TEMA 2.B. HISTÒRIA ESPANYA. REGNES CRISTIANS

6,425 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

TEMA 2.B. HISTÒRIA ESPANYA. REGNES CRISTIANS

  1. 1. HISTÒRIA D’ESPANYABLOC I – Tema 2. B Edat mitjana Història EspanyaREGNES CRISTIANS IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves
  2. 2. TEMA 2. AL-ANDALUS I ELS REGNES CRISTIANSEDAT MITJANATEMA 2.- AL-ANDALUS I ELS REGNES CRISTIANS 2.1.- Etapes de l’evolució política d’Al-Andalus. L’ocupació musulmana (711) i la creació de l’Andalus (711-1492). 2.2.- Diversitat ètnico-social en Al-Andalus. 2.3.- Formació i localització geogràfica dels primer nuclis cristians al nord: Astúries-Lleó, Castella, Navarra, Aragó i comtats catalans. 2.4.- Lexpansió cristiana del segle XIII. 2.5.- La conquesta i repoblació de les Illes Balears. 2.6.- El diferent paper de la corona i les corts a Castella i a la Corona dAragó.
  3. 3. BLOC I. LES ARRELS HISTÒRIQUES DE L’ESPANYA CONTEMPORÀNIAPREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA TEMA 1.- Les arrels històriques (preromans i colonitzacions, Hispania romana)EDAT MITJANA TEMA 2.- Al-Andalus i els regnes cristiansEDAT MODERNA TEMA 3.- El naixement de l’estat modern: RRCC TEMA 4.- Auge i decadència de l’Imperi espanyol TEMA 5.- LEspanya del segle XVIII Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves ÍNDEX TEMES BLOC I
  4. 4. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS► Els musulmans, entre el 711 i el 714, en 3-4 anys, dominen tota la península, excepte la zona de les muntanyes cantàbriques i els Pirineus, on es formen petits nuclis de resistència contra la invasió de l’Islam. Aquests nuclis van anar desenvolupant la seva política i el territori fins a convertir-se en els regnes cristians del nord, que protagonitzaren el procés de reconquesta i repoblació. El primer regne va ser el d’Astúries, seguit pel de Navarra i, més tard, els nuclis dels comtats aragonesos i, a la part més oriental, el nucli dels comtats catalans. La formació d’aquests nuclis compren entre els segles VIII-XII.
  5. 5. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS► CREACIÓ DELS REGNES CRISTIANS DEL NORD A L’EDAT MITJANA Regne Àstur – Lleonès Regne de Castella i Lleó Regne de Navarra Regne d’Aragó: Unió entre el regne d’Aragó i el comtat de Barcelona Catalunya (comtats catalans) Regne de Mallorca Regne de Portugal
  6. 6. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS► REGNE DE CASTELLÀ I LLEÓ► El primer nucli de resistència contra l’Islam va sorgir a Astúries. Així, el primer regne cristià que es va fundar fou el regne d’Astúries i el seu rei llegendari, don Pelagi (Pelayo), aconseguí una victòria davant l’exèrcit musulmà i va ser el vencedor de la batalla de Covadonga (722). ► El 722 comença l’etapa de la reconquesta, període de la història en què els regnes cristians del nord van anar desplaçant cap al sud als musulmans, i que culminà el 1492 amb l’entrada dels Reis Catòlics al regne nassarita de Granada, i la derrota del darrer rei musulmà, Boabdil.
  7. 7. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS
  8. 8. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS
  9. 9. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS► REGNE DE CASTELLÀ I LLEÓ BATALLA DE COVADONGA
  10. 10. ARBRE GENEALÒGIC PELAYO
  11. 11. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS► REGNE DE CASTELLÀ I LLEÓ► Alfons I (739-757), fou el primer rei oficial de Lleó, va fundar el regne àstur- lleonès, amb la primera capital a Oviedo.
  12. 12. ARBRE GENEALÒGIC ALFONS I ASTÚRIES
  13. 13. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS
  14. 14. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS► REGNE DE CASTELLÀ I LLEÓ► Poc més tard, amb la conquesta de Lleó, el rei Alfons III trasllada la capital a Lleó, i el regne passa a dir-se regne de Lleó.
  15. 15. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS
  16. 16. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS ► REGNE DE CASTELLÀ I LLEÓ ► El primer regne que es formà va anar creixent i ampliant territoris fins a la línia del Duero. ► A la part més al sud del regne es crea el comtat de Castella, un comtat que primer pertanyia a Lleó, però que en el segle X els seus comtes cada vegada esdevenen tant o més poderosos que el rei de Lleó i sempre van lluitar per adquirir la seva independència. Amb el comte Fernán González, el comtat de Castella és va declarar independent de Lleó (segona meitat segle X).
  17. 17. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS► REGNE DE CASTELLÀ I LLEÓ
  18. 18. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS
  19. 19. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS► REGNE DE CASTELLÀ I LLEÓ
  20. 20. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS
  21. 21. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS
  22. 22. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS
  23. 23. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS► REGNE DE CASTELLÀ I LLEÓ► L’any 1035, Castella i Aragó es converteixen en regnes (per separat) pel testament del rei Sanç III el Gran de Navarra (1000-1035). Recordeu que l’any 1031 es desintegra el califat de Còrdova en els regnes de Taifes (Badajoz, Toleda, Saragossa, etc.). ► Durant el seu regnat, el regne de Navarra incorporà els territoris del comtat de Castella, i els comtats aragonesos (els dos incorporats per matrimoni), Sobrab i Ribagorza, convertint-se en el regne cristià més important.
  24. 24. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS
  25. 25. MAPA 4.- PENÍNSULA IBÈRICA S. XI (model 5) REGNES CRISTIANS I REGNES DE TAIFA (1031-1086)
  26. 26. ARBRE GENEALÒGIC SANÇ III EL GRAN
  27. 27. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS► REGNE DE CASTELLÀ I LLEÓ // COMTAT DE CASTELLA // REGNE DE PAMPLONA
  28. 28. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS► REGNE DE CASTELLÀ I LLEÓ► En morir el rei Sanç III el Gran de Navarra (1000-1035), en el seu testament dividí els territoris entre els seus fills així: Regne de Navarra: García Sánchez III (fill gran). El comtat de Castella: Ferran I (que el convertí en regne, primer rei de Castella pel casament amb Sancha de Lleó). Comtat Aragó: Ramir I (primer rei d’Aragó). Gonçal: comtats de Sobrarb i Ribagorza (en morir passarien al seu germà Ramir I i al regne d’Aragó).
  29. 29. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS► REGNE DE CASTELLÀ I LLEÓ // CASTELLA // PAMPLONA // ARAGÓ: REPARTIMENT DE SANÇ III EL GRAN DE PAMPLONA
  30. 30. ARBRE GENEALÒGIC SANÇ III EL GRAN
  31. 31. ARBRE GENEALÒGIC FERRAN I CASTELLA
  32. 32. ARBRE GENEALÒGIC RAMIR I ARAGÓ
  33. 33. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS► REGNE DE CASTELLÀ I LLEÓ► Castella i Aragó nasqueren com a regnes en el mateix acte jurídic, amb el testament de Sanç III el Gran de Navarra. Aquesta divisió, realitzada per Sanç III, va ser possible ja que els regnes es consideraven com a fruit d’una concepció patrimonial, és a dir, que el regne era una possessió, de manera que podia fer amb ell el que volgués, fins i tot dividir-lo, això també ho dugué a terme Jaume I, que dividí el seu regne entre Pere el Gran i Jaume II de Mallorca.
