2. La deriva continental ésLa deriva continental és
una Teoria que intentauna Teoria que intenta
explicar el moviment delsexplicar el moviment dels
continents. Va ser lacontinents. Va ser la
primera teoria mobilistaprimera teoria mobilista
La Teoria global de laLa Teoria global de la
Tectònica de Plaques ésTectònica de Plaques és
una teoria que explica lesuna teoria que explica les
causes dels movimentscauses dels moviments
dels continents i moltsdels continents i molts
altres fenòmensaltres fenòmens
geològics.geològics.
Teories
mobilistes
Teories que defensaven els moviment horitzontals
dels continents per a explicar la formació dels
orogens.
3. Deriva continentalDeriva continental
Teoria descritaTeoria descrita
per Alfred Lotharper Alfred Lothar
WegenerWegener, en el, en el
llibrellibre “L’origen“L’origen
dels continents idels continents i
els oceans”els oceans”, en, en
1915, on exposa1915, on exposa
les idees bàsiquesles idees bàsiques
de la història de lade la història de la
Terra.Terra.
4. Wegener parteix de la hipòtesi queWegener parteix de la hipòtesi que
va existir um únic supercontinent,va existir um únic supercontinent,
anomenat Pangea, que fa 200anomenat Pangea, que fa 200
mil·lions d’anys, al començamentmil·lions d’anys, al començament
del Mesozòic, començà adel Mesozòic, començà a
fragmentar-se fins a formar elsfragmentar-se fins a formar els
continents d’avui en dia.continents d’avui en dia.
5. El fragmentament de Pangea ocorregué a l’inici de l’eraEl fragmentament de Pangea ocorregué a l’inici de l’era
Mesozòica.Mesozòica.
6. Quan Pangea es va fragmentar formà dos continentsQuan Pangea es va fragmentar formà dos continents
Gondwana al sud i Laurasia al Nord.Gondwana al sud i Laurasia al Nord.
7. De Gondwana i de Laurasia van sorgir els continents actualsDe Gondwana i de Laurasia van sorgir els continents actuals
8. Al final del Mesozoic es forma l’Oceà Atlàntic i Índia va començar elsAl final del Mesozoic es forma l’Oceà Atlàntic i Índia va començar els
seu desplaçament cap amuntseu desplaçament cap amunt
9. Al començament del Terciari començà a formarse lesAl començament del Terciari començà a formarse les
cadenes de Muntanyescadenes de Muntanyes
10. A la meitat del Terciari apareix Amèrica Central i comença a formarse elA la meitat del Terciari apareix Amèrica Central i comença a formarse el
MediterraniMediterrani
11. Este es l’aspecte dels continents en l’actualitat després de la deriva delsEste es l’aspecte dels continents en l’actualitat després de la deriva dels
continents.continents.
12. Posició dels continents d’ací a 50 mil·lions d’anys.Posició dels continents d’ací a 50 mil·lions d’anys.
La deriva continental és constant i modifica la forma i la posició dels
continents.
14. Posició dels continents d’ací a 200 m. a.Posició dels continents d’ací a 200 m. a.
Si la deriva continental continua els continents poden tornar-se a juntar.
15. Proves de la deriva continentalProves de la deriva continental
Proves geogràfiquesProves geogràfiques
Proves geològiques i tectòniquesProves geològiques i tectòniques
Proves paleontològiquesProves paleontològiques
Proves paleoclimàtiquesProves paleoclimàtiques
16. Proves geogràfiques:
Les costes de continents hui
en dia molt llunyants
coincideixen com dos peces
d’un puzzle. Les línies de
costa dels continents
encaixen. Ex: Àfrica i
Amèrica del Sud
17. Proves geològiques i tectòniques
Els tipus de roques, la cronologia d’aquestes i les cadenes muntanyoses
principals es continuen en continents avui molt llunyants.L’explicació de
Wegener és que aquestes formacions geològiques i serralades es van formar
quan els continents estaven junts.
18. Proves paleontològiques
Exemplars de fòssils d’organismes idèntics s’han trobat en llocs que hui
disten milers de quilòmetres i estan separats per oceans.
19. Proves paleontològiques
El Mesosaurus va ser un xicotet rèptil que va viure fa 260 m. a. en llacs
d’aigua dolça. Els seus fòssils s’han trobat a África i Amèrica del Sud
20. Proves paleoclimàtiques
Hi ha zones de la Terra que els climes actuals no coincideixen en els del
passat. Existeixen zones tropicals que estigueren cobertes de gel fa 300
m. a.
21.
22. La Teoria de la Tectònica de plaques va sorgir en l’any 1968. No té
un únic autor sinò que varios geòlegs la van enunciar. S’anomena
teoria global perquè explica molts fenomens geològics com:
- Formació d’orogens en algunes zones de la Terra.
- Distribució geològica de terratremols i volcans.
- Expansió dels fons oceànics.
