4. 1.1 Roma senyora del Mediterrani
occidental
La data de 123 dC és fonamental per a la historia del nostre
arxipèlag per 1ª vegada les Balears perden la seva
independència per integrar-se plenament dins l’engranatge
d’una gran potència.
Balears estaven dins l’òrbita d’influència econòmica i política
de Cartago Mallorca i Menorca = s’havien limitat a ser mercat
i zones d’explotació econòmica.
Balears conquesta romana suposa ROMANITZACIÓ:
pèrdua de la seva independència, l’annexió al territori romà
l’annexió al territori romà
la colonització i aculturació gradual de la població indígena porta a la
seva extinció definitiva com a cultura diferenciada
5. 1.1 Roma senyora del Mediterrani
occidental
Crida l’atenció absència d’una immediata conquesta de les
Balears al final de la segona guerra Púnica no hi ha indicis
sòlids que ens puguin explicar aquest retard de ¾ de segle.
La República va decidir intervenir militarment a les Balears
quan el Mediterrani occidental ja era possessió romana.
Roma Finals s. III aC ja controlava tot el litoral mediterrani
des d’Emporion fins a la desembocadura del Guadalquivir.
133 aC Escipió Emilià va acabar amb la resistència de
Numància domini romà arribava a Galícia.
Només zona cantàbrica no ocupada sotmesos a
l’època d’August.
6. 1.1 Roma senyora del Mediterrani
occidental
Roma Finals s. III aC ja
controlava tot el litoral
mediterrani des
d’Emporion fins a la
desembocadura del
Guadalquivir.
Romans organització
Hispània per explotació
econòmica dividida en 2
províncies:
Citerior
Ulterior
7. 1.1 Roma senyora del Mediterrani
occidental
133 aC Escipió
Emilià va acabar amb
la resistència de
Numància domini
romà arribava a
Galícia.
Només zona
cantàbrica no
ocupada sotmesos
a l’època d’August.
8.
9. 1.1 Roma senyora del Mediterrani
occidental
Expansió Roma:
Roma liquidà les restes dels dominis púnics amb la
conquesta de Cartago 146 aC actual Tunísia =
província romana d’Àfrica.
Roma inicia durant s. II aC expansió cap a la
Mediterrània oriental annexió de Grècia i bona part
d’Àsia Menor assolí hegemonia sobre les potències
hel·lenístiques que restaven independents.
125 aC comença l’ocupació de la ruta terrestre entre
Itàlia i Hispània a través de la Gàl·lia Narbonense.
Conquesta Balears culminació d’un llarg procés per
assolir el domini absolut del Mediterrani occidental.
12. 1.2 La conquesta del cònsol Cecili Metel, el
Baleàric
Notícies dels autors clàssics sobre la
conquesta romana no gaire extenses:
S’ha perdut principal font d’informació sobre
conquesta de les Balears llibre XL d’Ab urbe
condita Tit Livi narrava la conquesta de les
Illes.
Estrabó (seguint a Posidoni i Artemiodor, escriu amb
un segle de distància).
Relat de Luci A. Florus, segle II dC, però s’inspira en
l’obra de Livi.
Pau Orosi, escriu a començaments del segle V, és
molt més lacònic
13. TEXT 1:
“A causa de la fertilitat de les seves terres, els
habitants són també pacífics, com també els
d’Ebusus. Però perquè uns pocs malfactors
establiren relació amb pirates de la mar, tots
foren vists amb mal ull i Metel, anomenat el
Baleàric, vingué per mar contra ells, el qual
fundà també les ciutats”
Estrabó
14. TEXT 2:
“Per aquell temps les illes Balears havien infestat els mars
amb un furor propi dels pirates. Era sorprenent com uns
homes ferotges, s’atrevien a observar, si més no, els mars
des dels seus penyals, a pujar, fins i tot, a unes naus mal
construïdes; i atemorien, molt sovint, amb inesperats atacs
els qui passaven navegant. Havent vist, però la flota romana
que venia des d’alta mar, cobriren la flota d’un enorme núvol
de pedres i macs [...] No s’espantaren, però, els romans
durant molt de temps amb la pedregada, ja que quan [els
balears] es varen acostar i varen tastar de prop els esperons
i dardells que els queien damunt, amb gran cridòria, com si
fos un ramat, es dirigien fugint cap a la costa i, escampats
pels propers túmuls, els varen haver de caçar per vèncer-los”
Luci A. Florus, segle II dC
15. TEXT 3:
“...Metel va sotmetre amb la guerra les illes
Balears, després d’haver-los recorregudes
completament, i va sufocar l’atac dels pirates,
que aleshores sorgia d’aquestes mateixes
illes, amb una gran mortaldat d’habitants.”
Pau Orosi, inicis segle V dC
16. 1.2 La conquesta del cònsol Cecili Metel, el
Baleàric
Fonts clàssiques tres autors amb denominador comú argument
de la pirateria com a única causa de la conquesta Causes
conquesta romana:
Roma necessitava un pretext iniciar una guerra justa la pirateria
amb base a les Balears incomodava al trànsit comercial romà.
Coincidència de la conquesta de les Illes amb una època de commoció
social a Roma Senat impulsaria la conquesta de les Balears com a
part de l’estratègia de pacificació del sud de la Gàl·lia i de Sardenya
es consumà cap el 120 i 122 aC.
Balears haurien acabat annexionades als territoris romans més prest
o més tard ja que les Illes restaven enmig del que ja era un llac romà
i entraven de ple en l’àrea d’explotació comercial de la potència
italiana, ubicades com estaven en el centre d’una de les rutes més
importants de la Mediterrània occidental.
17. 1.2 La conquesta del cònsol Cecili Metel, el
Baleàric
Poca informació sobre el desenvolupament de la
campanya de conquesta de les Balears:
Text de Florus (amb contradiccions) diu que illencs
intentaren fer front a la flota romana a bord de les
seves pròpies embarcacions i, un cop derrotats al
mar, l’última resistència es realitzaria a terra ferma.