  34. 34. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS► REGNE DE CASTELLÀ I LLEÓ► Des de 1035 i al llarg dels segles XI i XII, els regnes de Castella i de Lleó s’uniren i separaren, en algunes ocasions, fins a la unió definitiva, l’any 1230, amb Ferran III el Sant.
  35. 35. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS► REGNE DE CASTELLÀ I LLEÓ► El regne de Castella es va expandir cap a la part central de la península i es convertirà en el principal regne cristià de la reconquesta, aprofitant la seva situació estratègica, davant el regne de Lleó i el regne de Navarra.
  36. 36. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS► REGNE DE CASTELLÀ I LLEÓ► El moment cabdal és l’any 1085, quan Alfons VI de Castella conquerí Toledo, que va tenir gran importància simbòlica, en recuperar l’antiga capital dels visigots, on hi havia el major nombre de mossàrabs, coincideix amb el començament de l’etapa de domini o Imperi almoràvit (1086-1144). TERRITORIS D’ALFONS VI DE CASTELLA I LLEÓ (1077-1109 dC)► L’avenç cristià s’explica per la fragmentació dels 1rs regnes de Taifes (1031-1086), que afeblí Al- Andalus i va ser aprofitada pels regnes cristians (afavorint l’expansió cristiana), que van passar de la col·laboració puntual a l’exigència de pagament de pàries, impostos que pagaven les taifes als regnes cristians del nord, a canvi de no ser ocupats, o bé, a canvi de la seva protecció i ajut militar contra altres taifes. Aquests tributs reforçaren el poder militar cristià, que va dur a l’ocupació de Toledo (1085) i al consegüent l’ensorrament de la línia defensiva del Tajo.
  37. 37. ARBRE GENEALÒGIC D’ALFONS VI
  38. 38. MAPA 4.- PENÍNSULA IBÈRICA S. XI (model 9) REGNES CRISTIANS I IMPERI ALMORÀVIT (1086-1144)
  39. 39. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS► REGNE DE CASTELLÀ I LLEÓ // ARAGÓ► Mentrestant, durant el domini almoràvit (1086-1144), els almoràvits entraren diverses vegades a la península i derrotaren als reis cristians, aconseguint la màxima expansió l’any 1110, però no pogueren evitar que Alfons I el Bataller del regne d’Aragó ocupés Saragossa (1118).► El motiu principal d’aquesta diferència en l’avanç territorial, entre Aragó i Castella, es deu a què entre el Tajo i el Duero no hi havia moltes poblacions a part de Toledo i, a més, Saragossa era una ciutat emmurallada, per això l’avanç de la frontera era més ràpit a Castella.► El 1140 el domini almoràvit es va desintegrar i va donar lloc a unes segones Taifes que duraren 10 anys.
  40. 40. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS
  41. 41. 1110. MÀXIMA ESPANSIÓ IMPERI ALMORÀVIT
  42. 42. ALFONS I EL BATALLER
  43. 43. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS► REGNE DE CASTELLÀ I LLEÓ // ARAGÓ► Després de la conquesta de Toledo, durant el segle XIII, Al-Andalus inicia una nova etapa, les terceres Taifes (1212-1238), mentre Castella ocuparà Andalusia, on si que hi havia grans poblacions musulmanes.► Així, el rei Ferran III el Sant va conquerir Sevilla, 8 Còrdova (1236), Jaen (1248) i Múrcia (època de gran expansió de la corona de Castella) i Jaume I inicia la conquista de València (que conclourà en 1238).
  44. 44. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS► REGNE DE CASTELLÀ I LLEÓ // ARAGÓ
  45. 45. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS► REGNE DE NAVARRA ► Fou fundat per Iñigo Arista, l’any 820. L’època de major esplendor va ser amb el rei més important de la història de Pamplona, Sanç III el Gran (1000-1035), que incorporà al seu regnat els comtats de Castella i els aragonesos. El seu testament és molt important, donat que suposà la creació del regne de Castella i del regne d’Aragó (1035), perquè el monarca va decidir dividir el seu regne entre els seus fills (com s’ha vist abans).
  46. 46. ARBRE GENEALÒGIC SANÇ III EL GRAN► REGNE DE NAVARRA
  47. 47. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS► REGNE DE NAVARRA► Deixà (1035): Regne de Navarra: García Sánchez III (fill gran). El comtat de Castella: Ferran I (que el convertí en regne, primer rei de Castella pel casament amb Sancha de Lleó). Comtat Aragó: Ramir I (primer rei d’Aragó). Gonçal: comtats de Sobrarb i Ribagorza (en morir passarien al seu germà Ramir I i al regne d’Aragó).
  48. 48. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS► REGNE DE NAVARRA► Amb la mort de Sans III, el regne de Navarra, cada cop, va tenir menor extensió que el de Castella, és més, entrà en declivi i no s’expandí cap a l’exterior, ja que es trobava envoltat i tancat pels altres regnes veïns més poderosos, Castella, Aragó i, al nord, França, que limitaven les seves possibilitats d’expansió.
  49. 49. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS► REGNE DE NAVARRA ► Finalment, l’any 1512-15, s’incorporà a la monarquia dels Reis Catòlics, és a dir, a Castella i als territoris que seran Espanya amb el seu net Carles I d’Espanya i V d’Alemanya.
  50. 50. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS
  51. 51. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS► REGNE DE NAVARRA► L’annexió va anar així: En 1512 hi van haver tensions entre França i Castella, les tropes hispanes i les franceses es varen preparar per entrar dins Navarra, però i el rei d’Aragó, Ferran el Catòlic que, a la mateixa vegada, era regent de Castella per la incapacitat de la seva filla, Joana la Boja (regent, persona que s’ocupa del tron mentre que el rei no és capaç de fer-ho). Ferran va arribar abans que els francesos i les tropes castellanes entren en Navarra i annexionà Navarra a Castella.
  52. 52. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS► REGNE D’ARAGÓ ► Durant una bona part de l’edat mitjana, Aragó i els comtats catalans formaren part de l’anomenada Marca Hispànica.► Marca: Territori fronterer defensiu amb exèrcit de soldats, que creà l’emperador dels francs, Carlemany, per la defensa de l’imperi carolingi dels seus enemics.► La Marca Hispànica estava dividida en comtats: Aragó, per exemple, es formà en un primer moment a partir de la unió de 3 comtats que abans pertanyien als carolingis (Aragó, Sobrarb i Ribagorça).
  53. 53. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS► REGNE D’ARAGÓ► Amb el pas del temps (segle X) aquests comtats es feren independents de l’imperi carolingi (també els comtats catalans).
  54. 54. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS► REGNE D’ARAGÓ► Més tard, formaran part de Navarra, en temps del rei Sans III el Gran. A la seva mort, l’any 1035, Aragó es convertí amb regne i el seu fill, Ramir I, fou el primer rei.
  55. 55. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS► REGNE D’ARAGÓ► Un dels reis més importants del regne d’Aragó va ser Alfons I el Bataller, que va conquerir Saragossa, l’any 1118, un dels fets més importants, perquè a partir d’aquell moment fou la capital del regne.
