TEMA 1. B. HISPÀNIA ROMANA

HISTÒRIA D’ESPANYA
HISPÀNIA ROMANA. MAPA 2 i 3
BLOC I – Tema 1. B
Història d’Espanya
IES Ramon Llull (Palma)
Assumpció Granero Cueves
H antiga

BLOC I – Tema 1. A
Prehistòria
Protohistòria
Història antiga
PREROMANS. MAPA 1

TEMA 1. LES ARRELS HISTÒRIQUES
PREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA
TEMA 1.- LES ARRELS HISTÒRIQUES (pobles indígenes preromans i colonitzacions, Hispània romana i Hispània visigoda).
1.1.- Els pobles preromans, situació geogràfica i trets essencials. MAPA 1
- Condicionaments físics. Introducció geogràfica, situació i característiques generals de la Península Ibèrica.
- Pobles indígenes o indoeuropeus:
· Tartessis
· Ibers
· Celtes
- Pobles colonitzadors:
· Fenicis
· Grecs
· Cartaginesos
1.2.- La Península Ibèrica i les Illes Balears en el context de les guerres Púniques. Hispània Romana.
- Conquesta d’Hispània pels romans. MAPA 2. 1v, juny 2011, op A.
- Fases de la conquesta.
1.3.- La romanització d’Hispània (s. III aC- V dC), aspectes polítics, econòmics i culturals (províncies romanes). MAPA 3
1.4.- Les invasions germàniques a la Península Ibèrica.
1.5.- El període visigot (s V dC).
1.5.1.- La qüestió de la unificació social, cultural, jurídica í religiosa entre els visigots i els hispanoromans. 1.5.2.- Principals institucions de govern i la seva evolució: monarquia, Aula Regia, concilis de Toledo. La importància de Leovigild. 1.5.3.- Causes de la fi del regne hispano-visigot.
1.5.4.- Les Illes Balears en l’etapa visigòtica.

BLOC I. LES ARRELS HISTÒRIQUES DE L’ESPANYA CONTEMPORÀNIA
TEMA 1.- Les arrels històriques (pobles indígenes preromans i colonitzacions, Hispània romana i Hispània visigoda).
EDAT MITJANA
TEMA 2.- Al-Andalus i els regnes cristians EDAT MODERNA
TEMA 3.- El naixement de l’estat modern: RRCC
TEMA 4.- Auge i decadència de l’Imperi espanyol
TEMA 5.- L'Espanya del segle XVIII
ÍNDEX TEMES BLOC I

TEMA 1. LES ARRELS HISTÒRIQUES
►Condicionants físics
►Paleolític o edat de la pedra antiga
►Neolític o edat de la pedra nova
►Edat dels metalls
►Pobles indígenes i colonitzacions
►Hispània romana
►Hispània visigoda

►Cartago (Qarthadash = Ciutat nona). Ciutat fundada pels fenicis (originaris de la ciutat estat de Tir) en l’any 814 aC, en la costa nord- africana (a prop de l’actual Tunis). Cartago es va convertir en una de las potències hegemòniques de l’oest mediterrani, junt als grecs, en heretar (desaparició de Tir, en l’any 585 aC, ocupada pels assiris) i ampliar les rutes comercials fenícies. Aquesta hegemonia es va mantenir fins el seu enfrontament amb Roma. Enfrontament que va acabar amb la derrota militar de Cartago en la segona guerra Púnica (218-201 aC) i la posterior destrucció de la ciutat de Cartago, l’any 146 aC (3a guerra púnica). Els cartaginesos iniciaren la seva presència en la Península Ibèrica amb l’establiment d’una colònia comercial en l’illa d’Eivissa, en el 660 aC, però no és fins l’any 228 aC quan van fundar la seva colònia més important: Cartagena (Cartago Nova = Quart-Hadaschat). La utilització de la Península Ibèrica per part d’Anníbal en la segona guerra Púnica va originar el desembarcament de les tropes romanes en Empúries, l’any 217- 18 aC. La conquesta de Cartago Nova l’any 208 aC, va posar fi a la presència dels cartaginesos a Hispània. El pas dels cartaginesos per la Península Ibèrica fou breu (237-208) i es desenvolupà en el context de la seva guerra amb els romans.
CARTAGO

POBLES COLONITZADORS: CARTAGO (ss VI-III aC)
MONEDES CARTAGINESES
MURADA PÚNICA DE CARTAGENA

POBLES COLONITZADORS I COLÒNIES: CARTAGO

Expansió fenícia
Imperi cartaginès o púnic
CARTAGO

1.2.- LA PENÍNSULA IBÈRICA I LES ILLES BALEARS EN EL CONTEXT DE LES GUERRES PÚNIQUES
EDAT ANTIGA: HISPÀNIA ROMANA (segle III a C- V d C)
►La configuració d’Hispània romana: romanització i cristianització. Cronologia: s. III aC fins s. V dC
► Introducció: Hispània
► Conquesta d’Hispània pels romans a les guerres Púniques

►Hispània. Nom donat pels romans a la península Ibèrica, en lloc del nom Iberia, pel qual la coneixien els grecs (Iberia en al·lusió al riu Iberus, l’actual Ebre). El terme apareix documentat l’any 200 aC, i té el seu origen en “Spanija” del púnic, que significa “terra/illa de conills”. El terme Hispània ha quedat, sobretot, per a referir-se tant a l’àrea geogràfica de la península (les actuals Espanya i Portugal) com al període històric de l’ocupació romana i els seus següents hereus, els visigots. Gran part del conflicte entre cartaginesos (fenicis) i romans es va donar en l’escenari de les terres de l’anomenada Iberia, la península. El conflicte es manifestà en les guerres Púniques, entre els anys 264 aC i 146 aC, i que varen concloure amb el triomf de Roma. Llavors els romans prenen contacte amb Hispània, que va ser la primera província on els romans entraren i la darrera en acabar de dominar, en temps d’August. Amb la conquesta romana es va tallar l’evolució de la civilització indígena, que va ser substituïda per l’hel·lena i llatina (grecoromana).
HISPÀNIA: INTRODUCCIÓ