Els indígenes balears lluitaren tal com els seus
avantpassats ho havien fet durant el segle anterior
contra les legions romanes: amb la fona, però sense
cap mena d’organització; “com un ramat”, ens diu
Florus.
19. 1.2 La conquesta del cònsol Cecili Metel, el
Baleàric
Desconeixement de:
Lloc on desembarcà l’exèrcit romà.
Detalls de les operacions de conquesta:
Sembla que hi havia a Balears un sector
proromà que hauria pogut auxiliar a Metel
en la seva empresa i que, en contrapartida,
s’hauria beneficiat d’un estatut favorable
podria ser el cas de Bocchor apareix més
tard com civitas federada.
20. 1.2 La conquesta del cònsol Cecili Metel, el
Baleàric
Metel trobà resistència va haver de romandre a les Illes
durant dos anys (123-122 aC):
Culminació de la pacificació Illes
Va posar els fonaments de l’administració romana Mallorca i
Menorca.
Orosi parla de matança entre els indígenes no tan sols una
batalla, sinó que Metel va recórrer les Balears per sotmetre-les i va
fer gran mortaldat entre els seus habitants.
Poca informació arqueològica del període però es
constata a Mallorca abandonament, sovint violent,
dels santuaris de Son Favar, Son Carrió i Roca Roja
relacionat amb fets de la conquesta romana?
21.
22. 1.2 La conquesta del cònsol Cecili Metel, el
Baleàric
Quint Cecili Metel premiat pel Senat el 121 aC
amb un triomf i amb la concessió del nom
triomfal de “Baleàric”.
Honors del triomf sols eren concedits als
generals que havien vençut en un enfrontament
important era requisit haver causat almenys,
cinc mil morts a l’enemic.
Tota seguretat altres reduïts a l’esclavatge
era pràctica habitual en el curs de les conquestes
de Roma.
23. 1.2 La conquesta del cònsol Cecili Metel, el Baleàric
Exemples d’Arc de Triomf de
Titus
24.
25. 1.2 La conquesta del cònsol Cecili Metel, el Baleàric
Segons Antoni Arribas plausible extrapolar a les
Balears la mateixa lògica bèl·lica que els generals
romans aplicaren a Hispànica durant el segle II aC
lògica comportava:
Conquesta d’una àrea base
Establiment d’una zona que actuaria com a matalàs
amortidor
Conquesta final de l’àrea davant de l’anterior
Utilització intel·ligent de guarnicions + ciutats
indígenes + assentaments militars permanents
assegurava les zones ja conquerides serien la
base de noves penetracions.
26. 2. Indigenisme i Romanisme
2.1 Organització de les Balears Romanes durant la
República
2.2 Repercussions de la conquesta a les Pitiüsses
2.3 El lent avanç de la romanització
28. 2.1 Organització de les Balears Romanes durant la
República
Pacificades Mallorca i Menorca
s’esqueia:
organització de l’arxipèlag
integració dins la complexa maquinària
colonial de Roma
Contradiccions:
Text Orosi parla de matances i
destruccions
Evidències arqueològiques ni els indígenes
ni la seva cultura foren eliminats
29. Balears durant la
República:
COEXISTÈNCIA
NOVES PAUTES
INDÍGENES I LA
CULTURALS
SEVA CULTURA
ROMANES
30. 2.1 Organització de les Balears Romanes durant la
República
Conquesta no degué afectar l’estructura
social existent perquè:
Se continuen habitant els vells poblats talaiòtics
Pautes culturals dels indígenes no experimenten
variacions significatives en els anys immediats a
la conquesta.
Però indígenes talaiòtics receptius al canvi
cultural:
estaven acostumats a la presència de comerciants
púnics i itàlics
havien passat per un procés d’aculturació durant els segles
precedents
31. 2.1 Organització de les Balears Romanes durant la
República
Pacificat el territori romans = atreure’s la
col·laboració de les elits indígenes
aprofitar estructura social precedent
beneficiava a ambdues parts Caps
indígenes:
Manteniment de part del seu poder a canvi de la
col·laboració amb els nous dominadors.
Garanteixen el control de la població sotmesa, a la
vegada que es converteixen en les capes socials més
permeables a les formes de vida romana.
32. 2.1 Organització de les Balears Romanes durant la
República
Conquesta romana també implica:
Establiment d’un nou contingent de població
colons.
Transcendental implantació del fenomen
urbà inexistent aleshores a l’arxipèlag fora
d’Eivissa.
Segons Estrabó després de la conquesta
Metel establí 3000 colons d’entre els
romans d’Ibèria i fundà les ciutats de Palma i
Pollentia, a Mallorca.
33. 2.1 Organització de les Balears Romanes durant la
República
Dubte establiment colònies romanes en aquesta època
si eren:
coloniae = ciutats on els seus habitants
gaudien de la plenitud de drets públics i privats
municipia = poblacions amb habitants que no
gaudien de la totalitat dels drets polítics
castella = posicions militars
34. 2.1 Organització de les Balears Romanes durant la
República
Probablement Metel:
va fundar castella a les Balears emplaçaments
de caràcter militar
va constituir comunitats indígenes com a
autèntiques ciutats
35. 2.1 Organització de les Balears Romanes durant la
República
Localització nuclis urbans:
MALLORCA:
Nuclis principals
Palma romana zona del barri de l’Almudaina de Ciutat
Pollentia immediacions del nucli urbà d’Alcúdia
Ubicació estratègica d’ambdues ciutats vora la mar,
dominant les dues badies de l’illa.
Altres nuclis a Mallorca Plini ens parla de:
Bocchor ciutat federada (com Eivissa) ubicada vora del
port de Pollença (encara existeix el topònim de Bóquer).
Guium i Tucis desconeixement de l’emplaçament.