  56. 56. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS► REGNE D’ARAGÓ► El segon fet és que l’any 1137 es produeix la unió entre el regne d’Aragó i el comtat de Barcelona, que va suposar l’aparició de la dinastia catalano - aragonesa.
  57. 57. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS► UNIÓ ENTRE EL REGNE D’ARAGÓ I EL COMTAT DE BARCELONA (1137)► Neix la dinastia catalano - aragonesa.► El rei d’Aragó, Alfons I va morir sense deixar descendència i per testament deixà els territoris del seu regne a les ordes militars. ► Ordes militars: Associacions formades per nobles i eclesiàstics aragonesos per a la defensa del territori contra l’Islam. ► Però, el poble d’Aragó no acceptà aquest testament, ja que volien un rei que els pogués defensar davant les pretensions feudals dels nobles i del clergat que tan sols pretenien expandir les seves propietats.
  58. 58. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS► UNIÓ ENTRE EL REGNE D’ARAGÓ I EL COMTAT DE BARCELONA (1137) ► Alfons I el Bataller tenia un germà, Ramir, que no figurava en el testament degut a un impediment, pertanyia al clergat (era capellà i estava tancat a un monestir). ► El poble va anar a cercar el germà del rei i li oferí la corona d’Aragó; Ramir al principi es negà, però finalment s’arribà a un acord, va acceptar la corona amb una única condició: que ell regnaria, deixaria descendència i, després, tornaria al monestir. Així, va deixar el clergat, es va coronar com a Ramir II el Monjo, es va casar i va tenir una filla, Peronella (Petronila); el problema era que, degut a la influència dels carolingis francesos, les dones no podien regnar sense la presència d’un home.
  59. 59. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS► UNIÓ ENTRE EL REGNE D’ARAGÓ I EL COMTAT DE BARCELONA (1137)► Per arreglar la situació, en néixer la seva filla Peronella, Ramir II la va casar; els pretendents eren de regnes molt poderosos, però Ramir II no volia que un regne poderós absorbís Aragó, per això, va pactar el seu matrimoni amb el compte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, així es creava la unió entre el regne d’Aragó i el comtat de Barcelona (un territori similar al seu regne). ► L’any 1137 es dugué a terme l’enllaç, el matrimoni es celebrà quan Peronella tenia un any i Ramon Berenguer IV en tenia trenta, és per això que Ramon regentaria el regne d’Aragó fins a la majoria d’edat de Peronella i, després, regnarien junts.
  60. 60. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS► UNIÓ ENTRE EL REGNE D’ARAGÓ I EL COMTAT DE BARCELONA (1137) ► En la cerimònia de casament Ramon deixà la seva espassa com a símbol per representar-lo. Peronella i Ramon Berenguer varen tenir descendència i el seu fill gran va ser Alfons II el Cast (II d’Aragó i I de Barcelona) primer rei de la corona d’Aragó, la dinastia catalano- aragonesa o la dinastia dels comtes reis.
  61. 61. ARBRE GENEALÒGIC
  62. 62. ARBRE GENEALÒGIC REGNE ARAGÓ
  63. 63. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS► UNIÓ ENTRE EL REGNE D’ARAGÓ I EL COMTAT DE BARCELONA (1137)
  64. 64. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS► CATALUNYA (COMTATS CATALANS)► Catalunya neix de la Marca Hispànica de l’imperi carolingi, un territori fronterer militaritzat i defensiu, creat per l’emperador Carlemany per evitar incursions musulmanes en el seu territori. En concret eren set comtats, al capdavant dels qual hi havia un comte franc, comandats per un marqués: 1-Rosselló 2-Cerdanya 3-Besalú 4-Urgell 5-Empúries 6-Pallars 7-Barcelona
  65. 65. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS► CATALUNYA (COMTATS CATALANS)► Al capdavant dels comtats hi havia un comte franc,comandats per un marqués: 1-Rosselló 2-Cerdanya 3-Besalú 4-Urgell 5-Empúries 6-Pallars 7-Barcelona 1-Conflent 2-Cerdanya 3-Rosselló 4-Vallespir 5-Perelada 6-Empúries 7-Besalú 8-Osona 9-Girona 10-Pallars 11-Urgell 12-Barcelona
  66. 66. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS
  67. 67. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS► CATALUNYA (COMTATS CATALANS)► Al llarg del segle IX, en època dels comtes de Barcelona Guifré el Pilós (840-897) i Borell II (947-992), els comtats catalans es feren independents de França, aprofitant la decadència de l’imperi carolingi, i cauen sota el domini del comtat de Barcelona. Tots els comtes catalans reten vassallatge al comte de Barcelona, que no arribà mai a esdevenir un rei, però dins el territori tenia el mateix poder que els reis.
  68. 68. SANTA MARIA DE RIPOLL
  69. 69. SANTA MARIA DE RIPOLL
  70. 70. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS► CATALUNYA (COMTATS CATALANS)► Els comtes de Barcelona volien ser reis, però la resta de comtes catalans estaven en desacord, per tant, els comtes de Barcelona van esdevenir prínceps.
  71. 71. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS
  72. 72. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS► CATALUNYA (COMTATS CATALANS)► L’any 1137, amb l’enllaç de la princesa Peronella d’Aragó i el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, s’unirà el regne d’Aragó i els comtats catalans, i amb el seu fill, Alfons II el Cast, neix la corona catalano-aragonesa que, durant el segle XIII, va aconseguir una gran expansió territorial unint diferents territoris: L’any 1229, Jaume I (1208-1276) va conquerir Mallorca. L’any 1235, conquesta d’Eivissa. L’any 1238, conquesta de València. L’any 1287, Alfons III el Liberal (1285-1291, net d’Alfons II el Cast) conquerí Menorca.
  73. 73. ALFONS III NET D’ALFONSEL LIBERAL II EL CAST
  74. 74. ARBRE GENEALÒGIC REGNE ARAGÓ
  75. 75. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS► REGNE DE MALLORCA► La conquesta de l’illa de Mallorca s’efectuà l’any 1229.
  76. 76. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS► REGNE DE MALLORCA► Dos mesos després, dia 1 de març de 1230, el rei Jaume I va donar als repobladors la carta de població, “Carta de franqueses i privilegis del regne de Mallorca”, i va atorgar el títol de “Regne de Mallorca a l’illa”, tot i que amb el temps es varen anar incorporant illes.
  77. 77. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS► REGNE DE MALLORCA► TESTAMENT DE JAUME I EL CONQUERIDOR► El 1276 mor Jaume I, al testament va dividir el seu regne en dos: va deixar el regne d’Aragó (Aragó, Catalunya i València) al seu fill gran Pere III el Gran (un dels seus fills fou Alfons III el Liberal (1285-1291), conqueridor de Menorca); i el regne de Mallorca (Mallorca, Eivissa, Formentera, els comtats de Rosselló i la Cerdanya, la senyoria de Montpeller i la baronia d’Omelàs i altres petits territoris al sud de França, com Cardalès) al seu fill petit Jaume II (successors Sanç I, Jaume III).