1.2.- PENÍNSULA I BALEARS: GUERRES PÚNIQUES
CONQUESTA D’HISPÀNIA PELS ROMANS A LES GUERRES PÚNIQUES
►Durant s. III aC dues ciutats, convertides en potències, es disputen l’hegemonia de la Mediterrània central i occidental: Roma i Cartago lluiten entre ss. III i II aC (guerres Púniques). La Península i les Balears tingueren un paper important en la segona de les tres guerres.
►Arribada del romans en el context guerres Púniques (enfronten Roma i Cartago). Anomenades Púniques perquè als cartaginesos els deien “punos”. 3 guerres: 1a guerra Púnica: 264-241 aC, expulsió de Cartago de Sicília 2a guerra Púnica: 218-201 aC, expulsió Península Ibèrica 3a guerra Púnica: 149-146 aC, destrucció de Cartago

1.2.- PENÍNSULA I BALEARS: GUERRES PÚNIQUES EDAT ANTIGA: HISPÀNIA ROMANA (segle III a C- V d C)
►1a guerra Púnica (264-241 aC): Roma i Cartago lluiten 23 anys pel domini de les illes de la Mediterrània occidental (Còrsega, Sardenya i Sicília). Guanyen els romans a la batalla naval de les Illes Égates o Àgates (“Islas Egadas”), 10 de març del 241 aC. Les condicions del tractat de pau varen ser molt dures: donar totes les naus i pagar tributs anuals a Roma.
►Derrota de Cartago a 1a guerra Púnica obre el camí a la conquesta i control SE peninsular per part cartaginesos
 Objectiu: comptar amb una base rica per atacar a Roma i/o poder pagar les fortes indemnitzacions de guerra a Roma (ocupen les Mines de Castulo, a Linares el 237 aC, Jaén)
 238 aC conquesta de Gadir (abans fenicis) i dominació pobles SE peninsular
 Pobles dominats paguen tributs i homes
 Fundació de Carthago Nova en 228 aC

MAPA 2. SEGONA GUERRA PÚNICA (model 4)

Anníbal creuant els Alps
► Segona Guerra Púnica (218-201 aC): Cartago per terra i Roma per mar. Com que els cartaginesos havien hagut de lliurar els seus vaixells, només podien realitzar expedicions continentals (més lentes), en canvi els romans podien fer-ho per via marítima. Els protagonistes foren dues famílies: La família Barca (cartaginesos) i la família de Publi Corneli Escipió, anomenat l’Africà (romans). Amílcar, pare dels Barca, tenia tres fills: Àsdrubal, Anníbal i Magó, abans de morir, els va fer prometre odi etern als Escipió. Després de la derrota dels cartaginesos en la 1a guerra, els dos fills (Àsdrubal i Anníbal) anaren a Hispània i els cartaginesos hispans començaren a ocupar territoris fins atacar Sagunt (ciutat aliada de Roma, a prop de València i al sud de l’Ebre). Roma preocupada per l’avenç de Cartago, tem l’aliança d’aquesta amb la Gàl·lia. L’any 266 aC, Cartago i Roma havien signat el Tractat de l’Ebre, que limitava l’expansió de Cartago i exposava que els territoris del nord de l’Ebre formarien part de Roma i els territoris del sud per a Cartago, però la ciutat del sud, Sagunt (València) firma un Tractat defensiu amb la seva aliada Roma, i Anníbal ataca Sagunt i l’arrasa, Roma declara la guerra Cartago i el mateix any (218 aC) els romans desembarcaren en Empúries i així començava la 2a guerra Púnica.

Cartaginesos:
•Amílcar Barca
•Àsdrubal
•Anníbal
•Magó
Romans: (Generals Escipions – germans-)
•Publi Corneli
•Cneo Corneli
•Publio Cornelius Escipió (fill i nebot) (Escipió l’Africà) VENCEDOR
FONT MODIFICADA TEXT: Isaac Buzo Sánchez
1.2.- GUERRES PÚNIQUES: PERSONATGES
Publio Cornelius Escipió i el vell Cató
Anníbal Barca

► Segona Guerra Púnica (218-201 aC): Anníbal, cap exèrcit cartaginès, idea un pla per acabar amb Roma
►Per mar no pot: mare nostrum romano
►Avançar per terra, travessant Alps (dificultat perquè no n’hi ha camins)
 16 anys lluitant contra Roma, sense ser derrotat però sense vèncer
 Contraatac romà: pretén dur les tropes per mar cap a Península (Empòrion, 218 aC)
 Lluites enconades durant 12 anys per a la derrota cartaginesa
►Destrucció Cartago Nova en 209 aC
►En 202 aC expulsió cartaginesos i control de la Península
Anníbal creuant els Alps

MAPA 2. SEGONA GUERRA PÚNICA (B1-T1)
ACTIVITAT PAU: Lectura i interpretació d’un mapa de la Mediterrània occidental durant la segona guerra Púnica. PAU: juny 2011, opció A.

Segona Guerra Púnica (218-201 aC): L’autèntic protagonista d’aquesta guerra va ser Anníbal, qui va reclutar per Hispània un exèrcit molt potent de 120.000 soldats (la majoria mercenaris, cartaginesos, ibers, i dintre d’ells els foners balears) més els elefants, i va deixar al germà, Àsdrubal, conquerint Hispània, mentre ell comandava una expedició fins a Roma per a conquerir-la (travessa els Pirineus i el Alps, i entra en Itàlia). Durant el viatge, per circumstàncies, va perdre 30.000 soldats, però a la fi es va presentar a Roma amb 90.000, els romans l’esperaven, i Cartago derrota els italians en 4 batalles (Ticino-us o Tesino, Trebia, Trasimeno i Cannas).

Segona Guerra Púnica (218-201 aC): A les 4 batalles, en què va sortir victoriós, el seu exèrcit era inferior al de Roma, especialment a la batalla de Cannas, on es troben amb una proporció de 2:1 homes respecte a l’exèrcit romà (60.000 soldats romans d’infanteria front a 30.000 soldats cartaginesos d’infanteria, si bé, 3.000 soldats romans de cavalleria front a 6.000 soldats cartaginesos de cavalleria), important perquè es produeixen en un moment, quan Roma mai havia perdut ni una sola batalla. Els cartaginesos guanyen totes les batalles, en inferioritat numèrica, gràcies a l’estratègia militar d’Anníbal (a destacar també el domini cartaginès a l’hora de tirar fletxes des de damunt el cavall). L’estratègia comuna de l’època antiga era la següent, a camp obert es reunien els dos exèrcits, un davant l’altre, la infanteria es posava darrere la cavalleria i, com que anaven a peu, arribaven més tard a la lluita, mentre els cavallers intentaven acabar amb la cavalleria enemiga i no deixar que s’enfrontés la infanteria: INFANTERIA CAVALLERIA CAVALLERIA INFANTERIA Els cavalls atacaven i mentre els infants corrien per trobar-se i lluitar.

