereix la imatge, sentiments
i emocions que produeix…
35. Interacció verboicònica
Que sigui el text el que aporti sentit al missatge i la
imatge serveixi com a simple il·lustració.
Que la imatge expressi una idea bàsica i el text es
converteixi en un accessori innecessari.
Que existeixi una complementarietat entre text i
imatge.
39. Interpretació d’imatges
La interpretació que
fem d’una imatge ens
ajuda a trobar-li
elements interessants,
a conèixer i gaudir molt
més a partir del que
ens mostra.