  78. 78. ALFONS III NET D’ALFONSEL LIBERAL II EL CAST
  79. 79. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS► REGNE DE MALLORCA
  80. 80. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS► REGNE DE MALLORCA► TESTAMENT DE JAUME I EL CONQUERIDOR► 1276 mor Jaume I, deixa.► Regne d’Aragó (Aragó, Catalunya i València) a Pere el Gran (un dels seus fills fou Alfons III el Liberal, conqueridor de Menorca).► Regne de Mallorca (Mallorca, Eivissa, Formentera, els comtats de Rosselló i la Cerdanya, la senyoria de Montpeller i la baronia d’Omelàs i altres petits territoris al sud de França, com Cardalès) al seu fill petit Jaume II (successors Sanç I, Jaume III). Amb el regnat de Jaume II, Mallorca s’independitzà i va passar a dir-se Regne Privatiu de Mallorca, que va tenir 3 reis: Jaume II, el rei Sans I i Jaume III.
  81. 81. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS► REGNE DE MALLORCA► CRONOLOGIA DEL REGNE DE MALLORCA  L’any 1229, Jaume I (1208-1276) entrà i va conquerir Mallorca.  L’any 1230, es forma el regne de Mallorca.  L’any 1276, a la seva mort, Regne Privatiu de Mallorca.  L’any 1343, Pere el Cerimoniós va enviar les seves tropes a Mallorca i va conquerir l’illa passant així a pertànyer a la corona d’Aragó, on teòricament acabava el Regne de Mallorca.  L’any 1349: Jaume III torna a Mallorca amb un exèrcit per recuperar-la, però mor a la Batalla de Llucmajor.  Entre l’any 1230 i 1715: Regne de Mallorca.  L’any 1715: Decrets de Nova Planta (el regne de Mallorca tenia inferioritat davant els altres regnes).  Revolta Forana de 1450: Els forans es posaren en contra de la ciutat de Palma. Varen ser dos anys de lluita fins que guanyaren els de Ciutat de Palma. Causa: els forans volien més representativitat en les institucions del Regne.
  82. 82. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS► UNIÓ ENTRE EL REGNE D’ARAGÓ I EL COMTAT DE BARCELONA (1137)► REGNE DE MALLORCA
  83. 83. 2.3.- FORMACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 1rs NUCLIS CRISTIANS► REGNE DE PORTUGAL► Portugal era un comtat que pertanyia a Castella. L’any 1143, el compte de Portugal, Alfonso Henriques, es va independitzar de Castella i és coronat rei, formant el regne de Portugal.
  84. 84. 2.4.- EXPANSIÓ CRISTIANA DELS SEGLE XIII► En els primers 500 anys de la reconquesta (des de 722, batalla de Covalonga), els regnes cristians havien aconseguit un 35-40 % del territori peninsular. Però durant el segle XIII, en només 100 anys, els regnes cristians aconseguiren ocupar tot el territori peninsular, llevat del regne nassarita de Granada.► CAUSES► 1.- El primer motiu de la rapidesa de la conquesta és la desintegració del Califat de Còrdova (segle XI, 1031), de manera que Al-Andalus es va fracturar en petits regnes independents: Taifes, llevat de les temporals unificacions que varen fer almoràvits i almohades.► 2.- El segon motiu van ser les paries: els tributs que pagaven les taifes musulmanes als regnes cristians del nord per no ser ocupades. Això provocà un traspàs de la riquesa del sud cap al nord i va ser aprofitat pels reis per armar exèrcits.
  85. 85. 2.4.- EXPANSIÓ CRISTIANA DELS SEGLE XIII► CAUSES► 3.- El tercer motiu és al 1212, a la batalla de les Navas de Tolosa. L’expansió castellana va ser aturada per almohades a la batalla d’Alarcos (1195).► Però, uns anys més tard, el rei Alfons VIII de Castella va formar una gran col·lisió de reis cristians per combatre contra els musulmans.
  86. 86. 2.4.- EXPANSIÓ CRISTIANA DELS SEGLE XIII► CAUSES► 3.- Tercer motiu. Participaren, a més d’Alfons VIII de Castella, Pere II el Catòlic dAragó, Sanç VII el Fort de Navarra i el rei Alfons de Portugal. L’únic que no participà va ser el rei Alfons XI de Lleó.
  87. 87. 2.4.- EXPANSIÓ CRISTIANA DELS SEGLE XIII► CAUSES► 3.- Tercer motiu. Participaren, a més d’Alfons VIII de Castella, Pere II el Catòlic dAragó, Sanç VII el Fort de Navarra i el rei Alfons de Portugal. L’únic que no participà va ser el rei Alfons XI de Lleó.
  88. 88. PERE II EL PARE DE JAUME I EL CONQUERIDOR I FILL CATÒLIC D’ALFONS II EL CASTD’ARAGÓ
  89. 89. 2.4.- EXPANSIÓ CRISTIANA DELS SEGLE XIII► CAUSES► 3.- Tercer motiu. Les Navas de Tolosa suposen el punt d’inflexió en el procés de la reconquesta. La campanya va ser batejada com a creuada pel Papa Innocenci III. La derrota dels almohades provocà en poc temps, en efecte dominó, la caiguda de tots els territoris musulmans, llevat del regne nassarita de Granada.
  90. 90. 2.4.- EXPANSIÓ CRISTIANA DELS SEGLE XIII► 3.- Tercer motiu. La derrota dels almohades provocà en poc temps, en efecte dominó, la caiguda de tots els territoris musulmans, llevat del regne nassarita de Granada. Mentre Al-Andalus es desfà, Castella i Aragó comencen, ràpidament, a conquerir territoris.
  91. 91. 2.4.- EXPANSIÓ CRISTIANA DELS SEGLE XIII► 4.- Cal esmentar com a quart motiu la personalitat de dos reis, els més importants de l’edat mitjana, convençuts de la necessitat d’ampliar els seus territoris: Ferran III el Sant (1199-1252, Castella) i Jaume I el Conqueridor (1208-1276, Aragó). FERRRAN III EL SANT. JAUME I EL CONQUERIDORBARTOLOMÉ ESTEBAN MURILLO, 1670
  92. 92. 2.4.- EXPANSIÓ CRISTIANA DELS SEGLE XIII► EXPANSIÓ DE CASTELLA DURANT EL SEGLE XIII► Poc després de la victòria de las Navas de Tolosa (1212), Al- Andalus inicia les terceres Taifes (1212-1238), mentre Castella ocuparà Andalusia, on si que hi havia grans poblacions musulmanes.► El rei Ferran III el Sant (1199- 1252) va conquerir gran part d’Andalusia: Còrdova (1236), Múrcia (1243), Jaén (1246), Sevilla (1248), etc. És una època de gran expansió de la corona de Castella.► Jaume I (1208-1276) inicia la conquista de València (que conclourà en 1238).
  93. 93. 2.4.- EXPANSIÓ CRISTIANA DELS SEGLE XIII► EXPANSIÓ DE PORTUGAL► Portugal s’expandirà cap al sud i va conquerir l’Algarbe (la regió més meridional de Portugal) entre 1226 i 1250.
  94. 94. 2.4.- EXPANSIÓ CRISTIANA DELS SEGLE XIII► EXPANSIÓ DE LA CORONA D’ARAGÓ► La derrota i mort de Pere II el Catòlic, a la batalla de Muret, demostrà la impossibilitat de la corona catalano- aragonesa d’ampliar territoris als sud de França. A partir d’ara la corona d’Aragó es llençarà cap al sud i a la Mediterrània.
