Estructura horitzontal escorça

1. ESTRUCTURA HORITZONTAL
DE L’ESCORÇA TERRESTRE

2. CRATONS
Un crató és una massa continental que
s’ha mantingut molt estable en el transcurs
del temps (no han patit fragmentacions o
deformacions, ja que no ha patit
moviments orogènics).
Estan localitzats a l’interior del continent i
estan típicament rodejats de cinturons
orogènics, més moderns.
Són plans i tenen una altitud mitjana.
Segons la seva composició es divideixen
en dos:
-Els escuts: estan formats per les roques
més antigues de l’escorça terrestre, roques
magmàtiques i metamòrfiques.
-Les planures estables: formades per
roques cobertes per grans extensions de
materials sedimentaris.

3. PITONS,GUYOTS,ILLES
VOLCÀNIQUES
PITONS
Són volcans submarins que
estan sota la superfície que
tenen una estructura ´cònica i
punxeguda.
Es creu que corresponen a
volcans antics que van estar
sobre la superficie en un
seterminat moment i es van anar
erosionant i enfonsant.
GUYOTS
Són volcans submarins que
estan sota la superficie i tenen la
part superior aplanada.
Rarament es troben aïllats i en
general formen alineacions fins a
un centenar de guyots. Es troben
a una profunditat entre 900 i
1800 m.
Es creu que en un passat llunyà
eren formacions volcàniques que
sortien sobre el nivel del mar,
com petites illes.
ILLES
VOLCÀNIQUES
Les illes volcàniques són illes que
es troben als oceans de tot el món,
normalment en grup i en zones on
convergeixen les plaques
tectòniques.
Neixen com volcans al fons marí, i
al llarg de millions anys emergeixen
a la superfície sobre el nivell del
mar convertint-se així en illes.

4. DORSALS OCEÀNIQUES
Són grans serralades submergides amb més de 3.000 m d'alçada.
Tenen un solc central anomenat rift per on surt magma que prové de
l'astenosfera, que es diposita als dos costat, creant sòl oceànic.
Els cims més elevats arriben a formar illes, que es troben als límits entre dues
plaques tectòniques.
rift
Exemple: Dorsal de Xile

5. Són depressions on es dipositen i
s’acumulen sediments i/o productes
volcànics alhora que es van enfonsant
(subsidència).
Exemple: Delta de l’Ebre
CONQUES SEDIMENTÀRIES

6. ORÒGENS
Grans serralades de muntanyes d’origen recent.
Es poden localitzar a les vores dels continents (ex: Andes) o a l’interior dels continents
(ex: Himàlaia, Pirineus).
S’hi poden distingir roques molt plegades i fracturades i activitat sísmica i volcànica.

7. PLANÚRIES ABISSALS
Són planes situades a més de 3.000 m de profunditat.
Tenen milers de quilòmetres d’extensió i estan constituïdes per roques basàltiques.
S’hi troben els pitons, els guyots i la majoria de les illes volcàniques.

8. PLATAFORMA
CONTINENTAL
És la superfície terrestre coberta per mars relativament
poc profunds i per golfs i badies, en contacte amb el
continent, de relleu suau i d'amplada molt variable.
En la plataforma continental es poden diferenciar dues
zones, la zona proximal i la zona distal:
La zona proximal és la més pròxima al litoral i està
influïda per la sedimentació procedent del continent.
Els materials són detrítics.
La zona distal es troba lluny de les aportacions detrítiques continentals, amb aigües més netes; això permet la
instal·lació d'esculls coralins. La gran quantitat d'organismes que conté permet una potent sedimentació calcària.

9. TALÚS CONTINENTAL
És el gran esglaó que uneix la plataforma continental amb
una plana abissal fins a una profunditat de 1000 a 4500 m. El
talús indica el final del continent.
El talús continental és una part de la morfologia submarina,
situada entre els 200 a 4.000 metres sota el nivell del mar.
Aquesta zona té un fort relleu, en la qual es troben profundes
valls, grans muntanyes i gegantescs canons submarins. Les
condicions es fan molt difícils i el volum de la biomassa
disminueix.

10. FOSSES OCEÀNIQUES
Són zones enfonsades estretes i profundes que se solen trobar a prop de les costes i
dels volcans subaquàtics.
La temperatura és molt baixa (entre 0-2ºC), i presenten una elevada activitat sísmica i
volcànica. Tot i així, n’hi ha vida.

11. Activitat
interactiva