1. UNIT 2 RELIEF
1.- De què està feta la terra?
La estructura de la terra
La terra es divideix en capes:
L’escorça és la capa superficial. És una capa prima i sòlida feta de roques.
El mantell és la capa intermèdia. Esta capa té quasi el 85 % del volum de la terra.
Incloeix el magma que és roca fossa.
El nucli és la capa més profunda. El nucli es en part sòlid i en part líquid.
La temperatura de la terra s’incrementa amb la profunditat. La temperatura en el nucli assoleix
prop de 4.500 ºC
La estructura interna de la terra.
Escorça: esta capa de la terra té una profunditat de 20 a 70 km per baix dels continents, però
només 10 km baix els oceans.
Mantell superior: esta capa de la Terra té una profunditat de 70 a 700 km. Està per baix de
l’escorça.
Mantell inferior: esta capa de la terra té una profunditat de 700 a 3000 km.
Nucli: el nucli té una profunditat de 3000 a aproximadament 6000 km
Sabies?
Els científics poden solament perforar fins a una profunditat de aproximadament quinze a vint
kilòmetres. Les temperatures i la pressió augmenten baix la superfície de la Terra.
L’escorça terrestre.
L’escorça terrestre té una part sòlida (continents) i una part líquida (oceans)
Els continents
Els continents són grans masses de terra, rodejades per oceans i mars. N’hi ha sis continents.
En ordre de grandària, estan Asia, Amèrica, Africa, Antàrtida, Europa i Oceania.
Els oceans
Els oceans son grans masses d’aigua salada. N’hi ha cinc oceans. En ordre de grandària estan el
Pacífic, el Atlàntic, el Índic, el Oceà Glacial antàrtic i el Àrtic.
2. 2.- Quin és el relleu de la Terra?
La superfície de la Terra no és plana.
Hi han diferents tipus de relleu.
Relleu continental.
Les muntanyes són elevades formes del relleu amb vessants inclinades. La serralada
més alta del món és el Himàlaia en Asia.
Els valls són àrees de terres baixes entre muntanyes. Els rius flueixen per molts valls.
Les planes són terres baixes i planes. Grans planes es troben en les costes, i han sigut
formades pels rius.
Els altiplans són planes grans i elevades. El altiplans més elevats del món són el Tibet
en Asia i Bolívia en Sud-Amèrica
Les conques són depressions naturals, o àrees baixes de terra. Alguna està per baix del
nivell del mar.
Relleu Costaner
Una península és un àrea de terra rodejada d’aigua per tot els costats, excepte per un.
Un istme connecta una península a un continent.
Un cap és una part de costa que s’esten dins del mar.
Un golf es una gran area de mar o oceà parcialment encerrat per aigua. Una badia es
una xicotet golf.
Una illa és una area de terra rodejada per aigua per tots els costats.
Un grup de illes es anomenat arxipèlag.
Les costes poden ser altes o baixes.
En les àrees de costes planes, n’hi han moltes platges.
En les àrees de costes elevades, n’hi ha molts penya-segats que són formacions de
roques inclinades
Relleu Oceànic
El fons oceànic es variat i irregular. El relleu es similar al relleu continental.
Les plataformes continentals estan prop de les costes. Estes plataformes són grans altiplans
que assoleixen una profunditat de 150 metres. Les pendents condueixen a les parts més
profundes dels oceans.
Grans serralades, anomenades crestes oceàniques, se eleven a 3000 metres des de el fons de
l’oceà. Alguns dels pics se eleven per damunt de la superfície i formen illes, tal com les illes
Hawaii.
Les fosses marines són grans i profundes depressions en el fons oceànic.
La fossa oceànica més profunda es Challenger Deep (11000 m) en l’oceà Pacífic.
Sabíes? La superfície dels oceans reflecteix el relleu del fons oceànic. Les fotografies dels
satèl·lits ens donen una exacta imatge de la superfície.
3. 3.- Perquè canvia el paisatge?
Canvis en el relleu.
El relleu de la Terra canvia contínuament en períodes de temps molt llargs per:
L’ erosió que és la fragmentació i la dissolució de roques, sol i barro, que és
transportat pel vent o l’aigua.