  95. 95. 2.4.- EXPANSIÓ CRISTIANA DELS SEGLE XIII► EXPANSIÓ DE LA CORONA D’ARAGÓ
  96. 96. 2.4.- EXPANSIÓ CRISTIANA DELS SEGLE XIII► EXPANSIÓ DE LA CORONA D’ARAGÓ► La corona d’Aragó es llençarà cap al sud i a la Mediterrània: L’any 1229, Jaume I (1208-1276) conquesta Mallorca. L’any 1235, conquesta d’Eivissa. L’any 1238, conquesta de València. L’any 1243, ocuparen també Múrcia, territori que era de Castella, cosa que va estar a punt de provocar una guerra amb Castella, però Jaume I lliurà Múrcia al seu gendre, el rei de Castella Alfons X el Savi (fill de Ferran III el Sant), perquè havien acordat la repartició dels territoris. ___________ L’any 1282, Pere III el Gran (1240-1285), fill de Jaume I, conquesta Sicília. L’any 1287, Alfons III el Liberal (1285-1291), fill de Pere III el Gran conquesta Menorca, territori que pel Tractat d’Anagni (1295) passà al rei de Mallorca Jaume II. L’any 1325, Jaume II d’Aragó (1291-1327) conquesta Sardenya. L’any 1442 (ja en segle XV), Alfons V el Magnànim (1396-1458), fill primogènit de Ferran d’Antequera, conquesta el regne de Nàpols.► Del segle XIII al segle XV, la corona catalano - aragonesa s’havia convertit en una autèntica potència a la Mediterrània.
  97. 97. PERE II EL PARE DE JAUME I EL CONQUERIDOR I FILL CATÒLIC D’ALFONS II EL CASTD’ARAGÓ
  98. 98. 2.4.- EXPANSIÓ CRISTIANA DELS SEGLE XIII► La corona d’Aragó es llençarà cap al sud i a la Mediterrània: L’any 1229, Jaume I (1208-1276) conquesta Mallorca. L’any 1235, conquesta d’Eivissa. L’any 1238, conquesta de València. L’any 1243, ocuparen també Múrcia, territori que era de Castella, cosa que va estar a punt de provocar una guerra amb Castella, però Jaume I lliurà Múrcia al seu gendre, el rei de Castella Alfons X el Savi (fill de Ferran III el Sant), perquè havien acordat la repartició dels territoris. ___________ L’any 1282, Pere III el Gran (1240-1285), fill de Jaume I, conquesta Sicília. L’any 1287, Alfons III el Liberal (1285-1291), fill de Pere III el Gran conquesta Menorca, territori que pel tractat d’Anagni (1295) passà al rei de Mallorca Jaume II. L’any 1325, Jaume II d’Aragó (1291-1327) conquesta Sardenya. L’any 1442 (ja en segle XV), Alfons V el Magnànim (1396-1458), fill primogènit de Ferran d’Antequera, conquesta el regne de Nàpols.
  99. 99. ALFONS V EL MAGNÀNIM (1396-1458), FILLPRIMOGÈNIT DE FERRAN D’ANTEQUERA RETRAT D’ALFONS V D’ARAGÓ PER JUAN DE JUANES (SEGLE XVI) OLI SOBRE LLENÇ (88 X 27 CM) MUSEU DE SARAGOSSA
  100. 100. 2.4.- EXPANSIÓ CRISTIANA DELS SEGLE XIII► La corona d’Aragó es llençarà cap al sud i a la Mediterrània: L’any 1229, Jaume I (1208-1276) conquesta Mallorca. L’any 1235, conquesta d’Eivissa. L’any 1238, conquesta de València. L’any 1243, ocuparen també Múrcia, territori que era de Castella, cosa que va estar a punt de provocar una guerra amb Castella, però Jaume I lliurà Múrcia al seu gendre, el rei de Castella Alfons X el Savi (fill de Ferran III el Sant), perquè havien acordat la repartició dels territoris. ___________ L’any 1282, Pere III el Gran (1240-1285), fill de Jaume I, conquesta Sicília. L’any 1287, Alfons III el Liberal (1285-1291), fill de Pere III el Gran conquesta Menorca, territori que pel Tractat d’Anagni (1295) passà al rei de Mallorca Jaume II. L’any 1325, Jaume II d’Aragó (1291-1327) conquesta Sardenya. L’any 1442 (ja en segle XV), Alfons V el Magnànim (1396-1458), fill primogènit de Ferran d’Antequera, conquesta el regne de Nàpols. ► Del segle XIII al segle XV, la corona catalano - aragonesa s’havia convertit en una autèntica potència a la Mediterrània.
  101. 101. 2.4.- EXPANSIÓ CRISTIANA DELS SEGLE XIII► La corona d’Aragó es llençarà cap al sud i a la Mediterrània:► Del segle XIII al segle XV, la corona catalano - aragonesa s’havia convertit en una autèntica potència a la Mediterrània.
  102. 102. 2.4.- EXPANSIÓ CRISTIANA DELS SEGLE XIII► REPOBLACIÓ DEL TERRITORI PENINSULAR► És el procés d’ocupació per la població cristiana de les zones reconquerides. Sense repoblació, la conquesta no té cap sentit ni un; era prioritària la repoblació després de la reconquesta perquè:► - Políticament: Es tractava de posar en funcionament econòmic les noves terres incorporades, és a dir, cultivar les noves terres.► - Militarment: Interessava tenir població cristiana que fes d’escut en les zones frontereres. Lògicament, anar repoblant les zones limítrofes dels musulmans era més perillós, això va fer que els reis per aconseguir la repoblació dels països veïns als musulmans, donaven més terres i més llibertats als habitants d’aquestes. Els documents que donaven més llibertats i privilegis als nous pobladors es diuen Cartes de repoblació.► L’historiador Claudio Sánchez Albornoz va dir: “La necesidad de repoblar zonas altamente peligrosas, hizo de los españoles cristianos de la época, los hombres más libres de toda Europa”.
  103. 103. 2.4.- EXPANSIÓ CRISTIANA DELS SEGLE XIII► CONSEQÜÈNCIES DE LA REPOBLACIÓ► Va afectar a la configuració de la PROPIETAT DE LA TERRA:► - A la meitat nord d’Espanya, com hi havia gent per repoblar, es configurà un tipus de règim de propietat petita i mitjana (minifundis). La majoria de la gent es dedicava a l’agricultura (l’activitat econòmica principal).► - A la meitat sud d’Espanya, com que no hi havia població cristiana per repoblar, havien grans propietats nobiliàries (latifundis). A més, deixaren quedar als musulmans, però a aquests no els donaren terres, no podien ser propietaris. A la meitat sud espanyola, com que havia unes grans extensions de terra, una part es dedicà a l’agricultura i una altra part a la ramaderia transhumància (ovelles), en general, en el sud l’activitat econòmica és dedicada més a la ramaderia que a la agricultura.► Va afectar a l’ESTAT JURÍDIC de les persones:► * A la meitat nord d’Espanya es configurà un règim de mitjana i petita propietat amb homes lliures.► *A la meitat sud d’Espanya la població musulmana, que va quedar, va desenvolupar tasques com a jornalers i van caure dins un fort règim senyorial.
