Presentació sobre la colonització cartaginesa, púnica i romana de les Illes Balears.

1. L’arribada dels
pobles
colonitzadors
FENICIS, CARTAGINESOS I ROMANS

2. I.
LA COLONITZACIÓ DE
LES PITIÜSES.
Els fenicis i els cartaginesos.
II.
LA CONQUESTA
ROMANA I LA
ROMANITZACIÓ
III.
THE
IV.
EXERCISES
You can describe the topic of the section here
TABLE OF
CONTENTS

3. I.
Segles VII-II a. C
La colonització
dels fenícis i
cartaginesos
d’eivissa

4. Les colonitzacions mediterrànies
Els fenicis
Al segle X a.C funden Gadir
(Cadis) i Malaca ( Màlaga)
Fundació fenícia
d’eivissa
Al segle VI a. C , els fenicis
de la zona gaditana funden
Ibussim. ( Eivissa)

5. ● Illes Pitiüses al marge de la cultura
talaiòtica.
● Pobladors pretalaiòtics en crisi des
del 1300 a. C
● No hi ha gaire restes arquelògiques.
No es sap amb exactitud que va
passar abans colonitzacions.
1.1.Colonització fenícia d’eivissa
ABANS DE LA COLONITZACIÓ

6. ● Les Illes Pitiüses ocupaven un lloc
privilegiat en les rutes comercials
mediterrànies.
● Els navegants fenicis troben unes
condicions òptimes per a
l’assentament.
○ Poc poblades.
○ Ports naturals de fàcil defensa.
Les rutes comercials mediterrànies
Rutes comercials a la Mediterrània occidental

7. ● Establiment de fenicis procedents
de les colònies de la zona de l’estret
de Gibraltar al sud de l’Illa d’Eivissa.
● Fundació de poblat de sa Caleta.
○ Conjunt d’edificis on s’hi
practicaven activitats
industrials com fosa de
metalls.
L’arribada dels fenicis( s. VII a. C)
Restes del poblat fenici de sa Caleta al voltant 630-625 a.C

8. ● 654 a.C. els fenicis funden de la
ciutat d’Ibusim.
● Eivissa esdevé un gran centre
d’intercanvi de mercaderies.
○ Teixits
○ Ceràmica
○ Perfums
○ Ous d’estruç
La fundació fenícia d’ibusim (s. VII a.c)
Ous d’estruç amb decoració pintada cartaginesos (Villaricos, Almeria)

9. ● Els fenicis funden Cartago al nord
d’Africa.
● Al segle VI a. C, Fenícia va ser
ocupada pels assiris.
● Els cartaginesos prendran el control
de les colònies fenícies. Varen
ocupar Ibusim.
● Ibusim esdevé un centre productor i
distribuïdor de mercaderies pròpies.
● El desenvolupament comercial
afavoreix l’encunyació de moneda
de bronze. (finals segle IV a.C)
1.2.Colonització púnica d’ibusim
Àmfora cartaginesa fabricada als tallers d’Eivissa

10. ● Segle III a.C fundació de la
primera seca d’Ibusim.
● Totes les monedes porten la
imatge del déu Bes, considerat el
protector de l’illa.
● Algunes monedes porten la
llegenda “ Illa del déu Bes”
● Monedes de bronze usades
fonamentalment pel comerç
interior.
Moneda púnica amb la imatge de Bes, del segle I a.C

11. ● Eivissa és una de les colònies més importants de Cartago.
● La vila ocupa un promontori per facilitar-ne la defensa.
● Ciutat té dues parts:
○ Part alta: àrea residencials.
○ Part baixa: zona industrial (producció de terrissa)
○ Zona portuària ( magatzems i drassanes)
● Pròxim a la ciutat hi havia la necròpolis del Puig des Molins.
● Època classica. (450-200a.c). Gran creixement de la ciutat.
○ Població entre 4000 i 5000 persones.
○ Part alta de la ciutat emmurallada.
● Organització política probablement similar a la de les colònies
cartagines. Hi havia uns magistrats (sufetes) i un senat.
Característiques de l’ibusim púnica

12. ● Població rural a nombrosos
assentaments per tota l’illa.
● Majoritàriament explotacions de
caràcter familiar de petites
dimensions.
● També grans latifundis.
● Desenvolupament de l’agricultura i
la ramaderia per tota l’illa.
● També explotacions forestals.
● Introducció de:
○ Vinya
○ Olivera
○ Espart ( fabricació de xarxes,
cordes i calçat)
L’economia d’ibusim
Sandàlies eivissenques.

