Geografia física illes balears

6,282 views

Published on

POWER POINT
IES LLORENÇ GARCIES I FONT
(moficiat i seleccionat només la part del relleu de les Illes Balears).
Elaboració: Jaume Alzina i Elionor Mascaró
Power point complet: http://weib.caib.es/Recursos/geografia_relleu/geografia2_.htm

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
6,282
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
395
Actions
Shares
0
Downloads
68
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Geografia física illes balears

  1. 1. El medi físic I. El relleu <ul><li>IES Llorenç Garcías i Font. Artà </li></ul><ul><ul><li>© 2002 Elionor Mascaró Horrach </li></ul></ul><ul><ul><li>© 2002 Jaume Alzina Mestre </li></ul></ul>
  2. 2. EL RELLEU DE LES ILLES BALEARS Puig Major Font: Atles de les Illes Balears. CD-ROM, 1998
  3. 4. El medi en què vivim: les Illes Balears <ul><li>Les Illes Balears constitueixen un arxipèlag situat a la Mediterrània occidental amb característiques pròpies i diferenciadores. </li></ul><ul><ul><li>Els trets comuns més rellevants es manifesten en: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>El medi físic i natural. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>L’evolució històrica. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Les activitats econòmiques i antròpiques. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>La cultura i les tradicions. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>La llengua. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Els problemes mediambientals... </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Tots aquests elements presenten un factor principal: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>La insularitat. </li></ul></ul></ul>
  4. 5. Subconjunts <ul><li>En el conjunt de l’arxipèlag s’hi distingeixen dos subconjunts, geogràficament ben definits: </li></ul><ul><ul><li>Les Balears , pròpiament dites, està format per les antigues Gimnèsies: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Mallorca, Menorca, l’arxipèlag de Cabrera, Sa Dragonera. </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Les Pitiüses , que l’integren: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Eivissa, Formentera i els illots adjacents. </li></ul></ul></ul>
  5. 6. Un arxipèlag dins la Mediterrània occidental <ul><li>Localització: </li></ul><ul><ul><li>Oest de la conca mediterrània. </li></ul></ul><ul><ul><li>Disposició: sud-oest - nord-oest. </li></ul></ul><ul><li>Situació, coordenades geogràfiques: </li></ul><ul><ul><li>38º-40º latitud nord. </li></ul></ul><ul><ul><li>1º-4º longitud est. </li></ul></ul><ul><li>Superfície: 5.014 km 2 . </li></ul><ul><ul><li>Mallorca: 3.625 km 2 (72%). </li></ul></ul><ul><ul><li>Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera i quasi dos-cents illots. </li></ul></ul><ul><li>Dades Comparatives: </li></ul><ul><ul><li>Sicília: 25.426 km 2 . </li></ul></ul><ul><ul><li>Sardenya: 23.813 km 2 . </li></ul></ul><ul><ul><li>Còrsega: 8.720 km 2 . </li></ul></ul>
  6. 7. Les Illes Balears. Extensió territorial
  7. 8. Les Illes Balears: superfície comparada Font: Atles de les Illes Balears. CD-ROM, 1998
  8. 9. La insularitat <ul><li>És una conseqüència de l’aïllament físic i humà. </li></ul><ul><li>Ha determinat el reforçament d’una personalitat pròpia i diferenciada: </li></ul><ul><ul><li>Tant pel que fa al conjunt de les illes respecte dels territoris continentals. </li></ul></ul><ul><ul><li>Com pel que es refereix als elements que defineixen i individualitzen cada un dels territoris insulars. </li></ul></ul>
