1. T.2- EL FEUDALIME

2. T.2- EL FEUDALIME
A l’Edat Mitjana es va implantar a
l’Europa occidental un sistema polític,
econòmic i social conegut com a
feudalisme. El sistema feudal tenia
l’origen en el desmembrament de
l’imperi de Carlemany i en la situació
d’inestabilitat provocada per les
invasions de diversos pobles.

3. T.2- EL FEUDALIME
Els monarques, incapaços de defensar
el territori, lliuraven les terres a
senyors feudals, nobles o eclesiàstics,
perquè les governaren en nom seu. A
l’Europa feudal es va desenvolupar un
estil artístic anomenat romànic.

4. T.2- EL FEUDALIME
1.1 L’imperi de Carlemany

5. 1. EL NAIXEMENT DE L'EUROPA FEUDAL
1.1 L’imperi de Carlemany
A finals del segle VIII, Carlemany, rei
dels francs, va unificar una gran part
de les terres de l’Europa occidental i es
va proclamar emperador l’any 800 i va
intentar ser el successor dels antics
emperadors romans.

6. 1. EL NAIXEMENT DE L'EUROPA FEUDAL
1.1 L’imperi de Carlemany
Per això, va elaborar lleis i va
organitzar el territori en comtats. Per
defensar les terres frontereres, va
crear les marques, que tenien un
exèrcit dirigit per un marqués
d’Europa.

7. 1. EL NAIXEMENT DE L'EUROPA FEUDAL
1.2 La fragmentació de l’Imperi Carolingi
A la mort de Carlemany, l’imperi es va
desmembrar. L’any 843 els seus
successors van dividir l’imperi en
diversos regnes. A més, una sèrie de
pobles van dur a terme atacs i
invasions durant els segles IX i X.

8. 1. EL NAIXEMENT DE L'EUROPA FEUDAL
1.2 La fragmentació de l’Imperi Carolingi
Els normands pel nord, els musulmans
pel sud i els hongaresos per l’est es van
abatre damunt d’Occident.

9. 1. EL NAIXEMENT DE L'EUROPA FEUDAL
1.3. Els orígens del feudalisme
En aquesta situació de crisi, el poder dels
monarques era molt dèbil. Per poder
governar i mantenir unit el seu regne,
van haver de comptar amb els nobles. Els
monarques establiren amb els nobles un
sistema de relacions conegut com a
vassallatge.

10. 1. EL NAIXEMENT DE L'EUROPA FEUDAL
1.3. Els orígens del feudalisme
Molts dels antics comtes, eclesiàstics i
altres grans propietaris es van convertir
en senyors feudals que repartien entre
altres nobles menys importants,
cavallers o guerrers, una part de les
seves terres (feus) perquè visqueren,
governaren i mantingueren un petit
exèrcit.

11. 1. EL NAIXEMENT DE L'EUROPA FEUDAL

12. 2. LA NOBLESA FEUDAL
2.1 El rei i els seus vassalls
A la cúspide de la societat feudal se
situava el rei. Els monarques eren
representants de Déu a la Terra, amb la
missió de governar el seu poble i de
mantenir unit el seu regne.

13. 2. LA NOBLESA FEUDAL
2.1 El rei i els seus vassalls
El rei tenia les següents atribucions:
dirigir campanyes militars, demanar
impostos en cas de guerres,
coronacions, casaments, etc. i exercir
de jutge suprem en litigis o plets, però
no podia interferir en els feus dels seus
nobles o dels de l’Església.

14. 2. LA NOBLESA FEUDAL
2.2 La noblesa guerrera: un grup privilegiat
A la societat feudal, la funció principal
de la noblesa, i del mateix rei, era la de
ser guerrers. Eren els cavallers. Els fills
de les famílies nobles eren educats i
ensinistrats com a guerrers. Als divuit
anys se’ls armava cavallers en una
cerimònia en què rebien les armes.

15. 2. LA NOBLESA FEUDAL
2.2 La noblesa guerrera: un grup privilegiat
Els nobles feien la guerra per defensar
el seu territori o per enfrontar-se a
altres nobles. La seva funció social
permetia a la noblesa viure amb
privilegis.