36. Texte:
[Iullo Ant]onio Fabio Africano | a(nte)
d(iem) XVII k(alendas) Apriles |
Civitas Bochoritana ex | insula
Baliarum Maiorum | patronum
cooptavit M. | Crassum Frugi
leiberos | posterosque eius. | M.
Crassus Frugi eos in | suam
suorumque | clientelam recepit.
Egerunt C. Coelius C. F. et | C.
Caecilius T. F. legati
Transcripció:
La ciutat bocchoritana de l’illa major
de les Balears adopta com a patró
Marcus Crassus Fragi i els seus fills
Tableta romana i descendents, i Marcus Crassus
(Bocchor, 10 aC) Frugi la rep en la seva clientela i la
dels seus.
37. Texte:
M. Aemilio Lepido, L. Arruntio |
co(n)s(ulibus) k(alendis) Mais. | Ex
insula Baliarum Maiore senatus |
populusque Bocchoritanus M.
Atilium M. F. Gal(eria) Vernum
patronum coopata|verunt | M. Atilius
M. F. Gal(eria) Vernus senatum |
populusque Bochoritanum in fidem |
clientelamque suam suorumque
recepit. | Egerunt Q. Caecilius
Quintus | C. Valerius Icesta
praetores
Transcripció:
El Senat i el poble bocchorità de
Tableta romana l’illa major de les Balears adoptà per
(Bocchor, 6 dC) patró Marcus Atilius Vernus
38. 2.1 Organització de les Balears Romanes durant la
República
MENORCA els romans utilitzaren el que pogueren ser
antics assentaments d’origen púnic:
Iamo actual Ciutadella
Mago Maó
Foren convertits també en castella
Estaven situats un a cada extrem de l'illa: l’un dominava la
badia de Ciutadella i l’altre el gran port natural de Maó.
Sanicera Sanitja fou campament d’època
republicana.
40. 2.1 Organització de les Balears Romanes durant la
República
Organització ciutats:
Primersfuncionaris instal·lats als castella,
però no se sap l’organització.
Desdel moment de la conquesta Illes
depenen de la província Citerior (aleshores
amb capital a Cartago Nova) IMPORTANT:
per 1a vegada vinculació política i
administrativa de l’arxipèlag amb la
península Ibèrica.
41.
42. 2.1 Organització de les Balears Romanes durant la
República
Període immediat a la conquesta romana
coexistència d’indigenisme i
romanisme:
Empremta romana inicialment era feble:
Pollentia + Mago aixecats sobre assentaments
talaiòtics
En els inicis ciutats de Palma i Pollèntia no
eren gaire cosa més que posicions militars.
43. 2.1 Organització de les Balears Romanes durant la
República
Pollentia entre 123 i 100 aC modestes dimensions i
només a partir de 100 aC hi ha sèries ceràmiques
(principalment campanianes) indiquen una vida activa.
Pollèntia abandonada en època tardana i el seu
solar no té continuïtat d’ocupació autèntica
fundació ciutat: 75-50 aC:
Disseny de la nova ciutat:
Planificació urbanística ortogonal de carrers
Aplicació d’un sistema regulador mitjançant un mòdul a partir
del fòrum:
El mòdul determinava la dimensió dels vials, la proporció de les illes
de cases, etc.
45. 2.1 Organització de les Balears Romanes durant la
República
Bocchor i el seu estatut de federació
demostra la convivència d’almenys una
part de les comunitats baleàriques amb
els romans.
Desconeixement de la data de concessió de
l’estatut segurament en els primers temps
del domini romà a Mallorca.
46. 2.1 Organització de les Balears Romanes
durant la República
Hàbitats rurals igual que els nuclis
urbans, no hi ha massa canvis en els
nuclis rurals:
Poblatstalaiòtics + Santuaris + Necròpolis de
Mallorca i Menorca se seguiren utilitzant-se
durant aquest període sense massa canvis.
47. 2.1 Organització de les Balears Romanes durant la
República
Amb la conquesta romana foners illencs = altra
vegada mercenaris com auxiliars de les legions
romanes.
Campament romà de Sanitja convivència entre
legionaris romans + foners indígenes han
aparegut:
Bales de plom i de pedra
Campaments assegurar control del territori en
els moments inicials de la conquesta + varen
servir per reclutar indígenes i ensinistrar-los en
les tècniques militars romanes abans d’enviar-los
als teatres d’operacions.
48. Vista aèria del campamentomilitar
romà i el port de Sanitja (Menorca)
49. projectil de plom amb marca
epigràfica de Q. Cecili Metel
trobat a Azuaga
(Badajoz)
51. 2.2 Repercussions de la conquesta a les
Pitiüsses
Pitiüsses no directament afectades per la
conquesta de les Balears ebusitans =
tractat de federació amb Roma:
Ebusitans continuaven mantenint el seu
sistema de vida, les seves institucions i la seva
cultura emparats pel tractat de federació, però
sotmesos a tributs onerosos.
Autos grecollatins que es refereixen a
Balears cap fa esment a un atac contra les
Pitiüsses.
52. 2.2 Repercussions de la conquesta a les
Pitiüsses
Eivissa patí les conseqüències de la campanya de Metel
seqüeles econòmiques:
A partir del darrer ¼ s. II aC retrocés economia ebusitana
contraposat a l’expansió que havia gaudit durant la resta de
segle.
Forta crisi al camp abandonament diversos assentaments.
Sector terrissaire de la ciutat baixada de l’activitat
interrupció producció àmfores de vi.
Abandonament de les factories ebusitanes establertes a
Mallorca Na Guardis, es Trenc.
Interrupció de les emissions de la seca eivissenca en un moment
indeterminat entre el 125-75 aC.
Fora de l’arxipèlag baixada significa dels materials
d’importació eivissencs als jaciments peninsulars sobretot per
la creixent competència dels comerciants itàlics.
53. 2.2 Repercussions de la conquesta a les
Pitiüsses
Trasbals del comerç exterior eivissenc pèrdua del seu
principal mercat illes de Mallorca i Menorca + repercussió
per l’economia interior de l’illa.