13. ● Ús d’ases per les feines
agrícoles.
● Ovelles ebussitanes
tenien llana molt
preuada.
● Nous animals
domèstics (gallina i
moix)
● Inici explotació salines
● Desenvolupament salaó
de peix.
Ovella de raça eivissenca.
Salines d’Eivissa.

14. ● Segle VI a.C arribada dels primers
mercaders fenicis a les costes de
Mallorca i Menorca.
● Relacions comercials amb les
poblacions talaiòtiques.
● Fundació d’assentaments
comercials púnics a illots costaners.
FACTORIES
○ Na Guàrdis a Mallorca
○ Illa de l’Aire a Menorca.
1.3. La influència púnica a
mallorca i menorca
Restes púniques a l’Illot de na Guardis ( Ses Salines)

15. ● S’atribueix als púnics la fundació de:
○ Jamma (Ciutadella)
○ Magon ( Mahó)
● Influència púnica visible als poblats
talaiòtics. Es troben peces de
ceràmica, objectes de metall i
monedes cartagineses.
● Les Balears talaiòtiques eren el
mercat més important d’Eivissa.
Fundacions púniques a menorca
Jerra talaiòtica menorquina d’imitació púnica ( Segles III-II a.C)
Museu de Menorca.

16. ● Introducció de les creences
religioses i funeràries cartagineses.
● Veneració triada de déus:
○ Baal ( déu pluja i guerra)
○ Bes ( protector homes dels
esperits malignes)
○ Tanit (deesa de la fertilitat i
protectora de Cartago)
1.4. La religió i el món funerari
cartaginès a eivissa
Figura de terracota que representa la deesa Tanit (Santuari des
Culleram)
A. RELIGIÓ.

17. ● Motlles del déu Bes
(300-200 aC).
● Probablement el déu Bes va
donar el seu nom a Eivissa
(’Ybshm = illes del déu Bes),
incloent també a Formentera
en el topònim.

18. ● https:/
/my.matterpor
t.com/show/?m=Cvyf
FmN6v6h
● Santuaris com Cova
des Culleram
○ Dedicat a la
deesa Tanit.
○ Ofrenes d’exvots
de terracota per
demanar la
protecció.
Planta del santuari des Culleram

19. ● Introducció de necròpolis amb
forma d’hipogeus.
● Ritual d’inhumació.
● Necròpolis de el Puig des Molins.
○ Fundació fenícia fi S. VII a.C
○ Situada a un turó proper a
Ibusim.
○ Coves amb accés vertical
cobert per una llosa. Vista exterior de la necròpolis del Puig des Molins
B. MÓN FUNERARI

20. ● Gran desenvolupament s. IV-s.I d. C.
● 3000 hipogeus o tombes tallades a
la roca amb un pou d’accés.
● Molts d’hipogeus hi havia cambra
tancada amb un sacòfag de pedra.
○ Aixovar funerari: joies,
terracotes, amulets…
○ Els aixovars mostren gran
diferències socials. Mostra que
hi havia aristocràcia que
exercia el poder.
Necròpolis del puig des molins
Vista interior d’un hipogeu de la necròpolis del Puig des Molins

21. ● Visita virtual Pug des Molins
https:/
/youtu.be/F2TIQKbZrwI
Medalló de plata d’època fenícia ( Puig des Molins)
Ou d’estruç decorat ( Puig des Molins)
Les closques, utilitzades com a copes, simbolitzaven
la idea de la resurrecció o supervivència en el més
enllà i per això es col·locaven a les sepultures.

22. Got biberó de forma zoomorfa ( Puig des Molins)

23. ● Figures antropomorfes de terracota que es
dipositaven a tombes i santuaris.
○ Representació de divinitats protectores,
animals sagrats i el difunt.
○ Algunes figures masculines ( amb
barba o sense)
○ Més abundants figures femenines. Molt
decorades ( joies i vestuari)
○ Policromia vermella
○ Forta influència de l’art egipci i grec.
Contactes amb cartaginesos.
● Majoria peces manufacturades a Eivissa. Bust femení del Puig des Molins
C. L’ESCULTURA PÚNICA

24. Fig ura de Tanit ( Puig des Molins)

25. Escultures femenines ( Puig des Molins)

26. Dama de Ibiza( Puig des Molins)
Museu arqueològic Nacional
Figura femenina( Puig des Molins)
Museu art de Catalunya

27. ● Eivissa participa amb Cartago en les guerres
púniques.
● 217 a.C intent de conquesta romana de l’illa.
○ Els romans saquetjaren el camp però no varen
retre la ciutat.
○ Un cop acabada la segona guerra púnica Eivissa
signa un tractat de ferderació amb Roma.
○ Període d’expansió econòmica ( difusió
ceràmiques, àmfores i monedes eivissenques al
Mediterrani
1.5. La importància de les illes
balears durant l'època púnica
A. PARTICIPACIÓ D’EIVISSA A LA SEGONA GUERRA
PÚNICA ( S. III a.C, 218-201 a. C.)