16. 2. LA NOBLESA FEUDAL

17. 2. LA NOBLESA FEUDAL

18. 3. ELS CAMPEROLS AL MÓN FEUDAL
3.1 Viure al feu.
El feu el constituïen les terres que el
rei o un noble havia atorgat a un altre
senyor feudal. El senyor feudal es
reservava les millors terres per a ell, la
reserva senyorial, i les treballaven els
seus serfs. En aquestes terres hi solia
haver el castell.

19. 3. ELS CAMPEROLS AL MÓN FEUDAL
3.1 Viure al feu.
El senyor repartia una altra part de les
terres en lots (masos) que eren lliurats a
serfs o a llauradors lliures, a canvi del
pagament d’unes rendes. El senyor
feudal tenia, a més, sobre totes les
terres del feu, les pròpies o les d’altres
propietaris, el dret de jurisdicció.

20. 3. ELS CAMPEROLS AL MÓN FEUDAL
3.2 Els llauradors del feu.
Els camperols eren la majoria de la
població (90 %). Podem distingir dues
categories: els llauradors lliures (vilans o
alodials), que podien ser propietaris de
la seva terra, cosa poc freqüent, i
disposar lliurement de si mateixos i els
serfs, que no tenien llibertat personal i
estaven lligats a la terra del senyor.

21. 3. ELS CAMPEROLS AL MÓN FEUDAL
3.2 Els llauradors del feu.
El rendiment de la terra era escàs i es
practicava la rotació biennal, treballant
la meitat de les terres cada dos anys.

22. 3. ELS CAMPEROLS AL MÓN FEUDAL
3.3 L’habitatge dels llauradors
Els llauradors vivien en pobles petits o
en cases disseminades. Als pobles hi
vivien també alguns artesans o petits
comerciants. Les cases eren senzilles,
amb una o dues habitacions i, a vegades,
un magatzem o un estable, encara que
resultava habitual que els animals els
tingueren en la mateixa casa.

23. 3. ELS CAMPEROLS AL MÓN FEUDAL
3.3 L’habitatge dels llauradors
El sòl era de terra, i una llar de foc els
servia per escalfar-se, il·luminar i cuinar,
amb un mobiliari escàs.

24. ELS REGNES CRISTIANS DE LA PENÍNSULA IBÈRICA

25. ELS REGNES CRISTIANS DE LA PENÍNSULA IBÈRICA
Al segle VIII una part de la Península
Ibèrica havia estat ocupada per un exèrcit
islàmic que hi va establir un Estat molt
poderós: Al-Andalus. Als Pirineus els
reis carolingis hi van establir la Marca
Hispànica, uns comtats vinculats al
regne franc que amb el temps es van
independitzar.

26. ELS REGNES CRISTIANS DE LA PENÍNSULA IBÈRICA
El període comprès entre els segles VIII i
X es va caracteritzar per l’hegemonia
d’Al-Andalus. Al segle XI es va iniciar
la decadència musulmana i la
consolidació dels primers regnes
cristians de la Península.

27. L'ORIGEN DELS REGNES CANTÀBRICS

28. L'ORIGEN DELS REGNES CANTÀBRICS
1. El regne d’Astúries.- En alguns
pobles de la zona muntanyosa de la
Serralada Cantàbrica s’hi van refugiar
uns nobles visigots que havien fugit
després de la batalla de Guadalete. Un
d’aquests, Pelagi, cap a l’any 722,
obtingué una primera victòria sobre els
musulmans prop de Covadonga.

29. L'ORIGEN DELS REGNES CANTÀBRICS
Aquest fet ha estat considerat com el
començament de la Reconquesta. Els
successors de Pelagi, Alfons I i Alfons II,
van crear al voltant d’Oviedo un regne
que va manifestar la independència
respecte a l’emirat negant-se a pagar
tribut a Còrdova.

30. L'ORIGEN DELS REGNES CANTÀBRICS
1.2. El regne de Lleó.- En la segona
meitat del segle IX els reis d’Astúries, i
en particular Alfons III, van saber
aprofitar la feblesa dels emirs cordovesos
per a ocupar els territoris fins al riu
Duero. Per a controlar millor els territoris
ocupats i protegir els llauradors
repobladors, la capital es va traslladar a
Lleó i prengué el nom de regne de Lleó.