  104. 104. 2.4.- EXPANSIÓ CRISTIANA DELS SEGLE XIII► CONSEQÜÈNCIES DE LA REPOBLACIÓ
  105. 105. 2.4.- EXPANSIÓ CRISTIANA DELS SEGLE XIII► ETAPES DE LA CONQUESTA CRISTIANA I DEL REPOBLAMENT- 1a etapa (fins 1150): valls del Duero, Ebre i Tajo => es repobla amb pressures (les famílies reben cadascuna unaporció de terra a canvi de defensar-la) => minifundisme i propietats mitjanes, generalment en les zones del nord icentre-nord de la península.
  106. 106. 2.4.- EXPANSIÓ CRISTIANA DELS SEGLE XIII► ETAPES DE LA CONQUESTA CRISTIANA I DEL REPOBLAMENT
  107. 107. 2.4.- EXPANSIÓ CRISTIANA DELS SEGLE XIII► ETAPES DE LA CONQUESTA CRISTIANA I DEL REPOBLAMENT- 2a etapa (1150-1212): s’ocupa la part alta dels rius Guadiana, Xúquer i Túria, que es repoblen concedint les terresals ordes militars (porcions més grans).
  108. 108. 2.4.- EXPANSIÓ CRISTIANA DELS SEGLE XIII► CONSEQÜÈNCIES DE LA REPOBLACIÓ
  109. 109. 2.4.- EXPANSIÓ CRISTIANA DELS SEGLE XIII► ETAPES DE LA CONQUESTA CRISTIANA I DEL REPOBLAMENT- 2a etapa (1150-1212): s’ocupa la part alta dels rius Guadiana, Xúquer i Túria, que es repoblen concedint les terresals ordes militars (porcions més grans).
  110. 110. 2.4.- EXPANSIÓ CRISTIANA DELS SEGLE XIII► ETAPES DE LA CONQUESTA CRISTIANA I DEL REPOBLAMENT- 3a etapa (1212-1264): els cristians sols deixen com aregne musulmà a Granada, però la manca derepobladors fa que els reis atorguen les terres alsnobles que participen en la conquesta => granslatifundis en les zones on la població musulmana ésescassa, exterminada o se’n va (Andalusia Occidental,Extremadura, Múrcia, Ciudad Real, Albacete).
  111. 111. 2.4.- EXPANSIÓ CRISTIANA DELS SEGLE XIII - 1a etapa (fins 1150): valls del Duero, Ebre i Tajo => es repobla amb pressures (les famílies reben cadascuna una porció de terra a canvi de defensar-la) => minifundisme i propietats mitjanes, generalment en les zones del nord i centre-nord de la península.► ETAPES DE LA CONQUESTA - 2a etapa (1150-1212): s’ocupa la part alta dels rius Guadiana, Xúquer i Túria, que es CRISTIANA I DEL repoblen concedint les terres als ordes militars (porcions més grans). REPOBLAMENT - 3a etapa (1212-1264): els cristians sols deixen com a regne musulmà a Granada, però la manca de repobladors fa que els reis atorguen les terres als nobles que participen en la conquesta => grans latifundis en les zones on la població musulmana és escassa, exterminada o se’n va (Andalusia Occidental, Extremadura, Múrcia, Ciudad Real, Albacete).
  112. 112. 2.4.- EXPANSIÓ CRISTIANA DELS SEGLE XIII► ETAPES DE LA CONQUESTA CRISTIANA I DEL REPOBLAMENT
  113. 113. 2.4.- EXPANSIÓ CRISTIANA DELS SEGLE XIII► CONQUESTA CRISTIANA I REPOBLAMENT► Els cinc regnes peninsulars del segle XV: Castella, Corona d’Aragó, Portugal, Navarra i regne musulmà nassarita de Granada.
  114. 114. 2.5.- LA CONQUESTA I REPOBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS► A.- CONQUESTA. La conquesta de Mallorca es va produir al 1229.► CAUSES. Les cròniques del rei Jaume I (El Llibre dels fets) ens donen dos motius:► 1.- Per la pirateria mallorquina musulmana que, contínuament, atacava les naus catalanes (la conquesta fou una demanda de la burgesia catalana per preservar el seu negoci, en un sopar de mercaders a casa de Pere Martell a Tarragona). I per ...► 2.- Les ànsies d’expansió del rei en Jaume I, que volia “un regne dins la mar”.
  115. 115. 2.5.- LA CONQUESTA I REPOBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS► CONQUESTA DE MALLORCA► L’operació militar de conquesta de Mallorca es va preparar durant 1229, es va aprovar a les corts de Barcelona i hi participaren principalment catalans. GEOGRAFIA POLÍTICA DE LES ILLES BALEARS DUTANT EL PERÍODE MUSULMÀ. Fonts: Atles de les Illes Balears, Diafora, 1979. Atles geogràfic i històric de les Illes Balears, Govern de les Illes Balears, 2008. Mallorca Musulmana, Guillem Rosselló, UIB 2008.
  116. 116. 2.5.- LA CONQUESTA I REPOBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS► CONQUESTA DE MALLORCA► Les expedicions formades per 150 naus i uns 20.000 homes partiren de Salou, Cambrils i Tarragona i desembarcaren a Santa Ponça en setembre de 1229. ► Abans de l’atac a la ciutat de Madina Mayurqa va haver dues batalles: La primera batalla va ser més petita, al Coll de la Batalla (10-IX-29) i l’altra, més important, va ser la batalla de Porto Pí (12- IX-29), on moriren el amics de Jaume I, els germans Montcada.
  117. 117. 2.5.- LA CONQUESTA I REPOBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS► CONQUESTA DE MALLORCA► Des del mes de novembre, les tropes de Jaume I començaren el setge de Palma. El rei musulmà de Mallorca, Abu-Yahya intentà negociar, fins a tres vegades, un pacte de capitulació condicional però la rendició no va ser acceptada per Jaume I.► Finalment, el 31 de desembre de 1229, les tropes de Jaume I entraren dins Medina Mayurqa per la porta de Bab-Al-Kofol (Santa Margalida) i prengueren la ciutat.