Competència dels mercaders itàlics s’accentuà una
vegada pacificat l’àmbit del Mediterrani occidental, quan
Roma començava a fer rendibles les seves noves
conquestes mitjançant l’explotació directa de llurs territoris.
Establiment colons romans a les antigues Gimnèsies va
provocar un augment de la demanda de productes itàlics en
detriment dels ebusitans.
Crisi eivissenca s’inscriu en un context més ampli de crisi
que afecta els centres púnics d’Occident (Sexi, Malaka).
54. 2.2 Repercussions de la conquesta a les
Pitiüsses
Després del segle I aC economia
eivissenca experimenta una certa represa:
recuperació del comerç
noves encunyacions de la seca ebussitana
això implicaria una reforma del sistema monetari
ebusità que només es podia realitzar amb
l’autorització expressa del poder romà.
56. 2.3 El lent avanç de la romanització
Romanització indígenes anava
progressant lentament.
Assentaments urbans amb presència de
colons romans o hispans eren molt
romanitzats eren focus d’irradiació de les
noves formes de vida.
Però el món talaiòtic no va desaparèixer de
forma sobtada.
Indígenes durant època republicana seguir
mantenint els seus trets culturals tot i que el procés
de romanització (paral·lel a la decadència de la
cultura talaiòtica), era un procés inevitable.
57. Colons hispans:
focus d’irradació
de les noves
formes culturals
Progressiva
No desaparició
absorsió dels
del món talaiòtic
talaiòtics dins les
de forma
noves pautes de
sobtada
vida romana
Romanització
58. 2.3 El lent avanç de la romanització
Mallorca i Menorca època republicana
continuïtat a:
hàbitats talaiòtics (exemple: Son Oms)
necròpolis (exemple: Calascoves –Menorca-, sa
Carrotja –Mallorca)
santuaris
Perquè si han trobat peces ibèriques, gobelets
de parets fines, ceràmica ebusitana, àmfores
itàliques, ceràmica de vernís negre i de vernís
vermell, ceràmiques prearetines, monedes
romanes i ibèriques...
59.
60. 2.3 El lent avanç de la romanització
Conquesta romana i el subsegüent procés
de romanització situació de continuïtat
respecte de l’època preromana al camp
de Mallorca i Menorca.
Elpatró d’assentament als espais rurals no
canvià de manera substancial al llarg de
l’antiguitat, ni tan sols durant el Baix Imperi.
61. 2.3 El lent avanç de la romanització
Eivissa romanització també avançà lentament,
sobretot al camp:
Població immergida en la cultura púnica però
experimentà transformacions:
Assentaments rurals incorporació innovacions tècniques:
molins de moldre olives.
Rituals funeraris adquireixen trets de la cultura romana.
Terrissers copien models ceràmics romans (sigil·lada de
vernís vermell).
Davall canvis continua substrat fenici i púnic per
exemple monedes encunyades en l’època
julioclàudia:
Revers: llegenda YBSM en caràcter neopúnics i el déu Bes.
Anvers: bust de l’emperador.
62.
63. 3. Les Balears durant l’Alt Imperi
3.1 El Principat. Les Balears dins l’Imperi
3.2 Els nuclis urbans
3.3 El règim municipal. La pluralitat d’estatuts
3.4 La vida urbana
3.5 El món rural
3.6 Nous cultes i noves pautes culturals
3.7 Una economia puixant
65. 3.1 El Principat. Les Balears dins l’Imperi
Victòria d’Octavi (August) a la guerra amb Marc Antoni
inaugura:
Llarga etapa de pau a la Mediterrània
Nou forma de govern: l’Imperi o Principat
August concentra en la seva persona els principals poders
de la República.
Durant l’Imperi s’intensificà la romanització de tot
l’Occident:
S’inaugura un llarg període de pau i estabilitat a la Mediterrània
Províncies assoleixen elevades cotes de prosperitat
66. 3.1 El Principat. Les Balears dins l’Imperi
Balears durant l’Alt Imperi període que
es caracteritza per:
L’estabilitat
Bona evolució de l’economia
Impulsa decisiu de la romanització
Tot plegat porta a:
Important desenvolupament urbà
Dissolució de les particularitats de la cultura
talaiòtica quedà reduïda a nivells residuals a final
d’aquest període
67. 3.1 El Principat. Les Balears dins l’Imperi
Any 13 aC August
reorganitza
l’estructura provincial
de l’Imperi:
Hispània dividida
en tres províncies:
Bètica, Lusitània i
Tarraconense
Illes Balears
vinculades a Tárraco
(capital de la
Tarraconense)
68. 3.1 El Principat. Les Balears dins l’Imperi
Autoritat civil unitària sobre les Illes no
existia, sinó que estava repartida entre els
diversos municipis.
Hihavia autoritat (caire militar) amb jurisdicció
sobre tot l’arxipèlag: el prefecte.
No se sap quan es va crear aquest càrrec.
Estava subordinat al governador de la Tarraconense.
No hi ha unanimitat pel que fa a les atribucions i
competències que tenia, però sembla que era un càrrec
militar:
Control dels ports i de la navegació per les aigües Balears.
Residia a les ciutats amb major rang jurídic de les Balears:
Pollentia i Palma no se sap quina en concret.
69. 3.2 Els nuclis urbans
Alt Imperi (segles II i III dC) època daurada de
les ciutats romanes i de la vida urbana.
Roma utilitzà la ciutat com a instrument per
implantar l’organització territorial a les províncies i
per impulsar el mode de vida romà.
Balears (excepte Eivissa) inexistència de ciutats.
Balears dins òrbita romana impuls urbanització
mitjançant fundació de noves ciutats algunes
potser a partir de nuclis indígenes o púnics
preexistents.
70. 3.2 Els nuclis urbans
Pollentia ciutat romana que millor
coneixem... Però la coneixerem a la:
SORTIDA 22/12/2010
71. 3.2 Els nuclis urbans
Palma no es tenen gaire vestigis perquè s’han
perpetuat l’ocupació fins els nostres dies.