  9. 10. El relleu de les Illes Balears <ul><li>L’arxipèlag s’originà durant l’orogènia alpina a partir del plegament dels materials dipositats i sedimentats durant l’era secundària en el mar de Tethys . </li></ul><ul><li>Les Illes són (excepte Menorca) la perllongació de la Serralada Bètica a partir dels Caps de la Nau i de Sant Antoni, punts entre els quals s’estén una alineació muntanyosa submarina. </li></ul><ul><li>El conjunt d’illes presenta una gran varietat geomorfològica evident, sobretot en el cas de Menorca on hi són presents materials paleozoics. </li></ul>
  10. 11. Les comarques físiques de les Illes Balears Font: Atles de les Illes Balears. CD-ROM, 1998
  11. 12. Unitats morfoestructurals de Mallorca <ul><li>Mallorca té tres unitats de relleu fonamentals: </li></ul><ul><ul><li>La serra de Tramuntana . </li></ul></ul><ul><ul><li>Les serres de Llevant . </li></ul></ul><ul><ul><li>El pla central . </li></ul></ul>Costa nord de Mallorca
  12. 13. Mapa de les comarques físiques de Mallorca Font: Atles de les Illes Balears. CD-ROM, 1998
  13. 14. La serra de Tramuntana <ul><li>Formació muntanyosa lineal, contínua i abrupta que s’allarga des de sa Dragonera fins al cap de Formetor. </li></ul><ul><li>Té 89 km de llargària i 15 d’amplada. </li></ul><ul><li>Hi predominen els materials mesozoics, principalment calcaris. </li></ul><ul><li>S’hi localitzen les màximes altituds de l’arxipèlag: Puig Major (1.445 m), Massanella (1.348 m), Tomir (1.103 m), etc. </li></ul>Cap de Formentor
  14. 15. Les serres de Llevant <ul><li>Conjunt de serrats i turons d’altitud modesta: </li></ul><ul><li>S'estén de forma discontínua des del cap de Ferrutx fins a l’arxipèlag de Cabrera. </li></ul><ul><li>Hi predominen el materials calcaris, els quals han patit una carstificació molt intensa. </li></ul><ul><li>La Serra Artana és el massís més alt i compacte de les Serres de Llevant i ocupa la península nordoriental de l'Illa de Mallorca. Les màximes elevacions corresponen a la Talaia Freda (561 m) i al Puig de Ferrutx (519 m). </li></ul>Serra Artana Capdepera
  15. 16. El Pla central de Mallorca <ul><li>Està limitat per les dues serralades. </li></ul><ul><li>És molt heterogeni: s’hi distingeixen tres zones o comarques: </li></ul><ul><ul><li>El Raiguer : a la vessant meridional de la serra de Tramuntana, amb dipòsits d’al·luvions quaternaris procedents de l’erosió torrencial. </li></ul></ul><ul><ul><li>El Pla : situat entre les badies de Palma i Alcúdia, és la zona més interna de la depressió central. </li></ul></ul><ul><ul><li>El Migjorn : és una plataforma calcària amb formacions càrstiques al nivell de la mar. </li></ul></ul>
  16. 17. Unitats morfoestructurals de Menorca <ul><li>L’illa té dues parts diferenciades: </li></ul><ul><ul><li>La meitat sud d’origen miocènic i plana. Aquí, els materials es troben horitzontals, indicant que s’han dipositat posteriorment a la compressió miocena. </li></ul></ul><ul><ul><li>La meitat nord herciniana i amb relleu de fins a 358 m d’altitud del Toro . </li></ul></ul>
  17. 18. Mapa de les comarques físiques de Menorca Font: Atles de les Illes Balears. CD-ROM, 1998
  18. 19. La Tramuntana menorquina <ul><li>L’estructura de l’àrea de Tramuntana consisteix en plecs i encavalcaments, productes de la compressió miocena, que involucren àmpliament materials paleozoics. </li></ul><ul><li>En aquesta comarca s’hi localitzen les roques més antigues de les illes, les quals es formaren fa més de 400 milions d’anys. Estan formades majoritàriament per pissarres (llosella), amb intercal·lacions de gresos, nivells conglomeràtics i radiolarites. </li></ul>
  19. 20. Morfoestructura d’Eivissa <ul><li>Eivissa està alineada amb el cap de la Nau del qual la separen 85 km. </li></ul><ul><li>Està formada per terrenys mesozoics principalment calcaris. </li></ul><ul><li>Presenta cims arrodonits d’altituds modestes que no superen els 500 m. </li></ul><ul><li>Les serres de Portmany al sud-oest i Es Amunts al nord-oest són les dues àrees muntanyoses més destacades. </li></ul>
