2. ESTRUCTURA DE LA TERRA.
Capes interiors
Escorça és la capa més externa de la
Terra. És una capa prima i rígida que
es trenca en parts anomenades
plaques tectòniques, que es mouen.
Quan els moviments de les plaques són
molt forts i xoquen entre si
s'anomenen terratrèmols.
Els volcans són forats a l'escorça per
on surten els materials calents del
nucli.
El mantell, la més ampla, és la capa
intermèdia de materials més tous.
El nucli és la capa més interior i amb CAPES INTERIORS DE
LA TERRA (estructura interna)
temperatures molt elevades.
3. ESTRUCTURA DE LA TERRA. Capes exteriors
CAPES EXTERIORS DE LA TERRA
(estructura externa)
Gasos Aigua Terra Vida
4. ATMOSFERA.
Les capes de gasos
de l'atmosfera
L' atmosfera és una massa de gasos que envolten
la Terra. La mescla de gasos és el que anomenem
aire.
Es divideixen en diverses capes :
1. Troposfera: Hi ha els núvols, cúmuls de gasos
de la troposfera. Les masses d'aire es mouen i
fan canviar el temps.
2. Estratosfera : Hi ha la capa d'ozó, que filtra
o tanca el pas als raigs ultraviolats del Sol.
3. Ionosfera
5. ATMOSFERA. El temps atmosfèric
Temps: estat de l'atmosfera en un moment determinat ( un dia, cap de setmana...).
Sol Pluja Neu
Núvols Vent
6. ATMOSFERA
Precipitacions Temperatures
Es mesuren amb el
termòmetre.
Menys 10º: fred
10º - 20º: temperat
Més de 20º: calor
7. ATMOSFERA. El cicle de l’aigua
El Sol escalfa els
mars i els oceans.
Una part de l'aigua
que contenen es
converteix en vapor
d'aigua: evaporació,
i passa a l'aire.
Quan es refreda
l'aire, el vapor
forma núvols, es
condensa i cau en
forma de pluja, neu,
pedra o calamarsa:
precipitació.
Part de l'aigua caiguda alimenta els rius superficials; altra part s'endinsa sota terra
–filtració– i va a parar a rius o llacs subterranis que desemboquen als mars.
8. HIDROSFERA: LES AIGÜES. Aigües
dolces o continentals: rius i llacs
Els rius són corrents d'aigua
dolça que van a parar al mar, és
a dir, desemboquen al mar.
Els rius poden ser superficials
(damunt les terres) i
subterranis (sota terra).
Els afluents són rius que
desemboquen en altres rius.
9. HIDROSFERA: LES AIGÜES. Aigües
dolces o continentals: rius i llacs
Els llacs són acumulacions d'aigua dolça Naixement d'un riu: lloc d'origen.
envoltades de terra.
Desembocadura: lloc on el riu va a parar
al mar. Si l'espai és triangular i forma
diversos canals, s'anomena delta.
Riera/Torrent: porta aigua només quan
plou.
Ribera: terres properes a un riu.
10. HIDROSFERA: LES AIGÜES.
Aigües salades o marines: els oceans
Els oceans són les grans masses d'aigua salada de la Terra. El 71% de la Terra està
cobert per mars i oceans. Aquesta gran massa d'aigua suavitza les temperatures i
influeix en els climes i en la vida de la Terra.
Els grans oceans s'anomenen:
Glacial Àrtic Glacial Antàrtic Atlàntic Índic Pacífic
11. HIDROSFERA: LES AIGÜES
Aigües salades o marines: els mars
Els mars són masses d'aigua salada dels oceans, que es troben al costat dels
continents.
12. LITOSFERA: LES TERRES. Continents
Els continents són grans blocs de terra
Hi ha 6 continents: Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica, Oceania i l'Antàrtida.
13. LITOSFERA: LES TERRES. Illes i arxipèlags
Les illes són blocs de terra enmig dels oceans.
Els arxipèlags són un conjunt d'illes.
A la Terra hi ha milers d'illes.
14. LITOSFERA: LES TERRES. Illes i arxipèlags
A Espanya també hi ha moltes illes. Les més importants formen dos arxipèlags:
Illes Balears i Illes Canàries
15. Formació dels continents
La posició i la distribució dels oceans no ha estat sempre la
mateixa. A principis del segle XX l’alemany Alfred Wegener
va desenvolupar la hipòtesi de la deriva continental.
Va suggerir que en temps passats Amèrica del Nord, Europa
Amèrica del sud i Àfrica havien estat unides però s’havien
anat separant i desplaçant fins les posicions actuals.
Aquesta teoria no va ser acceptada ja que no va poder
explicar els fenòmens geològics responsables d'aquests
moviments.
Avui, en canvi, aquesta teoria està plenament acceptada ja
que a banda i banda de l'Atlàntic s’han trobat roques similars
i fòssils semblants, el que significa que si que van estar
units.
Fa una 200 milions d’anys totes les terres emergides estaven
unides i formaven un únic continent, anomenat Pangea.
Avui sabem que la separació dels continents i els seus
moviments són deguts al fermen de la tectònica de plaques.
16. Formació del relleu
Sobre la plana abissal apareix la dorsal
oceànica, una veritable serralada
submarina creada per l’acció del magma
sorgit entre dues plaques.
Una fossa oceànica és una depressió
submarina llarga, estreta i molt profunda.
Aquest relleu s’origina en topar dues
plaques. El resultat de la col·lisió produeix
l’enfonsament d’una placa sota l’altra.