Testimonis epigràfics i arquitectònic situen Palma
romana al barri de l’Almudaina, a uns 4 metres de
profunditat respecte la superfície actual.
Límits de la ciutat (hipòtesi) entre els carrers
Conquistador, Morey, Miramar i Portella.
Traçat urbà ortogonal a partir de dos eixos: cardus i
decumanus, amb un sistema modular.
Extensió 6 ha (actualment se pensa que pot ser
superior)
Fòrum estaria situar al creuer dels carrers Estudi
General i Sant Roc.
Teatre romà a les proximitats dels Born
73. A la imatge els recintes inicials de Palma, segons Alcántara Peña
74. Una primera imatge de la Palma romana, amb el seu recinte
emmurallat. A l'esquerra, al costat del llit de la Riera,
l'emplaçament del teatre. Reconstrucció segons Carlos García-
Delgado
75. 3.2 Els nuclis urbans
Guium i Tucis no se coneix l’emplaçament,
se sap per les informacions que proporciona
Plini.
Bocchor se situa a les immediacions de la
badia de Pollença no pareix una ciutat
pròpiament dita, no s’hi ha localitzat
estructures urbanes.
76. 3.2 Els nuclis urbans
EBUSUS continuava essent l’únic nucli urbà de
les Pitiüsses Ebusus romana era la mateixa
ciutat púnica, amb algunes transformacions
durant el període romà:
Muralles continuaven sent les púniques.
En època imperial s’hi van construir obres
públiques de consideració:
Tres conduccions d’aigua que canalitzaven l’aigua a la ciutat.
Circ o un lloc habilitats per jocs ja que un ciutadà deixà
6000 sestercis a la ciutat amb els quals s’havien de sufragar
uns jocs nocturns, cada any, el dia del naixement del mecenes
no hi ha indicis de l’emplaçament.
Necròpoli del Puig des Molins se continua utilitzant durant
l’època altimperial.
77. 3.2 Els nuclis urbans
MENORCA:
S’han localitzat els emplaçaments de les tres
ciutats citades per Plini:
Nucliurbà de Mago ubicat al barri es Pont des
Castell a Maó
Estructura rectangular, amb una xarxa viària ortogonal.
Iamo Ciutadella
Sanicera (Sanitja) campament militar aixecat
arran de la conquesta romana
78. 3.3 El règim municipal. La pluralitat d’estatuts
Procés urbanitzador de Romà no se
limita a la creació d’infinitat de ciutats,
sinó que comprèn també la seva regulació
jurídica i organització administrativa.
Ciutat romana integrada per:
Nucliurbà urbs
Cinturó agrícola circumdant territorium o
ager
79. 3.3 El règim municipal. La pluralitat d’estatuts
Ciutat unitat politicodministrativa,
econòmica, cultural i religiosa regida
per una lex municipalis o coloniae.
Balears existència de pluralitat
d’estatuts jurídics:
amb estatut privilegiat coloniae i
Ciutats
municipia d’estat romà o llatí
Ciutats no privilegiades o peregrines
entre aquestes s’hi trobes les federades
80. 3.3 El règim municipal. La pluralitat d’estatuts
Segons les informacions de Plini el Vell:
Pollentia + Palma úniques ciutats de Balears que
gaudiren de l’estatut de colònia de ciutadans romans
(colonia civium romanorum).
Guium + Tucis estatut privilegiat, però de dret llatí es
tractava de nuclis peregrins promoguts per Roma al rang
de municipi significa la pevivència de formes jurídiques i
culturals locals, així com certs nivells d’autonomia.
Ebusus + Bocchor ciutats federades mantenien les
institucions pròpies.
Mago + Iamo + Sanicera en principi eren ciutats peregrines,
estipendiàries (ciutats sotmeses a l’autoritat del governador de la
província i subjectes a tribut, stipendium).
81. 3.3 El règim municipal. La pluralitat d’estatuts
Organització dels municipis de forma similar a
la capital de l’Imperi:
Un consell (sovint denominat senat) i diversos
magistrats.
Duumvirs exercien l’autoritat suprema al municipi
a imitació dels cònsols de Roma i esdevenien caps de
l’administració local.
Edils eren de categoria inferior als duumvirs i es
dedicaven a la supervisió dels mercats i dels llocs
públics, i també de la xarxa viària.
Flamines i Pontifices càrrecs de tipus religiós.
Les magistratures duraven un any, però hi havia
possibilitat de reelecció.
82. 3.3 El règim municipal. La pluralitat d’estatuts
Habitants de l’Imperi gaudien de diverses
condicions jurídiques moltes vegades
determinades per l’estatut de cada ciutat. A les
Balears:
Ciutadans romans (cives romani) estaven en possessió
de la plenitud de llurs drets. Els habitants de Palma i
Pollentia pertanyien a aquesta categoria.
Els beneficiaris de dret llatí (ius latii) habitants dels
nuclis de Guium i Tucis.
Els magistrats dels municipis de dret llatí rebien, després
d’exercir el seu càrrec, la ciutadania romana fet decisiu per
estendre la ciutadania romana, ja que juntament al magistrat la
rebia la seva família.
La resta d’habitants de l’arxipèlag condició de peregrini.
83. 3.4 La vida urbana
Vida ciutadana molta d’importància
dins la civilització romana és
essencialment urbana.
Ciutat assumia importants funcions i
era una peça fonamental de l’articulació
de l’administració imperial:
Recaptaciótributària
Reclutament miliar
84. 3.4 La vida urbana
Ciutats eren centres econòmics i els
principals focus d’irradiació de la cultura i
de la civilització romana:
Pollentia Teatre / Ebussus jocs
El que fins ara no s’ha localitzat termes
85. 3.4 La vida urbana
Existència de municipis balears presència
de burgesia urbana (mercantil i propietària):
Per accedir a les magistratures imprescindible
disposar d’una bona posició econòmica (sufragar
la campanya electoral, realitzar contribucions
voluntàries...)