  20. 21. Mapa de les comarques físiques de les Pitiüses Font: Atles de les Illes Balears. CD-ROM, 1998
  21. 22. El modelat càrstic a les Illes Balears <ul><li>Les illes Balears estan constituïdes majoritàriament per roques calcàries. Per aquest motiu, molts dels seus paisatges mostren els efectes d’un tipus especial d’erosió, l’erosió càrstica. </li></ul><ul><li>L’erosió càrstica produeix la formació de coves dins les calcàries, mentre que a l’exterior modela les roques amb formes peculiars, que constitueixen un paisatge nomenat rellar ( lapiaz ), com &quot;es Camell&quot; de Lluc. </li></ul>Canó càrstic
  22. 23. Principals regions càrstiques Carst sobre calcàries i dolomies mesozoiques plegades. Carst costaner. Materials paleozoics. Al·luvions i materials quaternaris no carstificables . Font: Atles de les Illes Balears. CD-ROM, 1998
  23. 24. El carst a Mallorca <ul><li>A Mallorca es distingeixen tres grans regions càrstiques: </li></ul><ul><li>La Serra de Tramuntana , que mostra un gran desenvolupament del carst sobre calcàries i dolomies plegades. Hi destaquen els grans camps de rellar ( lapiaz ) de la part central de la serralada, on també hi abunden les depressions càrstiques (dolines i pòlies) i cavitats, amb predomini d’avencs i de coves de gran desenvolupament vertical. </li></ul><ul><li>Les Serres de Llevant i el Massís de Randa , que presenten igualment modelat càrstic sobre materials plegats, però les formes, tant exteriors com interiors, són menys abundoses que a la Serra de Tramuntana. Destaquen els camps de rellar de Cabrera i alguns avencs a la rodalia d’Artà. </li></ul><ul><li>Les Marines meridionals i de Llevant , que manifesten una important carstificació. S’hi troben formes externes (especialment barrancs i morfologies relacionades amb l’acció fluvial) i gran nombre de coves, sovint amb un notable desenvolupament horitzontal. </li></ul>
  24. 25. El carst a Menorca i les Pitiüses <ul><li>Al Migjorn de Menorca, els materials calcarenítics estan intensament carstificats. Destaquen els grans canons excavats pels torrents que desemboquen al litoral sud de l’illa. Entre altres, els barrancs d’Algendar, el de Trebalúger i el de Cala en Porter. En aquesta mateixa comarca s’hi troben àmplies àrees endorreïques i, al litoral, un notable desenvolupament de la carstificació superficial costanera. </li></ul><ul><li>A les Pitiüses hi ha dues àrees carstificades importants.La primera, sobre materials plegats, abasta les àrees muntanyoses d’Eivissa. En contrast, a Formentera la carstificació es desenvolupa sobre materials calcarenítics no plegats. </li></ul>
  25. 26. El modelat litoral <ul><li>Les Illes Balears en conjunt tenen 1.341 km lineals de costa, amb quatre tipus principals de litoral: </li></ul><ul><ul><li>Penya-segat de marina : costa rocallosa amb espadats d’alçàries mitjanes i acumulació submarina d’enderrocs al peu del penya-segat. Van associats a àrees amb litologies carbonatades. </li></ul></ul><ul><ul><li>Costa de marina amb graó : costa baixa rocallosa amb gran desenvolupament de les morfologies càrstiques litorals, especialment quan estan associats a dipòsits recents com eolianites i platges. </li></ul></ul><ul><ul><li>Penya-segats estructurals : grans espadats verticals, irregulars segons l’estructura geològica de la zona i caracteritzats per una seqüència esglaonada amb successives cingleres. Als peus de pendents hi ha acumulació de dipòsits al·luvials i col·luvials. </li></ul></ul><ul><ul><li>Costa baixa arenosa: platges arenoses ben desenvolupades, amb formació de cordons dunars per acció del vent, que amb molta de freqüència tanquen zones d’albufera i aiguamolls. </li></ul></ul>