28. Mapa de la segona guerra púnica.

29. ● A les tropes del nord d’Africa
liderades per Hásdrubal Barca hi
participen més de 1000 foners.
● Mago, germà d’Anníbal, passa
l’hivern del 208 a.C a Menorca
● Recluta uns 2000 foners per
participar a la segona guerra púnica
a l’expedició d'Anníbal a Itàlia.
B. PARTICIPACIÓ DE MALLORCA I MENORCA A LA SEGONA
GUERRA PÚNICA ( S. III a.C)
Fona

30. ● Nous animals domèstics ( gallina i moix)
● Nous conreus ( vinya i olivera)
● El torn de terrissarie
● L’ús de la moneda
● L´ús sistemàtic de ferro
● L’aprofitament de les salines
● La indústria de salaó de peix
● Nous conceptes urbanístics ( la ciutat
emmurallada)
1.6. Conclusió. Les aportacions
del colonitzadors.

31. 2.
Segles II a.C-IV d. C
La conquesta
romana i la
romanització de
les illes balears

32. ● Tractat de federació d’Eivissa
amb Roma. Després del final de la
segona guerra púnica Eivissa
conserva l’autonomia.
● Conquesta romana de Mallorca i
Menorca.
○ Causa: pirates balears atac a
les naus romanes.
○ Director de la conquesta. Quint
Cecili Metel.
○ 123-121 a.C
2.1. LA CONQUESTA ROMANA I L’
ÈPOCA REPUBLICANA
Retrat de Quint Cecili Mete, el baleàric

33. ●
Retrat de Quint Cecili Mete, el baleàric

34. Les Illes Balears formen part de la província Hispània Citerior.

35. ● Arribada de més de 3000 soldats i colons romans
procedents de la Península Ibèrica.
● Amb la pacificació, els campaments romans com
els de Sanisera ( Sa Nitja, Mercadal) varen
convertir-se en municipis romans.
● Quint Cecili Metel funda les colònies:
○ Palma
○ Pol·lèntia ( Alcúdia)
● A Menorca dos emplaçaments púnics que
originàriament eren fortificacions es convertiren
en ciutats romanes.
○ Iamo ( Ciutadella)
○ Mago ( Maó)
Campament militar de Sanisera, Mercadal

36. ● No s’elimina a la població indígena.
● Continuen els assentaments talaiòtics.
● Illencs enrolats com mercenaris de
l’exèrcit romà i participen a la guerra de
les Gàl·lies.
Fona

37. ● Període d’estabilitat.
● Intensificació de la romanització
(progressiva assimilació de la cultura
romana per part dels indígenes
balears)
● Illes Balears formen part de la
província Tarraconense.
● El prefecte s’encarrega del control
marítim i duaner de totes les Illes.
● La ciutat d’Ebussus es converteix en
municipi romà.( 70-75 d.C)
○ Pèrdua de costums i institucions
púniques.
2.2. L’alt imperi ( s. I -II d. C)
Mapa províncies d’Hispània romana segons la
divisió d’August ( 27 a. C)

38. ● Desenvolupament de les ciutats.
● Les ciutats tenen diferents estatus
jurídics.
○ Palma i Pol·lèntia eren
colònies de ciutadans romans.
○ Eivissa i Boccor eren ciutats
federades. (Pagaven
l’estipendium però podien
mantenir les seves costums,
institucions i moneda)
○ Poblats talaiòtics eren nuclis
estipendiaris (pagaven
impostos)
A. LES CIUTATS ROMANES
Calçades i ciutats romanes a les Illes Balears

39. ● Vespasià promulga l’edicte de llatinitat a
Hispània.
○ Conversió de municipis de dret llatí.
(70-75 d.C)
■ Mago i Iamo a Menorca.
■ Guium i Tucis a Mallorca.
■ La ciutat d’Ebussus es converteix en
municipi romà. ( Pèruda de costums
i institucions púniques)
○ Govern per part de magistrats i una cúria
o senat local.
Palma al 400 d.C

40. Vista
aèrea
Palma
romana

41. Façana del palau de l’Almudaina. Correspondria amb la façana
oest de l’antiga murada romana.
Alguns trams podrien correspondre amb la murada original
romana.