Segona Guerra Púnica (218-201 aC): Però l’estratègia o mètode militar d’Anníbal fou la següent:
INFANTERIA
CAVALLERIA
CAVALLERIA INFANTERIA CAVALLERIA
Anníbal va col·locar la cavalleria als costats i la infanteria enmig. Quan es donava l’orde de començar, els romans, com sempre, varen enviar la seva cavalleria. Llavors Anníbal va ordenar a la infanteria atacar i mentre la seva cavalleria fa un moviment curvilini, anava pels costats i es col·loca darrere l’exèrcit romà, envoltant-lo i liquidava la infanteria romana. Amb això, va aconseguir sorprendre els romans i massacrar-los.
Però Anníbal encara no havia derrotat a Itàlia, es trobava sense força per entrar dins Roma, donat que havia perdut soldats i només li quedaven entre 15.000 a 20.000 efectius, i era conscient que el seu exèrcit no era tan bo com per atacar i conquerir una ciutat emmurallada com Roma (necessitava una proporció de 3:1 homes respecte l’exèrcit romà), i menys sense possibilitat de reforços a curt termini. Tot i que, de tant en tant, Anníbal es presentava a les portes de Roma per sembrar la por, els romans es desesperaven, estaven tan estorats que arribaren al punt en què, més de 200 anys després, tornaren a fer sacrificis humans en honor als déus.
Anníbal es va establir a Campania i va demanar reforços al seu germà (a Hispània) i al seu país natal (Cartago), mitjançant emissaris. Però, al seu país es van reunir el rei i el senat i li varen donar l’esquena, decidint no ajudar-lo i no manar-li reforços, ja que si guanyava acabaria donant un cop d’estat a Cartago i no els interessava (por al possible augment de poder d’Anníbal). Anníbal va anar creant un imperi major amb els seus germans. Els seu germà Magó en una campanya a les Illes Balears va ser el fundador de Magó (Maó).
Publi Corneli Escipió
Anníbal Barca

Segona Guerra Púnica (218-201 aC):
El seu germà, Àsdrubal, amb la intenció d’ajudar-lo, va preparar un exèrcit per fer la mateixa ruta per terra, amb la intenció de reunir els dos exèrcits, però mentre el reunia, el senat de Roma va decidir posar a un jove i inexpert Publi Corneli Escipió al cap de l’exèrcit de Roma, d’una família amb tendència militar, qui va canviar l’estratègia i va decidir dur a Hispània la guerra, perquè considerava que el perill no era Anníbal, sinó el seu germà Àsdrubal; així mentre Asdrúbal anava cap a Roma per ajudar Anníbal a envair Roma i volia evitar a Escipió, els espies avisaren Escipió i aquest va cercar l’enfrontament amb Asdrúbal per aturar-lo; en aquest enfrontament, batalla de Metauro (207 aC), van sortir vencedors els romans i va morir Asdrúbal. Ara Anníbal sabia que ja no disposaria de reforços i estava desesperat.
Escipió, sabent que Annibal ja no era un perill, torna a Hispània, ocupa territoris i els romans comencen a dominar Hispània i, en forma de venjança, prepara un exèrcit en terres hispanes amb l’objectiu d’atacar Cartago, que no va ser envaïda, sinó anul·lada.
Quan Cartago descobreix les intencions d’Escipió, gràcies als serveis d’espionatge, atemorida crida a Anníbal i li demana ajuda per lluitar contra Roma a la seva ciutat. Anníbal hi accedeix i mitjançant una flota de vaixells que lloga als grecs, transporta els seu exèrcit a Cartago, uns dies abans de què arribés l’exèrcit romà. Anníbal parteix d’Itàlia sense haver perdut cap batalla. Quan Anníbal arriba a Cartago, es fa càrrec del seu exèrcit i del de la ciutat, i es col·loca per protegir la ciutat de Cartago.
Anníbal Barca

Anníbal Barca
Publi Corneli Escipió i el vell Cató

Segona Guerra Púnica (218-201 aC): Anníbal parteix d’Itàlia sense haver perdut cap batalla. Quan Anníbal arriba a Cartago, es fa càrrec del seu exèrcit i del de la ciutat, i es col·loca per protegir la ciutat de Cartago.
Arribaren els romans i tots dos exèrcits varen anar a camp obert per començar la lluita; aquest cop tenien la mateixa alineació i la mateixa estratègia, els infants davant i als costats la cavalleria (Escipió va copiar la tàctica militar d’Anníbal).
Anníbal Barca

Segona Guerra Púnica (218-201 aC): Escipió va copiar la tàctica militar d’Anníbal.
Anníbal Barca

Segona Guerra Púnica (218-201 aC): Escipió va copiar la tàctica militar d’Anníbal. Les cavalleries varen quedar pràcticament igualades, fent els mateixos moviments circulars, però la infanteria romana d’Escipìó era molt superior, va massacrar a la cartaginesa i es van proclamar vencedors a la batalla de Zama, 202 aC, aquesta va ser la més important de tota l’edat antiga.
Anníbal Barca

Segona Guerra Púnica (218-201 aC): Batalla de Zama, 202 aC, aquesta va ser la més important de tota l’edat antiga.
Anníbal va aconseguir fugir amb la seva barqueta i es va refugiar a una illeta, lluny, on els romans no el trobessin, però els romans no deixaren de cercar fins trobar-lo. Els habitants de l’illa el trairen, delatant-lo als romans, que havien posat preu al seu cap, però quan arriben els soldats romans, Anníbal ja s’havia suïcidat abans que el matessin els romans (va morir el 183 aC, a prop Bursa, Turquia, el mateix any que Escipió).
Batalla de Zama, de Cornelis Cort, 1567
Tot i que els romans agafaren el cos mort d’Anníbal i el transportaren a Roma per passejar-lo pels carrers, davant els ciutadans, proclamant la seva mort amb molt d’èxit (va ser humiliat). Després de desfer-se’n de Cartago, els romans començaren a ocupar Hispània. Escipió és considerat un heroi i se li posa el nom de “l’Africà”, ja que ha estat capaç de guanyar als cartaginesos al seu territori.