  118. 118. 2.5.- LA CONQUESTA I REPOBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS
  119. 119. 2.5.- LA CONQUESTA I REPOBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS ► CONQUESTA DE MALLORCA ► Finalment, el 31 de desembre de 1229, les tropes de Jaume I entraren dins Medina Mayurqa per la porta de Bab-Al-Kofol (Santa Margalida) i prengueren la ciutat. GRAVAT D’UN RETAULE DEL SEGLE XV, REPRESENTA L’ENTRADA DE JAUME I A MADINA MAYURQA PER LA PORTA DE BAB-AL-KOFOL DIBUIX DE BARTOLOMÈ FERRÁ PORTA DE SANTA MARGALIDALA PORTA DE SANTA MARGALIDA EN 1908, POC ABANS DE SER ENDERROCADA
  120. 120. 2.5.- LA CONQUESTA I REPOBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS DIBUIX DE BARTOLOMÈ FERRÁ► CONQUESTA DE MALLORCA PORTA DE SANTA MARGALIDA LA PORTA DE SANTA MARGALIDA EN 1908, POC ABANS DE SER ENDERROCADAENDERROCAMENT DE LA PORTA DE SANTA MARGALIDA, 27 AGOST DE 1912
  121. 121. 2.5.- LA CONQUESTA I REPOBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS► CONQUESTA DE MALLORCA LA PORTA DE SANTA MARGALIDA
  122. 122. 2.5.- LA CONQUESTA I REPOBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS► CONQUESTA DE MALLORCA LA PORTA DE SANTA MARGALIDA EN 1908, POC ABANS DE SER ENDEROCADA DIBUIX DE BARTOLOMÈ FERRÁ PORTA DE SANTA MARGALIDA
  123. 123. 2.5.- LA CONQUESTA I REPOBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS► CONQUESTA DE MALLORCA► La major part de la població de la ciutat fou aniquilada. La resta fugí i es va refugiar en els castells d’Alaró, Pollença i Santueri.► Fins al 1231 quedaren reductes de resistència musulmana a les muntanyes però, finalment, aquests tres castells capitularen al 1231. No se sap res d’Abu-Yahya. ► L’any 1231, a més, el rei firmà amb el valí de Menorca el Tractat de Capdepera. ► A partit d’ara Menorca serà territori infeudat al rei Jaume I, és a dir, el rei de Menorca haurà de retre vassallatge al rei en Jaume.
  124. 124. 2.5.- LA CONQUESTA I REPOBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS► CONQUESTA DE MALLORCA► Acabada la conquesta, la major part de la població musulmana fou aniquilada (per motius defensius, no interessaven musulmans a l’illa).► Era necessari repoblar Mallorca amb cristians, immediatament, tant per motius defensius com econòmics. CAYETANO SOCÍAS. PALMA: Imprenta de Pedro José Gelabert, 1852. Jaime I, el conquistador. Litografia.
  125. 125. 2.5.- LA CONQUESTA I REPOBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS► CONQUESTA D’EIVISSA► Es va produir l’any 1235 i va ser una conquesta privada i delegada, és a dir, que no va ser realitzada per Jaume I, sinó que delegà en tres grans magnats: Guillem de Montgrí (arquebisbe de Tarragona), l’infant Pere de Portugal i Nunyo Sanç (oncle de Jaume I, i compte de Rosselló).► Això sí, l’illa formarà part del regne de Mallorca i, per tant, de la corona d’Aragó.
  126. 126. 2.5.- LA CONQUESTA I REPOBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS► CONQUESTA DE MENORCA► L’any 1287, va ser conquerida pel rei Alfons III el Liberal (1285-1291), fill de Pere III el Gran.► L’any 1295, pel tractat d’Anagni, Jaume II rei d’Aragó entrega Menorca al rei de Mallorca Jaume II.
  127. 127. ALFONS III NET D’ALFONSEL LIBERAL II EL CAST
  128. 128. MAPA 6.- CONQUESTA CRISTIANA ILLES BALEARS (B1-T2)ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa sobre la conquesta de les Illes Balears. Comentari de les diverses dates en què cada illa de les Balears s’incorporà a la corona d’Aragó. El MAPA 6 està inclòs en l’expansió del segle XIII, quan també es produeix l’expansió de la Corona catalano-aragonesa i, per tant, la conquesta cristiana de les Illes Balears (1229-1287).
  129. 129. MAPA 6.- CONQUESTA ILLES BALEARS (B1-T2)ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa sobre la conquesta de les Illes Balears. Comentari de les diverses dates en què cada illa de les Balears s’incorporà a la corona d’Aragó.
  130. 130. MAPA 6.- CONQUESTA BALEARS (model 1)
  131. 131. MAPA 6.- CONQUESTA BALEARS (model 2)
  132. 132. MAPA 6.- CONQUESTA BALEARS (model 3)
  133. 133. MAPA 6.- CONQUESTA BALEARS (model 4)
  134. 134. MAPA 6.- CONQUESTA BALEARS (model 5)
  135. 135. MAPA 6.- CONQUESTA BALEARS (model 6)
  136. 136. MAPA 6.- CONQUESTA BALEARS (model 7)
  137. 137. MAPA 6.- CONQUESTA BALEARS (model 8)
  138. 138. MAPA 6.- CONQUESTA BALEARS (model 9)
  139. 139. MAPA 6.- CONQUESTA BALEARS (model 10)
  140. 140. MAPA 6.- CONQUESTA BALEARS (model 11)
  141. 141. MAPA 6.- CONQUESTA BALEARS (model 12)
  142. 142. 2.5.- LA CONQUESTA I REPOBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS► B.- DOCUMENTS REPOBLADORS► Els dos documents repobladors principals de Mallorca foren:► 1.- Els llibres de repartiment, són llibres on de manera detallada s’indica a qui corresponen la totalitat de cases i terres. En el cas de Mallorca, tan sols conservem un llibre de repartiment que és el de la porció reial, la part que li va tocar al rei, li tocà el 50 % de l’illa.► 2.- El segon és la carta de població de Mallorca, que data del dia 1 de març de 1230 (data quan Jaume I atorgà la carta), el títol exacte de la qual és “Carta de franqueses i privilegis del regne de Mallorca”.
  143. 143. 2.5.- LA CONQUESTA I REPOBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS► B.- DOCUMENTS REPOBLADORS► La “Carta de franqueses i privilegis del regne de Mallorca” és fonamental per tres raons: 1.- És el document fundacional del regne de Mallorca i configurà el territori com un regne. 2.- Organitzar políticament l’illa, per això, crea les primeres i principals institucions polítiques i jurisdiccionals del nou regne. 2.- És un document que pretén afavorir la repoblació de l’illa de cristians. Per aquest motiu, aquesta carta recull moltes llibertats desconegudes fins a les hores a tots el regnes hispànics. El rei era conscient de què si calia repoblar l’illa necessitava atorgar més llibertats que a la resta de territoris.► La procedència de repobladors, aproximadament, va ser:  El 50 % eren de Catalunya.  El 25 % eren d’Occitània i del sud de França (llengua doc).  I el 25 % restant d’Itàlia, Aragó, Navarra i Castella.  Els repobladors aportaren la religió cristiana i la llengua catalana.
  144. 144. 2.5.- LA CONQUESTA I REPOBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS► C.- REPOBLACIÓ DE MALLORCA► Repartiment: la repoblació de Mallorca es va fer a tres nivells.► 1.- Primer nivell: La conquesta de Mallorca és de tipus feudal, de manera que l’illa fou repartida entre el rei i els grans magnats, que participaren en la conquesta, en proporció a l’aportació militar a la conquesta. El rei en Jaume I aportà el 50 % de les tropes, doncs li tocà el 50 % de l’illa, la resta fou repartida proporcionalment entre: Nunyo Sans (comte del Rosselló), Berenguer de Palou (bisbe de Barcelona), Hugo IV (comte dEmpúries), etc.). El repartiment es va fer seguint criteris econòmics de manera que a tots ells els tocà part de la ciutat, part de la Tramuntana, rica en oliveres i es Pla, ric en cultiu de cereals com el blat i la vinya.► 2.- Segon nivell: El rei i els magnats dividiren les seves porcions en cavalleries, que entregaven als seus nobles (mitjana i baixa noblesa) que els havien ajudat en la conquesta.► Cavalleries: Es diuen cavalleries perquè els petits nobles, que les rebien, estaven obligats a mantenir un cavall i armes per la defensa de l’illa.► 3.- Tercer nivell: Les cavalleries foren dividides en parcel·les més petites que s’entregaren als pagesos repobladors en règim emfitèutic.► Règim emfitèutic: Propietat compartida entre el pagès i el senyor.