- Origen d’estructures geològiques
23. Enunciat general:
- La litosfera terrestre està dividida en una sèrie de blocs més o
menys rígids anomenats plaques litosfèriques. Aquestes plaques
es desplacen sobre la capa inferior, la Astenosfera.
- En les zones de contacte entre les plaques, anomenats vores o
limits de placa, es troba la major part de l’activitat geodinàmica del
planeta.
-Les plaques litosfèriques es classifiquen en tres grups:
-Plaques continentals: Només estan formades per litosfera
continental.
-Plaques oceàniques: Formades exclusivament per litosfera
oceànica.
-Plaques mixtes: Són aquelles que estan formades per litosfera
oceànica i continental.
24.
25. La major part de les zones volcàniques de la Terra estan en l’anomenat
“Cinturó de foc del Pacífic”.
26. La major part dels terratremols i dels volcans apareixen en els límits de placa.
27.
28. També s’anomenen límits constructius. Apareixen entre plaques que
tendeixen a separar-se.
Són zones en les que trobem les dorsals oceàniques, que presenten
una depressió en el centre anomenada zona de rift. En esta zona el
gruix de la litosfera és mínim el que facilita l’eixida de material magmàtic
formant erupcions volcàniques. Quan este material consolida es forma
nova litosfera oceànica i es produeix l’expansió del fons oceànic.
Quan el material magmàtic ix i es posa en contacte amb l’aigua es
refreda ràpidament formant roques volcàniques. Les roques que es
formen són basalts. En estes zones es troben estructures típiques
anomenades laves encoixinades o “pillow laves”
32. La formació de la Península del Sinai es deu a un límit divergent
33. Limit constructiu en
el “Mar Roig” i en el
Vall del Rift Africà.
El Mar Roig s’origina
al separar-se la
Placa Aràbiga de la
Placa Africana
En el Rift Valley Africà
hi ha un limit
constructiu. Els grans
llacs ocupen les grans
depressions deixades
per la litosfera al
fragmentar-se.
Amb el temps l’est
d’Africà es separarà.
Penínsul
a
Aràbiga
34. La dorsal de l’Atlàntic és un límit constructiu en el que les
plaques se separen.
35. El rift i les dorsals són vores constructives en les que les
plaques es separen i sorgeix nova litosfera oceànica
Açò explica:
-Les anomalies magnètiques als dos costats de les dorsals
-La falta de sediments als fons oceànics
-L’antiguitat creixent del fons oceànic a mesura que ens
allunyem de la dorsal
-El fet de que les roques del fons oceànic siguen de naturalesa
volcànica
36. Rift continental (Vall del Rift africà)
Baix d’algunes zones de la litosfera a vegades es produeixen
corrents de convecció ascendents pels que pujen materials
calents que tenen menys densitat. En aquestes zones la litosfera
continental s’abomba, s’estira i es fragmenta, produint-se una
depressió o rift en la que es pot acumular l’aigua i formar-se
llacs. Es tracta de zones amb abundant activitat volcànica. Una
zona d’aquest tipus es troba en el Gran Vall del Rift Africà.
37. Dorsal oceànica
Si el corrent de convecció ascendent continua les plaques es
separen més i més formant-se un mar estret i allargat, aço està
succeint actualment en el Mar Roig. Si el procés continua les
plaques es separaran i els materials que provenen de l’interior
s’acumulen entre elles formant litosfera oceànica més densa. El mar
es fa més ample i poc a poc es converteix en un oceà. L’acumulació
de materials forma en la linea d’ascens una doble cadena
muntanyosa submergida: la dorsal. Alguna cosa pareguda a açó va
succeir fa mil·lions d’anys per a formar l’oceà Atlàntic.
38.
39. Moviments de les plaques en una vora constructiva en el
Mar Rojo i el Rift Valley Africà. Amb el temps l’est d’Africa
es separarà com ja ho ha fet la península Aràbiga del Mar
Rojo
40. Moviment de les vores de placa constructius (dorsals). En els límits
constructius les plaques es separen
41. Moviments de les plaques en un límit construcitu: la
dorsal de l’Atlàntic
42. També s’anomenen límits destructius. Les plaques tendeixen a converger
es a dir a dirigirse una a l’encontre de l’altra.
Quan açó ocorre una de les dos plaques tendeix a enfonsar-se baix de
l’altra (subducció). La placa que subdueix és la placa més densa que
normalment sol ser la que té litosfera oceànica.
Es pot produir:
- Subducció de litosfera oceànica sota litosfera continental.
-Subducció de litosfera oceànica sota litosfera oceànica.
-Limit convergent entre dos blocs de continents (obducció)
43. La litosfera oceànica és més densa que la continental i s’enfonsa per baix
de la continental.
En aquestes zones trobem:
• Prisma d’acreció: En la vora del continent format pels sediments plegats i
per fragments de litosfera oceànica fracturada.