228-209 aC

FONT: Isaac Buzo Sánchez

Tercera guerra Púnica (149-146 aC): No afecta a la península Ibèrica. Els romans encara temen els cartaginesos i Roma és influïda per un magistrat, Cató, un sensor romà, que es va fer famós per defensar el missatge, després de cada discurs, “Delendas Cartago” (destruïm Cartago), recordant que havien estat a punt de ser derrotats pels cartaginesos. Amb aquesta frase va crear la consciència de què s’havia de destruir la ciutat enemiga d’una vegada i per totes, per tal de que no els tornessin a posar contra les cordes de nou.
El vell Cató
Tant dir-ho, finalment els romans li varen fer cas i l’any 149 varen començar una expedició de càstig contra Cartago i varen entrar a la ciutat, aprofitant que volien conquerir el nord d'Àfrica. Durant 3 anys varen anar aniquilant a la població, ho cremaren i destruïren tot i, a més, cobriren tot el sòl de la ciutat de sal per tal que res més tornès a créixer a Cartago.
Els romans s’hi establiren i hi crearen una ciutat que anomenaren, també, Cartago.

CONQUESTA D’HISPÀNIA ROMANA: La conquesta romana de la península Ibèrica es va realitzar en 3 etapes, interrompudes per períodes d’inactivitat bèl·lica (va durar 200 anys inclosa la 2a guerra Púnica):
► 1a fase (218-197 aC), coincidint amb la 2a guerra Púnica (218-201 aC) i la derrota de Cartago. Els romans pretenien impedir a Anníbal, cap de l’exèrcit cartaginès, el pas cap a Itàlia, i envien dos exèrcits que van desembarcar a Empòrion (any 218 aC). Durant 12 anys varen lluitar contra els cartaginesos i els seus aliats hispans, i cap el 197 van aconseguir expulsar els cartaginesos i dominar el litoral mediterrani i el sud peninsular (arriben, conquisten i ocupen entre les valls de l’Ebre i del Guadalquivir). Durant el 20 anys posteriors els romans no deixen de conquerir territoris.
CONQUESTA HISPÀNIA ROMANA: 3 ETAPES
►2a fase (197-29 aC). Etapa d’avanç cap a l’interior (Meseta) i d’ocupació de l’occident peninsular.
 Al llarg dels dos segles, fins el segle I a C, es van produir molts conflictes (ampliació en diapositiva següent):

FASES DE LA CONQUESTA: 3 etapes, interrompudes per períodes d’inactivitat bèl·lica:
► 2a fase (197-29 aC). Etapa d’avanç cap a l’interior (Meseta) i d’ocupació de l’occident peninsular.
 Al llarg dels dos segles, fins el segle I a C, es van produir molts conflictes:
► Guerres amb els pobles de la Meseta: celtibers i lusitans (153-133 aC). Resistència aferrissada dels pobles indígenes. Guerres d’independència en què els ibers i altres pobles (primers pobladors de la península) foren, poc a poc, vençuts i dominats, tot i les grans gestes protagonitzades per la ciutat de Numancia o per el cabdill Viriato i d’altres. 3 aspectes a destacar:
 L’any 139 aC, derrota i submissió dels lusitans, després de l’assassinat de Viriato. Era un pastor, cap dels lusitans (el poble preromà més irreductible). Va esser assassinat per un home seu de confiança, que havia estat comprat pels romans.
 L’any 133 aC, els romans conqueriren i destruïren Numància, que es troba a Sòria, els darrers 20 numantins (celtibers) es suïcidaren abans de ser abatuts pels romans.
 L’any 123 aC: conquesta de les Balears per Quint Cecili Metel.
► Acabades aquestes guerres només va quedar for del domini romà el nord peninsular.

MORT DE VIRIATO. JOSÉ DE MADRAZO. MUSEU DEL PRADO. ROMA PRODITORIBUS NON PREMIAE

RESISTÈNCIA AFERRISSADA DE NUMÀNCIA

Hispània

FASES DE LA CONQUESTA: 3 etapes, interrompudes per períodes d’inactivitat bèl·lica:
► 2a fase (197-29 aC). Etapa d’avanç cap a l’interior (Meseta) i d’ocupació de l’occident peninsular.
► Període sense avenços: La conquesta s’atura per les guerres civils romanes (133-31 aC), entre Cèsar i Pompeu, que van tenir lloc, en gran part, en territori d’Hispània peninsular.
 Pacificació de gran part del territori.
►Pobles conquerits es van adaptant a la presència romana: alguns signen acords amb els romans.
 Pateixen incursions de pobles del nord càntabres i àsturs.
►Campanyes de Cèsar i d’August per a dominar als càntabres, àsturs i galaics.
 Excusa per a reiniciar la conquesta.
 En realitat, desig de control de las riques mines.
 La passivitat romana provoca alçament d’altres pobles indígenes.
► Inclosos aliats que pretenen desfer-se’n del control romà.

CONQUESTA DE LA HISPÀNIA ROMANA (3 etapes): durant 200 anys
►3a fase (29-19 aC). Finalment, durant l’imperi d’Octavi August (27aC-19dC) comença la Pax augusta en el segle I aC.
 Agripa (general i gendre d’August) va sotmetre els pobles de la franja cantàbrica (àsturs, càntabres i vascons): “Hispània caput est” = “Espanya està captiva”, tot i que la romanització al País Bas, també conquerit, va ser mínima, degut a l’orografia d’aquest territori. Es produeix la pacificació en el 25 aC. Relleu Ara Pacis Augustae (Altar de la Pau d’August, 17 aC el de fusta i 13 a 9 aC el de marbre, Alt imperi romà).