La sedimentació que és l’acumulació de sediments, tal com barro, arena o roques
erosionaes.
Causes de l’erosió.
Els més importants agents de l’erosió són la temperatura, l’aigua, el vent i els essers humans.
Abruptes canvis en les temperatures poden trencar les roques. N’hi ha una gran diferència
entre les temperatures durant el dia i la nit en les muntanyes i els deserts.
L’aigua a vegades s’infiltra en les roques. Quan es congela, s’expandeix, i les roques es
trenquen.
L’aigua actua constantment en la terra:
Solució: L’aigua dissol algunes roques com la calcària, produint coves i paisatges rars.
Erosió Fluvial:
- Els rius baixen ràpidament les pendents inclinades. Ells erosionen els materials
i creen profunds valls i canons.
- Quan les pendents són suaus, l’aigua es mou molt lentament. Transporta els
materials erosionats.
- Quan els rius apleguen a les terres planes que estan prop del mar, dipositen el
sediment en les seues riberes. Estes planes son conegudes com planes
al·luvials.
Erosió marina: les ones i les corrents marines desgasten les costes i creen penya-
segats. Amb posterioritat, l’aigua transporta els sediments i els diposita. Aquest procés
forma les platges.
El vent transporta partícules de arena o terra des de el seu lloc original i les diposita. Aquest
procés explica la formació de dunes d’arena.
Els essers humans son també responsables de canviar els paisatges amb les seues activitats
diàries, tal com l’agricultura, la mineria o la desforestació.
La construcció de cases, carreteres, túnels i pantans també alteren els paisatges.
4. 4.- Com es van formar les formes del relleu del nostre planeta?
Deriva continental
En 1912, el científic alemany Alfred Wegener va desenvolupar una nova teoria anomenada
deriva continental. D’acord amb aquesta teoria, havia un únic continent que es va trencar fa
milions d’anys. Aquest continent s’anomenava Pangea. Mira les costes de l’oest d’Africa i Sud-
Amèria. Podem vore que elles pareixen encaixar com un gran trencaclosques.
Plaques tectòniques
L’escorça terrestre es divideix en diferents plaques anomenades plaques tectòniques.
Aquestes plaques són en continu moviment. Elles es mouen lentament a una velocitat de dos a
deu centímetre per any. Algunes plaques es separen, mentres que altres xoquen.
L’escorça de la terra freqüentment s’ondula on les plaques xoquen. Es creen plecs
L’escorça de la terra a vegades es fractura si la superfície on les plaques xoquen es
extremadament rígida. Són creades Falles i n’hi ha blocs que s’eleven i blocs que
s’enfonsen.
La col·lisió de les plaques ha produït moltes muntanyes.
La serralada de l’Himàlaia en Asia està encara elevant-se-
5. 5. Què són els volcans i els terratrèmols?
El moviment de les plaques tectòniques pot produir volcans i terratrèmols.
Volcans
Un volcà és una obertura en la superfície de la Terra a través de la qual material molt calent
(magma) ix. Quan el magma ix per un volcà s’anomena lava.
Quan un volcà entra en erupció, també expulsa cendres i gasos.
Els cons volcànics són el resultat de l’acumulació de lava fora de l’obertura. Les erupcions
volcàniques baix el mar formen illes, com les Illes Canàries.
Els volcans es troben generalment en el bord de les plaques tectòniques perquè aquest són els
llocs més febles de l’escorça terrestre. Els terratrèmols, guèisers i brolladors d’aigua calenta es
troben tots en les mateixes àrees que els volcans.
Terratrèmols
Els terratrèmols són causats per les plaques tectòniques. Quan dos plaques xoquen, n’hi ha un
alliberament d’energia que fa que la terra vibre. Aquesta vibració es anomenada terratrèmol.
La vibració pot ser molt violenta o casi imperceptible.
Xicotetes tremolors poden ocórrer per altres raons, com quan els volcans entren en erupció o
quan el sostre d’una cova subterrània cau.
Els terratrèmols en els fons de l’oceà poden produir enormes ones anomenades tsunamis