2. On? Quan?
Europa Occidental: Art romànic
◦ Meitat septentrional (N) d’Itàlia. manifestacions artístiques
compreses entre l'any 1000 i
◦ Regnes cristians de la Península meitat de s. XII o principis
Ibèrica. del s. XIII.
◦ Tot l’actual França.
Romànic fins s. XIII
◦ El territori de l’Imperi depèn del marc geogràfic
Germànic. coexistència amb el gòtic.
◦ Illes Britàniques i Sicília. Estil que evoluciona:
Romànic Estil Internacional ◦ Primer Romànic
que agafa Europa Occidental. ◦ Romànic Ple
◦ Romànic Tardà
On i Quan?
4. Per què l’anomenam art Romànic?
Paral·lelisme
temporal amb la
formació de les
llengües romàniques.
Era vist com un art
derivat de l’art romà.
5. En quin context històric sorgeix
l’art romànic?
Europa del sistema feudal
Època de predomini de l’Església crisitana
Època d’expansió monàstica
Peregrinacions
Croades
6. L’art romànic és un art producte
d’una societat…
Religiosa
Feudal
Rural
Fortament jerarquitzada
Moralitzant
Temorosa, en mans de
l'església.
Art Romànic:
compendi del sentiment
de l'Edat Mitjana.
7. Característiques generals de l’art
Romànic
Primer estil internacional però amb
variants regionals.
Art medieval, religiós i simbòlic al servei
d'una idea funció didàctica (ensenyar)
societat analfabeta art simbòlic.
És l’expressió del poder polític i religiós.
8. L’Artista en el Romànic
Artista = Artesà
Desconeixement dels criteris d’autoria i
originalitat.
Obra d’art té doble autoria:
◦ Creador intel·lectual bisbe o monjo que
indica allò que s’ha de representar.
◦ Artífex pràctic = artesà mestre d’obres,
pintor, escultor… que executa l’obra.
Itinerància dels artistes Magistri
Comancini.
11. Característiques generals
Monumentalitat
interès en imitar els
grans edificis romans.
Perdurabilitat ho
promouen la religió
cristiana = religió
eterna edificis de
pedra.
Propaganda
Poders de l’Església.
Arquitectura sòlida i
duradora
12. Tipus d’edificis
Art romànic
bàsicament religiós:
◦ Esglésies
◦ Catedrals
◦ Monestirs
13. Materials
Edificis de pedra (perdurabilitat /
monumentalitat), inicialment coberta de
fusta.
14. Aportacions tècniques
Plantes:
◦ Planta basilical, de 3 o 5 naus, amb creuer
destacat o no en planta, capçaleres
semicirculars.
◦ Esglésies de peregrinació planta de creu
llatina, amb girola o deambulatori, absidioles.
16. Aportacions tècniques: Alçat
No hi ha novetats arquitectòniques reals
hi ha una nova combinació dels
elements per donar un estil nou.
Elements sustentants:
◦ Columnes
◦ Pilars
◦ Mur de reble
◦ Contraforts
30. Exteriors
Disposició escalonada dels volums
articulació orgànica de l’espai.
Cimbori
Façanes en forma “H” peus 2
torres
Elements decoratius: pilastres, arquets
cecs, modillons de rotlle, escacat…
31.
32. Concepció general
Arquitectura massissa absència de
grans obertures predomini del massis
sobre el buit.
Volums potents.
Horitzontalitat per damunt la verticalitat
sensació de pesadesa.
Naus central més alta que les laterals
A vegades tenen més d’un pis tribuna
35. Característiques generals
Arts plàstiques subordinades a
l’arquitectura, ocupen un paper
subsidiari.
◦ Escultura:
Portalada
Capitells de les arqueries dels claustres
◦ Pintura al fresc: decora superfícies extenses
dels murs de l’interior dels temples.
36.
37. Característiques generals
A altres camps
independents de
l’arquitectura:
◦ Escultura exempta
◦ Pintura sobre taula
◦ Llibres miniats
38. Característiques generals
Temàtica funció
religiosa i finalitat docent
societat analfabeta
els coneixements
s’adquireixen mitjançant
imatges gràfiques.
Imatges senzilles de
talant ideogràfic.
“Biblies en imatges” o
“Biblies de pedra”.
39. Característiques generals
Religió basada en la
por, l’amenaça,
impresionar als fidels
Crists
amenaçants, severs,
rígids, imponents, etc.
40. Característiques generals
Romànic no cerca la
bellesa Art no cerca
la perfecció de les
formes, sinó que les
figures transmetin un sentit
religiós predomina la
plasmació d’idees.
◦ Les imatges es deformen,
expressivitat
exageracions de la forma: els
cossos s’allarguen, les parts
més significatives cm les
mans i els ulls es fan grossos,
s’adopten postures
impossibles per expressar
commoció, etc.
42. Característiques generals
Religió cristiana ha de ser compresa
per els fidels de tots els països cristians:
◦ Repetició d’uns esquemes i temes fixos.
Arts plàstiques del Romànic forma de
representar característica codi icònic
pròpies normes i convencionalismes:
◦ Els habitants de l’Edat Mitja les coneixien.
◦ Societat analfabeta imatges clares i senzilles
ensenyament consistent en imatges.
43.
44. Característiques generals
Romànic no és un art “ingeni”,
espontani és un art d’intencionalitat
didàctica.
No interessen que les imatges siguin
belles, sinó senzilles, que es puguin
comprendre i que commoguin.