19. ARA PACIS AUGUSTAE
Hart. IES Ramon Llull
Alumna: Virginia Pinel
Professora: Assumpció Granero

És un petit temple, semblant a un cofre o estoig per la decoració del sòcol amb motius agafats dels mobles o dels canelobres, es va consagrar a un dels númens, el de la Pau (deïtat pagana); la pau que l’emperador acabava d’imposar en tots els territoris del seu imperi.
2.- Temàtica i finalitat
Recreació

Fitxa Tècnica (documentació general)
catalogació i anàlisi formal
Títol
Relleu Ara Pacis Augustae (Altar de la Pau d’August)
Autor
Desconegut
Comitent
Senat romà en honor d’August
Cronologia
13 a 9 aC, el de marbre (Imperi Romà). 17 aC, el de fusta
Estil
Art romà imperial
Localització
Origen: Camp de Mart (Roma). Actual: Cambra de vidre al Camp de Mart, Palazzo Fiano (Roma)
Sistema Constructiu
Arquitravat
Tipologia
Templet. Arquitectura romana commemorativa amb decoració escultòrica
Material
Marbre blanc de Carrara
Tècnica
Combinació d’alt, mig i baix relleus per aconseguir, d’aquesta manera, donar sensació de profunditat
Dimensions
Planta rectangular de 11,65 x 10,62 x 4 m (alt).
Portes (3,60)
Temàtica
Monument commemoratiu de victòria

Descripció formal
Recreació

La cara exterior de les parets, que emmarquen l’altar, estan totalment cobertes de relleus escultòrics.
3.- Descripció formal

CONQUESTA DE LA HISPÀNIA ROMANA (3 etapes): RESUM
►1a fase (218-197 aC), coincidint amb la 2a guerra Púnica (218-201 aC) i la derrota de Cartago, expulsen els cartaginesos i dominen el litoral mediterrani i el sud peninsular.
►2a fase (197-29 aC). Etapa d’avanç cap a l’interior (Meseta) i d’ocupació de l’occident peninsular: ciutat de Numància i cabdill Viriato.
►Període sense avenços: La conquesta s’atura per les guerres civils romanes (133-31 aC), entre Cèsar i Pompeu, en territori d’Hispània peninsular.
►3a fase (29-19 aC). Finalment, durant l’imperi d’Octavi August (27aC-19dC) i el seu general Agripa, comença la Pax augusta en el segle I a C: franja cantàbrica (àsturs, càntabres i vascons).

►ROMANITZACIÓ. És el procés d’assimilació i d’incorporació dels hispans a la vida i cultura romanes.
1.3.- LA ROMANITZACIÓ, ASPECTES POLÍTICS, ECONÒMICS I CULTURALS. HISPÀNIA ROMANA (segle III a C- V d C).
►Els habitants dels pobles peninsulars indígenes (ibers, celtes,...) varen anar assumint costums i formes de vida (economia, societat, cultura, religió) de Roma; és un procés històric transcendental, de més de 5 segles de duració a partir de la conquesta, que ha influït profunda i definitivament en la història hispana.

INCORPORACIÓ A L’IMPERI. Segons la forma d’incorporació a Roma va haver tres tipus de ciutats:
- Ciutats federals: ciutats aliades de Roma que, pacíficament, accepten incorporar-se a l’imperi i firmen amb les autoritats romanes un pacte d’incorporació amistós i igualitari (Foedus). Tenen una situació privilegiada: no paguen imposts i no aporten soldats a l’exèrcit.
- Ciutats estipendiàries (de stipendi): ciutats enemigues de Roma que es rendeixen pacíficament als romans en la batalla. Havien de pagar l’estipendi, un tribut anual fort i aportaven homes a l’exèrcit.
-Ciutats dediticies (deditio): ciutats enemigues que es neguen a la rendició i lluiten contra Roma. Les ciutats eren arrasades per Roma i la població que sobrevivia era esclavitzada.
La majoria de les ciutats, a Hispània romana, eren estipendiàries o dediticies.

► ÀMBITS DE ROMANITZACIÓ:
►- Lingüístic: De manera progressiva, els hispans adopten el llatí com a llengua comú, fins que aquesta acaba essent la llengua majoritària del territori, abandonant les pròpies. Això es deu a què el llatí resultava més pràctic (lingua franca) era una llengua amb cultura (culta), fou una qüestió d’utilitat, donat que servia per moltes coses (per comerciar, per relacionar-se...); del llatí procedeixen les llengües romàniques. Els grecs, per contra, ja tenien una llengua culta, per això no tenien necessitat d’aprendre el llatí.
►- Artístic: Hispània s’incorpora a l’art grecoromà en arquitectura, escultura, mosaic... Cal destacar els teatres romans de Pol·lèntia, Itàlica, Mèrida...
► - Àmbit religiós: religió politeista romana (Júpiter, Saturn…). En el segle I el cristianisme s’expandeix per l’Imperi romà i també per Hispània. Posteriorment, sota el domini visigot, es produeix l’adopció del catolicisme en substitució de l’arrianisme, en el III concili de Toledo (589).

AMFITEATRE D’ITÀLICA
(SANTIPONCE, SEVILLA)

TEATRE DE MÈRIDA
(EMÈRITA AUGUSTA, BADAJOZ)

TEMPLE DE DIANA EN MÈRIDA (BADAJOZ)

►ÀMBITS DE ROMANITZACIÓ:
►- Àmbit jurídic: la màxima aportació de Roma a tot l’imperi, juntament amb el llatí, va ser el dret romà, que es manté pràcticament de manera íntegra en l’actualitat (l’aspecte que més ha canviat és el de la família); els hispans s’incorporen, progressivament, al dret romà (lleis, concepció de l’Estat). Els romans tenien una concepció personalista del seu dret (cada poble tenia els seus propis drets). Ara bé, el dret romà només era aplicable als ciutadans romans i, al principi, no concedien la ciutadania romana als pobles conquistats, cosa que va anar canviant amb el temps. Cal destacar dos moments:
►- L’any 74 dC, l’emperador Vespasià concedí la llatinitat a tots els ciutadans lliures d’Hispània (pas previ a la ciutadania, podien fer servir certs aspectes del dret romà).
►- L’any 212 dC, l’emperador Antoni Caracalla concedí la constitutio antoniana, per la que concedia la ciutadania romana a tots els habitants lliures de l’imperi, que passen a ser ciutadans romans i poden emprar el dret romà.

►- Construccions. Mentre que els grecs foren homes idealistes i filòsofs, els romans eren molt pràctics i destaquen en l’enginyeria civil, que va ser insuperable; varen idear un sistema de canalitzacions d’aigües (Aqüeducte de Segòvia); Hispània va quedar dins la gran xarxa viària romana de comunicacions, construïren un sistema de calçades, que s’estenia per tot l’imperi i arribava a Roma (Via Augusta).
►- Urbanisme. Fundació de noves ciutats, focus d’irradiació de la cultura romana, del desenvolupament del comerç, l’agricultura i la mineria, perquè es van establir a Hispània nombrosos colons procedents de la península Itàlica. Es creen ciutats com: Tarraco (Tarragona) Emerita Augusta (Mèrida), o Itàlica (Sevilla), i s’impulsen serveis públics utilitaris i d’oci, desconeguts fins al moment a la península, com aqüeductes, termes, teatres, amfiteatres, circs, etc. Foren els primers en crear un sistema de clavegueram a les ciutats. També es creen colònies de repoblació com a recompensa per a les tropes llicenciadas (Legio Septima, Lleó).