•Fossa oceànica: Es produeix pel solc que deixa la laca oceànica quan
s’introdueix per baix de la continental
•Activitat volcànica: El material rocós es fon per les enormes friccions que
es produeixen i tendeix a pujar formant volcans.
•Moviments sísmics: Originats per la fricció entre les dos plaques
45. Cordillera perioceànica (Cordillera dels Andes)
Les cordilleres perioceàniques, com la dels Andes, es formen quan
es produeix una subducció d’un placa de litosfera oceànica baix
d’una de litsofera continental. La litosfera oceància, més densa i de
menys gruix, s’introdueix baix de la litosfera continental (més lleugera
i de més gruix) generant una intensa activitat volcànica i sísmica.
Com a conseqüència de la subducció els sediments s’arrastren i
s’acumulen a la vora de la placa continental formant llargues
cadenes muntanyoses situades en la vora del continent, com la
cordillera dels Andes.
46.
47.
48. Com a
conseqüència de
la subducció
s’estableixen
enormes
friccions entre
les plaques que
originen
fenòmens
sísmics i
volcànics
51. Una placa oceànica subdueix baix d’una altra placa que té una
porció de litosfera oceànica.
També apareix la fossa oceànica.
L’estructura geològica típica d’aquestos límits són els arcs illa. Són
arxipièlags d’illes que es disposen en forma d’arc i que són
causades pels fenòmens volcànics d’aquestos límits.
52. Arcs d’illes i Fosses
del Pacífic.
A l’est de l’Oceà
Pacífic hi ha una
vora destructiva als
desplaçar-se la
placa del Pacífic
(litosfera oceànica)
baix de la litosfera
mixta (continentals i
oceànica) de la
Placa euroasiàtica.
En la image, els
punts indiquen
l’activitat sísmica.
En blau, seismes
menys profunds, en
roig, seismes més
profunds.
53. Arc d’illes (Japó)
Els arc d’illes es generen quan una placa de litosfera oceànica subdueix baix
d’una altra que també té litosfera oceànica. Es genera una intensa activitat
volcànica i sísmica. Es produeixen foses en forma d’arc coronades per illes
volcàniques. Un exemple ocorre en l’oceà Pacífic en la costa de Japó.
54. Vora destructiva (xoc entre plaques) en un Arc insular.
Els seismes són més profunds quan més allunyats del punt on es
produeix la subducció de la litosfera, formant un plànol inclinat
anomenat “pla de Benioff”. La fricció de les plaques fa que les roques
es fonguen i genera activitat volcànica.
Pla de
Benioff
58. Hi ha dos tipus d’orogens:
Orogens
pericontinentals o
de tipus andi
Es formen en zones on es produeix la
subducció d’una placa oceànica baix d’una
placa continental. Aquest xoc provoca
l’elevació del terreny i una important activitat
sísmica i volcànica.
Orogens
intercontinentals
o de tipus
Himalaia
Es formen per la col·lisió de dos
plaques continentals o de les porcions
continentalos de dos plaques mixtes.
La col·lisió provoca l’elevació del
terreny i fenomens sísmics i volcànics.
Aquestos no es manifesten pel gran
grossor de l’orogen.
59. Cordillera intercontinental o de col·lisió
Si una placa mixta subdueix totalment baix d’una continental, la
litosfera oceànica s’introdueix totalment baix de la litosfera continental i
les dos plaques es solden. Els sediments que existien entre les dos
plaques s’acumulen en la vora que existia entre elles formant una gran
cadena muntanyosa entre les dos. Açó succeix quan la vora oceànica
de la placa de l’Índia es va introduir baix de la placa Euroasiàtica
formant la cordillera de l’Himalaia.
60.
61. Desplaçament de la placa
de la Índia cap al nord.
Aquest moviment va generar
la gran cordillera de
l’Himalaia
64. Vora constructiva (dorsal) i vora destructiva (zona de subducció). La
litosfera oceànica es crea en la dorsal i es destrueix en el marge
continental.
Límit constructiu
Límit destructiu
65.
66. Són límits en els quals no es crea ni es destrueix litosfera,
sinò que es produeix un desplaçament laterals de les
plaques.
Formen les falles transformants
67.
68. Falla de San
Andrés
Falla transformant
en la que les
plaques
Norteamericana i la
placa del Pacífic es
desplacen
lateralment en
direccions
oposades
69. Dins de les plaques a vegades també ocorren fenòmens
volcànics i tectónics.
Alguns d’aquestos fenomens la Tectònica de plaques
s’encarrega també d’explicar-los
70. Un punt calent és una zona del mantell, prop de la litosfera, que està a
una temperatura molt superior que la resta, de manera que aquest
material menys dens pot pujar fins a la superfície i aflorar formant
fenòmens volcànics.
Un exemple de fenòmens volcànics que es produeixen pels punts calens
són els arxipielags volcànics que es formen en el mig de les plaques
oceaniques. L’arxipielag de Hawai es un exemple.