Elits urbanes amb els seus propis diners
contribuïen a l’embelliment de les ciutats o el
pagament de festivals i divertiments ho sabem
per inscripcions.
86. 3.4 La vida urbana
Estrats socials més desfavorits petits
comerciants, artesans, jornalers i esclaus.
Epigrafia no parla d’aquestes persones i
l’esclavatge no apareix mencionat de forma
explícita (però imperi romà era esclavista).
Promoció social era possible, sobretot
durant l’Alt Imperi.
Els lliberts podien assolir posicions destacades.
Una bona posició econòmica era la millor base
per a la promoció social.
87. 3.4 La vida urbana
Paper de les dones subordinades als
homes, és el més desconegut hi ha
referències sobre dones de famílies riques
que arribaven a desenvolupar càrrecs
honorífics o religiosos.
88. 3.5 El món rural
La majoria de la població balear seguia
residint al camp.
Ciutats romanes tenien el seu propi
territori (ager o territorium) s’estructurava
d’acord amb el sistema de propietat romà.
Part del territori distribuït entre els seus
ciutadans conformava un sistema agrari de
forma reticular.
La resta pertanyia a la propietat pública
(ager publicus).
89. 3.5 El món rural
Estudi de la centuriació és la distribució de la propietat agrària:
Centúria era un mòdul de terreny, en principi quadrat, que tenia uns
710 metres de costat.
El conjunt tenia com a resultat una retícula ortogonal composta per
parcel·les i delimitada per les corresponents vies d’accés.
Realització d’un cadastre (a càrrec dels agrimensors) implica una
valoració de les terres i l’establiment d’una jurisdicció sobre les
mateixes.
Centuriació també és un pla estratègic i colonial que afecta tant a les
zones on es planifica com les que hi estan relacionades directament.
Procés de centuriació sovint comportava una modificació del
paisatge i una empremta notable sobre el territori avui encara
detectables (Ses Salines, Santanyí, Calonge, Inca, Sencelles).
La cessió de parcel·les es devia efectuar als colons establerts a
Mallorca en el segle I aC i serien precisament la base de la seva
subsistència.
90. 3.5 El món rural
L’ocupació rural durant l’Alt Imperi:
Reutilització dels hàbitats talaiòtics.
Assentaments rurals de nova planta (per
exemple Sant Joan Jaume a Manacor o Can
Maiol a Felanitx).
91. 3.5 El món rural
Necròpolis fet similar als hàbitats rurals:
Reutilitzacióde les necròpolis rurals
Noves àrees d’enterrament que no guarden
connexió amb les del període anterior, i sovint
mesclen materials indígenes (pectorals de plom,
ceràmiques, bronzes) amb els romans (ceràmica
fina, ungüentaris –de fang o de vidre-, anells i
arracades, llumets...).
Medi rural introducció de diversos rituals funeraris
des de la inhumació a la incineració necròpolis
rurals són molt abundoses: s’Albufera i can Corró
(Alcúdia), Son Julià (Llucmajor), Sa Carrotja (Ses
Salines), Son Orfila (Sant Lluís)...
92. 3.6 Nous cultes i noves pautes culturals
Adopció de les divinitats i dels cultes romans
ben documentada en les ciutats on s’havia de
practicar el culte oficial se coneix per les
inscripcions.
Culte a les divinitats romanes ben documentat
estatuetes votives que representen els déus
del panteó romà.
Ciutats de Balears amb rang de municipi hi
havia un temple al fòrum dedicat al culte a
l’emperador:
Pollentia Temple dedicat a les divinitats capitolines
Júpiter, Juno i Minerva.
94. 3.6 Nous cultes i noves pautes culturals
Existència de magistrats dedicats a la religió oficial
pontifices, flamines i augures càrrecs que
desenvolupaven persones que havien assolit les
màximes magistratures polítiques.
Religió romana purament formalista i es limitava a
la pràctica dels rituals.
Divinització i culte als emperadors era una manera
de lligar els habitants de l’imperi amb el cèsar i la
seva família una forma de cohesió política.
Culte a l’emperador lligat també a la religió familiar
de gran difusió als àmbits urbans i rurals retien
culte als avantpassats, Lars, Penats i al Geni de la
Casa.
95. ARA PACIS
Relleu que representa la solemne processó de les escoles
sacerdotals romanse (flamines, àugurs, pontífexs) que es dirigeixen
a l'altar a començar els sacrificis
100. 3.6 Nous cultes i noves pautes culturals
Religió romana adaptada generalment a les tradicions
indígenes procés de sincretisme religiós, d’adaptació dels
déus romans a les divinitats indígenes.
Entre el s. I i II dC els santuaris talaiòtics se van abandonant
progressivament.
El caràcter purament extern de la religió oficial romana no
responia a les necessitats espirituals de la gent explica
l’èxit que tengueren les religions orientals que presentaven
cultes mistèrics i experiències místiques que prometien la
salvació als seus iniciats.
Isis han aparegut figuretes de bronze.
Cova dels Jurats de Calascoves inscripcions que fan pensar
en un santuari dedicat a Isis.
Maó temple dedicat a Cibeles i Atis.
101. ATIS fou una deïtat
grega paredra de la
deessa Cíbele, fill
deNana. Déu de la
vegetació perduda i
retrobada, personifica
la primavera efímera i
rediviva. Atisrepresent
a la natura, que mor a
la tardor i que torna a
ressuscitar a la
primavera.
102. Isis és la deessa de la maternitat i
la fertilitat
103. Cíbele era la
principal deessa frígia.
Fou una deessa
tel·lúrica i, com a tal,
representava
la fertilitat de la natura,
especialment en el seu
aspecte més salvatge.
Simbolitzava la
renovació anyal de la
natura, i més endavant
la mort i la resurrecció
mística dels fidels.