PONT ROMÀ D’ALCÀNTARA (CÀCERES)

ARC ROMÀ DE MEDINACELI (SÒRIA)

CALÇADES I CIUTATS ROMANES A HISPÀNIA

XARXA DE CARRETERES. SITUACIÓ ACTUAL

► ÀMBITS DE ROMANITZACIÓ:
► - Econòmic i social: Hispània adopta el sistema econòmic romà. Els dos elements més importants de l’economia romana són el sistema esclavista i la incorporació en el comerç per les rutes marítimes romanes del Mediterrani. Cal dir que els hispans tenien esclaus gràcies als habitants de les ciutats dediticies ( i els fills dels habitants d’aquestes ciutats). També es podia passar a ser esclau per deutes (si es demanaven doblers i no es tornaven). Era possible comprar la llibertat: els lliberts eren els que deixaven de ser esclaus i adquirien la llibertat.
 Organització econòmica
►Economia monetària: Una mateixa moneda
►Desenvolupament agrícola:
 Latifundis de producció agrícola extensiva
 Sistemes de conreu (trilogia mediterrània de blat, vinya i olivera)
 Noves eines i mà d’obra esclava
 Augment producció: divisió territorial imperial tot respectant conreus i productes
►Ciutat, centre comercial: un sol territori
►Minera (or, plata, mercuri)
►Indústria (artesania) i comerç desenvolupat (saladura, “salazón”, garum)
 Organització social
► Classes socials en funció de la seva riquesa o funció administrativa
 Patricis (nobles): aristocràcia (senadors) i cavallers
 “Burgesia”: decurions
 Treballadors lliures: comerciants i artesans (collegia) i camperols
 Esclaus
 Des del s. III Caracalla atorga a tots els lliures la ciutadania romana.

Colons romans i itàlics Èlits indígenes Indígenes lliures Lliberts Esclaus
ESTRUCTURA SOCIAL
SOCIETAT I CULTURA

ECONÒMICA: PRODUCCIÓ I COMERÇ

UN IMPERI ABOCAT A LA MEDITERRÀNIA

DOMINI DEL COMERÇ A LA MEDITERRÀNIA

MAPA 3
(17 models)
DIVISIÓ HISPÀNIA
MAPES PAU
Illes Balears
2014-15
Història d’Espanya IES Ramon Llull (Palma) Maria Assumpció Granero Cueves

ACLARIMENT!!! El MAPA 3 fa referència a dos moments importants d’Hispània (per separat o tot dos poden ser pregunta d’examen). El primer correspon a la divisió provincial feta per Octavi August (Tarraconensis, Lusitania, Baetica) i el segon a la del Baix Imperi, l’ampliació realitzada per Dioclecià (Tarraconensis, Lusitania, Baetica, Gallaecia, Carthaginensis, Balearica), tot i que es pot il·lustrar la FITXA-COMENTARI del mapa, que realitzeu, amb una successió o evolució dels canvis territorials al llarg del temps de la dominació romana i, també, dins el context del procés de ROMANITZACIÓ, perquè l’organització político-administrativa de l’imperi fou un aspecte més. DIVISIÓ REPUBLICANA (4 models). DIVISIÓ AUGUST (5 models). DIVISIÓ DIOCLECIÀ i, després, TEODOSI (8 models).
MAPA 3. DIVISIÓ PROVINCIAL D’HISPÀNIA (B1-T1)

MAPA 3. HISPÀNIA D’AUGUST (B1-T1)
ACTIVITAT PAU: Lectura i interpretació de la divisió provincial d’Hispània en època d’August (Tarraconensis, Lusitania, Baetica) i/o en el Baix Imperi (Tarraconensis, Lusitania, Baetica, Gallaecia, Carthaginensis, Balearica).

FASES DE LA CONQUESTA D’HISPÀNIA ROMANA Els romans arriben a la península Ibèrica, l’any 218 aC amb el desembarcament a Empúries, en el context de les guerres Púniques que enfronten Roma i Cartago (de les tres guerres, la segona afectà directament a la península i les Balears).

FASES DE LA CONQUESTA D’HISPÀNIA ROMANA
La conquesta romana de la península Ibèrica es va realitzar en 3 etapes, interrompudes per períodes
d’inactivitat bèl·lica (va durar 200 anys inclosa la 2a guerra Púnica):
1a fase (218-197 aC), coetània a la 2a guerra Púnica (218-201 aC): té lloc la derrota de Cartago, l’expulsió dels
cartaginesos i el domini romà del litoral mediterrani i del sud peninsular (entre les valls de l’Ebre i del
Guadalquivir).
2a fase (197-29 aC). Ocupen la Meseta i l’oest peninsular, en conflicte amb Viriato (139 dC), cap dels lusitans i amb
els celtibers de Numància (133 dC), entre d’altres. L’any 123 aC: conquesta de les Balears per Quint Cecili Metel.
3a fase (29-19 aC). Durant l’imperi, Agripa (general i gendre d’Octavi August, 27 aC-14 dC) sotmet a àsturs,
càntabres i vascons: "Hispania caput est" = "Espanya està captiva"; així comença la Pax augusta en el segle I aC.

LA ROMANITZACIÓ, ASPECTES POLÍTICS, ECONÒMICS I CULTURALS
Durant la presència romana, entre els segles III aC – V dC, els pobles peninsulars indígenes (ibers, celtes,...) varen anar assimilant costums i formes de vida de Roma (economia, societat, cultura, religió); és el que es denomina ROMANITZACIÓ: procés d’implantació, d’assimilació i d’incorporació dels hispans a la cultura romana; és un procés històric transcendental, de més de 5 segles de duració a partir de la conquesta, que ha influït profunda i definitivament en la història hispana. Hispània fou el territori més romanitzat de tot l’imperi, després dels italians.

LA ROMANITZACIÓ, ASPECTES POLÍTICS, ECONÒMICS I CULTURALS
Segons la forma d’INCORPORACIÓ dels territoris hispans a Roma va haver tres tipus de ciutats:
- Federals. Aliades de Roma, incorporació pacífica amb pacte amistós (Foedus): no paguen imposts, ni aporten soldats a l’exèrcit.
- Estipendiàries. Enemigues de Roma amb rendició pacífica: paguen un tribut anual fort (estipendi) i aportaven homes a l’exèrcit.
- Dediticies. Enemigues que es neguen a la rendició i lluiten contra Roma: són arrasades i la població esclavitzada.
La majoria de les ciutats, a Hispània romana, eren estipendiàries o dediticies.

