resum de cinc capítols del llibre de lectura una de romanos

1. LA LLEI DE LES DOTZE TAULES
Situació després de l’expulsió del rei d’origen etrusc Tarquini el Superb:
 República. Dos cònsols substitueixen el rei.
Crisi econòmica: desigualtat entre patricis (senadors, cònsols)/ plebleus
494 ac Retirada dels
plebleus al mont Sacre:
“vaga general”
Els plebeus tornen, a canvi de la creació
d’uns càrrecs polítics que defensen els
seus drets: tribuns de la plebs.
Negociador:Menenio Agripa (fàbula
sobre els membres del cos i l’estòmac)
Lluites defensives amb els pobles veïns: volscos, equos…

2. Amb el temps, els plebeus sol·liciten més transparència legal: decemviri , capitanejats
per Api Claudi, encarregats, durant un any, de redactar les lleis i posar-les per escrit/
arbitrarietat de les mores maiorum transmeses oralment de generació en generació.
Per què s’anomena així la primera legislació escrita romana?
Característiques:
Esperit de la llei arcaica (llei del talió)+ innovacions de la legislació grega.
Rics i pobres (proletarii)/ patricis i plebeus
Introducció del testament La propietat ja no és indivisible.
Abusos dels decemvirs (Api Claudi) Segona retirada de la plebs al mont
Sacre: destitució dels decemvirs i nomenament de cònsols i tribuns de la plebs.
Algunes frases llatines referents a les lleis, fonament del nostre Dret Civil:
-Ignorantia legis neminem excusat
-Cedant arma togae
-Dura lex, sed lex
-Legem brevem esse oportet quo facilius ab imperitis teneatur.
-In dubio, pro reo
-Honeste vivere, alterum non laedere, ius suum cuique tribuere

3. PRIMERA GUERRA PÚNICA (cartagineses y romanos)
-Enfrontament entre les dos potències més importants del Mediterrani.
-Origen llegendari de Cartago. Activitats econòmiques: agricultura i comerç (gran flota)
-Incident a Sicília, àrea d’influència cartaginesa. Els habitants de Mesina demanen la
intervenció dels romans contra els púnics.
-Tàctica del corb, per a compensar la inferioritat de la seua flota.
-Roma ataca Cartago: romans+númides/ cartaginesos+ grecs. Paper del cònsul Régulo.
-Derrota dels cartaginesos en el 241 aC: Final de la primera guerra púnica. Els
cartaginesos es comprometen a:
- eixir de Sicília
-pagar un impost de guerra a Roma durant 10 anys
-Roma millora la seua flota i Sicília es converteix en la primera província romana.
-Ad libitum: Comentari sobre el caràcter bel·licós dels romans, justificat
mitològicament perquè es consideraven descendents del déu de la guerra, Mart/
Grecs: rivalitat esportiva (JJOO)

5. SEGONA GUERRA PÚNICA (Odio eterno a Roma)
-Les condicions de pau imposades per Roma a Cartago la van abocar a una crisi.
-El general cartaginés, Amílcar, inicia la revenja. Sol·licità permís al senat cartaginés per
formar un gran exèrcit i ,amb ell, desembarcà en 237 aC en la P. Ibèrica.
-Quan mor Amílcar, el seu gendre Asdrúbal el succeeix: fundació de Carthago Nova i tractat
de l’Ebre amb el senat romà.
-Aníbal ataca Sagunt, ciutat aliada de Roma Inici de la segona guerra púnica.
-Aníbal travessa els Alps i es dirigeix a Itàlia.
-Els romans, comandats per Publi Corneli Escipió desembarquen a Empúries (218 aC), amb
la intenció de tallar la reraguarda de l’exèrcit cartaginés.
-Victòries d’Anibal a Itàlia: en el llac Trasimé, en Cannas…, però no es decideix a atacar
Roma. S’estableix al sud d’Itàlia.
-L’exèrcit romà es refà i desembarca a Àfrica. Atac a Cartago i victòria dels romans.
Condicions de pau dures.
-Aníbal es dirigeix a Àfrica: enfrontament de Zama (202 aC). Victòria dels romans. Cartago
es compromet a no armar cap exèrcit i a quedar-se recluïda a Àfrica. Aníbal es suïcida i
Escipió és aclamat a Roma com “L’Africà”.
Ad libitum: reflexió sobre l’amor i l’odi, el bé i el mal (maniqueisme), el cavall blanc
(Escipió) i el cavall negre (Aníbal).

7. TERCERA GUERRA PÚNICA (Delenda est Carthago)
-Recuperació econòmica de Cartago després de la segona guerra púnica.
-Cató el Vell, un polític romà de l’època, no parava de repetir que Cartago havia de
ser destruïda, si es volia la prosperitat i l’hegemonia de Roma.
-El pretext es va produir quan el rei númida Masinisa li usurpava territoris a Cartago,
aprofitant-se’n de la seua bona relació amb Roma i del fet que Cartago havia signat
un tractat de pau amb els romans . Cartago, finalment, va respondre a la provocació
de Masinisa i els romans van intervenir.
-El setge dels romans sobre Cartago s’acabà l’any 148 amb el general romà Escipió
Emilià, nét adoptiu de l’Africà. Cartago va ser arrasada i convertida en una propietat
de Roma. Àfrica fou una província romana. Després d’això els romans ja podien
denominar “Mare Nostrum” al Mediterrani.
Ad libitum: Comparança entre el tractat de pau humiliant al qualn van ser sotmesos
els cartaginesos per part dels romans i el que volien imposar els aliats (EEUU, Gran
Bretanya i Xina) al Japó en la Segona Guerra Mundial. Els japonesos no van suportar
la humiliació i no signaren el tractat Bombes atòmiques sobre Hiroshima i
Nagasaki (agost del 1945)

8. MAPA TERCERA GUERRA PÚNICA

9. Batalla de Zama

10. RECORDA QUE ETS UN HOME=Memento homo es!
-La frase llatina la deia un esclau a l’orella de l’imperator o general vencedor enmig
del desfile que commemorava la seua victòria en una campanya militar. La intenció
és que el vencedor no es considere un déu, sinó que estiga sempre present en la
seua consciència la limitació com a ser humà.
-Altres frases que tene un sentit semblant:
-Cave ne cadas! (tin cura; no caigues)
-Sic transit gloria mundi (cerimònia de coronació del Papa)
-Interessos romans en Hispània, primer polítics i després econòmics:
-cereals
-cavalls
-minerals: or, plata, ferro
-Rebel·lions contra els romans en Hispània:
-Viriat , cap dels Lusitans
-Numància, presa finalment després d’un setge terrible per
Escipió Emilià, el mateix que va aniquilar Cartago. (133 aC)