Representava, doncs,
la terra fèrtil, les coves,
les muntanyes, les
fortaleses, la natura i
als animals. Per això
també se'n deia la Mare
Terra o la Gran Deessa
Mare.
104. 3.6 Nous cultes i noves pautes culturals
Eivissa en un primer moment continuen
vigents les divinitats púniques, que anaren
assimilant-se a poc a poc a les romanes:
Astarté o Tanit s’assimila a Juno romana.
105. 3.6 Nous cultes i noves pautes culturals
Impacte de la romanització es manifesta
també en la penetració gradual de la llengua
llatina entre els camperols indígenes.
Llatí anà contaminant el llenguatge dels
indígenes balears i dels púnics eivissencs
aviat el llatí es degué convertir en la llengua
hegemònica als nuclis urbans.
No hi ha cap notícia de creació cultural
llatina a les Balears durant l’Alt Imperi i
tampoc no tenim cap referència a illencs que
haguessin destacat en alguns dels camps de
la cultura.
106. 3.7 Una economia puixant
Estabilitat política de l’Alt Imperi afavorí
l’economia.
Fonament de l’agricultura balear
agricultura.
Agricultura de secà en gran part seguia les
pràctiques indígenes.
Colons romans introduïren innovacions
tècniques.
107. 3.7 Una economia puixant
Autors clàssics parlen de la fertilitat de les
Balears segons Plini:
Lloa de manera explícita el blat que es collia a
les Illes com un producte de gran qualitat i pes
cereals = eren el principal conreu de Mallorca i
Menorca.
Vi de les Balears tenia reputació de ser de bona
qualitat i comparable amb els millots d’Itàlia.
Figues eren assecades i guardades en caixes,
i comercialitzada.
108. 3.7 Una economia puixant
Segons Estrabó en temps preromans
el vi no es fabricava a les Balears la
seva introducció pot ser atribuïda als
colons.
Pitiüsses vinya i olivera tenien molta
tradició principals productes d’exportació.
112. 3.7 Una economia puixant
Ramaderia era un recurs important:
Espècies ramaderes són les clàssiques:
ovelles, cabres, porcs, bestiar boví.
Diodor alaba la riquesa ramadera de Menorca
i fa especial menció als muls.
Punt de concordança dels autors clàssics
proliferació de conills a les Illes sembla que
foren introduïts a l’època romana, excepte
Eivissa.
Estrabó ens diu que eren caçats amb mostels.
113.
114. 3.7 Una economia puixant
Pesca i recol·lecció (mel, mol·luscs,
bolets, etc) devien ser un complement
de la dieta.
Plini cita les salpes d’Eivisssa.
115.
116. 3.7 Una economia puixant
Activitats extractives més importants se
concentraren a les salines especialment a
les Pitiüsses i al sud de Mallorca.
No era una activitat nova ja s’havien explotat
durant el període colonial.
Segurament tenien un règim similar a les altres
salines de l’època eren un monopoli de l’Estat
de característiques semblants a les explotacions
mineres.
Vitrubi informa sobre una terra vermellosa que s’extreia
a les Balears, molt útil com a material de la construcció i
que era escassa a la Mediterrània.
117. 3.7 Una economia puixant
Manufactura no devia ser gaire important fora
del proveïment local és una activitat econòmica
que ha deixat poques traces.
Eivissa indústria tèxtil de la llana:
Sector manufacturer potent, d’acord amb la tradició púnica,
que podia utilitzar tints procedents del múrex.
Època altimperial ciutat Ebussus té una represa de
l’activitat de les terrisseries.
Fonts clàssiques no citen cap producte
manufacturat a la resta de l’arxipèlag.
Segurament hi havia artesania que devia cobrir una part de la
demanda local: teixits, objectes de cuir... situada
segurament a les ciutats de Palma i Pollentia.
118. MÚREX:
Murex és un gènere de gasteròpodes marins
depredadors. Són carnívors i viuen en mars
tropicals.
Els antics fenicis en feien tints purpuris molt
apreciats i valuosos, per a fer-los feien servir el
moc de la glàndula hipobranquial dels murex de
dues espècies Murex brandaris i Murex trunculus,
que són els noms antics de les espècies que ara
es coneixen com Haustellum brandaris i Hexaplex
trunculus.
La porpra obtinguda d'aquests cargols es feia
servir en els vestits de la reialesa o els
cerimonials.
119. 3.7 Una economia puixant
Un dels sectors econòmics més
importants comerç:
Unificació+ Pacificació de la Mediterrània
impuls els intercanvis comercials a llarga
distància:
Roma absorbia gran quantitat de matèries primeres
i aliments i exportava manufactures.
Hispània fou un dels principals centres proveïdors
de Roma aquest comerç d’anada i tornada
passava en gran mesura per les costes balears:
En son mostra els jaciments submarins de les Illes.
120. 3.7 Una economia puixant
Illes Balears cap de creus de la
Mediterrània occidental veien passar el
trànsit mercantil en els seus eixos
tradicionals:
D’Hispània a Itàlia
De la Gàl·lia a Àfrica
121.
122. 3.7 Una economia puixant
Els mercaders deixaven sovint part dels articles
que noliejaven a les Illes:
Ceràmiques de tota mena: de taula, comunes i de
luxe, sigil·lades aretines, sudgàl·liques, hispàniques...
Metalls, joies, objectes manufacturats
Objectes artístics: marbre, estàtues de marbre
(Pollentia, Ebussus), etc.
Aquestes importacions documentades als nuclis
urbans com rurals.
Exportacions són difícils de determinar
segurament consistien en sal, productes agrícoles i
ramaders, i també algunes manufactures.
123. 3.7 Una economia puixant
Circulació monetària és un exponent de
l’etapa de prosperitat que travessaven les
Balears:
Única seca en funcionament a les Illes seguia
sent la d’Eivissa:
Feu tres emissions durant el segle I dC durant els
regnats de Tiberi, Cal·lígula i Claudi bust dels tres
emperadors respectius i la imatge del déu Bes.