► DINS L’ÀMBIT POLÍTIC I ADMINISTTRATIU, la ROMANITZACIÓ ens va aportar ...
►... una nova organització territorial, primer dins la república romana i, després, dins l’imperi, perquè un dels aspectes que més contribuïren a la romanització fou, precisament, la divisió político- administrativa del territori hispà, conquistat per Roma, en PROVÍNCIES. Hispània formà part del sistema provincial romà i va tenir vàries divisions administratives provincials al llarg de la dominació romana:
►1a divisió (any 197 aC), després de 2a guerra Púnica, en ple procés de conquesta per part de la República romana (2a fase de conquesta): Hispània va ser dividida en dues províncies (temps República, no hi havia emperador):
►Hispania Citerior (la més propera a Roma, el seu eix estava en el riu Íber-Ebro, capital Tarraco) i
►Hispania Ulterior (la més allunyada de Roma, capital Hipalis)
1.3.- LA ROMANITZACIÓ, ASPECTES POLÍTICS, ECONÒMICS I CULTURALS. HISPÀNIA ROMANA (ss III aC- V dC).

1a DIVISIÓ TERRITORIAL (197 aC)
DIVISIÓ REPUBLICANA (s. I aC). MODEL 1

1a DIVISIÓ TERRITORIAL (197 aC) DIVISIÓ REPUBLICANA (s. I Ac). MODEL 2

1a DIVISIÓ TERRITORIAL (197 aC)
DIVISIÓ REPUBLICANA (s. I aC). MODEL 3

1a DIVISIÓ TERRITORIAL (197 aC) DIVISIÓ REPUBLICANA (s. I aC). MODEL 4

► – ÀMBIT POLÍTIC I ADMINISTTRATIU
►Nova organització territorial dins la república i l’imperi romà. La divisió político- administrativa va contribuir a la romanització:
►1a divisió (any 197 aC), 2 províncies (república): Hispania Citerior i Hispania Ulterior
►2a divisió provincial amb emperador August , al principi del seu imperi (any 27 aC-14 dC), 3 províncies:
►Tarraconensis (capital Tarraco, Tarragona)
► Lusitania (capital Emerita Augusta, Mèrida)
► Baetica (Bètica, capital Hispalis)
 A més, August les dividí en dues categories
• Senatorials: pacificades i més “romanitzades”, que no necessitaven desplegament de tropes, ja que hi havia pau i harmonia en tota la província, no quedaven territoris per ocupar. Eren administrades directament pel Senat romà (Baetica).
• Imperials: Són les de frontera o en vies de “romanització”, no pacificades totalment, que necessitaven enviar tropes i eren més conflictives. Són administrades directament per l’emperador: la Lusitania (a la part occidental i nord occidental quedaven petits pobles que no havien estat sotmesos) i la Tarraconensis (quedava la franja cantàbrica).

MAPA 3. HISPANIA D’AUGUST (s. I, model 1)

MAPA 3. D’HISPÀNIA REPUBLICANA A LA D’AUGUST (s. I, model 5)

► – Àmbit administratiu
►Nova organització territorial dins l’imperi romà. La divisió político-administrativa va contribuir a la romanització:
►1a divisió (any 197 aC, 2 províncies república): Hispania Citerior i Hispania Ulterior.
►2a divisió emperador August (any 27 aC-14 dC).,3 províncies: Tarraconensis (Tarraco), Lusitania (Emerita Augusta), Baetica (Hispalis). 2 categories: Senatorials (Baetica) i imperials (Lusitania i Tarraconensis).
►Divisió de Caracalla: l’any 214 dC afegeix Gallaecia
►Divisió de Dioclecià, l’any 284 dC (comença Baix imperi) i nova divisió provincial. Amb Dioclecià totes depenen de l’emperador (desapareixen senatorials i imperials):
►Tarraconensis (capital: Tarraco) [actual Tarragona]
►Carthaginensis (Cartago Nova) [Cartagena]
►Baetica (Hispalis) [Sevilla] (Corduba)
►Lusitania (Emérita Augusta) [Mérida]
►Gallaecia, Galletia (Legio) [León](Braccara, “Braga”)
►Emperador Teodosi afegeix la Balearica (395 dC). Les Illes Balears pertanyien a la Tarraconensis, Balearica (Pol·lèntia) va desaparèixer quan els vàndals de Genseric l’ocuparen el 455 dC.
►Calígula: l’any 40 dC havia incorporat Mauritania Tingitana (en Àfrica).
 Dirigides per un pretor, ajudat per un consilium, un cuestor, etc.
 Subdividides en convents jurídics: del governador depenen una sèrie de funcionaris encarregats de qüestions administratives, jurídiques, militars i fiscals.

MAPA 3. HISPÀNIA BAIX IMPERI (B1-T1)
ACTIVITAT PAU: Lectura i interpretació de la divisió provincial de Hispania en època d’August (Tarraconensis, Lusitania, Baetica) i/o en el Baix Imperi amb Dioclecià i Teodosi (Tarraconensis, Lusitania, Baetica, Gallaecia, Carthaginensis, Balearica).

MAPA 3 bis. HISPÀNIA BAIX IMPERI, DIOCLECIÀ (model 1)

MAPA 3 bis. HISPANIA BAIX IMPERI, DIOCLECIÀ (model 2)

MAPES 3 i 3 bis. EVOLUCIÓ TERRITORIAL HISPANIA ROMANA (model 3)
ALT IMPERI
BAIX IMPERI
*1 bis) Calígula: l’any 40 dC
1) August (any 27 aC-14 dC).
2) Caracalla: l’any 214 dC
3) Dioclecià, l’any 284 dC
CONQUESTA DE LA HISPÀNIA ROMANA (3 etapes): RESUM
►1a fase (218-197 aC), coetània a 2a guerra Púnica (218-201 aC), derrota Cartago, expulsió cartaginesos i domini romà litoral mediterrani i sud peninsular.
►2a fase (197-29 aC). Meseta i oest peninsular: 139 Viriato; 133 Numància; 123 Balears.
►Període sense avenços: Guerres civils romanes (133-31 aC), entre Cèsar i Pompeu.
►3a fase (29-19 aC). Octavi August (27aC-14dC), Agripa, Pax augusta s. I a C: franja cantàbrica (àsturs, càntabres i vascons).
Tres tipus ciutats:
federals,
estipendiàries (de stipendi),
dediticies (deditio).
4) Teodosi afegeix la Balearica (395 dC).