31. L'ORIGEN DELS REGNES CANTÀBRICS
1.3. La independència del regne de
Castella.- Al segle X Castella va passar
a ser governada per comtes que depenien
del rei de Lleó. Un d’aquests comtes,
Ferran, va aconseguir refermar la seva
independència del regne lleonés.

32. L'ORIGEN DELS REGNES CANTÀBRICS
Uns anys més tard, Castella va quedar
incorporada a Navarra, però el testament
del rei Sanç III de Navarra va dividir el
regne entre els seus fills. Ferran I, fill de
Sanç III, es va autoproclamar rei de
Castella.

33. ELS PRIMERS COMTATS I REGNES PIRINENCS

34. ELS PRIMERS COMTATS I REGNES PIRINENCS
2.1. La creació de la Marca
Hispànica.- Per tal de protegir la
frontera sud del seu regne davant els
musulmans, els reis francs van crear una
franja protectora al llarg dels
Pirineus. És la Marca Hispànica. Va
quedar dividida en comtats governats per
comtes que depenien del rei franc.

35. ELS PRIMERS COMTATS I REGNES PIRINENCS
2.2. El regne de Pamplona.- Al principi
del segle IX un comte de Pamplona,
Ènnec I, va aconseguir expulsar del
territori els governadors francs i
independitzar-se’n. A partir del segle X el
rei Sanç Garcés I va aconseguir victòries
importants contra els musulmans i va
estendre el seu regne pels territoris actuals
d’Àlaba i de la Rioja.

36. ELS PRIMERS COMTATS I REGNES PIRINENCS
El regne de Navarra va dur a terme
l’expansió territorial més gran al segle
XI, durant el regnat de Sanç III el Gran,
que aconseguí aplegar sota el seu ceptre
els territoris de Castella, Navarra i
Aragó.

37. ELS PRIMERS COMTATS I REGNES PIRINENCS
2.3. El regne d’Aragó.- Al segle IX els
comtats aragonesos de la Marca
Hispànica (Aragó, Sobrarb i Ribagorça)
també aconseguiren independitzar-se
dels reis francs. Al segle X el comtat
d’Aragó es va unir temporalment al
regne de Navarra.

38. ELS PRIMERS COMTATS I REGNES PIRINENCS
Amb la divisió del regne de Navarra
després de la mort de Sanç el Gran, el
seu fill Ramir va unir els comtats
d’Aragó, Sobrarb i Ribagorça i es
convertí en el primer rei d’Aragó.

39. ELS PRIMERS COMTATS I REGNES PIRINENCS
2.4. Els comtats catalans.- El domini
dels reis francs sobre una part del que és
avui Catalunya va ser més durador que el
que van exercir sobre Navarra i Aragó.
En el segle IX el comtat català més
extens era el de Barcelona i, a la fi del
segle IX, el comte Guifré el Pelós va
imposar la seva hegemonia als altres
comtats.

40. ELS PRIMERS COMTATS I REGNES PIRINENCS
El comte de Barcelona Borrell II va fer
un pas definitiu per aconseguir la
independència del seu comtat en negar-se
a renovar el jurament de fidelitat al rei
franc. Borrell II va convertir els seus
territoris en hereditaris.

41. L’ART DE L’ÈPOCA FEUDAL
A Catalunya com a la resta d’Europa
Occidental i feudal es va desenvolupar a
partir de l’any 1000, l’estil artístic i
arquitectònic conegut com a Romànic.
L’art romànic va esdevnir el mitjà
d’expressió dels valors, del poder i de la
força dels senyors feudals, laics i
eclesiàstics, que eren les classes
dominants.

42. L’ART DE L’ÈPOCA FEUDAL
L’art religiós és el més significatiu del
romànic. El trobem representat en
esglésies i monestirs.
A la Catalunya nova trobem els
monestirs de Santa Maria de Poblet,
Santes Creus i Vallbona de les
Monges.

43. SANTA MARIA DE POBLET

44. L’ART DE L’ÈPOCA FEUDAL
La pintura (mural o sobre fusta) destaca
al romànic català. Decoren l’interior de
les esglésies, els absis. Són pintures al
fresc. La temàtica és religiosa i
representen figures planes,
esquemàtiques, sense gaire volum.
Destaquen les pintures murals de Sant
Climent i Santa Maria de Taüll.

45. PANTOCRÀTOR DE L’ABSIS DE SANT CLIMENT DE
TAÜLL