  26. 27. Esquema d’un penya-segat de marina Font: Atles de les Illes Balears. CD-ROM, 1998
  27. 28. Esquema d’un penya-segat estructural Font: Atles de les Illes Balears. CD-ROM, 1998
  28. 29. Esquema d’una costa arenosa Font: Atles de les Illes Balears. CD-ROM, 1998
  29. 30. Les costes de Mallorca <ul><li>El litoral de Mallorca presenta tres grans dominis: </li></ul><ul><ul><li>Penya-segat estructural : a la Serra de Tramuntana, Cap des Pinar, costa d’Artà, sa Dragonera, Cabrera i els illots que l’envolten. </li></ul></ul><ul><ul><li>Penya-segat de Marina : al litoral sud-oriental de l’illa, les Marines de Llucmajor, Santanyí i Llevant. També n’apareixen trams al sector del Cap de Cala Figuera. </li></ul></ul><ul><ul><li>Costa baixa : fons de les principals badies a les quals alternen trams arenosos amb d’altres de litoral amb graó. </li></ul></ul>
  30. 31. Les costes de Menorca <ul><li>El litoral de Menorca presenta diferències entre la costa septentrional i la meridional: </li></ul><ul><ul><li>Al litoral de migjorn, des del sud del Port de Maó fins a Cala Morell, hi predominen els penya-segats de marina . </li></ul></ul><ul><ul><li>Al litoral de Tramuntana hi predominen els penya-segats estructurals . </li></ul></ul>
  31. 32. Les costes pitiüses <ul><li>Eivissa: </li></ul><ul><li>Hi predomina el penya-segat estructural . </li></ul><ul><li>La costa arenosa es troba a Cala Sant Vicent, es Figueral i des de Talamanca fins a la Platja d’en Bossa. </li></ul><ul><li>Es pot trobar litoral amb graó al Codolar. </li></ul><ul><li>La costa baixa i rocallosa es localitza al sector meridional de la Badia de Portmany. </li></ul><ul><li>Formentera: </li></ul><ul><li>És l’illa amb una major proporció de costa baixa . </li></ul><ul><li>Presenta dos trams de costa amb penya-segat de marina , coincidint amb els promontoris de la Mola i es Cap de Barbaria, així com un altre a la Punta Prima. </li></ul>
  32. 33. Bibliografia bàsica <ul><li>Llibres de consulta : </li></ul><ul><li>Atles de les Illes Balears. CD-ROM, 1998 </li></ul><ul><li>Alzina, J. (1998): Les Illes Balears: geografia i història . Editorial Moll, Palma. </li></ul><ul><li>Fornós, J.J. (ed.) (1998): Aspectes geològics de les Balears (Mallorca, Menorca i Cabrera). UIB, Palma. </li></ul><ul><li>Geografia General dels Països Catalans , Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1992. </li></ul><ul><li>Gran Enciclopèdia Catalana . Barcelona, 1987. </li></ul><ul><li>Gran Geografia Universal. Edicions 62, Barcelona, 2000. </li></ul><ul><li>Lluch i Dubon, F.D. (1997): Geografia de les Illes Balears . Lleonard Muntaner ed. Palma. </li></ul><ul><li>Llibres de text: </li></ul><ul><li>Batxillerat, Geografia. Ecir, 2000. </li></ul><ul><li>Nexes, Geografia. Vicens Vives, 2000. </li></ul><ul><li>Geologia Batxillerat. Santillana, 1999. </li></ul><ul><li>Geografía, 2 o Bachillerato. McGrawHill, 1997. </li></ul><ul><li>Selecció de webs: </li></ul><ul><li>http://geologia.igeolcu.unam.mx/academia/Temas/Tectonica/Tectonica.htm </li></ul><ul><li>http://www.odsn.de/odsn/services/paleomap/animation.html </li></ul><ul><li>http://domingos.home.sapo.pt/tect_placas_1.html </li></ul><ul><li>http://www.municipiodenogales.org/geologia.htm </li></ul><ul><li>http://www.comoves.unam.mx/rafagas/indexabril2001.html </li></ul><ul><li>http://www.xtec.es/~aguiu1/socials/geo01.htm </li></ul><ul><li>http://club.telepolis.com/geografo/geomorfologia/geomorfologia.htm </li></ul><ul><li>http://www.xtec.es/~nlinan/geomorfo/ </li></ul><ul><li>http://personal.redestb.es/josepverd/ </li></ul><ul><li>http://weib.caib.es/Recursos/geologia_mallorca/geoimatges/index.html </li></ul>

×