4) Teodosi afegeix la Balearica (395 dC). Les Illes Balears pertanyien a la Tarraconensis, Balearica (Pol·lèntia) va desaparèixer quan els vàndals de Genseric l’ocuparen el 455 dC.

MAPES 3 i 3 bis. EVOLUCIÓ TERRITORIAL
HISPANIA ROMANA (model 8)

MAPES 3 i 3 bis. EVOLUCIÓ TERRITORIAL HISPANIA ROMANA (model 8)
2) Caracalla: l’any 214 dC
3) Dioclecià, l’any 284 dC
* 1bis. Calígula: l’any 40 dC
4) Teodosi: l’any 395 dC
1) August (any 27 aC-14 dC).
0) República

► Nova organització dins de l’Imperi Romà
 Organització territorial. La divisió político-administrativa va contribuir a la romanització:
►1a divisió (any 197 aC), després de 2a guerra Púnica, en ple procés de conquesta per part de la República romana (2a fase): Hispània va ser dividida en dues províncies (no hi havia emperador):
►Hispania Citerior (la més propera a Roma, el seu eix estava en el riu Íber-Ebro) i
►Hispania Ulterior (la més allunyada de Roma)
►2a divisió provincial amb emperador August al principi del seu imperi (any 27 aC-14 dC). 3 províncies:
► Tarraconensis (capital Tarraco, Tarragona)
► Lusitania (capital Emerita Augusta, Mèrida)
► Baetica (Bètica, capital Hispalis)
► A més, les dividí en dues categories
 Dues categories
• Senatorials: pacificades i “romanitzades” (Baetica)
• Imperials: en vies de “romanització” (Lusitania i Tarraconensis)
►Divisió de Caracalla: l’any 214 dC afegeix Gallaecia
►Divisió de Dioclecià, l’any 284 dC (comença Baix imperi) i nova divisió provincial. Amb Dioclecià totes depenen de l’emperador (desapareixen senatorials i imperials):
►Tarraconensis (capital: Tarraco) [actual Tarragona]
►Carthaginensis (Cartago Nova) [Cartagena]
►Baetica (Hispalis) [Sevilla] (Corduba)
►Lusitania (Emérita Augusta) [Mérida]
►Gallaecia, Galletia (Legio) [León](Braccara, “Braga”)
►Emperador Teodosi afegeix la Balearica (395 dC). Les Illes Balears pertanyien a la Tarraconensis, Balearica (Pol·lèntia) va desaparèixer quan els vàndals de Genseric l’ocuparen el 455 dC.
►Calígula: l’any 40 dC havia incorporat Mauritania Tingitana (en Àfrica).
 Dirigides per un pretor, ajudat per un consilium, un cuestor, etc.
 Subdividides en convents jurídics: del governador depenen una sèrie de funcionaris encarregats de qüestions administratives, jurídiques, militars i fiscals.

197 aC (ÈPOCA REPUBLICANA
HISPÀNIA D’AUGUST (final segle I aC)
HISPÀNIA DIOCLESIÀ (finals segle III dC)
(model 9)

►La DIVISIÓ TERRITORIAL EN PROVÍNCIES no fou l’únic àmbit de ROMANITZACIÓ. Els habitants de la península Ibèrica experimentaren, també, un procés d’implantació de les formes i la cultura romanes en altres ÀMBITS (presència romana: segle III aC – V dC) :
► Lingüístic: adopten el llatí (culte i més pràctic), sols l’euskera perviu.
► Jurídic (Dret romà): Implanten forma de govern i lleis romanes (màxima aportació juntament amb el llatí). Vespasià (74 dC) concedí la llatinitat a ciutadans lliures d’Hispània. Caracalla (212 dC) concedí la constitutio antoniana (ciutadania romana).
► Artístic: Hispània s’incorpora a l’art grecoromà: Pol·lèntia, Itàlica, Mèrida... (teatres, amfiteatres, termes...)
► Religiós: 1r politeisme romà (Júpiter, Saturn…). Cristianisme (influència a partir del segle I). Posteriorment, els visigots passen de l’arrianisme al catolicisme (III concili de Toledo, 589 dC).
► Econòmic: sistema econòmic romà (economia monetària i sistema esclavista) i introducció de les tècniques agrícoles (trilogia mediterrània de blat, vinya i olivera), artesanals, mineres (or, plata, mercuri), i incorporació en el comerç per les rutes marítimes romanes del Mediterrani (saladura, “salazón”, garum, etc.).
► Social: Estructura societat romana, patricis (nobles), plebeus i esclaus.
► Polític: Prova de la gran romanització d’Hispània (la major després d’Itàlia) fou que els primers emperadors no nascuts a Roma eren nascuts a territori hispà: Trajà (màxima esplendor de l’imperi, en 117 dC), Adrià (successor de Trajà), i Teodosi va dividir, al 395 dC, l’Imperi romà entre els seus fills Honori (Occident) i Arcadi (Orient).
► Cultural: aportacions hispanes importants, per exemple, figures com el filòsof Sèneca, els escriptors Marcial i Quintilià.
►Agents del procés de romanització:
 Exèrcit romà
 Funcionaris
 Comerciants
►Factors que afavoriren el procés:
 Integració dels caps indígenes en l’administració romana
 Assentament de colons llatins, a més de militars, funcionaris i comerciants: Urbanització
 Concessió del dret de ciutadania (Edicte de Caracalla, any 212)

Però, la ROMANITZACIÓ fou un procés desigual: millor al sud i l’est (zona dels pobles colonitzadors), afectà menys als pobles del nord (vascons).

BLOC I – Tema 1. C
H antiga
HISPÀNIA VISIGÒTICA

HISPÀNIA VISIGÒTICA(s V - VIII dC)
PAS A L’EDAT MITJANA

TEMA 1. B. HISPÀNIA ROMANA

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Similar to TEMA 1. B. HISPÀNIA ROMANA

Similar to TEMA 1. B. HISPÀNIA ROMANA (20)

More from Assumpció Granero

More from Assumpció Granero (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (10)

TEMA 1. B. HISPÀNIA ROMANA