  145. 145. 2.5.- LA CONQUESTA I REPOBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS► REGNE DE MALLORCA► TESTAMENT DE JAUME I EL CONQUERIDOR► El 1276 mor Jaume I, al testament va dividir el seu regne en dos: va deixar el regne d’Aragó (Aragó, Catalunya i València) al seu fill gran Pere III el Gran (un dels seus fills fou Alfons III el Liberal, 1285-1291, conquerirà Menorca); i el regne de Mallorca (Mallorca, Eivissa, Formentera, els comtats de Rosselló i la Cerdanya, la senyoria de Montpeller i la baronia d’Omelàs i altres petits territoris al sud de França, com Cardalès) al seu fill petit Jaume II (successors Sanç I, Jaume III).
  146. 146. 2.6.- EL DIFERENT PAPER DE LA CORONA I LES CORTS A CASTELLA I A LA CORONA D’ARAGÓ► Jesús Lalinde Abadia, un historiador de Saragossa va ser el que va fer una comparació entre les monarquies. Segons ell, la monarquia castellana es caracteritza pel decicionisme transcendentalista, mentre que la monarquia aragonesa es caracteritza pel normativisme historicista.► CASTELLA► Lalinde diu que les decisions del monarca, a Castella, transcendeixen, s’han de complir. Això fou així, sobretot des de l’any 1348, en temps d’Alfons XI, quan s’aprova el “Ordenamiento de Alcalá”. Amb aquest, el rei de Castella aconseguí plenament el poder legislatiu. A partir d’aquest moment, el monarca farà les lleis i la seva voluntat és llei, és a dir, té molt de poder a Castella, perquè les normes o lleis fetes pel monarca tenen superioritat jeràrquica sobre la resta: “El rei a Castella comanda molt”.
  147. 147. 2.6.- EL DIFERENT PAPER DE LA CORONA I LES CORTS A CASTELLA I A LA CORONA D’ARAGÓ► ARAGÓ► El monarca està subjecte al normativisme historicista, que suposa dues coses:► 1.- Les normes que s’han anat fent durant la història han de ser respectades pel monarca i no les pot canviar per la seva voluntat unilateral, és a dir, el rei no pot modificar ni suprimir els privilegis concedits pels reis anteriors, perquè el rei al principi del seu regnat i després de la coronació jurava mantenir els privilegis que havien anat donant els reis anteriors. Això està relacionat amb el famós aforisme jurídic aragonès, recollit en els furs de Huesca i Jaca, que diu: “Primero o antes fueron las leyes, después los reyes”.► 2.- El denominat pactisme. A la corona d’Aragó, les lleis sorgeixen fruit d’un “pacte entre el rei i els estaments representats en les corts”, el rei no pot legislar per ell mateix sinó que ha de pactar amb els estaments de la noblesa, el clergat i les ciutats. Les lleis sorgides d’aquestes corts només poden ser modificades per unes corts posteriors. Això es la demostració de què el rei, a la corona d’Aragó, fins arribar a Ferran el Catòlic (finals segle XV) no ha estat capaç d’imposar-se sobre els estaments privilegiats. Si ho comparem amb Castella: “A la corona d’Aragó els estaments feudals comanden molt, el rei no tant”.
  148. 148. 2.6.- EL DIFERENT PAPER DE LA CORONA I LES CORTS A CASTELLA I A LA CORONA D’ARAGÓ► CORTS► Són assemblees que convoca i presideix el rei a una ciutat determinada del regne, designada per ell mateix.► Formades per tres estaments o braços: El braç nobiliari, l’eclesiàstic i els representants de la ciutat (braç popular).
  149. 149. 2.6.- EL DIFERENT PAPER DE LA CORONA I LES CORTS A CASTELLA I A LA CORONA D’ARAGÓ► CORTS► Amb el temps i com a demostració del creixent poder de la monarquia castellana, els reis deixaran de convocar a la noblesa i al clergat, i es reuniran directament amb els representants de les ciutats, ja que aquests paguen i els altres no. ► CORTS ► Curiositat: Als catalans els anomenaven "Pecheros", ja que duien els doblers en una borsa cilíndrica penjant del coll, a l’altura del pit. D’aquí l’expressió: "Salut i força en el canut".
  150. 150. 2.6.- EL DIFERENT PAPER DE LA CORONA I LES CORTS A CASTELLA I A LA CORONA D’ARAGÓ► CORTS► En la corona d’Aragó sempre es van reunir els tres estaments. Quan es reunien els estaments, les funcions de les corts eren: Presentaven queixes tant per l’actuació del monarca com per l’actuació dels funcionaris reals. Els estaments feien peticions al monarca. Concedien o no al monarca nous subsidis (doblers per batalles, per exemple). Funció legislativa a Castella. Les corts “aproven” les lleis, o les acceptaven, mentre que a la corona d’Aragó les “pacten”.
  151. 151. 2.6.- EL DIFERENT PAPER DE LA CORONA I LES CORTS A CASTELLA I A LA CORONA D’ARAGÓ► CORTS► A Castella hi havia, només, UNA cort i a la corona d’Aragó TRES: Aragó, Catalunya i València. El quart territori de la corona, el regne de Mallorca no en tenia. A més, existien Corts Generals de la corona d’Aragó, on assistien els representants d’Aragó, València i Catalunya. En aquestes, a vegades, participaven representants del regne de Mallorca.
  152. 152. 2.6.- EL DIFERENT PAPER DE LA CORONA I LES CORTS A CASTELLA I A LA CORONA D’ARAGÓ
  153. 153. RESUM MAPES 4-5-6 (4 models) Al-ANDALUS I REGNES CRISTIANS MAPES PAU HISTÒRIA D’ESPANYA Illes Balears Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) 2012-13 Maria Assumpció Granero Cueves
  154. 154. EXPANSIÓ REGNES CRISTIANS (model 1)
  155. 155. EXPANSIÓ REGNES CRISTIANS (model 2)
  156. 156. EXPANSIÓ REGNES CRISTIANS (model 3)
  157. 157. EXPANSIÓ REGNES CRISTIANS (model 4)
  158. 158. EXPANSIÓ REGNES CRISTIANS (model 5)
  159. 159. EXPANSIÓ REGNES CRISTIANS (model 6)
  160. 160. BLOC I. LES ARRELS HISTÒRIQUES DE L’ESPANYA CONTEMPORÀNIAPREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA TEMA 1.- Les arrels històriques (preromans i colonitzacions, Hispania romana)EDAT MITJANA TEMA 2.- Al-Andalus i els regnes cristiansEDAT MODERNA TEMA 3.- El naixement de l’estat modern: RRCC TEMA 4.- Auge i decadència de l’Imperi espanyol TEMA 5.- LEspanya del segle XVIII Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves ÍNDEX TEMES BLOC I
  161. 161. HISTÒRIA D’ESPANYABLOC I – Tema 3.A Edat modernaEL NAIXEMENT DE L’ESTAT Història Espanya MODERN: RRCC IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves

×