Són encunyacions reduïdes, de poca circulació i
aparentment destinades a satisfer les necessitats
internes de l’illa.
Serien les últimes emissions de la seca ebussitana.
127. 4.1 L’anarquia militar
Pau + prosperitat durant els s. I i III dC
començaren a trontollar a finals del segle II dC.
Durant el regnat de Marc Aureli (161-180) indicis
preocupants:
pressió dels pobles germànics sobre les fronteres de l’Imperi
epidèmia de pesta que delmà la població
invasió transitòria de la Bètica per les tribus nord-africanes
Paral·lelament les tensions socials que des de feia
molt anaven congriant-se a l’interior de l’Imperi
esclaten de forma violenta a Hispània i la Gàl·lia
punt àlgid en temps de Còmmode (fill de Marc Aureli).
No saben si aquestes lluites socials tengueren alguna
mena de ressonància a les Balears.
128. 4.1 L’anarquia militar
Dinastia dels Severs (193-235)
accentuació de la crisi econòmica
Menorca circulació monetària és més
precària i la moneda ja no arriba amb la
regularitat de les dècades anteriors.
Emperador Caracal·la concedí la ciutadania
romana a tots els habitants de l’Imperi (212)
amb finalitats d’unificació fiscals més que per
altres motivacions.
A les Illes aquesta concessió es va rebre amb
algunes mostres oficials d’agraïment erecció de
làpides commemoratives.
129. 4.1 L’anarquia militar
Trasbals de l’Imperi començà amb
l’assassinat d’Alexandre Sever (235):
CrisiImperi (assassinat d’emperadors,
revoltes militars, usurpacions) es desfermà
entre el 235 i 268 (Anarquia militar).
Inestabilitat política s’ha d’afegir la pressió
de:
l’imperipersa a Orient
tribus germàniques a les fronteres del Rim i del
Danubi
130. 4.1 L’anarquia militar
Aquests dos factors:
Accentuaran la crisi econòmica
Fomentaran la conflictivitat social dominada pels
moviments camperols
Generaran tensions centrífugues que provocaran la
fragmentació territorial de l’Imperi:
Diversos usurpadors controlaran durant períodes de
temps més o manco llargs certes províncies, tant a
l’Orient com a l’Occident.
132. 4.2 Repercussions de la crisi del segle III a les
Balears
Època poc coneguda a les Illes mutisme de les
fonts escrites és total.
Testimonis arqueològics se dedueix que fou un
període dramàtic per a les Balears romanes.
Recessió econòmics fou colpidora per al comerç
mediterrani reaparició de la pirateria.
Accentuació del perill pobles germànics
amenaçava les zones mediterrànies.
258 francs i alamans penetraren la frontera del Rin i,
havent travessat la Gàl·lia, arribaren fins a Hispània.
No sabem si les Balears es van veure afectades per aquestes
invasions.
133. 4.2 Repercussions de la crisi del segle III a les
Balears
Destruccions documentades a Pollentia (segona meitat del segle
III) indiquen que les Illes no s’alliberaren de les turbulències
d’aquesta època:
Un tresoret de monedes fou ocultat durant aquesta època a
l’anomenada casa dels Dos Tresors.
Finca de Can Vivier un establiment industrial acaba l’activitat i un
complex d’hàbitat fou abandonat.
Arrasament total d’un temple al fòrum pollentí, i s’han detectat traces
d’incendis i l’abandonament d’una part considerable de la ciutat.
Fòrum de Pollèntia saquejat i destruït a finals del segle III un gran
incendi destruí parcialment la ciutat.
Teatre de Pollentia també perdé valor a finals del segle III i passà
més tard a ser utilitzat com a necròpoli.
Els materials documentats a les excavacions permeten situar aquesta
destrucció violenta entre els anys 270-280.
134. 4.2 Repercussions de la crisi del segle III a les
Balears
Palma indicis de destruccions a la mateixa
època:
A Can Oleo amortització d’estructures
altimperials a finals del s. III
Subsòl de la Seu s’han documentat clars
nivells d’incendis i destrucció de la mateixa
època.
Altres tresorets trobats a Mallorca (Llucmajor
i Artà) indicatius de la inseguretat que
vivia les Illes en aquesta època.
135. 4.2 Repercussions de la crisi del segle III a les
Balears
Desfeta de bona part de l’aparell productiu
d’Hispània, on moltes ciutats foren destruïdes
reordenació del comerç mediterrani oli i
salaons d’Andalusia són reemplaçats per les
produccions nord-africanes.
136. 4.2 Repercussions de la crisi del segle III a les
Balears
Es deuen les destruccions observades a les Balears,
sobretot a Pollentia, a atacs exteriors? Qüestió no
clara perquè també se pot atribuir a l’esclat de
tensions socials internes.
De tota manera indiscutible l’existència d’una crisi
profunda que te també la seva traducció en l’economia.
Durant segle III disminució alarmant de la circulació
monetària indici de decadència de l’economia.
Altra prova de la crisi reducció de l’entitat dels nuclis
urbans Pollentia i Sanicera entren en decadència.
Tot pot ser indici de:
Un descens demogràfic (pesta?)
Reubicació de la població, amb un retorn cap al camp
137. 4.2 Repercussions de la crisi del segle III a les
Balears
284 Dioclecià era aclamat emperador per
l’exèrcit Dioclecià era un bon militar i
un bon polític tenia un ambiciós
projecte de restauració de l’Estat
endegà un seguit de mesures per salvar
l’Imperi de la ruïna total:
Seus esforços portaren a una etapa de
relativa estabilitat
Començava ara el Baix Imperi
138. 5. Les transformacions del Baix Imperi
5.1 Restauratio Imperii. El Dominat
5.2 La província Baliarica
5.3 Canvis en les ciutats i en l’administració municipal
5.4 Les transformacions socials: honestiores i humiliores
5.5 Els espais agraris. La reactivació de l’economia