42. Vista actual de l’arc de l’Almudaina

43. Vista actual de l’arc de l’Almudaina. A. Des de l’exterior.B.Des de
l’interior

44. ● Gran desenvolupament urbanístic entre el
segle I a. C-III d. C
● És la ciutat més important de les Balears per la
seva posició estratègica entre la badia d’Alcúdia
i Pollença
● 15-20 ha.
● Traçat reticular de N a S.
● Xarxa d’abastament d’aigua potable i
clavegueram..
Pollentia
Plànol Pollentia

45. Plànol zones excavades de Pollentia

46. ● Zona residencial.
● Restes de tres domus i del traçat viari
que les uneix.
● Alguns carrers estaven porticats.
● Casa dels dos tresors.
● Casa del cap de bronze
● Casa nord oest.
Barri de la portella
Casa dels dos tresors.

47. Plànol àrea residencial de Sa Portella, Pollentia

48. Casa dels dos tresors.

49. Reconstrucció de domus romana.

50. ● Fòrum= plaça de la
ciutat.
● Hi havia un temple
capitolí, dos temples
menors.
● Ample conjunt de
tabernae (àrea
comercial)
● També hi havia
elements ornamentals.
El fòrum
Excavacions foro de Pollentia

51. Reconstrucció temple Capitolí, foro de Pollentia

52. Reconstrucció temple Capitolí i tabernae, , foro
de Pollentia

53. ● S. I a.C-I d. C
● Excavat a la roca aprofitant
el desnivell del terreny
● Tres elements destacats:
○ Càvea
○ Orchestra de planta
semicircular
○ Escena tenia 5 clots
per clavar-hi una
estructura de fusta de
l’escenari.
● Capacitat 400-600
persones.
El teatre
Teatre de Pollentia

54. Teatre de Pollentia

55. Planta teatre de Pollentia

56. ● Continuaven habitats els
assentaments talaiòtics.
● Nous assentaments.
● Els indígenes van adoptant les
formes de vida romanes.
● També adopció del culte i pràctiques
funeràries romanes.
● Base de l’economia era l’agricultura i
ramaderia.
● Artesania concentrada als nuclis
urbans.
● Comerç ( restes de ceràmica). Illes
Balears eren un punt de pas a les
rutes comercials.
○ Venda de oli , vi i garum.
B. L’ECONOMIA
Moneda romana equivalent a un auri.

57. ● Llarga crisi econòmica, social i política.
○ Indicis: menor circulació
monetària.
○ Disturbis a Pol·lèntia.
● S. IV d. C. Canvia a l’organització
política.
○ IB es converteixen en una
província depenent de la diòcesi
d’Hispània.
○ Governador propi.
○ No es sap quina era la capital.
○ Els municipis obligats al
pagament d’alts tributs.
2.3. El baix imperi ( s. III-IVd. C)
Mapa províncies d’Hispània
romana (segle IV d. C)

58. ● La vida urbana entra en crisi.
● Ruralització.
● Concentració de la riquesa en poques
màns.
● Organització social:
Divisió jurídica de la població.
○ Honestiores. (magistrats,
senadors, terratinents i bisbes)
○ Humiliores. (camperols, jornalers,
artesans, pobres, baix clergat i
persones sense terra)
Podien ser interrogats,
torturats o amb penes abans
exclusives dels esclaus.
LA VIDA AL BAIX IMPERI
Divisió jurídica de la societat romana segle IV.

59. ● Religió.
○ Desenvolupament del cristianisme.
○ Edicte de Milà ( 313 d. C). Llibertat religiosa ( tolerància al
cristianisme)
○ 380 d. C Teodosi proclama el cristianisme religió oficial
de l’Imperi.
○ Al segle V d. C l’Església estava ben institucionalitzada a
Menorca.
Font: Encíclica del bisbe Sever ( 418 d. C)
Confrontació entre els cristians de Iamona i els jueus de
Magona. Conversió dels jueus al cristianisme

60. THE HISTORY OF ROME
Mercury is the closest planet
to the Sun
Venus is the second planet
from the Sun
Earth is the third planet from
the Sun
753 BC 600 BC 500 BC
Saturn is a gas giant and has
several rings
Jupiter is a gas giant and the
biggest planet
Despite being red, Mars is a
cold place
60 BC 120 BC 350 BC