Península Ibèrica romana

1. LA CATALUNYA
ROMANA

2. Introducció
• La presència de Roma a les terres de Catalunya va
durar més de sis-cents anys.
• Durant aquest període, Catalunya con la resta
d’Hispània, fou una província més de l’Imperi
Romà.
• S’hi van crear importants explotacions agrícoles
(oliveres, vinya i cereals), se’n van extreure
minerals i es va participar dels corrents comercials
de tot l’Imperi
• A poc a poc, tot el territori es va romanitzar, és a
dir, es va adaptar als costums i a les formes de vida
romanes.

3. L’arribada dels romans
Les lluites entre Roma i Cartago
• Les guerres entre Roma i Cartago pel domini del
Mediterrani occidental (guerres púniques) van ser
l’origen de l’ocupació romana de la Península
Ibèrica (Hispània)
• Els cartaginesos van ocupar la zona oriental de la
Península, ja que els podia proporcionar els metalls,
soldats i tributs necessaris per vèncer els romans.
• El 220 aC., el general cartaginès Anníbal va
planejar la conquesta de Roma des de la Península,
travessant els Pirineus i els Alps amb un exèrcit
d’elefants.
• En el seu avanç, va destruir la ciutat de Sagunt,
aliada dels romans.

4. L’arribada dels romans
El domini romà de Catalunya
• Els romans per impedir el pas d’Anníbal, van enviar
el seu exèrcit a la Península Ibèrica i entre l’any 218
aC i el 195 aC. van conquerir tot el territori català.
• Els pobles de la costa (indigets, laietans...) tenien
unes formes de vida semblants a les de la resta de
pobles de la ribera mediterrània. Per això van ser
aliats dels romans i no van oposar gaire resistència
a la conquesta.
• En canvi, la majoria dels pobles de l’interior
(ilergets, ausetans...), que eren aliats dels
cartaginesos, van oposar una forta resistència a la
conquesta romana.

5. L’arribada dels romans
La conquesta de la resta d’Hispània
• Primera fase (218-202 aC.) els romans
aconseguiren dominar la costa mediterrània i
vèncer definitivament els cartaginesos.
• Segona fase (202-154 aC.): els romans dominaren
la zona oriental de la Península, on van trobar una
escassa resistència dels ibers.
• Tercera fase (154-133 aC.): els pobles celtes de la
Meseta van oposar força resistència, especialment
els lusitans i els celtibers.
• Quarta fase (29-19 aC.): es van sotmetre les tribus
de càntabres i asturs, amb la qual cosa va finalitzar
la conquesta de la Península.

6. La conquesta d‘Hispània
1. Conquestes romanes del 218 a.C. al 202 a.C.

7. 2. Conquestes romanes del 202 a.C. al 154 a.C.
La conquesta d‘Hispània

8. 3. Conquestes romanes del 154 a.C. al 133 a.C.
La conquesta d‘Hispània

9. 4. Conquestes romanes del 29 a.C. al 19 a.C.
La conquesta d‘Hispània

10. Hispània, província romana
Les províncies
• En temps d’August es reorganitzaren en tres: la
Baetica, la Lusitania i la Tarraconensis, on estava
l’actual Catalunya.
• A finals del segle III, en temps de l’emperador
Dioclecià, la Tarraconensis es va dividir en tres
províncies: Tarraconensis, Gallaecia i
Carthaginensis.

11. Hispània, província romana
Les províncies
• La producció agrícola va augmentar i es van
introduir noves tècniques (arada, adobs, guaret,
etc.)
• Van explotar les mines de la Península, amb
esclaus.
• L’activitat artesana, centrada a les ciutats, va tenir
un gran desenvolupament.
• Els productes artesans, miners i agrícoles eren
distribuïts a través del comerç marítim i d’una
xarxa de calçades que s’estenia per tots els racons
de l’Imperi.

12. Les ciutats. La romanització
Ciutats i vil·les
• Sota la dominació romana van crèixer les ciutats,
centres polítics i econòmics de gran importància.
• La ciutat més important va ser Tarraco, que es va
convertir en la capital de la Hispània Citerior.
• Al camp es van generalitzar les propietats
d’explotació privada, anomenades villae, on
treballava mà d’obra lliure i esclava.

13. Les ciutats. La romanització
La romanització
• La integració del territori català a l’Imperi Romà va
comportar l’adopció d’ elements culturals (llengua,
dret, religió, art) propis d’aquesta civilització.
• El procés (romanització) va ser llarg i va significar
l’assimilació, per part dels pobles indígenes, de les
lleis i les institucions romanes.
• El dret romà va acabar cohesionant dins de l’Imperi
els habitants de la Península, que van adquirir la
ciutadania romana l’any 212 d.C.
• Però el fet de més transcendència fou la implantació
del llatí, del qual deriven totes les llengües
peninsulars actuals, amb l’excepció del basc.

14. El llegat de Roma
Els monuments romans
• Els romans foren grans constructors i exportaren el
seu model de ciutat i d’obres públiques (aqüeductes,
teatres, amfiteatres, muralles, ponts…) a tot l’Imperi.
• També es conserven restes de mosaics que
guarnien les cases i les vil·les, i abundants
escultures, sobretot de divinitats i retrats
d’emperadors.

15. El llegat de Roma
El patrimoni artístic a Catalunya
• A Catalunya, les restes romanes són
extraordinàriament importants:
 Temples: Vic, Barcelona i Empúries
 Termes: Barcelona, Badalona i Mataró
 Teatres i amfiteatres: Tarragona
 Ponts: el del Diable a Martorell
 Aqüeductes: Tarragona i Barcelona
 Arcs de triomf: el de Berà a Tarragona
 Mausoleus: la torre dels Escipions a Tarragona

16. El llegat de Roma
Altres monuments artístics a Espanya
• A Espanya es conserven magnífics exemples
d’arquitectura romana.
 Aqüeductes: Segòvia i Mèrida
 Teatres: Mèrida i Sagunt
 Amfiteatres: Itàlica i Mèrida
 Muralles: Lugo
 Ponts: Els d’Alcàntara i Mèrida.
• A més de les obres públiques, se’n van construir
també d’altres amb caràcter commemoratiu, com
arcs de triomf i mausoleus.