47. Característiques
Dependència extrema de l’arquitectura “llei del marc”
adaptació al marc deforma les figures:
◦ Estilització i allargament
◦ S’omple tot l’espai “horror vacui”
Antinaturalista: frontalisme, hieratisme, desproporcions
anatòmiques, manca de volum, juxtaposició de les figures i escassa
relació entre elles.
Absència de perspectiva i de fons paisatgístic o
arquitectònic ordenació jeràrquica i centrípeta figures
principals al centre i de major mida. A vegades ordenació a partir
de registres horitzontals.
Expressivitat i simbolisme: donar un missatge, no interessa les
formes reals.
Policromia més expressivitat.
Figura humana no té un tractament individual no hi ha
retrats, utilització de convencionalismes (cabells = línies paral·leles)
58. Portalades romàniques: Iconografia
(Sant Pere de Moissac) Pantócrator
Serafí
Arquivoltes:
decoració vegetal
Tetramorfos
24 ancians
Dintell: rodes
de foc
Sant Pere Isaïes
Mainell: lleons
rampants, Sant Pau i
Jeremies
59.
60.
61. Tetramorfos: símbols que
representen els quatre evangelistes
Mateu:
Àngel o Joan:
Home alat; Àguila;
representa la representa
encarnació la Església
Marc:
Lleó alat; Lluc:
representa la Bou alat; representa
reialesa el sacrifici
65. Crucificats Verge amb el Nin
Hieràtica rigidesa. Rigidesa i frontalitat.
Simetria en la seva Verge com a mare de Déu
disposició compositiva trono de Déu.
Quatre claus, ulls oberts, Nin amb gestos i actitud
actitud serena, no d’adult.
manifestació dolor o passió. No hi ha relació maternal.
Material: Fusta policromada. Material: Fusta policromada.
Escultura exempta
70. Característiques generals
Esglésies romàniques
espai interior màgic
simbolisme i espiritualitat
de l’Edat Mitjana.
Pintures il·lustrar sobre
el contingut de la Biblia
de forma:
◦ Clara
◦ Contundent
◦ Expressiva
Imatge = vehicle de
transmissió intel·lectual,
substituint la paraula
escrita.
71. Característiques generals
Pintures a l’interior
esglésies + llums
breus i indirectes de
l’interior del temple
ambient de
misticisme
sobrenatural.
72. Pintures de la Col·legiata de San Isidoro de León
“Capella Sixtina del Romànic”
73.
74.
75.
76.
77. Característiques generals
Antinaturalisme
caràcter simbòlic i abstracte
(igual que l’escultura)
Es perfilen les figures amb
traços gruixats negres.
Colors plans, purs sense
mescles no hi ha gradació
cromàtica. Colors primaris
fonamentalment.
No moviment real
hieratisme.
No vinculació realista
manca de proporcionalitat o
perspectiva perspectiva
jeràrquica.
78. Característiques generals
Composicions senzilles i simples
absència de fons paisatgístic o
arquitectònic.
Figures Absència de perspectiva i
sensació plana, exempta de volum
Bidimensionalitat.
Convencionalismes propis d’art
ideogràfic:
◦ Rostres de gran esquematització
◦ Recursos esquemàtics plecs teles =
traços paral·lels
◦ Peus en “V”
◦ Economia de traços
◦ Plecs simètrics
◦ Idea de profunditat = superposició caps
◦ Sensació de moviment repetició
paral·lela dels gestos de vàries figures
◦ Concepció geomètrica de la figura
79. Característiques generals
Composicions: simples
i regulars predominen
les simètriques
localització dels temes:
◦ Absis central
Pantocràtor o Verge
◦ Murs laterals narracions
de l’Antic i el Nou
Testament.
Temple Romànic
=
Bíblia en imatges
80. Características formales
Absència de
fons paisatgístic
Rigidesa, Perfils de traços
hieratisme gruixats
Colors plans.
Bidimensionalitat Desproporció
Convencionalismes
Manca de
perspectiva
Composició simètrica
81.
82. On se situava la pintura romànica?
Pintura mural de les
esglésies i monestirs:
exterior i interior.
Pintura sobre fusta que
decorava el mobiliari
litúrgic
Miniatures que
il·lustraven els textos
bíblics
84. Pintura sobre fusta
Pintura sobre fusta: centrada a l’entorn de
l’altar frontals frontal d’altar de fusta
decorada amb pintures.
85. Miniatura
Miniatura
il·lustració de llibres:
◦ Font principal de la
iconografia de la
pintura mural i sobre
fusta.
Suport pergamins
de pell de vedella,
cabra o ovella.
86. Quines tècniques empraven per
pintar les pintures?
Pintura al fresc: tècnica
pictòria on el suport és un
mur o paret, amb una
preparació específica, a
base d’un morter de sorra
i calç, i es pinta abans que
aquesta s’eixugui.
Pintura al tremp: Pintura
obtinguda a través de
pigments barrejats amb
aglutinants com l’ou, cola i
aplicada majoritàriament
sobre fusta
87. Temàtiques
Pintura mural:
semblant a
l’escultura:
Pantòcrator o la
Verge, escenes de
l’Antic i Nou
Testament,
Tetramorfos.
Pintura sobre fusta:
freqüent la vida dels
sants i Pantòcrator.
88. Crist Jutge:
Simbolisme: Pantòcrator
Alfa i omega dins una
Ego Sum lux mandorla, actitud
Mundi de benedicció
Àngel
Tetramorfos
Tetramorfos
Bolla del
Món
Verge i Perspectiva
apòstols jeràrquica +
jerarqueritza
ció temàtica
